Delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació i delicte menor de lesions doloses.

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000032/2026

ORIGEN.- Delictes Majors (Major d'edat) 6000114/2025 - 0

NIG: 5300516220240000704

Sentència: SENTÈNCIA 13-2026 DE 31/07/2026

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 31/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000032/2026

Nig : 5300516220240000704

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00013

SENTÈNCIA 13-2026

PARTS:

Apel·lants: MINISTERI FISCAL

Sr. Nadal

Advocada: Sra. Rosaura

Apel·lada: Sra. Marina

Advocada: Sra. Fernanda

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrats: Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència de data 11/03/2026 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació i per un delicte menor de lesions doloses que han requerit d'un tractament mèdic per a la seva curació, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la Magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 11/03/2026 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Condemnar a Nadal com autor responsable d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació i d'un delicte menor de lesions doloses que han precisat d'una primera assistència mèdica per a la seva curació, sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena única de QUATRE ANYS DE PRESÓ, dels quals SETZE MESOS FERMS i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, multa de 1000 euros i expulsió del Principat d'Andorra per un període de VINT (20) ANYS així com a la pena complementària de prohibició de tenir contacte amb la víctima Marina per un període de DEU (10) anys i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, el condemnat Nadal haurà d'indemnitzar a la víctima Marina en un import de SIS MIL EUROS en concepte de perjudici moral, així com a les despeses processals causades i als perjudicis que siguin acreditats en període d'execució de sentència."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"durant la matinada del 27 d'octubre de 2024, vers les 00:30 hores, Marina i les seves amigues Brigitte i Encarnació, van anar totes juntes al local d'oci nocturn ORG000.

Una volta arribades a l'establiment, al voltant de les 02.02 hores (foli 137) la perjudicada Marina va conèixer a l'acusat Nadal amb el qual va iniciar una conversació. Seguidament la perjudicada Marina que es sentia amb sintonia amb l'acusat Nadal, el va agafar per la ma i el va conduir als lavabos, amb la finalitat de mantenir relacions sexuals, acceptant l'acusat Nadal la proposició.Essent les 02:26 hores la perjudicada Marina i l'acusat Nadal van entrar a un dels serveis de les dones, on es van tancar, mantenint relacions sexuals consentides, havent ambdós reconegut que aquestes consistiren en tocaments, en una fel·lació i en introducció de dits. Que en un moment donat la perjudicada Marina que estava d'esquena a l'acusat Nadal es va girar, es va seure a sobre de la tapa de l'inodor, disposada a mantenir relacions sexuals per la via vaginal amb aquest darrer. Aleshores el processat Nadal li va introduir el penis a la vagina, de forma molt brusca, causant-li un dolor intens. La perjudicada Marina li digué aleshores a l'acusat Nadal que parés, fent ell però cas omís a les seves paraules, havent-Ii repetit fins a cinc o sis vegades que parés. Concretament, la denunciant li deia "no, no, para", moment en què el processat Nadal afluixava una mica però a l'instant tornava a penetrar-la bruscament, empentant-lo ella amb les mans però no aconseguint treure-se'l del damunt.

En el decurs d'aquest acte, les amigues de la perjudicada, Brigitte i Encarnació van entrar al bany, buscant a la perjudicada i cridant el seu nom. En aquell moment, Marina va voler respondre però el processat Nadal li va tapar la boca amb la seva mà per a que no pogués cridar.

La perjudicada Marina es va quedar en estat de xoc, no va saber reaccionar, no cridant ni tampoc forcejant amb ell, únicament l'intentà apartar, empentant-lo amb les mans, en diverses ocasions, amb resultat infructuós.

En un moment donat la perjudicada Marina, en adonar-se que sagnava, va poder reaccionar i va empentar amb més força al processat Nadal, podent treure-se'l de sobre, apujant-se seguidament els pantalons ambdós i marxant del lloc.

Seguidament, la perjudicada Marina va sortir a la trobada de les seves amigues i vers les 03:10 hores, es retrobaren, constatant aquestes com la perjudicada Marina estava plorant i no reaccionava.

Posteriorment, vers les 04:45 hores, la perjudicada Marina es va efectuar un reconeixement mèdic, tant arran de l'agressió com de les lesions que presentava, efectuat per part de la metge forense, la Dra. Inés, amb la col·laboració d'un ginecòleg, el Dr. Domènec, constatant una morfologia genital normal i compatible amb la d'una persona adulta que hauria mantingut relacions sexuals completes per via vaginal, no trobant a nivell vulvar ni a la forquilla posterior alteracions. Tanmateix, sí que es va evidenciar un coàgul de sang a nivell bulbar així com restes de sang a diverses regions genitals. Durant la recollida de les mostres intravaginals es va poder observar una morfologia regular de 1/3 mig del lateral dret del canal vaginal, amb lesió d'evolució recent, compatible en haver estat realitzada en les 24 hores prèvies a l'exploració.

La perjudicada Marina ha estat diagnosticada amb un trastorn d'estrès posttraumàtic derivat d'aquests fets pels quals segueix un tractament psicològic."

III.- RESULTANT: Per escrit de data 27/03/2026 el Ministeri Fiscal interposà recurs contra la sentència esmentada, limitant-lo a la pena imposada que considera insuficientment motivada i desproporcionada.

Pel que fa a la manca de motivació, precisa que el Tribunal de Corts no valora els criteris als que fa referència per imposar la pena, el que impedeix entendre per quin motiu imposa una pena que s'allunya, en excés, d'aquella sol·licitada tant pel Ministeri Fiscal com per l'acusació particular quan precisament en aquest cas, s'exigeix un deure de motivació reforçada. Per això, demana, de forma principal, que es declari la nul·litat de la Sentència impugnada i es retornin les actuacions al Tribunal de Corts, per tal que dicti una nova Sentència motivant suficientment la pena imposada.

Subsidiàriament, considera que la pena imposada no s'ajusta ni a la gravetat del delicte, ni a les circumstàncies en les quals es van produir els fets, ni a la finalitat retributiva i preventiva pròpia de la pena, ni als danys ni a les seqüeles psicoemocionals causades a la víctima, per tot el que demana la revocació de la Sentència impugnada i la condemna de Nadal a la pena de vuit anys i dos mesos de presó, multa de dos mil euros, la pena complementària d'expulsió del Principat d'Andorra per un període de vint anys, la prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un període de deu anys i el pagament de les despeses processals causades.

IV.- RESULTANT: Per escrit de data 02/04/2026, la representació lletrada del Sr. Nadal interposà tanmateix recurs d'apel·lació contra la referida sentència en base essencialment als següents motius:

1)manca de motivació suficient: exposa que el Tribunal de Corts es limita a efectuar, en els Considerant Primer i Segon de la seva sentència, plantejaments genèrics i teòrics sobre els delictes d'agressió sexual, els criteris de valoració de la declaració de la víctima i el principi de presumpció d'innocència, sense contextualitzar-los ni aplicar-los de forma concreta a la prova practicada i als fets acreditats en la vista oral, el que no pot constituir fonament suficient per sustentar una condemna.

2) errònia valoració de la prova: sosté que el Tribunal de Corts confon credibilitat subjectiva i fiabilitat objectiva en la valoració del relat de la víctima.; que centra la seva anàlisi en la credibilitat del relat destacant la seva coherència, persistència i absència de mòbils espuris, però no efectua una anàlisi rigorosa de la seva fiabilitat, en la mesura que els elements que es consideren perifèrics no acrediten de manera directa ni suficient els elements essencials del tipus penal. En aquest sentit precisa que:

- els testimonis no van presenciar els fets, van reproduir només fragments parcials del relat de la víctima i no permeten acreditar el moment ni les circumstàncies en què es produeix la retirada del consentiment, ni tampoc que aquesta fos percebuda i desatesa pel Sr. Nadal. Aquests dos elements remarca que han de ser acreditats amb absolut rigor doncs en el present cas, existeix un consentiment inicial a les relacions sexuals;

-els missatges enviats després dels fets reprodueixen el relat de la víctima, però no constitueixen una corroboració externa independent dels fets denunciats;

-la seqüència temporal constatada per les càmeres de videovigilància mostra incoherències rellevants i és incompatible amb la versió incriminatòria; a més, en les imatges es veu a la Sra. Marina sortir en una actitud que no evidencia una situació immediata de malestar o de fugida;

-l'anàlisi de les lesions i sagnat revela contradiccions amb la hipòtesi condemnatòria doncs no es va detectar cap resta de sang en el penis del Sr. Nadal i la seva roba interior tenia sang només a la part exterior; a més, la Sra. Marina va manifestar de manera expressa davant del Batlle instructor, que el penis del Sr. Nadal no estava erecte pel que no pot haver existit una penetració vaginal violenta, capaç de causar una lesió amb sagnat; la lesió soferta per la Sra. Marina pot ser compatible amb múltiples mecanismes com la introducció consentida de dits a la vagina;

-la prova biològica d'ADN no només no és concloent sinó que reforça més aviat la versió de l'acusat;

-els elements psicològics invocats es veuen clarament contradits per la conducta posterior de la presumpta víctima.

