Bancari (TSJC 370/2015)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000370/2015 ORIGEN: 3100614/2013 - 00

NIG: 5300542120150000758

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per escrit enregistrat en data setze d'octubre del dos mil tretze la Sra. Marcos, actuant com a procuradora de l'entitat bancària "X., ORG_0", formulà demanda en judici civil en reclamació de quantitat pel procediment declaratiu ordinari contra la societat mercantil andorrana per participacions "P., S.L." així com contra els Srs. Montenegro, Girona i Escolano, en base a que la societat defenent és titular del compte corrent número ********** obert en data 6 d'octubre del 2001 a les oficines de la seva patrocinada segons justifica documentalment.

Que en data 5 de setembre del 2005 la seva mandant va concedir, mitjançant escriptura pública autoritzada pel Notari de les Arcoss Sr.

Hoyos, un préstec amb garantia hipotecària per un import de dos-cents setanta-tres mil sis-cents euros (273.600.- EUROS), a favor de la societat defenent. Afegeix que l'import del préstec en qüestió havia de ser destinat a satisfer el preu d'adquisició de les unitats immobiliàries descrites en la part expositiva del referit instrument públic i en el romanent per tal de satisfer despeses de tresoreria. A tal efecte la beneficiària s'obligava a reemborsar el capital prestat així com els interessos pactats, comissions i altres derivats de l'operació per tot el dia 7 de setembre del 2020. Que en garantia del préstec hipotecari concedit, van comparèixer en nom i interès propis els Srs. Montenegro i Girona, constituint-se en fiadors, comprometent-se solidàriament entre ells i amb la societat deutora, en els termes, condicions i responsabilitat estipulats en dit instrument públic, renunciant explícitament als beneficis d'excussió i de divisió. A més a més, en garantia del préstec de constant referència i sense perjudici de la responsabilitat patrimonial universal de la societat demandada i dels fiadors, es constituí en garantia de devolució del préstec, una primera hipoteca sobre les unitats immobiliàries descrites en la referida escriptura de préstec amb garantia hipotecària, és a dir les números xxx, xxx, xx i xx formant part de l'XXXX, sent dites unitats immobiliàries propietat de la societat demandada. Que les garanties referides foren modificades amb l'atorgament de l'escriptura de cancel·lació de garanties hipotecàries signada el 5 de juny del 2007 prop del Notari de les Arcoss Sra.

Arcos entre la seva patrocinada i la mercantil "P., S.L." i els Srs. Montenegro i Girona, afegint que per mitjà d'aquest instrument públic s'acordà la cancel·lació de la primera hipoteca sobre les unitats immobiliàries números xxx i xx del referit immoble, romanent vigents les demés garanties, per consegüent a data d'avui, segueixen únicament vigents les hipoteques concordades sobre les unitats immobiliàries números xxx i xx d'aquell immoble. Que les parts van pactar que el préstec havia de ser retornat a la seva mandant per tot el dia 7 de setembre del 2020 mitjançant el pagament de cent vuitanta amortitzacions mensuals consecutives, el primer any a raó de mil vuit-cents vuitanta-nou euros amb quaranta-tres cèntims (1.889,43.- EUROS) cadascuna d'elles, les quals serien revisades a l'alça o a la baixa segons l'acordat en la clàusula quarta d'aquell instrument públic. Que la societat defenent no ha satisfet totes les quotes pactades, ascendint el deute acumulat i pendent de cancel·lar fins el proppassat dia 2 de juliol del 2013 a la suma global de cent vint-i-vuit mil dos-cents vint-i-tres euros amb vint-i-sis cèntims (128.223,26.- EUROS) entre capital vençut anticipadament, interessos pendents, quotes vençudes i impagades incloses, segons acredita a través de certificació bancària, i és per aquest motiu que el banc entén que procedeix declarar resolt anticipadament el préstec hipotecari referit.

