Recurs d'apel·lació contra sentència de 19 de març de 2025 per estafa qualificada

Sentència

Magistrats

Yves Picod Anna Estragués Armengol Fátima Ramírez Souto

SENTÈNCIA 14-2025

PARTS:

Apel·lant: Sr. Miró

Advocat: Sr. Manzano

Apel·lats: Srs. Arnau

Vives

Advocada: Sra. Calderón

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrats: Sr. Yves PICOD (ponent)

Sra. Fátima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: Recurs contra sentència. Estafa qualificada per import superior a 6.000 euros.

Andorra la Vella, a trenta de juny de dos mil vint-i-cinc.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 19 de març de 2025, dictada pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000051/2024, seguida pel delicte major d'estafa qualificada per import superior a 6.000 euros, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió del recurs. És ponent el Sr. Yves PICOD.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per sentència de 19 de març de 2025 dictada pel Tribunal de Corts, es decideix :

"Condemnar Miró com autor responsable del delicte major d'estafa qualificada per import superior a 6.000 EUR, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal agreujant de reincidència, a la pena de TRES ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A L'ABONAMENT DE LA RESPONSABILITAT CIVIL en un termini màxim de 4 anys (amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys), i se'l condemna també al pagament de les despeses processals, així com al pagament de la responsabilitat civil derivada del delicte en l'import total de 121.192,16 EUR, als perjudicats Arnau i Vives".

II.-RESULTANT: La sentència es recolza en els següents fets provats:

"Són fets provats i així es declara, que, "en data 11 de desembre del 2014, el processat Miró, nascut el xx de maig de xxx, de nacionalitat andorrana i executòriament condemnat per Sentència de data 21 de març de 2012 -confirmada per Sentència de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de data 30 de gener de 2013- com autor responsable d'un delicte major d'estafa mitjançant xec amb perjudici superior als 6.000EUR, atorgà un contracte privat de promesa de compravenda d'un local situat a l'edifici xxx radicat al poble d'Aixirivall, amb els perjudicats Arnau i Vives, per un preu de 115.000EUR, que es va fer efectiu per aquests darrers mitjançant tres pagaments de 65.000 EUR, de 40.000 EUR i de 10.000 EUR.

En data 17 de desembre de 2014, els perjudicats Luís i Águila van anar a la Notaria FERRANDIZ, pensant que es disposaven a efectuar l'acte de formalització de la compravenda mitjançant la corresponent escriptura notarial, essent aleshores advertits que es tractava simplement de protocol·litzar un document privat, condicionat al pagament de l'impost sobre les transmissions patrimonials (ITP) estimat a 2.600 EUR; suma que els seria posteriorment retornada per part del Govern d'Andorra per quant, no podent-se vendre ni escripturar el local, no es podia en conseqüència procedir a cap liquidació de la transmissió sobre aquell recinte doncs, entre altres extrems, l'espai no era apte per a ser venut per separat i per tant no es podia avalar la transacció de compravenda del mateix ni sotmetre's a l'ITP.

A tal efecte, el processat Tur, mitjançant la seva empresa constructora "xxx", la qual a l'ensems construí l'edifici, va fer obrir una gran porta metàl·lica a la paret mitgera de l'edifici que donava a l'exterior creant així aquest local suplementari, el qual es trobava originàriament previst en els plànols aprovats, com un "buit sanitari", sense cap mena de regulació ni autorització legal per fer-ne un altre ús, ja que al soterrani de l'edifici -on es troba dit local- només s'hi podia tenir accés des de l'interior a través d'una petita porta (i en cap cas per un accés apte per a vehicles) i el destí correcte de la paret era ésser paret mitgera amb la propietat veïna, essent il·legal tota obertura en la mateixa cas de no gaudir de l'autorització de la propietat veïna.

Així doncs, amagant als compradors Luís i Águila les característiques essencials del local que els estava venent fent-los creure que es tractava d'un recinte legalitzat i en acord a la normativa urbanística, el processat Tur obtingué per part dels perjudicats el pagament de la suma de 115.000 EUR per un local que originàriament no podia ser destinat a la venda com a magatzem, ni com a garatge, que era la raó per la qual els perjudicats volien efectuar la compra del mateix, aconseguint tanmateix que Luís li signés un document en base al qual el negoci d'aquest, essent el ORG_3, assumiria les futures reparacions dels vehicles del processat Tur i de les seves empreses fins l'import de 15.000 EUR".

