Import pensió (5000031/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TSJC.- 0000035/2021 ORIGEN: 5000031/2020 - 00

NIG: 5300542120200000115

PARTS:

Apel·lant : Sra. Tur

Advocat : Sra. Romeu

Apel·lat : Sr. Sancho

Advocat : Sr. Machado

SENTÈNCIA 102-2021

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

Primer.- El 6-3-2020, el Sr. Sancho, va formular demanda de divorci contra la Sra. Tur, sol·licitant es declarés la dissolució del vincle matrimonial per divorci i modificant en part, el conveni regulador de separació acordat el dia 11 de març del 2013, en el sentit d'establir la guarda i custòdia dels fills menors a favor del progenitor, amb l'establiment d'un règim de visites i l'establiment d'una pensió d'aliments per la mare a raó de 300EUR mensuals per a cadascun dels fills, amb un repartiment per meitats de les seves despeses extraordinàries.

Segon.- El Ministeri Fiscal, indicava que no s'oposava als fets relacionats a la demanda formulada sempre i quant els mateixos resultessin degudament provats.

Tercer.- El 10-7-2020, Sra. Tur contestava la demanda formulada de contrari, acceptant majoritàriament les pretensions de l'agent, mostrant la seva disconformitat únicament al respecte de la pensió d'aliments sol·licitada i la seva contribució a les despeses extraordinàries.

Quart.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts litigants que han estat declarats necessaris per l'òrgan judicial d'instància i una volta evacuada la fase de conclusions, en data 15-10-2020, requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"PRIMER.- Declarar la dissolució per divorci del matrimoni civil contret el 00 de juny del 2004 a Sant Julià de Lòria entre els Srs. Sancho i Tur.

SEGON.- Establir les següents mesures paterno-filials en relació als dos fills menors, Querol nascut el XXXX, i Alvarado nascuda el XXXX:

1.- Mantenir la pàtria potestat dels menors de forma conjunta sobre ambdós progenitors.

2.- Atribuir la guarda i custòdia dels menors a favor del pare.

3.- Establir el següent règim de visites a favor de la mare:

En període lectiu: Caps de setmana alterns, recollint-los la mare a la sortida de l'escola i retornant-los al domicili patern el diumenge a les 20:00h.

En període de vacances:

Estiu: Repartiment per meitats en períodes mensuals, corresponent al pare el mes de juliol en anys parelles i a la mare el mes d'agost i a la inversa en els anys senars.

Nadal: Repartiment per meitats i de forma alternada, corresponent al pare la primera meitat dels anys parells (des del darrer dia lectiu al 30 de desembre a les 20h) i a la Sra. Tur la segona (des del dia 30 de desembre a les 20:00h fins la vigília del dia de tornada a classe a la mateixa hora). I a la inversa els anys senars.

Setmana Santa: Repartiment per meitats i de forma alternada, corresponent al pare la primera meitat dels anys parells (des del darrer dia lectiu fins el Diumenge de Resurrecció) i a la Sra. Tur la segona (Des del Dilluns de la segona setmana fins la vigília de la tornada a classe). I a la inversa els anys senars.

Diada del pare i de la mare i aniversari dels progenitors: Els menors restaran en companyia del progenitor celebrant durant la jornada diürna.

Aniversari dels menors: Els mateixos passaran un any amb cada progenitor, corresponent-li els anys parells al pare.

4.- Fixar una pensió d'aliments a càrrec de la Sra. Tur de 200EUR mensuals per fill, a incrementar anyalment d'acord amb l'IPC. Les despeses extraordinàries dels menors es repartiran per meitats.

TERCER.- Trametre testimoni de la present sentència a la persona encarregada del Registre civil així com al Servei de Trobada Familiar juntament amb la documentació escaient.

QUART.- No efectuar especial condemna en costes".

Cinquè.- Contra aquesta resolució la Sra. Tur formula recurs d'apel·lació i per escrit de conclusions presentat en aquesta alçada el dia 18-2-2021, interessa la seva revocació parcial, disposant en el seu lloc que la pensió d'aliments al seu càrrec havia de fixar-se en 100.- EUR per cada fill i la seva contribució en les despeses extraordinàries s'havia de situar en un 30%.

Sisè.- El Sr. Sancho i el Ministeri Fiscal s'han oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la íntegre confirmació de la Sentència dictada.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En aquesta alçada, la part recurrent Sra. Tur s'aquieta als diferents pronunciaments assolits per l'òrgan judicial d'instància a excepció del relatius a la pensió d'aliments que interessa es fixi a raó de 100.- EUR per fill menor. Pel que respecta a la seva participació en les despeses extraordinàries pretén que es fixi a alçada d'un 30%.

Segon.- Insisteix amb aquesta finalitat que la seva situació econòmica resultava molt precària atès que havia estat desocupada durant un llarg període de temps i que si bé en l'actualitat disposava d'un treball, el salari que percebia era de 1.216,71.- EUR bruts amb el qual no podia satisfer la pensió de 400.- EUR fixada.

Aquests arguments no deixen de ser una mera reiteració d'aquells que la part ja plantejava en la instància i que han estat examinats pel Tribunal "a quo", sense introduir cap mena de critica al respecte del raonament contingut en la decisió adoptada, extrem aquest que ja per si sol seria suficient per a desestimar el recurs d'apel·lació plantejat.

