Estafa

Sentència

Magistrats

Josep Maria Pijuan Canadell Yves Picod Marie Conte

CONCEPTE : Estafa

Rotlle núm. 01/06 Causa núm. 212-4/03 Sentència núm. 13-06

Ponent M.I. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a vint d'abril de dos mil sis.

En el recurs d'apel·lació interposat pel Lletrat Sr. Nuñez en defensa i representació del Sr. Yuste, contra la sentència de data 20 de setembre de 2005 dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, per un delicte major d'estafa. Sent part el Mfgc. Ministeri Fiscal i el Sr. Galván defensat pel lletrat Sr. Esparza. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el M. Iltre. Sr. Josep Maria Pijuan Canadell.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 20 de setembre de 2005, amb la següent part dispositiva: "FALLEM: que hem d'absoldre i absolem l'acusat Galván del delicte major d'estafa que se li imputava, declarant d'ofici les despeses processals causades."

II.-RESULTANT: Que el precedent Fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: "que a l'any 1989 el Sr. Galván va adquirir una finca situada a la XXXX i per contracte de data 16 de gener de 1994, el Sr. Galván va cedir una parcel·la que és el terreny objecte del litigi d'autes, en pagament al Sr. Anaya desprès que aquests realitzés a construcció d'un xalet pel Sr. Galván mitjançant l'empresa anomenada "construccions RIU SA" que domina el Sr. Anaya.

En concepte de la construcció del seu xalet, el Sr. Galván va doncs pagar al Sr. Anaya l'import de 20.000.000 de pessetes, més el terreny referit d'una superfície d'uns set-cents metres quadrats aproximadament, objecte d'una donació gratuïta.

En data 6 de desembre de 1995 el processat Galván, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals va vendre al Sr. Yuste la parcel·la referida anomenada "Prat del Molla" radicada a la carretera dels Cortals, havent negociat la venda el Sr. Yuste amb el Sr. Anaya, actuant sota el nom del Sr. Galván, essent el Sr. Anaya qui s'atribuïa drets dominicals sobre la parcel·la i que ha obrat el preu; és a dir que la relació amb el Sr. Galván i el Sr. Yuste es limita a l'acte formal d'atorgament de l'escriptura pública, ja que aquesta no s'havia atorgat prèviament entre el Sr. Galván i el Sr. Anaya i que, tractant-se d'un contracte privat entre Galván i Anaya, el propietari real era el Sr. Anaya però el titular continuava essent el Sr. Galván.

A posteriori el nou propietari el Sr. Yuste va constatar que els límits fixats en el plànol adjunt a la protocolització no coincidien amb la realitat a raó de que la parcel·la adquirida de 670'40 m2 estava travessada per un camí comunal que reduïa la superfície construïble de 190 m2.

En efecte desprès de la compra el Sr. Yuste va encomanar al perit Sr. C. la realització d'un projecte de xalet i quan es va procedir a demanar l'autorització per construir a l'Hble. Comú d'Encamp, aquest el va informar de l'existència d'un camí comunal que travessava la parcel·la amb resultat que el Sr. Yuste no va poder destinar el terreny a l'edificació que havia projectat ja que era únicament propietari d'un terreny lliure de 480'657 m2 i no dels 670'40 m2 que el Sr. Galván li havia venut pel preu de 11.400.000 pessetes, atesa la delimitació del camí comunal fixada el 21 de març de 1996 pel Comú d'Encamp."

III.-RESULTANT: que la representació processal del perjudicat i querellant Sr. Yuste ha interposat recurs d'apel·lació perquè, si bé està d'acord amb la sentència en quan declara com fet provat que el Sr. Yuste va adquirir als 6 de desembre de 1995 una parcel·la que es presentava com de 670'40 m2, quan en realitat tenia 480'657 m2, dissenteix de l'absolució perquè hi va haver engany manifest de l'acusat Galván en perjudici patrimonial del seu principal. Fou l'acusat qui va establir l'operació de compravenda del terreny amb el Sr. Galván, i no el Sr. Anaya, i si el Sr. Galván li hagués manifestat, com li constava, que la superfície real era inferior, i més concretament, reduïda a 480'657 m2, el Sr. Yuste no hauria comprat la finca, ja que no estava interessat en un terreny de 480'657 m2 que no li permetia realitzar el projecte del seu xalet.