En aquest context, assegura que no és possible sostenir que existeixi prova objectiva suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'acusat, sinó que al contrari, l'anàlisi conjunta de totes les proves practicades evidencia l'existència de dubtes més que raonables que impedeixen fonamentar una condemna en els termes en què ha estat dictada.

3) la naturalesa de la pena imposada reforça els dubtes exposats i evidencia, de manera implícita, que el Tribunal de Corts no ha tingut plena convicció sobre la culpabilitat de l'acusat, adoptant una resposta penal més formal que realment condemnatòria.

I en base amb l'anteriorment exposat, interessa l'estimació del recurs interposat i que, en els seus mèrits, es dicti Sentència absolent al Sr. Nadal.

V.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat per la representació del Sr. Nadal en base a les següents argumentacions:

1) la sentència està suficientment motivada i permet determinar i comprendre a les parts personades en el procés, l'argumentari i anàlisi del Tribunal, i la lògica i raó que el porta finalment a dictar la seva Sentència.

2) la fiabilitat del relat de la víctima permet dotar el seu relat d'una solidesa necessària i suficient per tal de desvirtuar la presumpció d'innocència del processat ja que:

*la declaració dels testimonis ha permès conèixer en quin estat psicoemocional es trobava la víctima aquella nit, què va manifestar en relació als fets principals que van ocórrer, i com va actuar, sense que sigui necessari que els testimonis coneguin tots els detalls sobre allò que va succeir.

*no es pot minimitzar una violació pel fet que la víctima va ésser qui va tenir la iniciativa o bé perquè inicialment la relació sexual va ésser consentida; la manca de consentiment, o la retirada del consentiment inicial, es produeix a partir del moment en el qual la penetració està sent violenta i que la víctima té dolor, com ho acredita la lesió constatada al canal vaginal.

* el relat de la víctima coincideix amb els enregistraments; la percepció del temps es pot veure alterada per la situació viscuda; el fet que en sortir del lavabo el processat Nadal passi el braç per sobre de l'espatlla a la perjudicada no implica cap participació directa ni indirecta de la perjudicada Marina, en estat de xoc, ni pot ésser entès com a consentiment previ.

* la Dra. forense va constatar la presència d'una lesió en el canal vaginal, compatible amb la temporalitat dels fets i el relat de la víctima.

*la sang trobada en els calçotets i samarreta del processat difícilment pot provenir d'un fregament de pell.

* la prova d'ADN no és rellevant doncs és habitual no obtenir restes clars i suficients d'ADN, tot i haver-se produït una penetració brusca o violenta.

* el fet que la víctima retornés al local d'oci nocturn on van succeir els fets no demostra que no pogués partir un trastorn per estrès posttraumàtic ni desvirtua la fiabilitat i credibilitat del seu relat.

3) la pena imposada no ho és per causa d'una manca de convicció plena del Tribunal de Corts respecte dels fets d'autes tot i que és cert que no s'ajusta a la gravetat dels fets acreditats en la Sentència, el que no fa més que reforçar i evidenciar el recurs d'apel·lació del Ministeri Fiscal, al que fa per tant expressa remissió.

I en base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal s'oposa íntegrament al recurs d'apel·lació formulat per la representació processal de Nadal contra la Sentència dictada pel Tribunal de Corts, en data 11 de març de 2026.

VI.-RESULTANT: La lletrada Sra. Rosaura, advocada defensora de l'acusat, s'oposa al recurs interposat pel Ministeri Fiscal, indicant que:

El Ministeri Fiscal, sota la cobertura d'una impugnació limitada a la pena, construeix un relat dels fets en termes clarament agreujats, intensificant-ne la gravetat i reforçant determinats elements que, o bé no consten acreditats en la sentència recorreguda, o bé han estat objecte d'una valoració insuficient o, fins i tot, discutible a la vista de la prova practicada en el judici oral. Aquesta manera de procedir diu que desborda clarament l'objecte propi d'un recurs limitat a la pena.

Pel que fa a la manca de motivació de la pena, estima que el Tribunal de Corts identifica expressament els elements que pren en consideració i permet així entendre quin ha estat el marc de valoració utilitzat.

Finalment, en relació amb la pretesa desproporció de la pena, diu que el Ministeri Fiscal fonamenta el seu plantejament en una acceptació pràcticament automàtica del relat incriminatori en la seva versió més intensificada, sense tenir en compte que aquest mateix relat és objecte, per part de la defensa, de recurs d'apel·lació, obviant que si la prova no acredita la culpabilitat més enllà de tot dubte raonable, la conseqüència jurídica no pot ser una modulació a l'alça de la pena que en aquest context, no només resulta improcedent, sinó que contravé frontalment el principi de presumpció d'innocència i el de "in dubio pro reo" i desvirtua la funció mateixa del procés penal.

Per tot això, interessa la desestimació del recurs interposat pel Ministeri Fiscal i de conformitat amb l'exposat en el seu propi escrit de recurs, es dicti l'absolució del seu defensat.

VII.-RESULTANT: La lletrada Sra. Fernanda, advocada de la Sra. Marina, s'adhereix al recurs d'apel·lació interposat pel Ministeri Fiscal i s'oposa al interposat per la defensa de l'acusat.

Comparteix amb el Ministeri Fiscal i per les raons que aquell exposa, que la pena imposada al Sr. Nadal resulta manifestament insuficient, clarament desproporcionada i no s'ajusta a la veritable gravetat objectiva dels fets enjudiciats, així com amb la intensitat del dany físic, moral i psicològic ocasionat a la seva representada.

Pel que fa al recurs formulat per la representació lletrada del Sr. Nadal, s'hi oposa.

Indica que el Tribunal de Corts ha efectuat una valoració exhaustiva, racional i motivada del conjunt de proves practicades. No confon la credibilitat subjectiva amb la fiabilitat objectiva del testimoni de la víctima, ans al contrari, segueix un itinerari analític plenament coherent i ajustat als criteris jurisprudencials consolidats. La condemna no es fonamenta així en un únic element incriminatori com pretén la defensa, sinó en la força probatòria derivada de la valoració conjunta, racional i interrelacionada de tots els elements de prova practicats, els quals apunten de manera inequívoca, i més enllà de qualsevol dubte raonable, cap a la culpabilitat del Sr. Nadal.

Sobre les suposades incongruències temporals, diu que constitueixen un intent de generar dubtes artificials mitjançant una anàlisi fragmentada i descontextualitzada de la prova practicada; les eventuals imprecisions temporals resulten plenament compatibles amb la realitat psicològica d'una víctima d'agressió sexual i, lluny de desvirtuar el relat incriminatori, s'integren de manera coherent en la seqüència fàctica declarada provada pel Tribunal d'instància.

Sobre l'absència de sang al penis i la manca d'erecció, diu que aquesta línia argumental es construeix novament sobre una valoració parcial, fragmentada i descontextualitzada de la prova practicada, així com sobre premisses manifestament errònies i especulatives, incompatibles amb una anàlisi racional i integral del conjunt probatori.

Sobre l'absència d'ADN masculí: remarca que la defensa pretén equiparar l'absència d'un perfil genètic concloent, amb la inexistència de contacte sexual, quan el propi acusat ha admès expressament l'existència d'actes de penetració. En aquest context, la prova biològica d'ADN perd la centralitat que la defensa pretén atribuir-li, essent la qüestió nuclear determinar si la penetració es va produir sense el consentiment de la Sra. Marina, extrem que ha quedat plenament acreditat a través del conjunt de la prova practicada.

