Legitimació del progenitor per exigir pensió del fill major, data de naixement de la pensió TSJC XXXX/13

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova

TSJC-288/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de gener de 2014.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència de la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de separació matrimonial núm. B-0529-3/2011, instades pel Sr. Calderón contra la Sra. Arcos, amb reconvenció d'aquesta darrera, en data 24 de juliol de 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- declarar la separació matrimonial dels cònjuges Srs. Calderón i Arcos, dispensant-los dels deures que els són imposats a resultes d'haver contret matrimoni -com l'obligació de convivència regulada en l'article novè de la Llei Qualificada del Matrimoni de 30 de juny de 1995-. Tanmateix, i compte tingut que ambdós litigants estan d'acord en què l'ús del domicili que havia estat comú sigui atribuït al demandant (és a dir aquell ubicat a l'Avinguda Doctor Mitjavila número 00, 2n-1a, E.M. d'Andorra la Vella), correspon efectuar dit pronunciament, fent-se menció que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni; Segon.- atribuir la guarda i custòdia de la filla menor comú de nom Araujo - nascuda el XXXX i doncs comptant actualment amb catorze anys i quatre mesos d'edat- a favor del seu pare Sr. Calderón, mantenint-se la pàtria potestat a favor d'ambdós progenitors; Tercer.- fixar en concepte de pensió d'aliments a favor de la menor al·ludida i a càrrec de la seva mare Sra. Arcos, la suma de dos-cents cinquanta euros (250.- EUROS) mensuals que la mencionada haurà d'abonar a l'adversa en el decurs dels cinc primers dies de cada mes al compte bancari que aquest tingui a bé assenyalar a tal efecte, i això a comptar del proper mes d'agost, i podrà ésser revisada anualment en la proporció en què ho sigui l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra. Altrament ambdós litigants satisfaran per meitat les despeses extraordinàries de llur filla. Tanmateix procediran aquells aliments de la filla menor segons s'ha establert en el IV.- Considerant; Quart.- no establir cap règim de visites segons s'ha raonat en el III.- Considerant, tot i fixar l'obligatorietat de que s'iniciï d'immediat un tractament psicològic de la menor per tal d'assolir l'objectiu de que aquesta arribi i pugui acceptar l'existència de la seva mare i aprengui a gestionar els sentiments de rebuig, odi i ràbia que manifesta envers la mateixa, això és per part del psicòleg que aquest Jutjador tingui a bé nomenar una volta aquesta resolució esdevingui ferma; Cinquè.- procedir a la inscripció d'ofici d'aquesta sentència prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma; Sisè.- no hi ha lloc a efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants, devent doncs cadascun dels darrers assumir les pròpies i d'haver-ne de comunes fer-ho per meitats".

II.- El Sr. Calderón ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació parcial de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle, en el sentit de fixar la pensió alimentícia en l'import de 700 EUR mensuals a comptar de l'1 d'agost de 2010, subsidiàriament des de maig de 2011, més la meitat de les despeses extraordinàries segons el detall que conté l'escrit de demanda.

Els arguments revocatoris són els següents: estava legitimat per reclamar a la Sra. Arcos el pagament d'una pensió de 350 EUR/mes pel fill major, tota vegada que cursava estudis superiors a França i convivia amb el pare; la Sra. Arcos havia obtingut, en liquidar-se el règim econòmic matrimonial, la suma de 135.000 EUR i béns immobles a Espanya, qual cosa li permetia fer front al pagament de la pensió sol·licitada; la part apel·lada compartia despeses amb la seva nova parella sentimental.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.-. El recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Calderón queda reduït a tres extrems: el import de la pensió per aliments a càrrec de la Sra. Arcos, la seva data d'exigibilitat i el règim de les despeses extraordinàries. En efecte, els demés extrems principals de la seva demanda de separació han quedat resolts i són consentits per la Sra. ENTITY_5: separació dels esposos; atribució del domicili familiar al Sr. ENTITY_4; manteniment de la pàtria potestat; atribució de la guarda de la filla menor al mateix, sense establir cap règim de visites en favor de la mare.

II.- Pel que fa la pensió, la instància estableix una pensió de 250 EUR en favor de la filla menor, mentre que ho descarta respecte de l'altre fill, per raó de la seva majoria d'edat. L'apel·lant exigeix el pagament d'una pensió mensual de 350 EUR per a cada fill.

És ben sabut que l'import de la pensió és funció, habitualment, de la capacitat econòmica de la persona obligada al seu pagament i de les necessitats dels fills. La doctrina d'aquesta Sala ho ha completat, dient que, en l'actualitat, no és possible atendre dignament les necessitats d'un menor si no es disposa, com a mínim, d'una suma que pot oscil·lar entre 600 i 800 EUR mensuals. En el cas que ens ocupa, la Araujo està a punt de complir 15 anys i té les necessitats pròpies d'una adolescent, com classes d'anglès i oci.