Que en data 16 de març del 2009 la seva mandant va concedir mitjançant escriptura pública atorgada prop del Notari de les Arcoss Sra. Arcos, a) un nou préstec amb garantia hipotecària a la mercantil "P., S.L.", d'acord amb el desglossat següent: la suma de dos-cents noranta-cinc mil euros (295.000.- EUROS) amb destí a satisfer part del preu d'adquisició de les unitats immobiliàries descrites en l'expositiu A de dit instrument públic, suma que s'ingressà al compte corrent abans indicat i que havia de ser retornada per tot el dia 16 de març del 2034; i b) també un altre préstec amb garantia hipotecària de cent cinquanta mil euros (150.000.- EUROS) amb destí a satisfer part del preu d'adquisició de les unitats immobiliàries descrites en l'expositiu A de dit instrument públic, suma que s'ingressà al mateix compte corrent. Que en garantia de les operacions de préstec concedides, va comparèixer en nom i interès propis el Sr. Montenegro, constituint- se en fiador, comprometent-se solidàriament amb la part prestatària, en els termes i condicions estipulats en aquell instrument públic. A més a més, en garantia dels dos préstecs en qüestió, els Srs. Montenegro i Escolano constituïren en garantia de la devolució dels préstecs una primera i suficient hipoteca sobre cadascuna de les unitats immobiliàries descrites en l'expositiu del repetit instrument públic, fent-ne menció expressa d'aquestes segons consta a l'apartat 3.2.2 del present escrit d'al·legacions. Que les garanties immobiliàries descrites anteriorment foren modificades amb l'atorgament de l'escriptura de modificació de préstec amb alliberament parcial de garanties que es signà el 15 de juny del 2010 prop del Notari de les Arcoss Sra.

Arcos Que les parts van pactar que el préstec de dos-cents noranta-cinc mil euros (295.000.- EUROS) havia de ser retornat a la seva mandant per tot el dia 16 de març del 2034 mitjançant el pagament de tres-centes amortitzacions mensuals consecutives, el primer any de mil tres-cents seixanta-sis euros amb noranta-dos cèntims (1.366,92.- EUROS) cadascuna d'elles, les quals serien revisades a l'alça o a la baixa segons l'acordat en dit instrument públic. Que la societat defenent no ha satisfet totes les quotes pactades, essent el deute acumulat i pendent de cancel·lar fins el proppassat dia 2 de juliol del 2013 d'una quantia total de cent cinquanta-tres mil quatre- cents vuitanta-vuit euros amb noranta-un cèntims (153.488,91.- EUROS). Afegeix que les parts van pactar que el préstec de cent cinquanta mil euros (150.000.- EUROS) havia de ser retornat a la seva mandant per tot el dia 16 de març del 2014 mitjançant el pagament de seixanta amortitzacions mensuals consecutives, el primer any de dos mil siscents vuitanta-un euros amb trenta-tres cèntims (2.681,33.- EUROS) cadascuna d'elles, les quals serien revisades a l'alça o a la baixa segons l'acordat en el repetit instrument públic. Que la societat defenent no ha satisfet totes les quotes pactades, essent el deute acumulat i pendent de cancel·lar fins el proppassat dia 2 de juliol del 2013 d'una quantia total de setanta-sis mil dos-cents setanta-nou euros amb vuitanta-vuit cèntims (76.279,88.- EUROS). Per aquests motius el banc entén que procedeix declarar resolt anticipadament els préstecs en qüestió.

Que d'altra part, en data 7 d'octubre del 2011 la mercantil "P., S.L." en qualitat de beneficiària i els Srs. Montenegro i Girona en qualitat de fiadors, van concordar i subscriure una pòlissa de crèdit en compte corrent amb la seva mandant que es reflectí en el compte corrent abans al·ludit, amb un límit de dos-cents vint-i-cinc mil euros (225.000.- EUROS) i amb venciment el 30 de setembre del 2012. Que les parts van pactar que dita pòlissa de crèdit vencia aleshores, amb l'afegit que en dita data, incomplint amb allò establert en la clàusula tercera de la pòlissa de crèdit, ni la part beneficiària ni la fiadora han realitzat les provisions de fons escaients perquè el ròssec del compte corrent fos favorable al banc. Arribats al venciment i cancel·lat el límit, s'escau dons aplicar les corresponents penalitzacions. Que en data 2 de juliol del 2013 el crèdit en compte corrent emparat per la pòlissa esmentada i que es reflectí en el compte corrent anteriorment descrit, presentava un ròssec total a favor del banc de tres-cents vuit mil tres-cents setanta-set euros amb quinze cèntims (308.377,15.- EUROS). En el fet cinquè s'explica a l'entorn dels requeriments efectuats prop dels defenents i dels deutes certs i exigibles que han motivat aquest plet. Finalment indica que els Srs. Montenegro i Girona són titulars del compte corrent número

