Pagament del deute: prova del pagament (0115/05)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Albert Andrés Pereira Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005

Pagament del deute: prova del pagament

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 28 d'abril del 2003 la representació processal de la Societat Mercantil Andorrana "M.,SL" va presentar demanda de judici verbal ordinari contra el Sr. Morell en reclamació de la suma de 40.285'34 euros més els interessos des del quinze de desembre del 2001 fins el pagament de la dita suma. Argumentava el demandant que la citada quantitat responia a diferents treballs i serveis realitzats per ell al demandat que havien donat lloc al lliurament de tres lletres de canvi acceptades pel Sr. Morell, la darrera de les quals per l'import que es sol·licitava no havia estat mai pagada.

II.- El demandat va contestar a la demanda en data 16 de juny del 2003 argumentant l'excepció peremptòria de litisconsorci passiu necessari i, respecte al fons, que la lletra en qüestió ja havia estat pagada.

En el seu moment els litigants van formular els corresponents escrits de rèplica i dúplica reiterant els seus arguments i rebatent els de la part contrària.

III.- El dia vint-i-cinc d'abril del 2005 l'Honorable Tribunal de Batlles va dictar sentència en la què desestimava l'excepció peremptòria de manca de litisconsorci passiu necessari i estimava íntegrament la demanda, entenent que el demandat no havia acreditat haver pagat la lletra de canvi en la què la part agent fonamentava la seva demanda.

IV.- La representació processal del Sr. Morell ha presentat recurs d'apel·lació contra la citada sentència, presentant escrit de conclusions en data tretze de juliol del 2005, en el que reitera l'excepció de pagament de la lletra de canvi que fonamenta la demanda de la part agent

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs presentat per la representació del Sr. Morell es fonamenta en un únic motiu, que és que la lletra de canvi aportada per ell a la contesta a la demanda com document número dos acredita que la que s'adjunta amb la demanda va ser pagada per ell en metàl·lic després del seu venciment. Afirma el recurrent que en el moment que va pagar l'import de la lletra ja vençuda i retornada per manca de pagament que s'aporta amb la demanda, el Sr. Mena, representant de la societat agent, no disposava encara de la mateixa, motiu pel qual no li va poder lliurar i, per tal d'acreditar que havia cobrat el seu import va omplir un altre idèntica a la primera, posant del seu puny i lletra la localitat, la data, el venciment, l'import en lletres i la menció de certificació número 1, coincidint el número de certificació i la quantitat que calia pagar amb les dades de la lletra que va ser retornada, i va signar aquest document en l'apartat corresponent a la signatura del lliurador, mentre que la resta de dades i la menció "pagat en efectiu" que en ella consten van ser omplertes pel Sr. Morell. Afirma el recurrent que de la seva confessió es desprèn inequívocament que la lletra en qüestió es va pagar en metàl·lic uns quinze o vint dies després que fos retornada la que fonamenta la demanda. Argumenta igualment que a cap de les tres lletres lliurades en pagament dels treballs portats a terme per l'actora hi consta la signatura del lliurador, mentre que a la lletra aportada per ell amb la contestació a la demanda sí que hi consta l'esmentada signatura.

II.- Vistos els citats arguments, cal tenir en compte, en primer lloc, que el fet que consti a les actuacions la manifestació del Sr. Morell en el sentit que ell va pagar l'import de la lletra de canvi que ara se li reclama no demostra res de manera inequívoca, perquè també el Sr. Mena, representant de la part agent, afirma que no l'ha cobrat.

Tampoc resulta rellevant que a les lletres de canvi pagades en el seu moment pel demandat no hi constés la signatura del lliurador, entre altres coses perquè a la que es reclama en aquest procediment sí que hi consta com es pot observar al examinat el document del foli 20, sense que s'hagi acreditat que la citada signatura hagi estat afegida posteriorment pel demandant, ni sigui prova suficient la fotocòpia de la lletra sense firma que s'aporta al foli 47.