III.-RESULTANT: El lletrat del processat, Sr. Manzano formula recurs mostrant-se en desacord amb la sentència, entenent que els fets no són constitutius del delicte d'estafa, ja que no ha restat acreditat que el seu defensat cometés un acte d'engany voluntari i suficient per a constituir el dol penal requerit pel delicte d'estafa, al·lega bàsicament que, no s'ha inclòs en el resultant de fets de la sentencia impugnada:

Que entre l'11 de desembre del 2014 en que els Srs. Luís van adquirir per contracte privat de compravenda el local, i fins que la Saig Sra. Quesada -administradora judicial de la fallida de xxx i del condemnat Sr. J.M.L.F.- els va requerir el 12 de març de 2020 de lliurar-li la possessió al·legant que era del Sr. Tur i que s'havia d'incorporar a l'actiu de la fallida.

Que el Sr. Luís a preguntes d'aquesta defensa contesta que no va defensar la seva propietat davant la saig, accedint a lliurar-li la possessió del local i no reclamant-li el pagat, malgrat feia 4 anys que havia interposat la querella, i que continuava usant i gaudint del local a la seva satisfacció.

Que, a preguntes d'aquesta defensa, també contestà que en els més de sis (6) anys en que va disposar del local, mai va ser inquietat en la seva possessió i menys encara en el seu accés per la família B.-P. propietària del terreny pel que s'hi accedia.

Que, tres dies després de la promesa de compravenda el 17 de desembre de 2027, en comparèixer a la Notaria Ferrandiz la notari els va dir que no es podia escripturar, que allò era una protocol·lització.

Que poc temps després l'agència tributària els va tornar l'ITP al·legant que hi havia dades incorrectes.

Pel que no es pot dir que el Sr. Tur amaga als compradors les característiques essencials del local que estava venent, fent-los creure que es tractava d'un recinte legalitzat, perquè ha quedat acreditat que ho sabien des del primer moment.

Afegeix que la sentència tampoc té en compte que el Comú mai va executar l'expedient sancionador obert contra el Sr. Tur, sorgint el dubte de que si no ho va fer és perquè tenia un dret de pas per la parcel·la veïna, que és la que donava accés al local.

Conclou que la legalitat urbanística no és competència de la jurisdicció penal i en mèrits del principi de mínima intervenció demana l'absolució del seu defensat.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, considerant que els fets són constitutius del delicte major d'estafa qualificada per import superior a 6.000 EUR, de l'article 209.1 e) del Codi penal, del qual n'és autor responsable el processat Tur concorrent la circumstància agreujant de reincidència.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: En aplicació de l'article 208 del codi penal, "Comet estafa el qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir error en una persona i d'aquesta manera la indueix a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè." En aplicació de l'article 209, es comet estafa qualificada, castigada amb pena de presó d'un a cinc anys, quan el perjudici tingui un valor superior a 6.000 euros.

Més precisament, els elements constitutius del delicte major d'estafa tal com són precisats per la jurisprudència des de fa 40 anys a través nombroses sentències del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia són els següents:

a) un engany utilitzat per induir a altre a error a l'hora de contractar o de realitzar qualsevol acte de disposició, engany que ha d'ésser suficient, i precedent o concurrent, havent d'inspirar la intenció del subjecte actiu del delicte bé des del començament, bé en el transcurs del negoci fraudulent;

b) un perjudici en el patrimoni de qui realitza l'acte de disposició o en el d'un tercer;

c) un nexe causal i directe entre l'engany provocat i el perjudici, de manera que l'engany sigui determinant de l'acte de disposició del que en resulta el perjudici;

d) un ànim de lucre, com a element subjectiu de l'injust, entès com el propòsit del subjecte actiu d'obtenir un avantatge patrimonial correlatiu al perjudici ocasionat.

II.-CONSIDERANT: La primera condició és la de l'engany suficient. En aquest sentit, es desprèn dels autes que el querellant Luís i el processat Tur, avui recorrent, tenien relació des de feia molts anys, el que justifica una total confiança recíproca entre Tur i Luís, consolidada amb el temps. A més, aquesta confiança era reforçada perquè no era la primera operació de compravenda immobiliària que ambdós celebraven: així, la casa on el querellant Luís resideix ja li havia comprat a Tur Per tant, i aprofitant-se d'aquesta confiança i del fet que Luís estava buscant un lloc, o magatzem, on poder dipositar els seus vehicles, Tur li va proposar el local litigiós, malgrat era perfectament coneixedor que aquest local tant sols era un buit sanitari i que en cap cas podria ser venut ni escripturat.

