Contracte entre contractista i sotscontractista. Contracte mercantil. Deficient execució dels treballs. Prescripció triennal.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000204/2023 ORIGEN: 7000113/2022 - 0

NIG: 5300542120220001365

PARTS:

Apel·lant: Araujo

Representant: Gaya

Advocat: Olmo

Apel·lat: Talavera

Representant: Tejera

Advocat: Pérez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: Contracte entre contractista i sotscontractista. Contracte mercantil. Deficient execució dels treballs. Prescripció triennal

SENTÈNCIA 000135/2024

Andorra la Vella, a 6 de juliol del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 29.6.22 la representació processal de la societat Talavera va interposar demanda en reclamació de quantitat a tramitar pel procediment abreujat contra la societat Araujo, en què sol·licitava que :

"... dicti Sentència per la que condemni a la demandada al pagament a la meva mandant de l'import de NOU MIL CENT VINT-I-DOS EUROS AMB ZERO CÈNTIMS D'EURO (9.122,09 EUR), més l'interès legal a comptar a partir de la contesta a la demanda formulada, fins el seu efectiu pagament, amb expressa imposició de les costes processals a la part demandada".

2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat sentència en data 6.6.23 amb la següent part decisòria :

"Estimar íntegrament la demanda interposada per la mercantil andorrana Talavera. (Talavera.) contra la també mercantil andorrana Araujo., i condemnar aquesta darrera a pagar la suma total de 9.122,09 EUR, augmentada dels interessos legals comptadors a partir del 16 de setembre de 2022 i fins a liquidació total del deute, així com les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

3.- El 5.7.23 la representació processal de la societat Araujo ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que hi exposa demana que es revoqui la resolució d'instància en el sentit següent:

"1. Acordar la pràctica de les proves Primera, Segona i Tercera DOCUMENTAL sol·licitades per aquesta part.

Estimar el present recurs i revocar la sentència apel·lada, desestimant íntegrament les pretensions de Talavera.

Condemnar a Talavera (ENTITY_7) al pagament de la totalitat de les costes processals causades, incloent expressament els honoraris d'advocat, procurador i els eventuals perits d'aquesta part, així com qualsevol altra despesa derivada de la present causa."

4.- El 28.9.23 la representació de la societat Talavera s'ha oposat tant a la pràctica de la prova sol·licitada, com a l'estimació del recurs, i sol·licita la confirmació de la sentència avui recorreguda i que es faci expressa imposició de les costes processals a la part apel·lant.

5.- Per aute de 7.12.23 el Magistrat ponent va decidir no admetre les proves proposades per la societat Araujo i va declarar el recurs vist per resolució.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la societat agent reclama front a la societat defenent en demanda en la que sosté una petició de condemna per deficient execució dels treballs de fusteria consistents en subministrament de portes i instal·lació en l'obra situada de l'edifici situat a l'XXXX.

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de costes.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- En el present litigi ens trobem davant d'un contracte mercantil entre la constructora d'una obra i una sots contractada (treballs de fusteria) que va tenir la seva execució entre març i octubre de 2018. La part comitent considera que l'execució d'obra, de les portes i dels armaris col·locats per la defenent han patit una decoloració en algunes portes que fan que no pugui considerar-se una execució d'obra conforme amb la lex artis i reclama per l'import de la substitució de les portes decolorades.

La qüestió essencial i que afecta a la viabilitat de la pretensió és que la part defenent a més d'oposar-se a que en el seu dia les portes tinguessin una coloració diferent, cosa que hauria d'apreciar-se a simple vista, es queixa que no se li pot reclamar després de més tres anys de l'execució de l'obra. I efectivament es constata que la demanda es va presentar el 29.6.22. Ja en la seva contesta la part defenent dedica el seu epígraf V a fer aquesta observació i encara que no utilitzi la paraula tècnica de la prescripció, el sentit de les seves paraules ("reclamar més de tres anys més tard") només es pot situar en aquesta excepció processal. I realment si tenim en compte que estem davant d'un contracte mercantil entre contractista i fuster, el termini de prescripció per la responsabilitat contractual és el triennal, com ja és pacíficament conegut. En conseqüència, si els treballs de col·locació de les portes varen finalitzar en el mes d'octubre de 2018 (o encara que poguessin acabar a "principis de 2019" (com es diu en altre moment) resultaria que la reclamació estaria prescrita i la demanda es veuria avocada al fracàs.

I com arguments de reforç hem d'afegir que no compartim la valoració de la prova que conté la sentència impugnada. En primer lloc, perquè encara que es digui que atesa l'habitualitat en la contractació entre les dues societats que han col·laborat en nombroses obres era un fet repetit que encara que el fuster hagués cobrat la seva factura, sempre estava disposat a fer la reparació que sorgís posteriorment, cal matisar que quan se li pregunta al Sr. Esparza se li demana si ell efectuava la reparació post cobrament "al cap d'uns mesos" i aquí no és el cas perquè se li demana més de tres anys més tard i per un problema de coloració. Hem de fer notar que en les fotografies aportades a les actuacions es constata que en l'any 2022 l'obra encara no es veu acabada i per tant desconeixem si la decoloració podia ser imputada a l'afectació de la llum solar directa (com admet l'arquitecte que va declarar com experta i perit) o bé a altres afectacions derivades de la meteorologia. En segon lloc, tampoc compartim que el Sr. Esparza hagués admès a l'any 2022 que faria la substitució de les portes afectades assumint la responsabilitat del defecte d'acabat. Si no que ell va declarar que quan li van demanar que anés a veure-ho, va dir que quan tingués personal ja passaria però no que ho faria sense cap cost, és a dir, sense facturar la substitució de portes. I revisada la seva declaració així es constata. En conseqüència, no hi va haver cap reconeixement de responsabilitat per la situació actual de les portes.

Així doncs, no es pot imputar cap responsabilitat al fuster per la situació de les portes dels armaris a l'any 2022.

La demanda ha de ser desestimada amb imposició de les costes de la instància a la part agent en aplicació del que disposa l'article 350.1 del CPC.

Tercer.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (art. 354.2 primer incís del CPC).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Araujo contra la Sentència dictada pel Tribunal unipersonal de Batlle en data 6 de juny de 2023, que revoquem íntegrament i DESESTIMEM la demanda interposada per Talavera a la que condemnem al pagament de les costes de la instància.

SEGON.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.

Aquest aute és ferm i executiu.

Així, per aquest nostre aute, definitivament jutjant, ho manem i signem.