FUNCIÓ PÚBLICA. Sistema d'avaluació de l'acompliment. Aplicació d'un coeficient corrector al conjunt dels empleats d'un Comú. No s'ajusta a la finalitat prevista pel Reglament, que és la de mantenir l'equitat interna del sistema. TSJA- 0000036/13

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Marie Conte Bernard Plagnet

Núm. de Protocol: AD-0025-1/2011 Núm. de Rotlle: TSJA-0000036/2013

SENTÈNCIA 28-2015

PARTS:

Apel·lant: Hble. Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA

Representant: Sra. Álvarez

Advocat: Sr. Duque

Apel·lant: Sindicat de Treballadors del Comú d'Andorra la Vella (SITCA)

Representant: Sra. Toll

Advocat: Sra. Palomo

Apel·lat: M.I. M.I. GOVERN

Representant: Sra. Ayuso

Advocat: Sra. Elías

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sra. Marie Conte

Andorra la Vella, vint-i-set de maig del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD- 0025-1/2011.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La sentència de 2 de setembre de 2013 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar la demanda formulada pel Sindicat de Treballadors del Comú d'Andorra la Vella (SITCA) i va anul·lar l'acord adoptat per la Junta de Govern de l'Hble. Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA en data 21 d'octubre de 2010, en virtut del qual es va establir un coeficient corrector del 10% a les avaluacions obtingudes en la gestió de l'acompliment del període 2008- 2009 pel personal del Comú. L'anul·lació s'estén a la resolució desestimatòria presumpta per silenci administratiu del recurs d'alçada interposat davant del M.I. M.I. GOVERN.

2.- La representació del sindicat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

Encara que està conforme amb la declaració d'invalidesa de l'acte impugnat, considera que no concorre només una causa d'anul·labilitat, sinó també de nul·litat de ple dret, per manca de competència de l'òrgan que ha acordat l'aplicació del factor de correcció i, a més, per transgressió total i absoluta del procediment i per vulneració de les regles essencials per a l'expressió de la voluntat dels òrgans col·legiats.

Considera que s'havien d'imposar les costes al Comú, per la seva actuació temerària i de mala fe.

3.- La representació de l'Hble. Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA ha formulat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles. En síntesi, considera que:

La homologació de l'avaluació dels funcionaris és un procés diferent de l'aplicació del factor de correcció, que pretén garantir un impacte econòmic equitatiu i l'equilibri intern del sistema.

El coeficient de correcció es regula específicament a l'article 7 del Reglament comunal del sistema d'avaluació de l'acompliment, i no a l'article 4, i s'aplica a cada qualificació, cosa que no exclou que pugui tenir per objecte el conjunt de les mateixes.

El factor de correcció pretén corregir la distorsió de les puntuacions en relació al model estadístic normalitzat, situació que es donava en aquest cas, en que bona part dels avaluadors havien valorat entre el notable i l'excel·lent, cosa que s'allunya de l'anomenada corba de Gauss, que constitueix l'estàndard estadístic adequat.

4.- Es va donar trasllat de cadascun dels recursos d'apel·lació a la respectiva contrapart, que el va contestar oposant-se al mateix i sol·licitant l'estimació de les pretensions formulades en cada cas per la pròpia part. La representació del M.I. M.I. GOVERN, tot i no haver interposat recurs, ha sol·licitat que es desestimi el que formula la part agent i que es doni lloc al que interposa el Comú.

5.- Després dels tràmits que resulten del rotlle d'apel·lació, es va celebrar la vista oral, en la qual les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Sobre els motius de nul·litat de ple dret que invoca el Sindicat de Treballadors del Comú d'Andorra la Vella (SITCA).

Encara que la sentència apel·lada ha estimat la demanda formulada per la part agent i ha anul·lat les resolucions administratives impugnades, el Sindicat de Treballadors del Comú d'Andorra la Vella (SITCA) interposa el present recurs d'apel·lació, en la mesura en què s'ha declarat la invalidesa de l'acord comunal de 21 d'octubre de 2010 per incórrer en un vici determinant de la seva anul·labilitat, i no aprecia la concurrència de les causes de nul·litat de ple dret que igualment va al·legar la part agent.