Assenyala la part apel·lant que, contràriament al que diu la sentència apel·lada, en l'apartat 3 del tercer CONSIDERANT, l'acusat ja sabia, abans de la data d'atorgament de l'escriptura, que la parcel·la estava afectada per un comunal. En resumen, com sigui que l'acusat Galván coneixia la problemàtica amb el camí comunal i que va silenciar dit problema per tal d'obtenir que el Sr. Yuste comprés el terreny, la part apel·lant estima que existeixen els elements integrants de l'estafa.

IV.-RESULTANT: que en el present recurs han comparegut el Ministeri Fiscal i la representació processal de l'acusat Galván. El Ministeri Fiscal en el seu informe manifesta que no s'oposa al recurs perquè de les proves practicades va quedar acreditat que en data 6 de desembre de 1995 Galván vengué a Yuste la parcel·la de la seva propietat anomenada "Prat del Molla" i radicada a la vila d'Encamp sense informar-lo dels problemes que afectaven parcel·la, tot i sabent l'acusat d'ençà l'any 1991 que la parcel·la era travessada per un camí comunal que reduïa la superfície construïble de 190 m2. I per això el Ministeri Fiscal, no oposant-se al recurs, interessa la revocació de la sentència i que es condemnés a l'acusat Galván com autor responsable del delicte major d'estafa de conformitat amb el seu escrit de conclusions.

Per la seva banda, la representació processal de l'acusat mostrà la seva oposició al recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Yuste perquè l'acusat no va tenir cap tracte amb el Sr. Yuste previ a l'atorgament de l'escriptura, ja que tots els tractes els havia tingut amb el Sr. Anaya. La intervenció de l'acusat en la compravenda fou merament formal per tal de poder atorgar escriptura pública i que el Sr. Yuste pogués gaudir de títol de propietat, a més a més el preu de la compravenda va ser cobrat íntegrament pel Sr. Anaya. Per tant, com raona la sentència apel·lada, no hi va haver cap mena de maniobra o posada en escena de l'acusat susceptible de produir un engany al Sr. Yuste i, en conseqüència, no hi ha estafa. Demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència apel·lada.

V.-RESULTANT: que no s'accepten els fets declarats provats en la sentència apel·lada, que queden substituïts pels següents:

En data 6 de desembre de 1995 i per davant del Notari del Principat Sr. Machado l'acusat Galván, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i sense antecedents penals, va vendre al Sr. Yuste la parcel·la de terreny d'una superfície de 670,40 metres quadrats, que era la part restant de la finca anomenada "Prat del Mollà" de Casa Ramendo, a la parròquia d'Encamp, pel preu confessat de sis milions de pessetes, compra de dita parcel·la que el Sr. Yuste va fer amb la intenció de construir-s'hi un xalet amb un total de 612 metres quadrats construïts.

Aquesta escriptura de compravenda la va atorgar l'acusat Galván perquè era el titular formal de dita finca, encara que no el titular real doncs en data 16 de gener del 1994 la mateixa finca havia estat cedida per l'acusat al Sr. Anaya en pagament parcial d'un xalet que l'empresa propietat del Sr. Anaya, "Construccions R.S.A.", va construir per l'acusat Galván. Per això, tot i que en l'escriptura hi un preu confessat de sis milions de pessetes, el Sr. Yuste va abonar al Sr. Anaya per la compra de dita parcel·la la quantitat de 11.400.000 pessetes.

Tot seguit després de la compra, el Sr. Yuste va encomanar la realització d'un estudi geològic i geotècnic i del projecte de construcció, que foren executats per l'empresa ORG_1 i per l'arquitecte tècnic Sr. C., respectivament, abonant el Sr. Yuste durant el mes de febrer de 1996 la quantitat de 95.000 pessetes per l'estudi geològic i geotècnic i la quantitat de 2.498.338 pessetes pel projecte de construcció.