Sobre el comportament posterior de la víctima i el diagnòstic de TEPT: el fet que la víctima hagués tornat al mateix local d'oci nocturn aproximadament un mes després dels fets no és incompatible amb l'existència d'un TEPT derivat de l'agressió sexual denunciada. Aquesta argumentació que omet deliberadament contextualitzar adequadament les circumstàncies concretes en què es va produir aquest retorn a Andorra, parteix d'una premissa radicalment errònia, basada en una concepció estereotipada, simplista i científicament incorrecta sobre la manera en què les víctimes d'agressions sexuals han de reaccionar davant del trauma patit.

Sobre la pena imposada: comparteix de manera parcial la consideració efectuada per la defensa del Sr. Nadal relativa a la insuficiència de la pena imposada, però discrepa de la interpretació i de les conseqüències jurídiques que la defensa pretén extreure d'aquesta circumstància: la insuficiència de la pena imposada no constitueix cap indici de feblesa probatòria ni de manca de convicció judicial sobre la culpabilitat del condemnat, sinó únicament una errònia determinació de la resposta sancionadora, susceptible i mereixedora de correcció per part d'aquest Tribunal.

Per tot l'exposat, interessa la íntegra desestimació del recurs formulat per la representació lletrada del Sr. Nadal i l'estimació del recurs interposat pel Ministeri Fiscal i en conseqüència, demana que es revoqui parcialment la Sentència dictada i que es condemni el Sr. Nadal a la pena de vuit anys i dos mesos de presó, juntament amb la resta de pronunciaments sol·licitats pel Ministeri Fiscal. Derivat de l'oposició i desestimació del recurs d'apel·lació plantejat per l'adversa, interessa tanmateix que es condemni al Sr. Nadal al pagament de les costes processals causades, inclosos honoraris d'advocat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: La representació lletrada de l'acusat Nadal impugna la sentència dictada pel Tribunal de Corts en base a dos motius: la seva motivació insuficient i l'errònia valoració de la prova.

Al respecte del deure de motivació, és doctrina consolidada del Tribunal Constitucional (causes 2011-37-RE, 2018-21-RE, 2019-34-RE, 2025-62-RE, 2025-74-RE i 2025-93-RE entre altres) que :

"el deure de motivar les resolucions judicials deriva de la necessitat que els jutges expliquin el raonament emprat per tal que els justiciables puguin entendre els motius pels quals les seves pretensions han estat totalment o parcialment rebutjades. La motivació és una conseqüència dels principis de bona administració de la Justícia i de seguretat jurídica (veg. les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans recaigudes, respectivament, en les causes Von Maltzan i d'altres c/ Alemanya (dec.) [GC], núm. 71916/01, del 2 de març del 2005, §132, i, García Ruiz c/ Espanya [GC], núm. 30544/96, del 21 de gener de 1999, §26), que ocupa un lloc eminent dins de tota societat democràtica (Guðmundur Andri Ástráðsson c/ Islàndia [GC], núm. 26374/18, de l'1 de desembre del 2020, §283) i requereix que es recolzi en criteris objectius derivats del dret. A més, i no es pot oblidar, la motivació de les resolucions judicials i, per tant, l'explicitació de l'aparell argumentari per acollir o refusar les pretensions de les parts, és aquell que possibilita que els tribunals superiors puguin conèixer les raons exactes en què s'ha fonamentat l'òrgan judicial a quo en la seva resolució. Tampoc es pot descartar el fet que la motivació contribueixi a una millor acceptació de la decisió subjacent (Taxquet c/ Bèlgica [GC], núm. 926/05, del 16 de novembre del 2010, §91). Per últim, però no menys important, el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha assenyalat igualment que la motivació ha de contenir una exigència de rigor i de qualitat. I, en aquest sentit, s'han equiparat a denegacions de justícia aquelles fonamentacions judicials estàndards, esquelètiques o vagues (veg. les sentències recaigudes en les causes Georgiadis c/ Grècia, núm. XXXX/93, del 29 de maig de 1997, §42, i, Higgins i d'altres c/ França, núm. XXXX/1996/753/952, del 19 de febrer de 1998, §42)."

La part recurrent considera que la sentència impugnada es limita a exposar de manera genèrica, la teoria jurídica relativa als delictes d'agressió sexual, violació, violència, intimidació i consentiment, sense contextualitzar-la ni aplicar-la de forma concreta als fets atribuïts a l'acusat. Fa expressa menció del "Considerant primer" i del "Considerant segon" de la sentència, que qualifica d'excessivament generals i abstractes, i diu que en aquest context, la mera exposició de la teoria legal, deslligada de la prova practicada i dels fets acreditats en la vista oral, no pot constituir fonament suficient per sustentar una condemna.

No obstant, l'afirmació efectuada per la part recurrent, obeeix a una lectura parcial de la sentència impugnada, la qual ha de ser llegida i valorada en la seva integritat, atenent al conjunt dels seus fonaments, raonaments i pronunciaments, i no de manera fragmentada. L'extracció aïllada dels dos primers fonaments de dret, descontexualitzant-los de la resta de la resolució, condueix a la conclusió esbiaixada formulada.

Efectivament, si bé els dos primers "Considerant" són de caràcter general (en el primer s'exposen els elements constitutius del tipus objecte d'acusació i de la interpretació que en fan els Tribunals, i en el segon es recorda el contingut del principi de presumpció d'innocència i dels requisits que ha de reunir la prova per desvirtuar-lo, amb especial menció a les particularitats dels delictes contra la llibertat sexual), en els "Considerant" tercer, quart, cinquè i sisè, se'n fa l'aplicació al cas concret, mitjançant una anàlisi detallada de la prova practicada, dotant així la sentència de coherència interna i de motivació suficient, de conformitat amb la doctrina constitucional abans exposada, per tot el que el primer motiu de recurs ha de ser desestimat.

II.- CONSIDERANT: Pel que fa a la valoració de la prova practicada.

La part recurrent considera en primer lloc, que la sentència parteix d'una confusió conceptual entre credibilitat subjectiva del relat i fiabilitat objectiva, elements que, tot i estar relacionats, no són equivalents ni poden ser tractats com a tals.

Credibilitat i fiabilitat són certament dos conceptes diferents, àmpliament desenvolupats per la jurisprudència, que n'exigeix la concurrència per considerar la declaració de la víctima apta per desvirtuar la presumpció d'innocència.

Així, s'ha afirmat (TSJP 0000033/2025, TSJP0000004/2026; i TSJP 0000014/2026 entre altres) que "La possibilitat que el testimoni de la persona que apareix com a víctima del delicte, tot i ser l'única prova, pugui sustentar un pronunciament de condemna, resulta admès per evitar la impunitat en aquells delictes, sobretot de naturalesa sexual, que es desenvolupen en un àmbit de privacitat, fora de la presència o intervenció de terceres persones.

Però, davant la situació límit de risc per al dret constitucional a la presumpció d'innocència que es produeix quan l'única prova de càrrec, la constitueix la declaració de la persona que apareix com a víctima del delicte, és necessari extremar els controls per verificar la seva credibilitat i fiabilitat.

Per això, s'han de considerar una sèrie d'elements o requisits que constitueixen, no tant pressupòsits de validesa, sinó criteris o paràmetres de valoració als quals ha d'atendre el tribunal a l'hora de valorar la prova, com són: a) l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre acusat i víctima, que permeten presumir que la segona actua i obra per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat, determinant la incertesa del seu relat; b) la corroboració del testimoni de la víctima per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni; i c) la solidesa de les manifestacions que incriminen a l'acusat, que han de ser persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats i contradiccions.

Com s'ha dit, es tracta de paràmetres o pautes orientatives per valorar el testimoni de la víctima, de manera que encara en el cas que algun no fos favorable en tot o en part a la credibilitat del testimoni de la víctima, el Tribunal la hi pot concedir sempre que es motivi la raó.

Els paràmetres a) i c) estan associats a la credibilitat, concepte de caràcter subjectiu que es refereix a la confiança que ofereix el testimoni i és per tant, una creença subjectiva, mentre que el paràmetre b) fa referència a la fiabilitat, és a dir, a la concordança del relat amb la realitat a través d'elements de la corroboració objectiva del relat que ofereix la persona que apareix com a víctima. No n'hi ha prou, per tant, que el testimoni de la presumpta víctima resulti creïble des d'un punt de vista subjectiu, perquè el seu relat incriminatori sigui persistent sense contradiccions o incoherències, el fet sigui de possible existència i no tingui motius per incriminar falsament a l'acusat, sinó que, a més, és necessari que l'existència del fet delictiu aparegui corroborat o confirmat per altres dades o elements afegits a la seva declaració.