Aquesta actuació implica clarament que el Sindicat de Treballadors del Comú d'Andorra la Vella (SITCA) recorre contra la fonamentació jurídica de la sentència i no contra la seva part dispositiva, que ja ha declarat la invalidesa de l'acord recorregut, extrem en el qual l'agent es manifesta conforme, com no podia ser d'altra manera. El mateix recurs d'apel·lació admet aquest extrem, quan afirma (al·legació segona) que "estem parcialment en desacord amb els fonaments de drets (sic) esgrimits en la referida sentència".

La sentència d'aquesta Sala núm. 31-1997, de 14 de juliol, ja va declarar que:

"... un dels requisits essencials del recurs és el del perjudici o gravamen, de manera que no és admissible la seva interposició quan la qüestió litigiosa ha estat resolta de conformitat amb la pretensió de la part, la qual cosa ha de ser determinada en funció dels pronunciaments de la part dispositiva de la sentència".

En aplicació d'aquest principi, s'ha de concloure que el recurs d'apel·lació de la part agent resulta ser efectivament inadmissible en aquest punt. Un cop obtinguda la declaració d'invalidesa de l'acord impugnat, no es pot apreciar quin benefici concret obtindria el recurrent amb l'estimació del seu recurs.

En tot cas, per a una major satisfacció en justícia de la part agent, es pot afegir que, tal com conclou la sentència apel·lada, no s'aprecien en aquest cas causes determinants de la nul·litat de ple dret de l'acte impugnat. En efecte:

No existeix una incompetència manifesta de la Junta de Govern del Comú, des del moment en què l'article 5 del Reglament del sistema d'avaluació de l'acompliment li atribueix la validació i aprovació definitiva del resultats, i que la Comissió d'Avaluació només té una funció consultiva i d'informe, segons afirma el mateix precepte, com també l'article 4 precedent.

No s'ha produït una transgressió total i absoluta del procediment establert, ja que s'han respectat les etapes bàsiques del mateix, entre les quals la intervenció de la Comissió d'Avaluació i la decisió de la Junta de Govern. El fet que la referida Comissió no adoptés una proposta concreta, per manca de consens, no exclou que tots els seus integrants fessin constar les respectives posicions, cosa que va permetre tenir-les en compte a l'hora d'adoptar la decisió definitiva per part de la Junta de Govern.

i c) Tampoc s'aprecia una vulneració de les regles essencials per a l'expressió de la voluntat dels òrgans col·legiats. Tots els membres de la Comissió d'Avaluació van ser convocats, van participar en la sessió i van exposar el seu parer sobre l'aplicació del sistema d'avaluació de l'acompliment, tal com resulta de l'acta de la sessió. Les deficiències que assenyala el recurrent no afecten als requisits essencials de la convocatòria, sinó que constitueixen qüestions de detall que, com a molt, podrien constituir una causa de mera anul·labilitat. Ara bé, no s'aprecia cap situació d'indefensió que pogués justificar la invalidesa de l'acte impugnat per aquesta causa.

En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació que formula el Sindicat de Treballadors del Comú d'Andorra la Vella (SITCA). Les seves al·legacions quant a les costes processals seran objecte d'examen més endavant, en el darrer dels fonaments de dret d'aquesta resolució.

Tercer.- Sobre el recurs d'apel·lació del Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA d'Andorra la Vella.

L'article 7.3 del Reglament comunal del sistema d'avaluació de l'acompliment, de 30 de juny de 2006, regula el coeficient o factor de correcció. Segons aquest precepte, aquest coeficient permet modificar els punts d'avaluació que corresponen a cada qualificació, alentint o accelerant, si escau, els salts de posició salarial del personal a qui se li apliqui. Té la finalitat de garantir un impacte econòmic equitatiu i s'aplica quan els diferents agents implicats no arribin a un consens sobre el resultat de les avaluacions, amb un àmbit departamental, de servei o individual.