********** obert a les oficines de la seva mandant el 18 d'agost de 1994.

Que els referits van concordar i subscriure el 29 de novembre del 2010 una pòlissa de préstec personal amb la seva mandant per un import de cent dinou mil euros (119.000.- EUROS), sent aquest import ingressat en efectiu al referit compte bancari i havent de ser retornat a aquesta part per tot el dia 29 de novembre del 2011. Que els deutors no han satisfet les quotes pactades en la pòlissa de préstec esmentada, essent el deute acumulat i pendent de cancel·lar fins el proppassat dia 2 de juliol del 2013 d'un import total de cent trenta-sis mil cinc-cents setanta-tres euros amb vint cèntims (136.573,20.- EUROS).

I després d'invocar els fonaments de dret aplicables, suplica es dicti sentència condemnant a la mercantil "P., S.L." -part beneficiària- i els Srs.

Montenegro i Girona -en tant que fiadors- juntament, tots ells solidàriament, al pagament al banc de la suma de cent vint-i-vuit mil dos-cents vint-i-tres euros amb vint-i-sis cèntims (128.223,26.- EUROS), més els interessos i comissions que corresponen en mèrits d'allò pactat sobre dita quantitat des del 2 de juliol del 2013 i fins que sigui íntegrament satisfeta; a la mercantil "P., S.L." -part beneficiària- i el Sr. Montenegro -en tant que fiador- juntament amb el Sr. Escolano -part hipotecant- amb les limitacions que corresponguin, tots ells solidàriament, al pagament al banc de la suma de cent cinquanta- tres mil quatre-cents vuitanta-vuit euros amb noranta-un cèntims (153.488,91.- EUROS), més els interessos i comissions que corresponen en mèrits d'allò pactat sobre dita quantitat des del 2 de juliol del 2013 i fins que sigui íntegrament satisfeta; a la mercantil "P., S.L." -part beneficiària- i el Sr.

Montenegro -en tant que fiador- juntament amb el Sr. Escolano -part hipotecant- amb les limitacions que corresponguin, tots ells solidàriament, al pagament al banc de la suma de setanta-sis mil dos-cents setanta-nou euros amb vuitanta-vuit cèntims (76.279,88.- EUROS), més els interessos i comissions que corresponen en mèrits d'allò pactat sobre dita quantitat des del 2 de juliol del 2013 i fins que sigui íntegrament satisfeta; a la mercantil "P., S.L." - part beneficiària- i els Srs. Montenegro i Girona -en tant que fiadors- juntament, tots ells solidàriament, al pagament al banc de la suma de tres-cents vuit mil tres-cents setanta-set euros amb quinze cèntims (308.377,15.- EUROS), més els interessos i comissions que corresponen en mèrits d'allò pactat sobre dita quantitat des del 2 de juliol del 2013 i fins que sigui íntegrament satisfeta; i finalment els Srs. Montenegro i Girona juntament, ambdós solidàriament, al pagament al banc de la suma de cent trenta-sis mil cinc- cents setanta-tres euros amb vint cèntims (136.573,20.- EUROS, més els interessos i comissions que corresponen en mèrits d'allò pactat sobre dita quantitat des del 2 de juliol del 2013 i fins que sigui íntegrament satisfeta. Imposant així mateix als defenents el pagament de la totalitat de les costes del present litigi, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador d'aquesta part.

II.- Per escrit enregistrat el dia divuit de desembre del dos mil tretze el Sr. Montenegro, actuant en nom i interès propis així com a legal representant de la societat mercantil andorrana per participacions "P., S.L.", i els Srs. Girona i Escolano, actuant en nom i interès propis, contestaren a la demanda formulant excepcions peremptòries de manca de legitimació passiva de dos d'ells, de manca de resolució prèvia dels contractes de préstec amb garantia hipotecària i/o personal subscrits respectivament els 16 de març del 2005, 5 de setembre del 2005 i 29 de novembre del 2010 i de manca d'acreditació i justificació del deute reclamat en ordre a la pòlissa de crèdit en compte corrent. Fent també menció del dret d'informació del consumidor, dels interessos i comissions moratoris abusius, de la prohibició d'anatocisme i de llur posició a l'entorn de les costes judicials d'aquest plet.