Aquests elements de corroboració, no consisteixen en proves suplementàries, ja que si hi ha altres proves dels fets ja no seria necessària aquesta corroboració, sinó que han de consistir en dades, elements, indicis o vestigis afegits a la declaració que permetin establir la concordança entre el que s'ha declarat i el que realment ha passat, dotant a la declaració de la presumpta víctima de la necessària solidesa per a destruir la presumpció d'innocència de la persona acusada.

Es tracta, en definitiva, de valorar que el testimoni de la víctima tingui la consistència necessària per proporcionar des d'un punt de vista objectiu, una convicció absent de tot dubte racional sobre la responsabilitat de l'acusat."

I és en aplicació d'aquests paràmetres que la sentència d'instància ha valorat la declaració de la víctima Sra. Marina, sense que es desprengui de la seva valoració, la confusió invocada. La sentència no es limita com s'indica, a centrar la seva anàlisi en la credibilitat del relat de la víctima destacant la seva coherència, persistència i absència de mòbils espuris, sense efectuar una anàlisi rigorosa de la seva fiabilitat, sinó que al contrari, després d'examinar-ne la credibilitat, efectua un estudi precís i detallat dels elements perifèrics que, malgrat la part recurrent no comparteixi, corroboren la seva versió. Vegem ho.

1)Pel que fa als testimonis: la part recurrent considera que cap d'ells va presenciar directament els fets i que es limiten a relatar allò que la Sra. Marina els hauria explicat, a més, sense massa detall.

No és objecte de controvèrsia que Marina es trobava a la data dels fets, a la discoteca ORG000 d'Andorra la Vella, junt amb les seves amigues Encarnació i Brigitte, ni que la mateixa matinada envià un missatge a la seva també amiga Assumpta. El Tribunal de Corts valora, en la sentència impugnada, les seves tres declaracions.

És cert que cap de les amigues de Marina es trobava amb ella a l'interior del WC quan van ocórrer els fets, però això no obsta que les seves declaracions puguin ser preses en compte, tant per reforçar la seva credibilitat, com la seva fiabilitat.

Efectivament, el testimoni de referència, encara que no tingui una percepció directa dels fets, pot tenir valor probatori com a element objectiu de corroboració perifèric de la declaració de la víctima, especialment quan permet acreditar circumstàncies immediatament posteriors als fets, com ara l'estat emocional de la víctima, la comunicació espontània del succés, la seva reacció o altres manifestacions compatibles amb el relat mantingut.

En aquest sentit s'ha pronunciat recentment la Sala (TSJP 0000004/2026) indicant que "no n'hi ha prou amb que la víctima hagi explicat els fets a un tercer. S'ha de distingir entre una veritable corroboració perifèrica i una mera reproducció del relat de la víctima. Si el tercer es limita a explicar el mateix que li han contat, sense aportar cap dada externa, contextual, emocional, física o temporal rellevant, la seva força com a element de corroboració queda limitada a poder reforçar la credibilitat de la víctima respecte a la persistència o l'espontaneïtat del relat però no en relació a la realitat del fet explicat".

En el present cas, les testimonis no han efectuat una mera reproducció del relat de la víctima sinó que, tal i com recull la sentència impugnada, la Sra. Assumpta va rebre la mateixa matinada dels fets, un missatge de la seva amiga Marina, explicant-li el succeït, havent declarat la Sra. Assumpta que quan va veure a Marina, poc després dels fets, aquella li ho tornà a explicar, en els mateixos termes, precisant que estava molt nerviosa i plorava; va afegir que Marina és una persona molt reservada, que mai l'havia vist així i que continuava afectada.

Encarnació i Brigitte han declarat tanmateix que la matinada d'autes, van trobar a Marina a la barra del local nocturn on havien sortir totes tres; que estava plorant "com perduda", "sense reaccionar", explicant Marina a Brigitte, després de molt insistir, el que li havia passat. Van afegir que van anar seguidament juntes al lavabo, que Marina es va baixar el pantaló i la van veure plena de sang; que li posaven aigua a la cara quan van observar al seu agressor que les mirava des de fora i s'hi van dirigir, per recriminar-li els fets. Marina fins i tot el va voler agredir. Van afegir que d'ençà, Marina, a qui li costa molt mostrar els seus sentiments i per això les va sorprendre veure-la plorar, ha canviat, consumint més alcohol i tenint problemes amb el joc.

Malgrat certament les tres testimonis coincideixen en afirmar que Marina no els va explicar els fets amb detall, sí que totes relaten que els explicà el mateix, i en definitiva l'essencial, doncs els hi va dir que les relacions sexuals mantingudes amb Nadal aquella matinada van ser inicialment consentides; que en un moment donat, ella va voler posar-hi fi, dient al noi que parés, però aquell va continuar, forçant-la; que va sentir com les seves amigues ( Brigitte i Encarnació) anaven al lavabo i la cridaven; que ella va voler respondre, però Nadal li va tapar la boca amb la mà.

A més, tant Assumpta com Encarnació i Brigitte han aportat com s'ha dit, precisions sobre l'estat de Marina després dels fets, pel que les seves declaracions podien perfectament ser preses en compte pel Tribunal, no només per reforçar la credibilitat de la víctima respecte a la persistència o l'espontaneïtat del relat, sinó també en relació a la realitat del fet explicat.

2) pel que fa a la revocació del consentiment per part de la víctima i el coneixement d'aquest element per part de l'acusat.

La part recurrent indica que resulta especialment rellevant que la pròpia víctima reconegui l'existència d'un consentiment inicial a les relacions sexuals, doncs aquesta circumstància exigeix un major rigor en la prova del moment exacte de la seva eventual revocació, així com del coneixement d'aquesta per part de l'acusat.

És innegable que quan una relació sexual ha estat inicialment consentida, l'acreditació d'una agressió sexual posterior pot presentar una dificultat probatòria superior, ja que el consentiment inicial ha de ser diferenciat de la voluntat posterior de la víctima.

Efectivament, el consentiment - eix central dels delictes contra la llibertat sexual - per a unes determinades pràctiques, no es pot entendre com una autorització general a qualsevol acte posterior, diferent o més intens. El consentiment inicialment prestat ha de mantenir-se tot al llarg de la interacció. No pot convertir-se en un consentiment irrevocable, doncs la persona afectada conserva en tot moment la capacitat de modificar la seva voluntat i posar fi a la relació sexual o pràctica determinada, inicialment consentida.

En conseqüència, quan el consentiment és revocat, qualsevol continuació ja no es pot justificar per l'acceptació inicial, i quan la negativa és expressa o inequívoca, no pot ser relativitzada o neutralitzada per conductes anteriors. El consentiment anterior explica, com a màxim, l'existència d'una voluntat favorable respecte d'aquell acte o d'aquell moment concret, però no converteix el consentiment en una declaració general i irrevocable ni permet presumir-lo quan posteriorment existeix una negativa . Per això el "no", sigui exprés o inequívoc, ha de ser entès i respectat com el que és: una negativa. Constitueix la manifestació de la voluntat concreta i expressa de la persona que, a partir d'aquell moment, no vol continuar amb l'activitat sexual o amb un acte determinat. Un consentiment anterior o la inexistència de resistència addicional no converteix el "no" en un "sí". En definitiva, l'acceptació d'un acte no implica l'acceptació d'un altre; l'acceptació en un moment determinat no implica l'acceptació durant tota la relació, i un consentiment anterior no pot prevaldre sobre una negativa posterior.

La dificultat rau per tant, en la reconstrucció probatòria d'una seqüència temporal en que poden coexistir, en moments diferents, una voluntat inicialment favorable i una negativa, expressa o inequívoca, posterior.

En aquests casos, no n'hi ha prou en acreditar que la relació va començar amb consentiment, ni tampoc que posteriorment la víctima ja no volia continuar, sinó que cal determinar amb precisió en quin moment es va produir la retirada del consentiment, com es va exterioritzar, i si aquesta manifestació va ser percebuda o podia ser percebuda pel seu autor.

