Estafa,administració deslleial i creació, ús i comercialització de document inautèntic (TSJP-24/11)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Marie Conte Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. TSJP-24/11 Causa núm. TC-025-2/09 Sentència núm. 12-12 Ponent M.I. Sr. Yves Picod

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a quinze de juny del dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la societat francesa Calderón per la societat andorrana Vives i pel Sr. Sandoval contra la sentència de data 3 DE JUNY 2011 dictada pel Ferreras Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal I EL Sr. Vara . Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Ferreras Il·ltre. Sr. Yves Picod.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Ferreras I. Tribunal de Corts dictà sentència de data 3 de juny del 2011, amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem d'ABSOLDRE I ABSOLEM l'acusat Vara dels delictes major d'estafa, administració deslleial i creació, ús i comercialització de document inautèntic del que venia acusat, declarant d'ofici el pagament de les despeses processals causades".

II.-RESULTANT: Que la precedent sentència es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: "són fets provats i així es declara que, Vara , nascut el dia ***, de nacionalitat francesa i sense antecedents penals, d'ençà final de l'any 1997 fou destinat a Andorra des de la seva empresa francesa Calderón , per treballar a l'empresa Vives i al negoci ORG_0. quin titular administratiu és el Sr. Sandoval , en tant que responsable i amb plena dedicació a partir del mes de juliol de 1998 quan disposà dels papers d'immigració.

El processat mantenia el seu salari i gratificacions de part de l'empresa francesa, sent doncs vigent la vinculació laboral, acordant tanmateix al Principat un plus per despeses de desplaçament i allotjament per l'import de 3.500 francs francesos (533,57 EUR) i altres pel seu vehicle particular a càrrec de la mercantil andorrana.

A mitjans de l'any 2004 i després d'una auditoria interna encarregada per Calderón França es detectaren certes irregularitats a resultes de la qual i en haver perdut la confiança, Vara fou acomiadat, presentant aquest darrer contra les empreses querellants Calderón França i Vives , sengles procediments laborals en els seus respectius països.

Segons l'escrit de querella, les irregularitats detectades són:

la facturació que el processat havia tramés entre els mesos de gener del 2002 i abril del 2004 per import de 4.120,33 euros de carburant i altres 1.127,27 euros de pneumàtics, fent un total de 5.241,60 EUR que Calderón Andorra reclama.

Tanmateix es reclama, aquestes però de la part de Vives, l'import de 2.422,70 euros de despeses d'autopista i 131,44 euros corresponents a l'I.P.C. que el processat s'hauria aplicat directament, fent un total de 2.554,14 euros.

el pagament de 4.600 euros efectuat pel processat en relació en un pressupost i un xec nominal a favor de Calatayud en lloc de l'empresa proveïdora francesa A, contradient les regles prescrites per l'empresa en matèria.

Pagament efectuat a l'empresa P. mítjançant xec nominal a nom de la esposa del director.

Altre pagament de 600 euros mitjançant un xec amb el beneficiari en blanc, suposadament pagat a Ramirez .

l'aparició de tres factures emeses per l'empresa andorrana Plana i de tres xecs emesos inicialment al seu favor però sent finalment el beneficiari el processat Vara per un import global de 1.917 euros (813 EUR, 208 EUR, 950 EUR) i que no corresponien a cap treball efectiu realitzat".

III.-RESULTANT: que contra la dita sentència la part querellada representada pel seu lletrat, Sr. Soriano , formula recurs d'apel·lació sol·licitant que es donés a les proves proposades i es reformi la sentència del Tribunal de Corts per condemnar a Vara en conformitat al seu escrit del 16 de desembre del 2009.

Afirma que tres factures de Plana s'han efectuat mitjançant els tres xecs manipulats per Vara així com la factura de 600 euros, cobrada per finestreta amb xec sense beneficiari, són falses i no corresponen a cap feina efectuada l'any 2003 per Plana a utilitat de les tres empreses representades per l'advocat de la part civil.

Discrepa els motius de la sentència del Tribunal de Corts segons la qual no ha quedat provada la falsedat de les quatre factures i que no s'ha acreditat cap perjudici.

Per la part civil, les proves existeixen i el perjudici per Calderón es concreta pel pagament de treballs que no s'han fet.

Invoca també la part civil la vulneració dels drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució, que la durada qualificada per la part civil com excessiva i la vulneració invocada dels drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució, que la querella ha estat interposada pels propis querellats tardanament, en novembre 2004, la qual cosa va frenar l'acció de la Justícia i les investigacions posteriors. Desprès, les diligències d'instrucció practicades, molt àmplies i completes, han estat constants. Cal observar accessòriament que és la pròpia defensa que va demanar l'aplaçament del judici davant el Tribunal Superior, així com la pràctica de proves noves que foren rebutjades per aute del mateix tribunal.