III.- Per escrits datats del vint-i- dos de gener i del dotze de febrer del dos mil catorze s'evacuaren respectivament els tràmits de rèplica i dúplica, mantenint-se les parts litigants en les seves posicions inicials.

IV.- Practicats tots els mitjans de prova declarats pertinents, els litigants formularen escrits de conclusions el proppassat dia vint-i-cinc de març, quedant, aleshores, els autes per sentència.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 22-7-15 i va decidir : " que estimant molt parcialment la demanda principal interposada per l'entitat bancària "X., ORG_0" contra la mercantil "P., S.L." així com contra els Srs. Montenegro, Girona i Escolano, sense entrar a analitzar el fons de l'afer pel que fa a les reclamacions de quantitat que provenen dels instruments públics atorgats el 7 de setembre del 2005 i 16 de març del 2009 afectant al compte corrent número ********** així com de la pòlissa de préstec subscrita el 29 de novembre del 2010 afectant al compte corrent número **********, i això per consideració a que més enllà d'un requeriment de compliment, la facultat de resolució perseguida per l'instant d'aquest plet respecte dels contractes denunciats, mereix i ha de ser comunicada prèviament al deutor, ha de condemnar i condemna solidàriament a la mercantil "P., S.L." i als Srs.

Montenegro i Girona a pagar al banc la suma global de tres-cents vuit mil tres- cents setanta-set euros amb quinze cèntims (308.377,15.- EUROS), augmentada dels interessos convencionals produïts d'ençà la darrera liquidació practicada, això és el 2 de juliol del 2013, i fins que sigui íntegrament satisfeta, sense efectuar especial pronunciament sobre les costes processals d'aquesta instància segona preveu el darrer Considerant de la present resolució."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de les dues parts, agent i defenents i, en virtut dels arguments que exposen en les seves conclusions, demanen l'agent l'estimació íntegra de la demanda i els defenents la seva desestimació total.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - Com es recull de manera amplia en els antecedents de fet transcrits, la part agent X., SAU reclama una acció personal (no una acció hipotecaria ni subsidiàriament) contra la societat deutora P., SL (en endavant la promotora), contra els fiadors Srs. Montenegro i Girona contra el hipotecant no deutor Sr. Escolano en reclamació de quantitat en compliment de tres préstecs amb garantia hipotecaria atorgats a la promotora, un préstec personal atorgat als Srs. Montenegro i Girona i un contracte de pòlissa de crèdit. Per a tots ells fa tancament del compte i liquidació en el dia 2 de juliol de 2013.

La sentència d'instància desestima l'acció en la instància (sense entrar en el fons de l'afer) respecte la reclamació derivada de l'incompliment dels quatre contractes de préstec. Per contra, respecte la demanda per la reclamació de quantitat derivada de la pòlissa de crèdit estima íntegrament la demanda i condemna a pagar la suma reclamada de 308.377,15EUR a la societat promotora i als fiadors Srs. Montenegro i Girona més els interessos convencionals a partit de la data del 2 de juliol de 2013.

No fa pronunciament sobre costes.

SEGON.- Les dues parts discrepen d'aquesta decisió per motius perfectament oposats. X. considera que l'acció derivada de l'incompliment dels contractes de préstec reuneixen els requisits exigits per la jurisprudència i per això han de ser estimats. Les parts defenents consideren que la liquidació de la pòlissa de crèdit no ha estat degudament justificada i per això s'han sentit indefensos davant la reclamació efectuada. Vegem els diferents punts de col·lisió de les parts en el litigi així com la valoració de la prova efectuada per l'Hble. Tribunal d'instància.

TERCER.- Resolució anticipada dels contractes. Requisits extrajudicials.