La part recurrent retreu a la sentència impugnada haver construït la seva conclusió sobre la retirada del consentiment per part de la víctima i el coneixement d'aquesta per part del seu agressor, a partir d'inferències que no troben un suport sòlid en la prova practicada. Afegeix que interpreta que el fet que l'acusat presumptament "afluixés les envestides", implica necessàriament que era conscient de la manca de consentiment, la qual cosa constitueix una deducció clarament especulativa i mancada de base objectiva.

No obstant de la lectura íntegra de la sentència se'n desprèn que el Tribunal no fonamenta la seva conclusió exclusivament sobre la base de dita afirmació, sinó que la fonamenta essencialment en les manifestacions de la víctima i la credibilitat i fiabilitat del seu relat.

Així, examina en primer lloc, l'absència d'incredibilitat subjectiva de la Sra. Marina, la qual havia conegut a l'acusat poc abans, aquella mateixa nit/matinada, descartant que hagi actuat per motius de ressentiment, venjança o enemistat, el que no és discutit per la part recurrent.

Analitza seguidament la persistència i coherència de les seves declaracions i posa especial èmfasi en el fet que la Sra. Marina hagi admès que totes les pràctiques sexuals hagudes fins la penetració vaginal dolorosa, van ser totalment consentides.

Contraposa la persistència d'aquesta declaració amb els canvis de versió constants de l'acusat que, precisa, ha ofert fins a sis versions diferents dels fets.

Finalment, analitza també els elements perifèrics que corroboren la versió de la víctima, com son les testificals de les seves amigues, que acrediten la seva reacció i el seu estat anímic després dels fets; les filmacions obrant en autes, la seqüència temporal de les quals s'indica, es correspon amb la relació de fets narrada per la víctima; les lesions constatades en la Sra. Marina; les observacions mèdiques efectuades i la pericial ginecològica practicada, així com la pericial psiquiàtrica que estableix que la víctima pateix un trastorn per estrès post traumàtic arrels dels fets.

Tots aquests elements - que seran igualment seguidament analitzats en allò que han estat impugnats - són els que porten al Tribunal de Corts a concloure que la víctima és creïble i fiable, i aquesta credibilitat i fiabilitat abasta la totalitat del seu relat i per tant també, el relatiu a la retirada del consentiment.

Així, no hi ha dubte que la relació sexual entre la víctima i l'acusat, va ser inicialment consentida. La Sra. Marina no ha tingut cap problema en reconèixer la seva participació activa i fins i tot preponderant en la relació sexual haguda aquella nit amb el Sr. Nadal: explica que fou ella qui el va veure; que des del primer moment, li va agradar; que el va anar a buscar; que després d'un molt breu intercanvi de paraules (doncs ell parlava molt poc castellà i ella no parlava francès), el va agafar del braç i se'l va emportar al WC de dones; que va ser ella qui va tancar la porta i qui li va fer una fel·lació; admet també que seguidament, van tenir sexe anal; que ell li introduí els dits a la vagina, i després, començà a penetrar-la vaginalment, tot això de forma voluntària i consentida.

El moment en quin Marina retirà el seu consentiment és també molt clar: ella mateixa té declarat que va ser quan, després de totes les pràctiques sexuals descrites, Nadal començà a penetrar-la per via vaginal i en fer-ho de forma molt brusca, va sentir un dolor intens, motiu pel quin va decidir posar fi a l'acte sexual.

La manera en la quina ho va expressar va ser novament molt clara, en tant que va ser de forma expressa i inequívoca: afirma haver-li repetit 4 ó 5 vegades "NO, NO, PARA, PARA" i alhora, haver-lo empentat amb les mans per intentar apartar-lo.

La seva negativa - tant verbal com gestual - podia i havia de ser percebuda per l'acusat, tot i ser de parla francesa, doncs tant en una llengua com en l'altra, la negació és similar, i les empentes no poden tenir altre significat que el rebuig. No obstant, Nadal feu deliberadament cas omís a la negativa expressada i continuà penetrant a la Sra. Marina, satisfent els seus desitjos sexuals.

Resultaria poc coherent sostenir que la Sra. Marina hauria construït una acusació falsa quan al mateix temps, reconeix de manera clara i detallada, l'existència d'una relació sexual inicialment consentida i d'una pluralitat de pràctiques sexuals voluntàriament acceptades. El reconeixement d'aquests elements, que a priori podrien ser favorables a l'acusat, constitueix efectivament un indicador més, junt amb els altres analitzats, de la credibilitat de la víctima i de la coherència interna del seu relat, corroborat pels elements exteriors abans indicats. El fet que una persona propiciï relacions sexuals de manera voluntària no permet inferir, ni tan sols indiciàriament, que sigui més procliu a inventar una agressió sexual, havent-se d'estar a una valoració racional i individualitzada de la prova que ha de centrar-se exclusivament en les circumstàncies acreditades del cas concret, defugint de generalitats o afirmacions estereotipades i allunyades dels estàndards de protecció de la víctima recollits al Conveni del Consell d'Europa sobre prevenció i lluita contra la violència vers les dones i la violència domèstica (Conveni d'Istanbul) del qual el Principat d'Andorra és part, així com dels principis informadors de la Llei 14/2026 de text consolidat per l'erradicació de la violència de gènere i de la violència domèstica (abans Llei 1/2015), de la Llei 13/2019 per la igualtat de tracte i la no discriminació; i de la Llei 6/2022 per a l'aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d'oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes.

Tampoc es pot compartir, en mèrits del ja exposat, que el consentiment previ a les pràctiques sexuals ja esmentades, hagi dificultat la comprensió en la retirada del consentiment posterior, quan la retirada de consentiment ha estat expressada d'una forma tan clara i inequívoca com la ja detallada.

3) Pel que fa a les imatges de les càmeres de seguretat.

La part recurrent considera que no confirmen la versió de la Sra. Marina i que el tribunal d'instància omet un element temporal. Reconeix que les imatges acrediten que la Sra. Marina i el Sr. Nadal accedeixen al lavabo a les 02:26 hores i en surten a les 02:45 hores, i que les amigues de la Sra. Marina hi accedeixen en dues ocasions (a les 02:30 hores i a les 02:34 hores). Remarca que la Sra. Marina té declarat que en el moment en que entren les seves amigues, ella ja estava essent penetrada en contra de la seva voluntat, i que aquesta penetració va continuar durant poc temps, màxim un minut. Per tant, considera la part recurrent que resulta absolutament inexplicable que no sigui fins gairebé deu minuts més tard que Marina i Nadal surtin del lavabo i a més, que ho facin conjuntament i sense cap element extern que evidenciï una situació immediata de malestar o de fugida per part de la Sra. Marina sinó que al contrari, marxi amb el Sr. Nadal, en la mateixa direcció, i es deixi abraçar i petonejar per ell, sense mostrar cap negativa. Aquesta absència total d'explicació diu que no pot ser suplerta per conjectures ni per apel·lacions genèriques a la percepció subjectiva del temps.

Malgrat l'exposat per la defensa, és innegable que la percepció del temps és subjectiva i que no es pot exigir a la víctima un relat exacte i cronològicament precís dels fets, especialment pel que fa a la determinació del moment exacte en que es van produir i de la seva precisa durada, atès que el record d'una experiència traumàtica pot afectar la capacitat de precisió d'aquests elements secundaris. En conseqüència, la imprecisió al respecte de l'hora o de la durada de l'agressió, no pot ser valorada automàticament com una contradicció essencial ni desvirtuar, per si sola, la credibilitat del relat, sempre que, com succeeix precisament en el present cas, aquest mantingui una coherència substancial respecte dels aspectes nuclears del fet i resulti compatible amb la resta d'elements probatoris.

A més, val a dir que en el cas d'autes, la imprecisió versa sobre un lapse de temps molt reduït doncs es tracta tan sols de minuts, i que les referències temporals donades per la víctima són aproximades. Així, s'ha de remarcar que no només ella mateixa té declarat a la Batllia que no recorda exactament el temps que durà cada acte sexual, sinó que, a preguntes de la seva lletrada, contestà que ella i Nadal van romandre al WC "uns 5 minuts, menys de 10", quan és indiscutible, doncs així consta enregistrat, que hi van accedir a les 2.26.32 hores (foli 146) i en van sortir a les 2.44.59 (foli 148) pel que hi van romandre un total de poc més de 18 minuts. Altrament, si bé és cert, com diu la defensa de l'acusat, que la Sra. Marina declarà a la Batllia que la penetració vaginal va ser breu i que durà aproximadament un minut, no es pot obviar que a la Policia, immediatament després dels fets, declarà que va durant 10 minuts, precisant que durant tot aquell temps, va estar aguantant el dolor de la penetració, pel que la seva noció del temps i precisions aportades al respecte són lògicament només orientatives i totalment subjectives.