L'únic argument del recurs que cal examinar amb deteniment és el que es fonamenta en la tesi que la lletra de canvi que consta al foli 39 de les actuacions, i que s'aporta amb la contesta a la demanda, es va lliurar per tal d'acreditar al pagament de la que es recull al foli 20 junt amb la demanda, encara que en l'escrit de dúplica del recurrent el que s'afirma és que la lletra que acompanya a la demanda segurament va ser agafada per l'agent que, aprofitant que estava signada per ell, la va presentar al pagament, raó per la que ell va decidir retornar-la (foli 44), mentre que la versió dels fets que finalment es manté sols apareix en les respostes del Sr. Morell i en l'escrit de conclusions.

No obstant, és cert que al document que consta al foli 93 es facturen diverses quantitats pel bufet d'advocats "B.&B." una de les quals fa referència al lliurament i finiquit amb el Sr. Mena amb data 5 de desembre del 2001 i que les dues lletres que aporten les parts són idèntiques en quan a la suma a pagar i pel que fa a la referència a la certificació número 1 i en les seves declaracions el Sr. Mena reconeix com a seves la lletra i la signatura del document del foli 39 a excepció de l'espai reservat al lliurat i la menció a on posa pagat (foli 77 en relació al 51), encara que el citat senyor justifica aquest fet afirmant que la primera lletra la va lliurar al Sr. Morell sense omplir totalment per quan no sabia qui li pagaria i posteriorment es va lliurar la que fonamenta la demanda, essent aquesta degudament emplenada amb totes les seves dades bancàries. Per aquests motius, encara que el recurrent es contradiu en les seves declaracions sobre el motiu del lliurament de la canvial que ell aporta, el que ens pot mostrar quina de les dues versions és l'autèntica és l'examen dels documents que consten a les actuacions, de les declaracions de les parts i de les lletres de canvi aportades per una i altra part.

III.- L'examen de les actuacions resulta que el 5 de desembre del 2001 es podria haver redactat un document de finiquit, però no es pot entendre que s'hagués arribat a aquest acord, quan el mateix demandat declara que va pagar la lletra que ara se li reclama als quinze o vint dies del seu venciment o sigui aproximadament a principis de gener del 2002 (foli 76). Pel que fa a les lletres de canvi aportades a les actuacions, el seu examen posa de relleu que efectivament la quantitat a pagar que consta en les dues lletres és la mateixa i les dues fan referència a la certificació número 1 de l'obra, que és la única que el demandat no acredita haver pagat mitjançant documents bancaris, ja que respecte de les altres dues consta a les actuacions els documents que proven la transferència dels diners a la societat agent. No obstant, la lletra de canvi que s'acompanya amb la demanda i que la part agent afirma que no se li ha pagat és de data 23 de novembre del 2001 i amb venciment 15 de desembre del 2001, mentre que la que la part demandada manifesta que es va lliurar per tal d'acreditar el pagament és de data 20 de setembre del 2001 i amb venciment 28 d'octubre del mateix any i aquest fet ens porta a considerar que no és admissible la versió del recurrent.

En efecte, si bé ja es difícil d'admetre la versió del recurrent en el sentit que en comptes d'un rebut se li va lliurar una lletra de canvi idèntica a la que havia deixat de pagar, quan a més a més l'explicació que es dóna en l'escrit de rèplica sobre l'existència de la lletra que es reclama és radicalment diferent a la que es dóna a l'escrit de conclusions, el que resulta decisiu per tal de desestimar el recurs és que no és creïble que el Sr. Mena volgués lliurar una lletra idèntica a la que havia resultant impagada com a justificant del seu pagament i per error fes constar una data de venciment molt anterior a la data que figurava en la que havia estat retornada pel Banc pocs dies abans, i que encara no constava al seu poder, perquè el fet de no recordar la data exacta de venciment de la primera lletra no explicava un error de més de tres mesos en la segona que acabava de vèncer.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Digest 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació del Sr. Morell contra la Sentència dictada en data vint-i-cinc d'abril del 2005 per l'Honorable Tribunal de Batlles i confirmar íntegrament la mateixa amb imposició de les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.