Tal i com han vingut reclamant els defenents i en part ha acollit la sentència d'instància, és cert que aquesta Sala ha vingut reiterant en diverses ocasions (per exemple, en les sentències de 15.11.12 -R155/12-; de 29.1.13 -R186/12-; i de 29.10.13 -R125/13-) la necessitat que quan es vulgui exercitar el dret a la resolució anticipada d'un contracte cal notificar-ho prèviament al deutor així com notificar-li quin és el saldo deutor, a fi que aquest pugui tenir abans de l'inici de l'acció judicial cabal coneixement de les conseqüències que se li anuncien per la part contrària. Ens ratifiquem plenament en aquest criteri però cal fer algunes precisions per explicar la decisió que adoptarem.

Cal dir que quan es diu que cal notificar el "saldo deutor", no significa que sempre calgui explicar-li prèviament a l'acció judicial com s'han efectuat tots els càlculs, sobretot quan es tracta d'un préstec on el client pot tenir més fàcil saber quines quotes d'amortització no ha satisfet. Per això estimem que cal notificar-li el saldo deutor i aquest sempre podrà també en l'àmbit extrajudicial respondre al requeriment d'aquell pagament en els termes que tingui per convenient.

En segon lloc, quant a comunicar a la part contrària prèviament a l'inici d'una acció judicial la voluntat d'exercitar l'acció de resolució anticipada del contracte, és suficient apuntar-li aquesta possibilitat si persisteix en no trobar una solució al deute pendent, però no cal comunicar-li posteriorment quan ja s'ha pres aquesta decisió i se li ha notificat prèviament perquè aquesta ja serà el contingut de la comunicació judicial que rebrà.

Finalment en tercer lloc, cal esmentar una altra qüestió que sovint es planteja en aquests casos i fa referència a si cal acreditar fefaentment que el destinatari ha rebut aquesta comunicació escrita extrajudicial o resulta suficient demostrar que ha tingut possibilitat de rebre-la i que no ha volgut fer. Dit en altres paraules quan ha quedat a la voluntat del destinatari la recepció de la comunicació, com en el cas típic que rep l'avís de correus i el deixa caducar en llista per no haver-lo anat a recollir. En aquests casos estima la Sala que per aplicació de la regla de l'autoresponsabilitat resulta suficient acreditar que ha tingut la possibilitat de ser notificada i ha estat en la seva disposició no fer-ho. Ara bé, això exigeix que el domicili al que s'ha dirigit la comunicació sigui el designat per la part o bé si és un altre en el qual la part remitent amb una diligència exigible podia conèixer que era un domicilio adient per ser rebuda la comunicació. No cal dir però que si no consta la notificació fefaent però la part destinatària reconeix que l'ha rebuda per altres mitjans, ja resulta suficient per tenir per acomplert el requisit de la notificació prèvia.

QUART.- Aclarit això cal entrar a examinar la valoració de la prova practicada que impugnen les dues parts. Com es pot comprovar, la part agent abans de procedir a la reclamació de quantitat per incompliment de contracte de les altres parts deutores i en la qual optava per donar per resolt els contractes, va trametre una comunicació escrita als deutors. De manera fefaent es constata que qui la va rebre va ser la promotora però els altres deutors la comunicació va ser caducada en llista pel servei de corrues. Però en la seva contesta única a la demanda, els deutors reconeixen haver rebut el contingut de la comunicació i això ja es suficient, com hem dit abans. Però la seva queixa es troba en què la part agent no els va dir que havia decidit resoldre de manera anticipada els contractes de préstec i el de crèdit i per aquest motiu ja no es podia entrar en el fons de l'assumpte. La sentència d'instància -que malgrat no venir negat pels deutors Srs. Montenegro i ENTITY_6- estima que aquests no van rebre la comunicació respecte el seu préstec personal i quant als altres préstecs amb garantia hipotecària estima aquell motiu d'oposició per no constar la "decisió d'exercitar la facultat unilateral de resolució". Però res més lluny de la prova aportada per la part agent. Aquesta en la comunicació extrajudicial de 12.4.13 als seus deutors (documents 8,9, i 10) després d'explicar el saldo deutor de cada contracte i el conjunt per 374.309,84EUR afirmava que " ...En conseqüència el requerim a fi que en el termini de 5 dies hàbils bancaris a comptar de la recepció de la present, es posi en contacte amb els serveis jurídics del banc (. )als efectes de regularitzar els deutes esmentats Si fa cas omís d'aquest nou i últim requeriment ens veurem obligats a resoldre anticipadament els contractes de préstec i crèdit esmentats i iniciar les accions judicials que corresponguin en defensa dels nostres drets, inclòs l'embargament preventiu sobre béns suficients per garantir el compliment de totes les seves obligacions. És el nostre major desig esgotar totes les possibilitats de solució per via amistosa; confiem, per tant, que sabrà valorar la bona disposició d'aquesta entitat per reconduir aquesta situació."