Tanmateix, tampoc es pot obviar que la Sra. Marina té declarat que quan va sentir a les seves amigues cridar el seu nom (s'ha constatat a través dels enregistraments de les càmeres de seguretat que Brigitte i Encarnació van anar efectivament al lavabo de la discoteca a les 2.33.46 hores i a les 2.36.34 - foli 147, havent declarat ambdues que van anar a buscar a la seva amiga, cridant el seu nom), ella no va poder contestar, ja que el Sr. Nadal li va tapar la boca amb la mà uns 10 segons, i que aleshores, ella quedà en xoc. Ha precisat que no va cridar, no va demanar ajuda, i va ser incapaç de reaccionar, fins que en veure la sang, el va poder empentar més fort i ell finalment es va aturar.

Contràriament al que pretén la part recurrent, no es pot exigir a la víctima que oposi una resistència activa, doncs en el nostre ordenament penal, el que determina l'existència d'agressió sexual és l'absència de consentiment, no podent-se interpretar el silenci, la passivitat o la manca de reacció, com una prova de que l'agressió no s'ha produït o com una prova de l'existència de consentiment en els fets, per part de la víctima. A més, l'experiència demostra - i així ho confirmà el perit psiquiatra Dr. Gabriel davant del Tribunal el dia de la vista oral - que en situacions d'agressions sexuals, és molt habitual que la víctima quedi paralitzada i no pugui reaccionar físicament. Exigir una oposició activa (cridar, lluitar, fugir...), seria desconèixer la realitat psicològica de moltes víctimes, que, com en el cas de la Sra. Marina han manifestat la seva incapacitat a reaccionar.

Aquesta manca de reacció és d'altra part perfectament compatible amb l'enregistrament de les càmeres de seguretat de la discoteca on es pot apreciar la Sra. Marina i el Sr. Nadal a la sortida del lavabo i com marxen conjuntament en la mateixa direcció, posant-li el Sr. Nadal el braç sobre les espatlles, doncs l'únic que revelen aquestes imatges és una passivitat de la víctima, perfectament compatible amb l'estat de xoc en que es trobava, corroborat d'altra part per les seves amigues Encarnació i Brigitte que han declarat, com s'ha dit, que van trobar a Marina moments després, a la barra del local nocturn i que estava plorant "com perduda", "sense reaccionar".

A més, val a dir que les mateixes càmeres de seguretat enregistren com moments més tard, quan la Sra. Edite ja es troba acompanyada de les seves amigues, en veure al Sr. Nadal, es dirigeix vers ell i l'intenta agredir, donant-li un cop de puny.

Per raó de l'exposat, cap contradicció es pot observar entre el declarat i l'enregistrat per les càmeres de seguretat del local.

4) En quant al sagnat de la víctima i l'absència d'erecció del agressor.

La defensa del Sr. Nadal considera que la sentència avui recorreguda atribueix al sagnat de la Sra. Marina un valor important per tal de corroborar el relat incriminatori, però ho fa prescindint d'elements essencials que, lluny de reforçar aquesta conclusió, la desvirtuen de manera clara. En aquest sentit indica que no es va detectar cap resta de sang al penis del Sr. Nadal, i que la seva roba interior presentava taques únicament a la part exterior, circumstància que resulta absolutament determinant a l'hora de valorar la naturalesa dels fets. Altrament, la defensa estima que existeix un altre element de gran rellevància que el Tribunal de Corts ignora, com és que la Sra. Marina manifestà davant del Batlle instructor, que el penis del Sr. Nadal no estava erecte, pel que no es pot haver produït una penetració vaginal violenta, capaç de causar una lesió amb sagnat.

De la prova practicada no ha quedat acreditat, contràriament al que pretén la defensa de l'acusat, que aquest darrer no tingués sang al penis, doncs el que ha quedat provat és que els genitals del Sr. Nadal no van ser explorats en cap moment. Així en l'informe de la revisió medico forense efectuat per la Dra. Inés en dependències judicials, destinat a determinar si el detingut està en disposició de declarar i de romandre ingressat en dependències policials, figura només (folis 42 i ss.) que no es constata cap signe exterior de violència i/o agressió recent, havent precisat la metgessa forense davant del Tribunal el dia de la vista oral, que salvat que la persona manifesti lesions o dolor, no se la fa despullar, i que en el cas del Sr. Nadal, no va ser necessari ja que "en aquell moment ell no referia absolutament cap lesió, cap dolor, cap mena de simptomatologia física" , pel que no se li van explorar els genitals. Per tant, no es pot extreure conclusions exculpatòries a partir d'unes proves que no es van arribar a realitzar.

Pel que fa a les restes de sang a la roba de l'acusat, se'n van constatar - com es pot veure en l'àlbum fotogràfic obrant en autes (folis 57 i ss.) - tant a la part davantera del seu pantaló, com a la part frontal inferior de la seva samarreta i de la seva camisa, com a la part davantera exterior dels seus calçotets. La localització concreta d'aquestes restes de sang resulta plenament compatible amb el relat incriminatori sostingut per la víctima i amb la penetració violenta que va provocar les lesions vaginals objectivades mèdicament.

En quant a l'absència de sang a la part interna dels calçotets, és cert que en l'àlbum fotogràfic obrant en autes no se'n observa, havent precisat l'Agent de Policia NUM000 que és qui s'encarregà de recuperar la roba de la víctima i de l'agressor, que tant la roba de l'un com la de l'altre es trobaven tacades de sang en zones pròximes a la genital, no podent assegurar que no hi hagués sang a la part interna del calçotets de Nadal ja que es tracta d'una roba porosa.

No obstant, no és objecte de controvèrsia que la sang que tenia el Sr. Nadal no provenia del seu penis, sinó de la lesió en la zona genital de la Sra. Marina pel que és lògic que la sang es trobés a la part exterior del seu calçotet, més si, com ell mateix té reiteradament declarat, els actes sexuals es van practicar sense que ell es baixés els calçotets, sinó traient-ne només el seu sexe.

Pel que fa, en segon lloc, a la suposada manca d'erecció de la que la que resultaria la impossibilitat física de realitzar una penetració vaginal violenta, amb causació d'una lesió sagnant, val a dir que la línia argumental de la part recurrent es fonamenta en la declaració de la pròpia víctima que assegura, així ho va manifestar de manera expressa davant del Batlle instructor.

De l'examen de les actuacions se'n desprèn però que la Sra. Marina no ha afirmat mai que el penis del Sr. Nadal no s'hagués trobat en cap moment erecte, sinó que el que declarà és que no sabia si tenia el sexe erecte quan la penetrà vaginalment, afegint que quan li va fer la fel·lació sí que l'hi tenia. El que sí ha afirmat no obstant sempre , és que ell la va penetrar vaginalment, pel que s'ha d'entendre que almenys en aquell moment, mentre durava la penetració, el membre de l'acusat estava erecte.

El propi Sr. Nadal té a més reconegut en la declaració prestada a la Batllia en data 04/02/2025, que tot i que tenia dificultats per mantenir la erecció, va aconseguir introduir el seu sexe a la vagina de la Sra. Marina, confirmant-ho novament davant del Tribunal, el dia de la vista oral, on declarà a preguntes del Ministeri Fiscal, que el seu sexe s'introduí a la vagina de la Sra. Marina 2 ó 3 vegades, indicant finalment, a preguntes de la lletrada de l'acusació particular que van ser 5 ó 6 penetracions, tot afegint que com la erecció no era prou forta, finalment, va desistir. Per tant, ni el propi acusat nega la erecció, la qual reconeix que va ser suficient com per penetrar a la Sra. Marina en varies ocasions, si bé no va poder ser mantinguda en el temps.

Aquesta versió coincideix per tant essencialment amb la de la Sra. Marina que ha declarat de forma reiterada i constant que el Sr. Nadal la penetrà vaginalment vàries vegades, de manera forta i brusca, el que li causà un dolor intens, pel que les lesions mèdicament constatades són perfectament compatibles amb la forma de producció per ella descrita.