A més, Tur sabia també que el local no disposava d'accés des de l'exterior sinó a través d'una porta que havia fet la pròpia constructora de Tur i que, segons el Cap del Departament d'Obres Públiques i Urbanisme del Comú de Sant Julià de Lòria -Sr. G.D.A.-, no es podia fer ja que es tractava d'una paret mitgera: sense l'autorització de la propietat veïna, no es podia obrir de ninguna manera. El Sr. G.D.A. ha declarat i precisat que, quan es va demanar la llicència al Comú, no hi constava cap obertura, i que per aquest fet el Comú va incoar contra Tur un expedient sancionador a conseqüència del qual resolgué que havia de tancar i tapiar la porta o obertura, donat que aquesta obertura s'havia fet sense cap permís.

Per suggerir més confiança, Tur va pagar ell mateix l'impost sobre les transmissions patrimonials (ITP): va pagar ell directament prop del Govern d'Andorra l'import total de 2.600 EUR per aquest concepte, en data 16 de desembre del 2014, és a dir, el dia anterior a anar a la notaria.

El querellant Luís confirma que ell no era conscient que estava comprant un buit sanitari i que el dia que amb la seva esposa C.Águila van anar a la notaria, es pensaven que anaven a signar un contracte de compravenda. En aquest moment, prenen consciència que tant sols es tractava de la protocol·lització d'un contracte privat de compravenda, tal i com Luís declarà durant el judici oral, i tal i com es desprèn de la prova documental on obra aquesta escriptura notarial consistent en una "Acta de protocol·lització".

A més, el querellant explica que Tur s'havia desplaçat al seu taller mecànic a fer-li signar "de manera ràpida", i sense donar-li cap explicació al respecte, un document (foli 19 de les actuacions) en virtut del qual Luís "absorbirà les factures dels vehicles del Sr. Tur i empreses que es generen al ORG_3 fins a un total de 15.000 EUR (...)". Tota la actuació del venedor estava precipitada a fi de fer obstacle a la reflexió del perjudicat, manipulat per Tur

Així doncs, amagant als compradors Luís i Águila les característiques essencials del local, i fent-los creure que es tractava d'un recinte legalitzat i en acord a la normativa urbanística, Tur va crear un engany suficient en acord amb l'article precitat. No queda acreditat que els compradors sabien des del primer moment que compraven un buit sanitari, com ho sosté la defensa.

És veritat que, com ho sosté la defensa, la legalitat urbanística no és competència de la jurisdicció penal, però la sentència recorreguda únicament es fonamenta en informes tècnics, tal com el del Cap del Departament d'Obres Públiques i Urbanisme del Comú de Sant Julià de Lòria, sense substituir la seva interpretació a dits informes, sinó utilitzant-los com elements de fet objectivament.

En fi, la defensa al·lega que no hi ha cap prova al sumari ni practicada a l'acte de la vista oral que el Sr. Miró no tingués dret de pas. Però durant tots els anys que va durar la instrucció, el Sr. Tur no produí cap element o prova en aquest sentit per contradir l'acusació i establir que era de bona fe en el moment de la subscripció de la transacció, pensant que es podia perfectament legalitzar el local. No pot al·legar posteriorment a la sentència que va recordar després de ser celebrada la vista oral on ha poder expressar-se de manera totalment contradictòria que, es recorda ara que !a família B.P. li hauria atorgat un dret de pas per accedir al local i que per tant no hi hauria engany i doncs, delicte, donat que hagués pogut legalitzar el local.

III.-CONSIDERANT: El perjudici en el patrimoni de qui realitza l'acte de disposició, per un valor superior a 6.000 euros, segona condició del delicte, és patent. En efecte, els querellants Luís i Águila pagaren 115.000 EUR -mitjançant 3 xecs de 65.000 EUR, 40.000 EUR i 10.000 EUR- sense tenir la possibilitat d'aprofitar el local que van comprar, el qual, a l'ensems, va ésser recuperat per la ORG_2 en el moment en què l'empresa constructora de Tur va ser declarada en fallida.

