ESTRANGERS. Autorització de residència i treball. Quota general fixada pel Govern.

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira

SENTÈNCIA 2003-47 DE 17 DE NOVEMBRE DE 2003

ESTRANGERS. Autorització de residència i treball. Quota general fixada pel Govern. Els nacionals dels Estats que no es beneficien del principi de prioritat només poden obtenir una autorització si acrediten una alta especialització i/o experiència professional.

Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

Antecedents de fet

A N T E C E D E N T S D E F E T

1r.- La sentència de 25 de juny de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada pel Sr. Duque contra el M.I. Govern, en què demanava l'anul·lació de les resolucions administratives d'11 de març i 9 d'abril de 2003, que van denegar la sol·licitud d'autorització de residència i treball formulada per l'interessat.

2n.- La representació de l'agent va interposar recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència, argumentant que disposa d'experiència professional com a ajudant de cuina en diversos restaurants del seu país d'origen, i d'una oferta de treball amb un sou que gairebé duplica el salari mínim legal. A més, el seu germà i l'esposa i filles d'aquest resideixen al Principat des de fa més de vint anys.

3r.- La representació del Govern va contestar el recurs, al·legant que la sentència apel·lada s'ajusta perfectament al contingut de l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració, de manera que havia de ser confirmada en els seus propis termes.

4t.- Un cop elevades les actuacions a aquesta Sala, es va designar Magistrat ponent i, en no haver-se sol·licitat la pràctica de proves en aquesta instància, el recurs va quedar conclòs per a deliberació i decisió.

Fonaments de dret

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa ha de ser resolta d'acord amb el que disposa l'article 40.2 de la Llei qualificada d'immigració i l'article 2.2 del Reglament de quota general d'autoritzacions de residència i treball i d'autoritzacions de treball de fronterer, aprovat per Decret de 13 de novembre de 2002.

Segons estableix el primer dels preceptes esmentats, els nacionals dels estats que no es beneficien del principi de prioritat que estableix l'article 39 de la Llei, només poden obtenir una autorització d'immigració si l'interessat acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar o si percep un salari en relació amb la qualificació acreditada, sempre que això es justifiqui per les necessitats del mercat de treball. Aquestes autoritzacions es lliuren dins del límit de les quotes fixades pel Govern, que en aquest cas venen determinades pel Reglament de 13 de novembre de 2002, abans esmentat.

Tercer.- L'examen de l'expedient administratiu i dels documents aportats a les actuacions permet concloure, com fa la sentència apel·lada, que el recurrent no disposa d'una alta especialització, ja que només aporta un certificat de formació professional com ajudant de cuina, i tampoc acredita la seva experiència en aquest sector, malgrat al·legar que ha treballat per compte propi, tota vegada que no aporta cap justificació de les seves activitats professionals anteriors.

En conseqüència, és conclusió obligada que l'agent no reuneix els requisits que exigeix la normativa aplicable, abans esmentada, per la qual cosa s'ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Quart.- No procedeix fer un especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada, en no apreciar-se especial temeritat ni mala fe en cap de les dues parts.

Decisio

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Duque contra la sentència de 25 de juny de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.