La manca de precisió de la víctima sobre l'estat d'erecció del penis de l'agressor al moment de la penetració vaginal, no li resta credibilitat ni desvirtua en absolut la realitat de la penetració violenta sempre denunciada, ni de les lesions físiques objectivament constatades. Recordem que només allò que és substancial i rellevant, és el que pel seu impacte psicològic, es grava en la memòria de la persona víctima d'un succés traumàtic.

Recordem a més que la Sra. Marina ha mantingut sempre el mateix relat. No així el Sr. Nadal que, tal i com recull la sentència impugnada, ha ofert fins a 6 versions diferents dels fets, adaptant-les cada vegada a l'evolució de la instrucció.

5) Sobre les lesions presentades per la Sra. Marina.

La part recurrent considera que cap prova objectiva determina la participació del Sr. Nadal en les lesions presentades per la Sra. Marina (lesió vaginal i coàgul) ni la forma en que es van produir. Precisa a més que es podrien haver produït durant un contacte consentit (com la introducció de dits a la vagina).

És pacífic que la Sra. Marina presentava, en ser examinada immediatament després dels fets, i tal i com recull l'informe del Servei de Medicina legal i forense obrant en autes (folis 31 i ss.), una "erosió de morfologia irregular a 1/3 mig del lateral dret del canal vaginal" així com la presència d'un "coàgul de sang a nivell vulvar, així com restes de sang seca a diverses regions dels genitals".

Pel que fa a l'origen o causa de les lesions, la mateixa doctora forense manifestà en relació amb l'erosió del lateral dret del canal vaginal, que es tracta d'una "lesió d'evolució recent compatible amb haver estat realitzada en les 24 hores prèvies a l'exploració" així com "amb que hagi existit penetració, sense prou lubricació o amb un objecte de gran diàmetre, o ambdues casuístiques simultànies, sobrepassant d'aquesta manera el llindar d'elasticitat del teixit i mucosa intravaginals" .

Aquestes conclusions les ratificà davant del Tribunal el dia de la vista oral, on va admetre també que la lesió objectivada podria ser compatible amb la introducció de dits.

No obstant, la Sra. Marina ha sigut sempre molt clara sobre el moment en que va sentir dolor: a la primera penetració del penis a la vagina, precisant que la introducció de dits havia tingut lloc abans, i s'havia desenvolupat sense tenir el més mínim mal. El dolor causat amb la primera penetració del penis de l'acusat a la vagina, així com en les penetracions successives, és el que motivà que volgués posar fi a la relació sexual fins aleshores consentida, pel que el nexe causal entre la penetració del penis a la vagina i la causació de la lesió mèdicament objectivada, ha quedat suficientment acreditada, permetent descartar altres hipòtesis menys plausibles com és la penetració de dits efectivament consentida, doncs la Sra. Marina ha declarat sempre que aquesta pràctica es va desenvolupar sense cap incidència i sense cap mena de dolor.

Pel que fa a la pretesa manca d'erecció i absència de sang als calçotets invocats per la defensa per acreditar que la causa de la lesió objectivada no seria la penetració del penis a la vagina de la Sra. Marina, sinó la introducció de dits plenament consentida, ens remetem al ja anteriorment exposat.

Altrament, convé recordar que la roba d'ambdues parts es troba tacada de sang, en zones properes a la regió genital el que corrobora també que la causa de la lesió fos la penetració amb el penis de l'acusat i no la introducció de dits a la vagina de la Sra. Marina.

6) En quant a la prova d'ADN

La defensa del Sr. Nadal indica que la sentència minimitza el fet que no s'hagi detectat ADN nuclear masculí en cap de les mostres analitzades, quan aquest fet reforça la versió del Sr. Nadal i, en absència de qualsevol evidència científica que connecti directament el Sr. Nadal amb els fets en els termes relatats per la presumpta víctima, no es pot inferir cap responsabilitat. Afegeix que si la versió de la presumpta víctima fos certa, és a dir si hagués existit un contacte prolongat i violent amb penetració reiterada, hagués estat físicament inevitable detectar cèl·lules epitelials o restes de fluid seminal a la vagina de la Sra. Marina, cosa que no ha succeït en cap moment.

La valoració efectuada per la sentència d'instància de la manca d'obtenció d'ADN de l'acusat en les mostres analitzades, és totalment compartida per la Sala. Efectivament, el fet de no haver-se trobat ADN o altres restes biològiques no permet concloure per si sol, que l'agressió sexual no s'ha produït.

Així, en el present cas, ho demostra clarament el fet que víctima i acusat reconeixen tant la fel·lació com la introducció de dits i penis a la vagina, i que cap mostra d'ADN s'ha pogut obtenir.

Per tant, la manca de detecció d'ADN s'ha interpretat de forma adequada en la sentència impugnada, com un resultat no concloent. No ha operat en perjudici de l'acusat com pretén la part recurrent, ni pot tampoc ser valorat com una prova exculpatòria. No és més que una manca d'evidència biològica que no invalida la versió de la Sra. Marina ni desvirtua totes les altres proves analitzades sobre les que es fonamenta la sentència i que corroboren la versió de la Sra. Marina i per tant culpabilitat del processat Sr. Nadal.

7) Estat psicològic de la presumpta víctima.

La part recurrent retreu a la sentència avui recorreguda que intenti reforçar la credibilitat del relat de la Sra. Marina fonamentant-se en un diagnòstic de trastorn d'estrès posttraumàtic tot i les contradiccions evidents posades de relleu durant la vista oral. En aquest sentit precisa que el Dr. Gabriel i la psicòloga de la Sra. Marina van manifestar que la presumpta víctima presentava un neguit o estat d'angoixa intens associat a la sola idea de venir a Andorra, descrivint un estat proper al pànic, quan s'ha acreditat que aproximadament un mes després dels fets, quan la Sra. Marina va retornar a Andorra amb motiu d'un tràmit judicial obligatori (declaració davant del batlle instructor) va accedir al mateix local d'oci nocturn on suposadament van ocórrer els fets, per passar-hi la nit, la qual cosa evidencia que el diagnòstic no pot tenir efecte corroboratiu del relat incriminatori. A més, subratlla que la Sra. Marina no va explicar ni justificar aquesta conducta contradictòria ni al Dr. Gabriel ni a la seva psicòloga, fet que posa en entredit la veracitat del que els hauria pogut transmetre sobre els fets.

De la pericial elaborada pel psiquiatra Dr. Gabriel (folis 406 i 407), se'n desprèn que la Sra. Marina pateix a conseqüència dels fets, un trastorn per estrès post traumàtic que la psicòloga Sra. Teodora considera tanmateix compatible amb els fets descrits i simptomatologia observada.

Ambdós especialistes van informar en l'acte de la vista oral, sobre la metodologia emprada i van exposar els motius en que fonamenten les seves conclusions. Van coincidir en afirmar, entre altres, que la Sra. Marina referia que tenia dificultats per venir a Andorra doncs trobar-se en un espai proper als fets, li generava ansietat afegida. No obstant, en l'acte de la vista oral, el Dr. Gabriel va precisar que el cervell intenta reparar el dany, dissociant, i que tornar amb posterioritat al lloc dels fets i aconseguir romandre-hi, sense haver-ne de marxar, pot ser fins i tot terapèutic.

Per tant, que la Sra. Marina hagi acudit posteriorment al local on va ser agredida sexualment, pot obeir tant al fenòmen dissociatiu esmentat, com a la seva voluntat de recuperar la normalitat, afrontar el trauma o minimitzar emocionalment els fets viscuts.

Altrament, convé recordar que, tal i com ha afirmat ja anteriorment aquesta Sala (TSJP 0000014/2026) "Pretendre que després d'una agressió sexual la víctima per ser creïble, només pot mostrar-se trista, obeeix més a un estereotip que a la realitat psicològica de cada víctima que la pràctica demostra, és molt més diversa. Efectivament, les víctimes poden reaccionar de manera molt diferent (tristesa, plor, xoc, bloqueig emocional, por, ansietat, hipervigilància, ràbia, irritabilitat, aparent normalitat o calma, vergonya, culpa, confusió, dificultat per exposar el succeït, necessitat de parlar-ne molt....) depenent de molts factors (de la persona, del context, de les experiències prèvies viscudes, de la relació amb l'agressor, del suport social...) però en tot cas totes les reaccions són igual de vàlides no havent-hi una única reacció correcta per avalar els fets" .

