Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per mal funcionament de la Justícia. Vulneració del dret a un judici de durada raonable (TSJ 0004/23)

Sentència

Magistrats

Yves Picod Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Marie Conte Fátima Ramírez Souto Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Presidència

TSJ 0000004/2023

PARTS:

Apel·lant : Sra. Julián

Representant : Sra. Benítez

Advocat : Sr. Araujo

Apel·lat : GOVERN

Representant : Sra. Téllez

Advocat : Sr. Gomila

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

President Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats Sr. Yves Picod (Ponent)

Sr. Vincent Anière

Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Elsa Puig Muñoz

Sr. Jaume Tor Porta

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per mal funcionament de la Justícia. Vulneració del dret a un judici de durada raonable.

SENTÈNCIA 000015/2023

Andorra la Vella, el 20 de novembre del 2023.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la Sra. Julián, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Yves Picod, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- Les diligències prèvies relatives a la causa 8000080/2015 (coneguda com a causa B, SA) es van iniciar el 2 de febrer del 2007.

La part recurrent va comparèixer davant la Batllia, el 22 de febrer del 2007, designant representació lletrada i constituint-se seguidament en actora civil.

El 15 de desembre del 2014, va esdevenir acusació particular, condició recollida mitjançant un aute de la Batllia del 10 de febrer del 2015.

El 26 de juny del 2017, la batlle instructora va dictar una providència mitjançant la qual decidia donar vista de les actuacions al Ministeri Fiscal i a totes les parts, d'acord amb les disposicions de l'article 121 de la Llei qualificada del Codi de procediment penal.

Compte tingut de la inactivitat de la Batllia, la part recurrent va presentar el dia 11 d'octubre del 2019 un primer recurs d'empara per la vulneració del seu dret a un judici de durada raonable -la causa 2019-68-RE- que va ser estimat pel Tribunal Constitucional el 21 de gener del 2020.

Posteriorment el 14 de gener del 2021, en va presentar un segon al Tribunal Constitucional al·legant el manteniment de la vulneració del mateix dret -la causa 2021-3-RE- que va ser desestimat el 15 de març del 2021.

Finalment, el 26 d'octubre del 2022, la representació processal de la part recurrent va interposar un altre recurs d'empara pel manteniment de la inactivitat de la Secció Especialitzada 1 de la Batllia en relació amb els autes penals 8000080/2015 que derivaria en una presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució.

La part recurrent al·lega que aquesta causa fa quasi 16 anys que es troba en fase d'instrucció; que en la providència del 26 de juny del 2017 es donava un termini a les parts i al Ministeri Fiscal per sol·licitar la pràctica de les diligències que es creguessin convenients o la conclusió del sumari; que el 14 de juliol del 2017 va sol·licitar la pràctica de diverses diligències d'instrucció i que, el 21 de juliol del 2017, va sol·licitar la pràctica d'altres diligències d'instrucció complementàries.

Després de diverses vicissituds per obtenir la còpia íntegra de les actuacions, aquesta part va constatar que posteriorment a la data del 26 de juny del 2017, sosté que no hi ha cap activitat processal de cap tipus, no s'ha practicat cap prova, ni tan sols s'han admès o inadmès les proves sol·licitades. Afegeix que des de la data de la primera sentència del Tribunal Constitucional, el 21 de gener del 2020, han transcorregut gairebé 33 mesos sense que la Batllia hagi resolt encara la petició de prova sol·licitada.

2.- En la seva sentència del 25 de gener del 2023, el Tribunal Constitucional decideix :

"1. Estimar el recurs d'empara 2022-60-RE presentat per la representació processal de M. S. V., persona perjudicada en la causa anomenada Cas B, SA.

Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució.

Comminar la Secció d'Instrucció Especialitzada 1 de la Batllia perquè adopti, en un termini màxim de sis mesos, les mesures que estan en l'àmbit de les seves competències per fer cessar la vulneració d'aquest dret fonamental."