Per la seva part, l'article 4 del mateix reglament regula les funcions de la Comissió d'Avaluació, entre d'altres, en relació amb l'esmentat coeficient o factor de correcció. En aquesta matèria, li correspon:

"Manifestar als avaluadors observacions sobre les seves puntuacions i recomanar canvis en les mateixes, com en l'aplicació, si escau, del factor de correcció en casos concrets o serveis concrets, assegurant el criteri de l'equitat o justícia de les valoracions".

Aquesta regulació posa de relleu que la finalitat del coeficient és la de garantir l'equitat interna del sistema i evitar que es produeixin desequilibris entre els funcionaris. Atès que l'avaluació depèn de diversos actors, ja que no està centralitzada, sinó atribuïda als diferents Caps d'Àrea o superiors corresponents (article 5 del Reglament), es poden aplicar en la pràctica diferents criteris de valoració, en perjudici d'alguns empleats i en benefici d'altres, cosa que comportaria un important greuge comparatiu.

Quan s'aprecia aquesta situació, el Reglament contempla l'aplicació de dues mesures consecutives. En primer lloc, la Comissió d'Avaluació pot manifestar als diferents avaluadors observacions sobre les seves puntuacions i recomanar canvis en les mateixes (article 4). En segon lloc, quan els diferents agents no arriben a un consens sobre el resultat de les avaluacions, la Comissió pot valorar la introducció del factor de correcció que asseguri l'equitat del procés, sotmetent-ho a la decisió definitiva de la Junta de Govern. Ara bé, aquest factor s'ha d'aplicar "en casos concrets o serveis concrets" (article 4), podent ser "a nivell departamental, de servei o individual" (article 7).

En definitiva, la normativa continguda en el Reglament només contempla la possibilitat d'aplicar el coeficient de correcció quan hagi resultat negatiu el procediment d'homogeneïtzació de les puntuacions atorgades pels diferents avaluadors, supòsit en el qual l'equitat del sistema s'aconsegueix mitjançant la correcció dels resultats que s'allunyin dels criteris homogenis establerts. Aquesta finalitat de mantenir l'equitat entre els diferents empleats del Comú és la que justifica que el coeficient de correcció només sigui aplicable en aquells casos concrets i determinats en què s'apreciï que s'ha produït una desviació respecte dels criteris de valoració estàndard.

Tanmateix, en el cas que ara s'examina, l'acord comunal impugnat ha fet una aplicació general del factor de correcció, amb la finalitat, no d'assegurar l'aplicació d'un criteri equitatiu entre els diversos funcionaris, tal com preveu el reglament, sinó la d'evitar el que es considera una sobrevaloració del conjunt dels funcionaris respecte de determinats paràmetres estadístics (la corba de Gauss). Aquesta correcció general no s'ajusta a les previsions reglamentàries, ja que no s'aplica "en casos concrets o serveis concrets", amb la finalitat d'evitar la manca d'equitat que pugui existir entre les diverses valoracions del personal, sinó amb la d'aplicar uns estàndards estadístics que no tenen recolzament normatiu, a diferència del que succeeix en el cas d'altres Administracions.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'Hble. Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA d'Andorra la Vella.

Quart.- Sobre les costes processals.

El sindicat recurrent manifesta la seva disconformitat amb el fet que la sentència apel·lada no hagi imposat al Comú el pagament de les costes de la primera instància.

Els arguments de les parts sobre les qüestions litigioses allunyen l'existència de qualsevol temeritat ni mala fe en la defensa de les respectives pretensions, de manera que procedeix confirmar el pronunciament de la sentència apel·lada. Al mateix temps, aquest mateix criteri determina que tampoc s'hagin d'imposar a cap de les parts les costes d'aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen l'Hble. Hble. COMÚ D'ANDORRA LA VELLA d'Andorra la Vella i el Sindicat de Treballadors del Comú d'Andorra la Vella (SITCA) contra la sentència dictada el 2 de setembre de 2013 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No fer un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.