Quan el Sr. Yuste va procedir a demanar l'autorització per a construir a l'Hble. Comú d'Encamp, aquest el va informar de l' existència d'un camí comunal que travessava la parcel·la amb el resultat que el Sr. Yuste no va poder destinar el terreny a la construcció del xalet que havia projectat ja que la superfície de la parcel·la de que era lliure propietari era la de 480'657 m2 i no de 670'40 m2, doncs la parcel·la adquirida estava travessada per un camí comunal que reduïa la superfície construïble en 190 m2. Aquesta afectació de la parcel·la per un camí comunal, que necessàriament reduïa la superfície construïble, era perfectament coneguda per l'acusat des de l'any 1991 quan, havent sol·licitat a l'Hble. Comú d'Encamp autorització per a construir-hi, li fou denegada dita autorització per Decret del Comú de data 18 d'abril de 1991, havent mantingut l'acusat al menys dues reunions els dies 2 i 25 de març de 1991, a la mateixa parcel·la, amb representants de l'Hble. Comú d'Encamp en les quals li fou indicat a l'acusat el límit real entre la seva parcel·la i el terreny comunal.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: que ja té declarat aquest Tribunal que el recurs d'apel·lació permet al Tribunal ad quem a revisar la valoració de la prova feta per l'òrgan judicial d'instància però que, d'acord amb els principis d'immediació, publicitat i contradicció, rectors del judici oral, aquesta facultat ha d'exercir-se amb mesura i tan sols en aquells supòsits en que l'error en l'apreciació de la prova és ben evident, i així en resulta de les proves documentals o dels informes pericials que el Tribunal ad quem pot també apreciar per sí mateix, però no en aquells altres supòsits en que la prova practicada es limita a les declaracions dels implicats, denunciant i denunciat, àdhuc dels testimonis, per quina valoració té una absoluta importància el principi d'immediació. D'acord amb aquest principi, reconegut en l'article 160 del Codi de Procediment Penal, el Tribunal, avaluant segons la seva consciència les proves practicades, les raons exposades por l'acusació i la defensa i les manifestacions dels encausats, dictarà sentència.

En el cas d'autes, el Tribunal no pot mostrar la seva conformitat amb la valoració de la prova feta pel Tribunal de Corts que l'ha dut a dictar l'absolució de l'acusat.

Tot i que el Tribunal de Corts considera que en la transacció de la parcel·la la superfície del terreny venut era determinant, absol a l'acusat en base als arguments de que l'operació de compravenda va tenir lloc entre el Sr. Yuste i el Sr. Anaya, que era el propietari real del terreny en virtut del contracte privat de data 16 de gener de 1994, i va ser el Sr. Anaya qui va cobrar el preu, per tant, l'acusat i el Sr. Yuste no varen tenir cap tipus de relació en la realització de l'operació de compravenda del terreny excepte per l'acta formal d'atorgament de l'escriptura pública. I que no ha quedat provat que a la data del 6 de desembre del 1995 l'acusat Galván sabés que el terreny tenia una superfície menor per causa d'un camí comunal que el travessava. Per tot això, el Tribunal de Corts considera que no concorre en l'acusat ni l'engany propi del delicte d'estafa, ni ànim de lucre ja que no va cobrar els diners de la venda del terreny.

Contràriament al que considera el Tribunal de Corts, aquest Tribunal estima que els fets integren un delicte major d'estafa. Com ja ha estat declarat en nombroses sentències del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, els elements integrants del delicte d'estafa són: a) un engany utilitzat per induir a altre a error a l'hora de contractar o de realitzar qualsevol acte de disposició, engany que ha d'ésser suficient, i precedent o concurrent, havent d'inspirar la intenció del subjecte actiu del delicte bé des del començament, bé en el transcurs, del negoci fraudulent; b) un perjudici en el patrimoni de qui realitza l'acte de disposició o en el d'un tercer; c) un nexe causal i directe entre l'engany provocat i el perjudici, de manera que l'engany sigui determinant de l'acte de disposició del que en resulta el perjudici; i, d) un ànim de lucre, com a element subjectiu de l'injust, entès com el propòsit del subjecte actiu d'obtenir un avantatge patrimonial correlatiu al perjudici ocasionat. D'aquests elements, el més característic és l'engany, que ha de ser no sols suficient sinó també procedent o coetani a l'acte de disposició patrimonial, ha de constituir "el motor" de l'acte de disposició patrimonial, en expressió col·loquial però que resulta molt aclaridora del paper que aquest element juga en el delicte d'estafa, doncs amb la sola causació del perjudici no n'hi ha prou per considerar constituït el delicte.