La mare cobra uns 900 EUR. Ara bé, és propietària d'un pis (31 m2) a Salou i va percebre 135.000 EUR durant el segon semestre de 2010 (foli 46) a resultes de la liquidació amistosa del règim econòmic matrimonial. La interessada va indicar, durant la seva confessió en judici, que havia prestat part dels 135.000 EUR (uns 110.000 EUR) a la mare de la seva actual parella (foli 351). Cap prova avala aquesta afirmació i no es podrà tenir en consideració. Cal tenir també present que comparteix despeses amb el seu company sentimental actual

Respecte del Sr. Calderón, és propietari del pis on habita i d'un bar a les Escaldes-Engordany. Tot i així, aquesta Sala considera que la situació econòmica del Sr. Calderón és millor que aquella de la Sra. Arcos, que compta amb una formació molt bàsica (dependenta) i és arrendatària del seu habitatge. En aquestes condicions, l'establiment de la pensió de 250 EUR en favor de la filla menor apareix adequada, justa i suficient.

III.- El Tribunal a quo no reconeix legitimació activa a l'apel·lant per reclamar cap pensió en nom del seu fill major, que cursa actualment estudis superiors a França i conserva el seu domicili al pis del pare. Cal revocar aquest pronunciament, contrari a la jurisprudència d'aquesta Sala, segons la qual el progenitor custodi està fundat en reclamar a l'altre, els aliments dels fills majors que no tinguin recursos propis i continuïn vivint amb el primer (sentència 146/02 del 26 de febrer de 2003; autes 149/99 del 23 de març del 2000 i 157/12 del 15 de novembre de 2012).

Ara pertoca fixar la quantitat de la pensió alimentícia del fill major. Les seves despeses mensuals han estat avaluades pel mateix al voltant d'uns 1.000 EUR (foli 360), sense que la progenitora impugni l'esmentada quantitat. El Sr. Calderón reclama el pagament de 350 EUR. Aquesta suma apareix correcta. En efecte, és una mica superior a aquella que accepta abonar la Sra. Arcos per la menor, qual cosa concorda amb l'esforç econòmic suplementari que implica estudiar a l'estranger. Per altra banda, el patrimoni de la Sra. Arcos, que resulta de la liquidació del règim econòmic matrimonial, apareix suficient per fer front a les despeses que requereix la formació del seu fill, al qual, cal recordar, no ha satisfet cap pensió d'ençà l'esclatament de la crisi matrimonial.

IV.- El Sr. Calderón persegueix també que el pagament de les pensions es faci a comptar de l'1 d'agost de 2010 (data de l'abandó del domicili familiar per part de l'esposa) o, subsidiàriament, des del mes de maig de 2011 (data de contesta a la demanda). La sentència TSJC 07/97 del 10 de juliol de 1997 va declarar que "Les despeses derivades de la seva cura i alimentació ... s'han de considerar exigibles des del moment en que es reclami". Més actualment, la sentència 172/11 del 30 d'abril de 2012 ha reiterat que "no hi ha dret a pensió mentre aquesta no sigui fixada judicialment". Aquesta solució és aplicable al cas que ens ocupa (amb els límits de la prohibició de la reformatio in peius), de manera que cal confirmar la solució adoptada per l'Hble. Batlle (data de la contesta), malgrat que, per descuit, el dispositiu no recull la decisió que adopta en el IV Considerant. La Sala esmena aquesta mancança per economia processal, tot i fent-la extensiva, per congruència, a la pensió del fill major.

V.- Per acabar, la demanda pretenia el següent règim de les despeses extraordinàries: "Aquesta suma no inclou les despeses extraordinàries (metges especialistes, ortopèdia, ortodòncia, hospitalitzacions, despeses importants derivades de les activitats escolars com l'esquí, i activitats extraescolars i similars), que hauran de ser consensuades pels progenitors (en la mesura que això sigui possible i amb excepció d'aquelles mèdiques i altres que siguin estrictament necessàries per a la salut dels fills). Aquestes despeses seran pagades per tots dos progenitors per meitats. Tanmateix procediran aquells aliments de la filla menor segons s'ha establert en el IV.- Considerant". La sentència resol el següent: "Altrament ambdós litigants satisfaran per meitat les despeses extraordinàries de llur filla", tot i que en el cos de la resolució s'esmenta que "Altrament ambdós litigants satisfaran per meitat les despeses extraordinàries de llur filla, entenent les que es derivin de malalties o accidents, d'educació (material escolar), i extra escolars". Cal revocar igualment aquest darrer extrem de la sentència impugnada que crea molta confusió i no motiva la raó del canvi que realitza el Tribunal. A més, la Sra. Arcos no efectua cap comentari especial al respecte. Per tant, no es veuen motius suficients per refusar el pronunciament detallat que cerca el recurrent.

VI.- L'estimació parcial del recurs i la naturalesa familiar del conflicte aconsellen no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. ENTITY_4; REVOCAR la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 24 de juliol de 2013, només en el sentit: 1) d'establir la pensió alimentícia, a càrrec de la Sra. Arcos, en l'import total de 600 EUR mensuals des del mes de maig de 2011 i b) de precisar que les despeses extraordinàries seran pagades per tots dos progenitors per meitats i que aquestes inclouen metges especialistes, ortopèdia, ortodòncia, hospitalitzacions, despeses importants derivades de les activitats escolars com l'esquí, i activitats extraescolars i similars, les quals hauran de ser consensuades pels progenitors (en la mesura que això sigui possible i amb excepció d'aquelles mèdiques i altres que siguin estrictament necessàries per a la salut dels fills). Sense efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.