IV.-CONSIDERANT: També, existeix un nexe causal directe entre l'engany provocat i el perjudici patrimonial. En aquest sentit, Luís va declarar al judici oral, que si hagués sabut que es tractava d'un buit sanitari que no es podria vendre i doncs tampoc escripturar, no hauria comprat. En efecte, aquest local era totalment inadequat per a la finalitat recercada, donat que ell cercava un magatzem per dipositar vehicles, amb un accés adequat, no un buit sanitari.

V.-CONSIDERANT: Finalment, pel que fa l'ànim de lucre, com a element moral de l'injust, es desprèn dels autes, en efecte, en el moment de la transacció, l'empresa constructora anava malament en direcció d'una fallida. Tur necessitava diners: amb precipitació, va demanar a Luís les quantitats de 65.000 EUR i 40.000 EUR en efectiu i de forma anticipada, més altres 10.000 EUR al mes de gener següent, com en ressurt de les declaracions i de la prova documental.

VI.- CONSIDERANT: Estem doncs en el cas típic d'un dol per retenció d'informacions i maniobres fraudulentes, provocant un vici de consentiment, però també constitutiu penalment d'una estafa a través d'un engany suficient, provocant un desplaçament patrimonial, tal com ha justificat àmpliament la sentència recorreguda.

Luís buscava un bé per poder aparcar els seus vehicles i l'objecte de la compravenda era molt clar. Les dades inexactes per part de Tur amb la intenció de donar aparença a Luís de que s'estaven fent bé les coses, el primer element de l'estafa, va tenir conseqüència la disposició patrimonial del perjudicat, l'altre element de l'estafa.

En realitat, Tur necessitava diners de manera urgent i va precipitar les coses dissimulant al comprador informacions essencials a la transacció.

VII.-CONSIDERANT: Per tant, els fets declarats provats són constitutius del delicte major d'estafa qualificada per import superior a 6.000 EUR tipificat i penat a l'article 209.1 e) del Codi penal en relació amb l'article 208 del mateix text legal, que castiga qui, amb ànim de lucre, utilitza engany suficient per produir error en una persona i d'aquesta manera la indueix a realitzar un acte de disposició patrimonial superior a 6.000 euros, en perjudici propi o aliè.

Així mateix, concorre la circumstància modificativa de la responsabilitat penal agreujant de reincidència de l'article 30.7 del Codi penal, en haver estat Tur condemnat per Sentència de data 21 de març de 2012 -confirmada per Sentència de la sala penal del Tribunal Superior de Justícia de data 30 de gener de 2013- com autor responsable d'un delicte major d'estafa mitjançant xec amb perjudici superior als 6.000EUR, donant-se per tant tots els requisits establerts a l'apartat 7 del referit article 30 del Codi penal, tractant-se del mateix delicte pel qual es segueixen els presents autes.

En conseqüència, el Tribunal de Corts ha pronunciat una pena moderada i proporcionada de TRES ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL QUALIFICADA A L'ABONAMENT DE LA RESPONSABILITAT CIVIL en un termini màxim de 4 anys (amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys), i se'l condemna també al pagament de les despeses processals, així com al pagament de la responsabilitat civil derivada del delicte en l'import total de 121.192,16 EUR, als perjudicats Arnau i Vives

Ha pres en compte de conformitat amb les disposicions de l'article 56 del Codi Penal, la importància del perjudici, així com les circumstàncies que han concorregut en la producció dels mateixos, la situació personal del processat Tur, així com en concret l'agreujant de reincidència que concorre al seu respecte i ha restat degudament acreditada, però sense condemnar el recurrent a una pena ferma, ni a la important multa reclamada pel Ministeri fiscal. Aquesta sanció moderada i adaptada al context dels fets d'autes, mereix doncs aprovació.

En concepte de responsabilitat civil, el Tribunal de Corts considera de manera motivada i pertinent que el processat haurà d'indemnitzar als querellants i perjudicats Srs. Luís i Águila en l'import reclamat de 115.000 EUR pel preu que pagaren per la compra del bé immoble, així com també en l'import reclamat de 6.192,16 EUR per les factures que han quedat impagades per part del Sr. Tur sota pretext que les mateixes s'encabien dins del pacte de compravenda de l'immoble, i que resten acreditades en la prova documental.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

Decisio

DECIDEIX

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de Miró contra la sentència de data 19 de febrer de 2025 dictada pel Tribunal de Corts en la causa núm. 6000051/2024.

3.- CONFIRMAR la resolució objecte de recurs.

4.- IMPOSAR al recurrent les costes processals del recurs.

Aquesta Sentència és ferma i executiva

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.