Tercer.- Amb la finalitat però d'atorgar una resposta complerta a la part recurrent i valorant novament els mitjans de prova obrant en les actuacions, no podem fer altre cosa que confirmar la decisió impugnada.

En efecte, en relació als aliments hem pogut declarar (cfr. Aute de 31-10- 2019 dictat en el rotlle TSJC-193/2019) "La pensió d'aliments és el deure imposat al progenitor no custodi d'assegurar la subsistència dels fills, amb els quals no conviu. Jurídicament hi ha una part creditora (el fill) que es diu alimentista, que té el dret a exigir i rebre els aliments, i una altra deutora (alimentant), que té el deure legal i moral de prestrar-los. Des d'una perspectiva qualitativa, hem pogut precisar que "els aliments han d'incloure tot allò relatiu a l'assistència mèdica, l'habitatge, la roba, la previsió, l'educació i la formació del menor, fins i tot dins d'aquests darrers conceptes les activitats esportives o de lleure, tota vegada que les mateixes són no solament necessàries per l'adequada formació del menor, sinó també pel seu correcte desenvolupament personal" (Sentència TSJC- 126/06) o de manera temporalment més propera "els aliments inclouen la despesa d'habitatge, i, per tant, la proporció del lloguer mensual, així com la part corresponent als subministres de llum, aigua, gas i telèfon. A aquests extrems s'ha d'afegir les despeses d'alimentació en sentit estricte, així com les de vestimenta, formació, educació i previsió, a la vegada que les d'oci o lleure" (Aute de 30-6-2014, TSJC-057/14)· Aquesta Sala ha posat de relleu en reiterades ocasionades que la pensió d'aliments es fixa en funció de les possibilitats econòmiques de l'alimentant i les necessitats de l'alimentista i que aquests dos paràmetres han de ser ponderats pel Tribunal en atenció al criteri de la proporcionalitat i de factors complementaris que també han de ser atesos (nivell social en que l'alimentista s'ha pogut desenvolupar, l'existència o no d'altres càrregues familiars, etc...), sense però que es pugui perdre de perspectiva que a l'hora de fixar-la s'ha de permetre a l'alimentant que pugui disposar dels ingressos suficients per cobrir aquelles despeses indispensables per al seu manteniment, habitació, vestit, assistència mèdica, educació, i atendre les necessitats ordinàries de la vida amb dignitat"

Des d'aquesta perspectiva, no s'infereix de les actuacions practicades que els menors tinguin cap mena de fretura especial, el que ens aboca a considerar que la cobertura de les seves necessitats més bàsiques fluctua en aquella forquilla d'entre 600 i 800.-EUR en que venim establint-les al Principat d'Andorra.

Quant a la capacitat econòmica de la recurrent, la Sra. Tur desenvolupa una activitat laboral d'ençà el 13-6-2000 prop de la F percebent un salari brut mensual a raó de 1.216,71.-EUR (equivalents a uns 1.138.-EUR nets). Pel que es refereix a les seves despeses d'apartament, llum i internet, la mateixa conviu amb altre persona amb qui les comparteixen a raó de 350.- EUR cadascun (folis 41), tenint un romanent d'uns 787.- EUR amb el qual ha de fer front a les despeses derivades de la seva pròpia subsistència.

Pel que es refereix ara al Sr. Sancho, el mateix percep uns emoluments de 1.390,37.- EUR bruts (1.300.- EUR nets), amb el qual al marge de les seves necessitats personals també fa front en exclusiva a les despeses derivades de la criança dels seus fills menors i això en haver-se'n desentès la mare des del 2017.

En aquesta situació, la decisió adoptada pel batlle "a quo" quan fixa la pensió d'aliments a alçada de 200.- EUR mensuals per fill, pondera adequadament les capacitats econòmiques respectives d'ambdós progenitors repercutint-les sobre les necessitats dels fills menors. En tot cas, fixar la pensió d'aliments en l'import de 100.- EUR com ho pretén la part recurrent no permet assegurar el degut sosteniment dels menors i tanmateix suposa exigir del pare una participació proporcionalment més significativa que la de la mare en les despeses que puguin sorgir.

I el mateix raonament ha de ser efectuat al respecte de la participació d'ambdós progenitors en les despeses extraordinàries dels fills menors atès que la capacitat econòmica residual de tots dos resulta molt similar sense que en aquesta situació s'entengui fixar a càrrec del pare una major participació.

Quart.- La mare insisteix en aquesta alçada que la pensió d'aliments fixada no li permetria assumir les seves despeses més essencials, però hem de ressaltar que la Sra. Tur és jove (té poc més de 42 anys d'edat) i trobant-se en ple ús de les seves facultats, el que correspon és cercar una ocupació complementària que li permeti assumir les seves necessitats sense que aquesta realitat pugui anar en detriment de les necessitats dels seus fills o exigint un esforç econòmic suplementari del progenitor custodi, especialment quan aquests darrers tres anys la mare s'ha desentès absolutament de les seves obligacions maternofilials.

En atenció a tot l'exposat, escau desestimar el recurs d'apel·lació articulat tot i confirmant-se íntegrament la Sentència dictada.

Cinquè.- Atesa la naturalesa familiar del present procediment, no ha de fer-se pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent

DECISIÓ

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Tur contra la Sentència núm. 92/2020 dictada en data 15-10-2020 que es confirma íntegrament. I sense fer especial pronunciament en relació a les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-