No existeix doncs vulneració dels drets de la defensa.

IV.-RESULTANT:. Que el Ministeri Fiscal S'oposa al recurs, demanant la confirmació de la sentència recorreguda. Per ell, els fets no són constitutius de delictes. No existeix cap engany per part de Vara en les quantitats quer es feia reemborsar per les societats ni ús abusiu i en benefici propi dels poders de què disposava en les empreses.

Tampoc va restar provat el delicte major d'administració deslleial d'una empresa.

En quant a la pretesa vulneració del dret, observa que la querella ha estat tardana i que les diligències d'instrucció practicades han estat constants.

V.-RESULTANT: que la defensa de Vara sol·licita confirmació de l'absolució pels distints delictes. Estima que la querella ha estat destinada a bloquejar les demandes laborals de Vara i constata que l'acusació ha anat retirant progressivament acusacions inicialment formulades. Exposa els arguments que demostren, segons ella, la bona fe dels Sr. Vara i l'absència de cap delicte.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que en els fets d'autes, no s'han demostrat que les quatre factures litigioses no corresponguessin a cap feina o treball efectuat. La declaració acusatòria de Herrera entra en contradicció amb la del seu germà, Blasco , cosa que crea un dubte raonable, compte tingut de la impossibilitat de realitzar la prova pericial comptable. A més, la no compareixença dels dos germans el dia de la vista oral per ratificar les seves versions amb ple respecte del principi de contradicció, no ha permès d'eliminar aquest dubte. En fi, la declaració de Coll segons la qual "ara mateix no es pot comprovar la certesa dels treballs (...)" confirma la dificultat de provar els fets d'autes.

En quant als tres xecs litigiosos, sempre el Sr. Vara ha reconegut haver alterat el nom del beneficiari (Plana ) pel seu propi nom. Però el Sr. Blasco de l'empresa Plana va redactar una declaració d'honor dient que demanava al Sr. Vara canviar el titular dels tres xecs que havien servit per pagar els treballs efectuats per la seva empresa a fi de pagar els quadres que l'havia venut. El Sr. Blasco va també redactar tres declaracions de pagament dient que Plana havia rebut els pagaments de l'empresa S pels treballs efectuats.

En quant al xec amb beneficiari blanc de 600 euros, no es demostra cap delicte ja que equival a lliurar un xec al portador. A més aquest xec havia estat prèviament redactat amb beneficiari Blasco (foli 150), però es veu desprès (foli 151) que el xec en blanc substitueix a l'anterior conforme a la petició de Blasco per motius personals.

En conseqüència, no s'ha demostrat amb certesa que Vara hagués realitzat amb ànim de lucre engany suficient per produir error i induir un acte de disposició patrimonial al seu favor, en el sentit de l'article 208 del Codi Penal.

Tampoc s'ha provat que hagi fet un ús abusiu i en benefici propi dels poders de què disposava en les empreses constituint un delicte d'administració deslleial de l'article 215 del Codi Penal.

No queda demostrat tampoc que Vara hagi aprofitat de les seves funcions per realitzar operacions abusives que comprometin la competitivitat de les seves empreses en el sentit de l'article 240 del Codi Penal.

Finalment, tampoc es donen els requisits constitutius del tipus del delicte de creació de document inautèntic de l'article 435-1 del Codi Penal, els xecs emesos litigiosos no corresponen a cap operació il·lícita.

Atès que correspon a l'acusació la càrrega de la prova per demostrar l'il·lícit reprovat i l'existència de les diferents infraccions d'estafa, administració deslleial, creació, ús i comercialització de document inautèntic. En l'absència d'indicis suficients, existeix dubte raonable per condemnar el Sr. Vara. Procedeix en conseqüència decretar la seva absolució per les infraccions reprotxades, sense perjudici de les accions civils per resoldre un conflicte que la part querellada va intentar penalitzar.

II.-CONSIDERANT: que quant a la durada qualificada per la part civil com excessiva i la vulneració invocada dels drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució, que la querella ha estat interposada pels propis querellats tardanament, en novembre 2004, la qual cosa va frenar l'acció de la Justícia i les investigacions posteriors. Desprès, les diligències d'instrucció practicades, molt àmplies i completes, han estat constants. Cal observar accessòriament que és la pròpia defensa que va demanar l'aplaçament del judici davant el Tribunal Superior, així com la pràctica de proves noves que foren rebutjades per aute del mateix tribunal.

No existeix doncs vulneració dels drets de la defensa.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de la societat francesa Calderón per la societat andorrana Vives i pel Sr. Sandoval contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 3 de juny de 2011 en la causa TC-025-2/09.

2.- Confirmar íntegrament dita sentència.

3.- Ramirezmnar al recurrent al pagament de les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al Ferreras Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.