El fet que la Sra. Marina hagi tornat a la discoteca ORG000 quan es desplaçà a Andorra per prestar declaració judicial, i no ho hagi explicat al perit psiquiatra o a la psicòloga, en res desvirtua el diagnòstic d'estrès post traumàtic establert en base a la valoració clínica global efectuada pels experts.

8) Al respecte de la pena imposada

La part recurrent pretén que la pena fixada, de quatre anys de presó amb només setze mesos de compliment efectiu, coincideix pràcticament amb el temps de privació de llibertat ja patit pel Sr. Nadal durant la fase de presó provisional i revela els dubtes interns respecte de la culpabilitat de l'acusat. Afegeix que aquesta manca de convicció explícita resulta incompatible amb els principis bàsics del dret penal, segons els quals una condemna només pot fonamentar-se quan la culpabilitat ha quedat acreditada més enllà de tot dubte raonable.

No obstant la imposició de pena, sigui quina sigui la seva naturalesa, extensió i modalitat de compliment, exclou per si mateixa, qualsevol dubte raonable el qual, en cas d'existir, ha de conduir necessàriament a l'absolució de l'acusat. La imposició de pena, és efectivament la conseqüència jurídica de la declaració de culpabilitat després de la valoració de la prova practicada. Per tant, la intensitat de la pena no mesura la intensitat de la convicció que ha de ser sempre plena i absoluta en cas de condemna.

En el present cas, és en base a una correcta valoració del conjunt de la prova practicada, degudament analitzada i explicitada en la sentència impugnada, que el Tribunal de Corts arriba al ple convenciment de l'existència de fets constitutius de delicte i de la culpabilitat de l'acusat, convenciment compartit per la Sala i que cap dels arguments invocats en l'escrit de recurs ha permès, en mèrits de tot l'exposat, desvirtuar.

I el ple convenciment assolit pel Tribunal amb la deguda valoració de la prova practicada, exclou l'aplicació del principi "in dubio pro reo" invocat ja que, tal i com aquesta Sala ha tingut ocasió de manifestar anteriorment (TSJP-25/13 entre altres) "El principi in dubio pro reo és, junt amb el principi de la presumpció d'innocència, un dels grans axiomes del dret penal, i si aquest darrer significa que ningú no pot ser condemnat sense prova de càrrec vàlidament obtinguda i produïda amb totes les garanties que exigeix el dret a la defensa, el primer significa que el Tribunal, en el moment d'apreciar en consciència la prova practicada, en el cas de l'existència d'un dubte raonable, aquest l'haurà de resoldre a favor de l'acusat. Però el dubte raonable és absolutament incompatible amb el ple convenciment del Tribunal, de manera que no hi ha lloc a considerar que el Tribunal infringeix el principi de in dubio pro reo quan ha arribat al ple convenciment de la realitat i veracitat dels fets objecte d'acusació. Com recorda la sentència d'aquest Tribunal núm. 1-97 (Rotlle núm. 27/96), "el principi "pro reo" sols funciona en cas que el Tribunal tingui "dubte" sobre la prova dels fets o de la culpabilitat de l'acusat".

Per tot l'exposat, el recurs de la defensa del Sr. Nadal ha de ser desestimat.

III.- CONSIDERANT: En relació amb el recurs interposat pel Ministeri Fiscal.

Versa únicament sobre la pena de presó, que el Ministeri Fiscal considera en primer lloc insuficientment motivada, doncs estima que no valora els criteris als que fa referència per imposar-la.

El Tribunal de Corts fonamenta en la seva sentència, la pena imposada en base als següents elements: l' article 56 del Codi Penal ; la gravetat dels fets; el perill que suposen per la integritat sexual, física i moral; les penes assenyalades pel Codi penal pels delictes esmentats; la manca d'antecedents del processat i les circumstàncies en les que es van produir els fets.

Aquesta motivació no ha de ser interpretada aïlladament sinó que ha de ser posada en relació amb la integralitat de la sentència impugnada, on es detallen cadascun dels elements als que fa concreta remissió.

Així, la motivació emprada pel Tribunal de Corts es considera suficient per entendre els motius que l'han portat a imposar la pena, essent per tant conforme amb la doctrina constitucional abans esmentada al respecte del deure de motivació de les resolucions judicials, pel que no escau donar lloc a la nul·litat sol·licitada.

En el cas d'autes, el Tribunal de Corts imposa a Nadal una pena de quatre anys de presó, dels quals setze mesos ferms i la resta condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, multa de mil euros i expulsió del Principat d'Andorra per vint anys, així com la pena complementària de prohibició de contactar amb la víctima per un període de deu anys i el pagament de les despeses processals causades.

Aquesta pena resulta proporcionada a la gravetat dels fets declarats provats i a les circumstàncies concretes del seu autor.

Efectivament, tal i com es fa constar en la sentència, els fets són greus, doncs constitutius d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació tipificat a l' article 145 del Codi penal , i d'un delicte menor de lesions doloses tipificat a l' article 113.1 del Codi penal .

Pel delicte major, el Codi penal preveu una pena de tres a deu anys de presó, i pel delicte menor una pena d'arrest i multa fins a sis mil euros.

La pena única de presó imposada pel Tribunal de Corts, superior en un any al mínim previst pel delicte d'agressió sexual constitutiva de violació, contempla en el present cas, no només la gravetat pròpia del delicte esmentat, sinó el fet d'haver tapat l'autor la boca de la víctima amb la mà durant uns segons, així com la violència en la mateixa penetració, amb la subsegüent causació de lesions tot i que de relativa entitat, degudament contemplada també amb la imposició d'una multa de mil euros. Front a la gravetat dels fets, la sentència pondera també adequadament les circumstàncies de producció dels mateixos i per tant que es produïren en el context d'una nit de festa, després de diverses pràctiques sexuals consentides entre ambdues parts, desoint però en un moment donat el Sr. Nadal, la negativa de la víctima.

Altrament, no es poden ignorar les penes complementàries imposades: expulsió del Principat d'Andorra per vint anys i prohibició de contactar amb la víctima per un període de deu anys de les que el Ministeri Fiscal demana la confirmació. Es tracta de penes de certa entitat que, lluny de tenir una finalitat merament accessòria, exerceixen una funció de reforç de les penes principals imposades i permeten adaptar la resposta penal a les particularitats del fets i a les circumstàncies del seu autor, sense antecedents penals i no resident al Principat, sense oblidar la necessitat de protecció de la víctima, contribuint així a que la resposta punitiva adoptada sigui globalment adequada, suficient i proporcionada.

Pel que fa a la procedència de la suspensió de part de la condemna, el que cal valorar, és si el compliment de la pena és necessari per evitar la comissió de nous fets delictius i efectuar, en conseqüència, un judici de la perillositat criminal del condemnat deduïda de les circumstàncies del delicte comés, de les seves circumstàncies personals, familiars i socials, dels seus antecedents, de la seva conducta posterior al fet delictiu i dels efectes que puguin esperar-se de la suspensió de l'execució de la pena i, si escau, del compliment de les mesures imposades.

La valoració de tots aquests elements considerem que determina la procedència de la reducció del període de presó ferma en la proporció fixada pel Tribunal de Corts. D'una banda, el compliment efectiu de setze mesos de presó compleix en el cas d'autes, amb la finalitat retributiva i de prevenció especial i general de la pena, i de l'altre, les circumstàncies personals del recurrent, sense antecedents penals, pare de família, amb un fill menor a càrrec, permet fer un pronòstic positiu sobre el seu comportament futur, de forma que no considerem que sigui necessari el compliment íntegre de la pena imposada.

La modalitat de compliment de la pena resulta per tant també proporcionada a la concreta gravetat del fet i a les circumstàncies del seu autor.

El recurs interposat pel Ministeri Fiscal ha de ser en conseqüència desestimat.

VI.- CONSIDERANT: La desestimació dels recursos interposats determina la confirmació de la sentència impugnada amb la imposició de les costes processals causades al recurrent Sr. Nadal, inclosos els honoraris d'advocat, en aplicació del articles 354.2 i 356 a) del Codi de procediment Civil , aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- DESESTIMAR el recursos d'apel·lació interposats per la representació del Sr. Nadal i el Ministeri Fiscal.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 11/03/2026 en la causa 6000114/2025.

3.- Imposar al recurrent Sr. Nadal el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.