No consta que hi hagués cap resposta a la dita comunicació de

12.4.13. En canvi, la part agent va esperar fins al dia 2.7.13 per tancar la liquidació del compte i nova presentar la citació a judici fins el dia 2.9.13.

En conseqüència hem d'estimar aquest greuge de la part agent contra la sentència en el sentit que va acomplir la demandant amb els requisits previs extrajudicials que tota resolució anticipada exigeix en haver-li anunciat la voluntat de fer-ho als deutors si no es podia trobar una solució amistosa davant el saldo deutor que tenia comptabilitzat l'entitat bancària.

CINQUÈ.- Seguint amb els contractes de préstec amb garantia hipotecària (tres) i el préstec personal (un) considera la part deutora se li han aplicat uns interessos de demora i unes comissions abusives. Però no precisa quins interessos ni quines comissions quan la part agent ha presentat el document 4 (folis 58 i 59) i document 13 (foli 150) que pel fa als préstecs està perfectament detallat: a) les quotes impagades; b) els interessos remuneratoris aplicats a cada quota; c) els interessos de demora o "indemnitzacions per incompliment" a cada quota i expressament es fa constar que no existeixen comissions. També hi consta que l'interès aplicat per demora és el de referència en cada préstec (EURIBOR) després de sumar 5 punts. Aleshores, ni considerem que sumar 5 punts sigui un interès de demora abusiu, ni la part deutora ha demostrat que els imports reclamats estiguin mal calculats cosa que una prova pericial hauria hagut de demostrar perquè ja tenia totes les dades necessàries per calcular-ho. Quant a les comissions -que del text contractual podien donar lloc a controvèrsia- resulta que l'entitat no n'ha reclamat en els préstecs.

Conclusió en els préstecs no hi ha cap classe d'abús en l'acció presentada per la part agent i la seva pretensió al respecte ha de prosperar respecte els deutors.

SISÈ.- Anatocisme

Un altre greuge dels deutors respecte els contractes de préstec consisteix en al·legar l'aplicació de l'anatocisme per l'entitat bancària des del moment que sobre els interessos remuneratoris u ordinaris de cada quota, un cop vençuda i impagada, demana l'aplicació d'interessos de demora. És a dir, interessos sobre interessos.

Recordem el que dèiem al respecte en la nostra sentència de 25.2.10 (rotlle 258/09): "V.- Argumenta igualment la recurrent que els interessos pactats no poden generar al seu torn nous interessos, ja que això suposa un anatocisme interdit al nostre ordenament i que, en tot cas, sols els havia de pagar-los fins la contesta a la demanda i a partir d'aquell moment sols se li podien reclamar els interessos legals de la suma deguda.