Tots els elements concorren en el cas d'autes, també l'engany perquè la prova practicada en la primera instància permet l'existència en l'acusat Galván, des del començament dels tractes amb el perjudicat Sr. Yuste i en el precís moment de l'atorgament de l'escriptura de compravenda, d'un engany entès com l'ànim d'amagar al Sr. Yuste els problemes que afectaven la parcel·la, doncs l'acusat d'ençà l'any 1991 sabia que la parcel·la era travessada per un camí comunal que reduïa la superfície construïble de 190 m2. Aquesta circumstància li fou amagada al comprador Sr. Yuste. Hi ha hagut un engany en la modalitat del que la doctrina penal anomena "engany omissiu" que es dóna quan, a conseqüència de la bona fe contractual, a una part contractant li incumbeix l'obligació de posar de manifest a l'altra part contractant una determinada informació sobre la qualitat, quantitat o altres dades essencials de la cosa o servei objecte del contracte que són decisius per a que l'altra part s'avingui a celebrar el contracte doncs, de tenir constància de la realitat, mai l'hauria celebrat. És fet inqüestionable, com reconeix el mateix Tribunal de Corts en el CONSIDERANT tercer de la seva sentència, que en l'adquisició d'aquesta parcel·la per part del Sr. Yuste la superfície del terreny venut era circumstància determinant de l'operació.

Consta plenament acreditat que l'acusat Galván tenia cabdal coneixement de que la parcel·la estava afectada per un camí comunal, circumstància que necessàriament reduïa la superfície construïble, i en tenia aquesta cabdal coneixement, si més no, des del mes de març de 1991.

L'engany fou preexistent i determinant de l'acte de disposició, per la qual cosa els fets que han estat declarats provats integren el delicte major d'estafa de l'article 248 del Codi Penal de 1990, que era el vigent al temps d'ocórrer els fets, no essent d'aplicació el nou Codi Penal per no ser més favorable a l'acusat, atesa la pena assenyalada en el nou Codi Penal a l'estafa qualificada, d'acord amb l'article 208 ne relació amb l'article 209.1 lletra e).

II.-CONSIDERANT: que de l'esmentat delicte major d'estafa n'és penalment responsable en el concepte d'autor l'acusat Galván, per haver realitzat personalment el fet punible, de conformitat amb allò que disposen els articles 14 i 15 paràgraf primer del Codi Penal, doncs fou l'acusat qui, coneixent l'afectació de la parcel·la per un camí comunal que necessàriament reduïa la superfície construïble, va amagar aquesta circumstància al comprador Sr. Yuste en el moment de l'atorgament de l'escriptura de compravenda, essent indiferent que el preu de la compravenda fos cobrat íntegrament pel Sr. Anaya.

III.-CONSIDERANT: que no concorren en l'acusat circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

IV.-CONSIDERANT: que de conformitat amb l'article 66 del Codi Penal, l'acusat Galván és responsable civilment i, en el dit concepte, haurà d'indemnitzar al Sr. Yuste en les quantitats reclamades de 19.418,84 euros (3.230.906'92 pessetes) per la diferència de metres quadrats, 15.015,85 euros (2.498.338 pessetes) pels honoraris del pèrit Sr. C. per un projecte que no es va poder dur a terme, despesa que consta degudament acreditada al foli 20, i 570,98 euros (95.000 pessetes) per les despeses del pressupost d'un estudi geotècnic, despesa que també consta degudament acreditada al foli 26, el que fa un total de 35.005'67 euros, amb els interessos del paràgraf primer de l'article 74 del anterior Codi Penal, ja que no hi ha motiu per imposar-los des d'una data anterior al termini legal establert en dit article.

V.-CONSIDERANT: que d'acord amb el que disposen els articles 73.4 del Codi Penal i 174 i 175.2 del Codi de Procediment Penal, cal imposar a l'acusat el pagament de les despeses processals causades en la primera instància, declarant-se d'ofici les despeses processals del recurs.

VI.-CONSIDERANT: que per tot el que s'ha exposat, procedeix la revocació, en el sentit que es dirà, de la sentència apel·lada.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Estimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Yuste contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en 20 de setembre del 2005 en la causa TC-212-4/03

2.- Revocar íntegrament dita sentència i condemnar a l'acusat Galván com a responsable penalment en el concepte d'autor d'un delicte major d'estafa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de SIS MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL, al pagament de les despeses processals causades en la primera instància i a indemnitzar al Sr. Yuste en la quantitat de 35.005'67 euros, amb els interessos del paràgraf primer de l'article 74 de l'anterior Codi Penal.

3.- Declarar d'ofici les despeses processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.