3.- El recurrents formula ACCIÓ EN RESPONSABILITAT PATRIMONIAL DE L'ESTAT per causa de funcionament anormal de la Administració. En el seu escrit de sol·licitació d'indemnització al Ple, la part recurrent subratlla la inactivitat de la Batllia durant el període de temps comprès entre el dia 26 de juny del 2017 i el 09 de gener del 2023, presa en consideració en la sentència. Admet no obstant que no ha sol·licitat la quantificació de la indemnització reconeguda mitjançant la Sentència de data 21 de gener del 2020. Però el propi Tribunal Constitucional fixa la data que s'ha de tenir en compte a l'hora de fixar l'inici del període de dilació, essent el dia 26 de juny del 2017. Sol·licita el recurrent la indemnització reconeguda pel Tribunal Constitucional, en l'import d'ONZE MIL (11.000) EUROS, que equivalen a 2.000.-euros per any d'inactivitat (5,5 anys).

4.- El Ministeri Fiscal estableix una indemnització no superior a 1.000.-EUR. Al·lega la caducitat de la demanda en quant al període anterior a 2020, data de la primera decisió.

5.- Sosté la representació processal del Govern que escau únicament indemnitzar a aquesta part per un import de 500.-EUR l'any de dilació, és a dir, un total de 1.500.-EUR

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La vulneració de l'article 10.2 de la Constitució dona dret a la persona perjudicada a indemnització, segons jurisprudència del Tribunal constitucional i la seva pròpia resolució en el seu decideix quart en el cas d'autes. En el cas d'autes, ningú discuteix el mal funcionament de la justícia consistint a un retard anormal e injustificat des de 2007. La discussió porta únicament en la durada del retard i la indemnització del perjudici moral.

Però segons l'article 10. 3 LQJ, l'acció per al reconeixement de l'error judicial o de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia i per a l'eventual avaluació del dany, s'ha d'instar davant del Ple del Tribunal Superior de Justícia, dins del termini improrrogable de tres mesos, comptadors des del dia en què es pugui exercitar.

Segon.- Reconeix la part recurrent que no exercí cap acció derivada del mal funcionament de l'administració de Justícia pels 12 anys de tramitació de la causa penal des de la seva incoació, malgrat fou opportunament notificada de la Sentència, de 21 de gener del 2020, del Tribunal Constitucional (causa 2019- 68-RE) mitjançant la qual es reconeix la vulneració del dret de la Sra. Julián a un judici de durada raonable pels 12 anys de tramitació del procés penal des de la seva incoació i se li concedeix el dret a ésser indemnitzada.

El Ministeri Fiscal estima que el moment en que es pogué exercir aquesta acció en virtut de la primera sentència del Tribunal Constitucional és el 21 de gener del 2020 i, per tant, aquest és el dia a quo del termini de caducitat per exercir l'acció de responsabilitat referida que, en conseqüència, caduca 3 mesos desprès, el mes d'abril del 2020.

Segons el Ministeri fiscal, la representació lletrada de la Sra. Julián va decidir no exercir aquesta acció, caducant qualsevol acció de rescabalament en relació a dilacions indegudes anteriors a l'any 2020. El fet que la Sra. Julián no accionés l'any 2020 per ésser indemnitzada per unes dilacions indegudes anteriors a l'any 2020, en un moment en que ja podia exercitar aquella acció, no equival a un reserva d'accions, però tradueix una renúncia implícita de la recurrent.

Malgrat la pertinència d'aquesta argumentació i la formulació ambigua de la última sentència del Tribunal constitucional la qual permet varies interpretacions, el Tribunal Superior de Justícia considera, en aplicació de la jurisprudència anterior (sent. 10-23), que la circumstància per la qual el Tribunal Constitucional en aquesta última sentència analitzi la tramitació entre 2017 i 2023 del procés penal en relació amb el qual constata les dilacions indegudes per anormal funcionament de l'Administració de Justícia permet prendre en consideració la continuïtat de la situació en quant a la indemnització

Tercer.- En aplicació de la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia, convé indemnitzar el retard -que avaluem d'entre 5 i 6 anys - del 2017 al 2023 per la quantitat de 7.200 euros.

Quart.- Pel que fa a les costes processals d'aquest procediment no escau efectuar un pronunciament especial, ja que no s'aprecia una actuació temerària o de mala fe que justifiqui la imposició de costes del procés al Govern.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECIDEIX

1.- Estimar l'acció en reconeixement de l'anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l'article 10 de la Constitució presentada per la representació processal de la Sra. Julián.

2.- Declarar el dret de la Sra. Julián a rebre de l'Estat una indemnització de 7.200.- EUR.

3.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

4.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los-hi avinent que és ferma i definitiva.

Així per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-