Malgrat els arguments de la recurrent, s'ha de posar de relleu que tant la Sentència del Tribunal Superior de la Mitra de data 22 de juny del 1987, com les d'aquesta Sala de 17 de juliol del 1997 i 23 de juliol del 1998 en casos semblants destaquen que "la capitalització en compte corrent dels interessos vençuts constitueix un ús bancari habitual al Principat d'Andorra i a la pràctica bancària general, ja que la prohibició de l'anatocisme en el dret romà té excepcions com són les que resulten de les disposicions del Digest 5,3,51-1, Digest 26,7,7-12 i Digest 26,7,58, segons els quals si el deutor no paga els interessos convinguts ocasiona un dany al creditor que hauria pogut invertir els interessos meritats en benefici propi i si no ho ha pogut fer en virtut d'uns actes imputables al deutor, és ajustat a dret que s'imposin al deutor les conseqüències desfavorables que es deriven del seu incompliment. Cal tenir en compte a més a més que en el cas present el defenent és un comerciant que va demanar un préstec bancari per tal de finançar el seu negoci i, com posa de relleu la STSM esmentada, "tractant- se d'un contracte convingut entre comerciants, la pràctica catalana que esmenta Vives i Cebrià en el seu comentari a la constitució de Felip II de l'any 1599 (que es troba al Llibre VII, títol III, constitució 6a del volum 1er. de les Constitucions i altres drets de Catalunya) és que, quan el creditor és comerciant, té dret a exigir els interessos derivats dels perjudicis que hagi experimentat i dels beneficis que hagi deixat d'obtenir, i aquesta pràctica mercantil és la que impera a les Arcoss d'Andorra des del moment en què s'hi ha desenvolupat les relacions jurídiques mercantils i els usos bancaris, segons resulta de la certificació lliurada per l'Agrupació de Bancs Andorrans que apareix en els autes i de la sentència d'aquest tribunal Superior de la Mitra de vint-i-set de febrer del mil nou-cents vuitanta". D'altra banda, una vegada capitalitzats els interessos junt amb el capital l'interès a aplicar a la suma resultant sols seria el legal si no s'hagués pactat abans un diferent."

Exactament és el mateix que el cas present on ja s'ha pactat l'anatocisme pels quatre préstecs (foli 43 revers, 79 i 145) i per tant hem de ratificar la nostra doctrina i desestimar el greuge aixecat pels deutors.

La conclusió respecte la pretensió d'incompliment i l'obligació de pagament dels quatre préstecs per parts dels seus deutors (la societat promotora i els dos fiadors defenents) ha de prosperar perquè no han acreditat en cap moment haver pagat alguna de les quotes que se'ls reclama.

SETÈ.- Manca de legitimació passiva del Sr. Escolano

Finalment i per acabar amb els préstecs, ja hem dit que únicament el Sr. Escolano va garantir amb una hipoteca els atorgats per l'escriptura de

16.3.09 (els dos préstecs en la mateixa escriptura) però mai es va convertir en deutor de l'entitat bancària, d'aquí que en els fonaments jurídics anteriors en fer referència als defenents ho hem fet com "deutors" perquè el Sr.

Escolano si bé és un defenent, no és un deutor i per la qual cosa no se li podia demnar la condemna tal i com es fa en la demanda. El dit senyor estava legitimat com a interessat (hipotecant no deutor) a estar present en el plet si a ell li ho convenia doncs el resultat del mateix si els deutors no paguen el que fa als préstecs atorgats en 16.3.09 podia ocasionar-li la pèrdua de la seva garantia hipotecària, però això no el convertia en deutor contra el qual dirigir la demanda. D'aquí que davant el silenci de la sentència respecte d'ell (recordem que no exercitava cap acció hipotecària en la demanda) només podia ser la seva absolució com a molt a "estar i a passar" per la declaració de condemna dels altres deutor, però mai la condemna. Així doncs ha de ser absolt i la part agent li haurà de pagar les costes causades en la instància. El motiu ha de prosperar.

VUITÈ.- Pòlissa de crèdit atorgada en 10 de novembre de 2011

Fins ara hem analitzat la reclamació relativa als 4 préstecs atorgats als deutors i hem vist que havien de prosperar. Ara cal analitzar la pretensió relativa a la pòlissa de crèdit.

Com es sabut, la pòlissa de crèdit és diferent a la de préstec i pel seu mecanisme de disposició és més complex pel client poder conèixer quina és la quantitat de ròssec deutor. En aquest cas, quan una entitat bancària reclama pel seu incompliment, ha d'oferir una informació transparent de tot el contingut al respecte que hagi de conèixer el client, en particular, les operacions realitzades, els moviments de les entrades i sortides del compte, els interessos ordinaris meritats i també els de demora i les comissions, si s'escau. És a dir, ha de presentar i oferir al client el "full o assentament comptable" on hi figurin clarament detallats tots aquests elements essencials. Això és el que significa "transparència" quan l'article 37.1 de la Llei 14/10 de 13 de maig de règim jurídic de les entitats bancàries i de règim administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer estableix que: "1. Qualsevol informació que les entitats operatives del sistema financer dirigeixen als seus clients ... ha de ser transparent, imparcial, clara i no enganyosa i ha de resultar comprensible per a qualsevol integrant mitjà del grup al que es dirigeix o per els probables destinataris."

Doncs bé si ja hem vist que en el resolució unilateral de tot contracte és necessari el previ advertiment davant la possibilitat de la resolució unilateral i la notificació del saldo deutor en fonament a l'equitat (D. 44- 7,2.3), encara és més necessària en el cas de les pòlisses de crèdit atorgades per les entitats bancàries, tal i com els obliga l'article 37.1 que acabem de transcriure. I en el mateix sentit s'expressa la clàusula cinquena del contracte d'obertura de compte corrent aportat com document número 11 per l'entitat bancària (foli 138) que l'obligava a informar de manera periòdica i regular de totes les operacions realitzades i moviments del compte així com de tot allò que cregui escaient pel coneixement dels clients. Aquells extrems indicats sens dubte són imprescindibles pel client. Sense ells no es pot defensar ni comprovar si efectivament el que li reclamen és el que deu.

I d'això es queixava la part deutora en la seva contesta en la demanda i a tal fi va demanar per requeriment que la part agent aportés tota la informació que justifiques l'existència del saldo deutor per import disposat (261.20,86EUR) i dels interessos de demora i comissions (46.656,29EUR) que es recull en el document 4 de la demanda. I la part agent no ha atès al dit requeriment perquè en període de prova ha aportat el llistat de moviments en el compte i els rebuts de pagament del préstec, però res que permeti de manera clara poder conèixer les disposicions concretes del crèdit concedit, dels interessos remuneratoris aplicats en cada moment, dels de demora i en quin percentatge i de les comissions i en quina quantia.

No podem compartir doncs, la decisió de la sentència d'instància quan sosté que " l'esforç probatori assolit ha permès justificar que efectivament no hi ha cap error comptable en la certificació bancària". I afegirem que quan es pacta que s'accepta per les parts (en un contracte d'adhesió com són els de les entitats financeres) un pacte de liquiditat a càrrec de l'entitat bancària per acreditar el saldo, no pot significar que vingui mancada d'explicacions en els termes que obliga l'article 37.1 de la Llei 14/10 ja esmentada.

La conclusió doncs és que el greuge aixecat pels deutors ha de prosperar i ha de quedar sense ser jutjada l'acció referida a la pòlissa de crèdit ateses les mancances que ja hem relatat abastament.

NOVÈ.- Costes de la instància

Per les dues parts apel·lants es qüestiona el pronunciament sobre les costes de la instància. A la vista dels pronunciament fets en aquesta sentència quan a la revocació parcial de la sentència en resulta que a) la demanda principal contra els deutors ha resultat estimada parcialment en haver estat exclosa l'acció derivada de la pòlissa de crèdit i per això no es farà pronunciament de condemna per les costes causades als deutors; b) Per contra, la demanda dirigida contra el Sr. Escolano ha estat totalment desestimada, cosa que imposa el pagament per l'agent de les costes a ell causades, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

DESÈ.- L'èxit parcial dels recursos s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d'apel·lació interposats per la representació processal de X. SAU i P., S.L." i dels Srs. Montenegro, Girona i

Escolano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 22 de juliol de 2015, que revoquem en el sentit d' estimar parcialment la demanda i fer els següents pronunciaments:

Condemnar P., S.L." i als Srs. Montenegro, Girona a pagar de manera conjunta i solidària a X., SAU la suma de 128.223,26 EUR; la suma de 153.488,91 EUR; la suma de 76.279,88 EUR i de 136.573,20EUR corresponent al saldo deutor de les diferents pòlisses de préstec descrites en el primer antecedent de fet. Aquestes sumes meritaran des del dia 2 de juliol de 2013 els interessos de demora (no les comissions) pactades en cada pòlissa fins al total pagament.

Absoldre al Sr. Escolano de la demanda dirigida en contra seva i havent de pagar la part agent les costes de la instància a ell causades.

No entrar en el fons de la qüestió relativa a la pòlissa de crèdit per manca de les formalitats necessàries per fer-ho.

No fem imposició de les costes de cap de les dues instàncies, llevat del cas del Sr. Escolano

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-