Imprudència amb resultat de lesions, accident laboral

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

CONCEPTE : Imprudència amb resultat de lesions, accident laboral

Rotlle núm. 05/06 Causa núm. 123-1/03 Sentència núm. 14-06

Ponent M.I. Sra. Marie Conte

S E N T È N C I A

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a vint d’abril de dos mil sis.

En el recurs d’apel·lació interposat per la Lletrada Sra. Esteban en defensa i representació de la companyia d’assegurances Corbacho, contra la sentència de data 20 de setembre de 2005 dictada pel M. Iltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, per un delicte major d’imprudència amb resultat de lesions, sent part el Magfc. ENTITY_6; el Sr. Ropero defensat per la Lletrat Sra. Tejada, i el Sr. Varesc i ORG_0 defensats pel Lletrat Sr. Mercader. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s’han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M. Iltre. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 20 de setembre de 2006, amb la següent part dispositiva: “FALLEM: que hem de condemnar i condemnem Varesc, com a responsable penal en concepte d’autor del delicte major d’imprudència amb resultat de lesions, sense la concurrència de circumstàncies modificadores de la responsabilitat penal, a la pena de TRES MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil, Varesc, ORG_0 i la Companyia d’Assegurances T. solidàriament hauran d’indemnitzar Ropero en la quantitat de 12.494’33 Euros deixant pel període d’execució de sentència l’acreditació de les despeses de rehabilitació reclamades”.

II.-RESULTANT: Que el precedent Fallo es recolza en els següents fets que la sentència declara provats en el seu primer Resultant: “que vers les 8’25 hores del dia 10 d’abril de 2002, Ropero, treballador de l’empresa ORG_0, fent tasques d’encofrador i ferraller, es trobava a l’obra en construcció de l’edifici D. radicat a la XXXX, que l’empresa duia a terme; essent concretament a la segona planta, on amb l’ajut del Sr. M., company de feina, havia de desencofrar un pilar que quedava just arran d’un forat d’una escala de superfície aproximada de 20 m2, forat que no estava tapat tot i que s’havia previst la col·locació d’una barana formada per rodones d’acer, tant als muntants com al passamà, i una xarxa plàstica.

Aquest pilar estava revestit de dues planxes de ferro que feien escaire d’uns 100 Kg. cada una i estaven entrelligades per 3 passadors, un a la part inferior, un segon a la part mitja i el tercer a la part superior, havent-hi passadors que donaven a la part del planxer (interiors) i altres que donaven al forat (exterior).

Per extreure la planxa d’encofrat s’havien de retirar primer les falques i passadors i desprès assegurar les planxes amb cadenes a una grua, començant Ropero per desenvainar el passador de la part inferior i desprès el del mig, restant aleshores la planxa subjecta al pilar únicament pel passador de dalt que estava a una alçada aproximada de 2’70 metres respecte del forjat, per lo que Ropero va pujar al segon escaire per tal d’accedir-hi i donar cops de martell a la falca, moment en que aquesta va sortir disparada, desenganxant-se la planxa que no estava subjecta per res (malgrat ésser la grua en l’obra però en un altre indret) caient al buit pel forat de l’escala arrossegant al Sr. Ropero des d’una alçada de 7’10 metres, causant-se importants lesions, fractures múltiples, que han necessitat 184 dies per curar i restant- li seqüeles per les quals reclama.

Ropero estava sota la direcció de Varesc, processat, nat el XXXX, de nacionalitat portuguesa i sense antecedents penals, encarregat d’obra que li havia ordenat de fer el desencoframent malgrat no haver pres mesures de protecció del forjat situat al costat de la zona de treball ni assegurar-se del correcte ús de la grua”.

III.-RESULTANT: Que contra l’esmentada sentència interposa recurs d’apel·lació la representació lletrada de la companyia d’assegurances Querol demanant la desestimació de la sentència en el sentit d’absoldre a la recurrent com a responsable civil solidària d’un delicte major d’imprudència amb resultat de lesions.

Es preval a aquest efecte de les clàusules d’exclusió de garantia previstes en la pòlissa d’assegurances. Que estipula en el seu foli 9, apt. B6 que “s’exclourà de la cobertura de la pòlissa” per responsabilitats derivades de conductes qualificades com a “infraccions greus” per la inspecció de treball així com del compliment dolós o reiterat de les normes de seguretat i higiene en el treball.

IV.-RESULTANT: que el Ministeri fiscal es remet a la decisió d’aquesta Sala, en ésser les pretensions de la recurrent relatives a la responsabilitat civil i havent exercit la part perjudicada les accions civils i penals al seu abast.

V.-RESULTANT: que la representació lletrada de Ropero s’oposa al recurs demanant la íntegra confirmació de la sentència. Posa de relleu que d’una part les condicions generals de la pòlissa, aportades al sumari no porten la signatura de l’assegurat. D’altra part, que la clàusula d’exclusió s’ha d’interpretar de manera restrictiva, a pena d’obstaculitzar l’execució de la garantia.

VI.-RESULTANT: que la representació Lletrada de Varesc i de la societat “Varesc” també s’oposen al recurs.

Fan valer en primer lloc que no es reuneixen les condicions d’exclusió previstes per la pòlissa, en la mesura en la qual el Tribunal de Corts no ha condemnat el penalment responsable per “infraccions greus” i l’informe de la inspecció de treball tampoc va qualificar els fets així, això quan, a més a més, la sentència apel·lada ha retingut la existència d’una concurrència de culpes en un 50% per compte del propi perjudicat i d’un 50% per compte de l’encarregat de l’obra.

Objecten que no és aplicable l’exclusió prevista en l’apartat intitulat “Exclusiones generales para todos los riesgos”, els mitjans de prevenció i les mesures de seguretat en aquest cas no eren inexistents sinó solament insuficients.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que per intentar sostreure’s a la seva obligació de garantia, la companyia asseguradora Querol invoca la clàusula d’exclusió estipulada a la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil subscrita amb ORG_0, cobrint concretament el risc d’accident laboral.

Les condicions generals de la pòlissa preveuen a la rubrica “riesgo de responsabilidad civil por accidente laboral” a l’apartat B6 que estan excloses de la cobertura “les responsabilitats derivades de conductes qualificades d’infraccions molt greus per part de la inspecció de treball i la no execució dolosa o reiterada de les regles de seguretat i d’higiene”

II.-CONSIDERANT: Que una clàusula d’exclusió com aquesta ha de ser interpretada de manera particularment estricta, a pena de suprimir el risc, que caracteritza el contracte d’assegurances, i de privar les víctimes de tota garantia.

Que contràriament al que pretén l’assegurador, del qual es pot posar en dubte sobre aquest punt la seva bona fe, en l’apartat tercer del seu escrit la infracció de l’assegurat ha de ser qualificada no solament de greu sinó de “molt greu” per la inspecció de treball. Circumstància que no es dóna en aquest cas concret en que la no execució dolosa de les regles de seguretat s’ha d’entendre com incloent una intenció de fer mal. Que l’execució de mitjans de seguretat insuficients no pot ser assimilada a la no execució dolosa comportant l’exclusió de la garantia.

III.-CONSIDERANT: que, en tot cas, la clàusula de la qual se’n preval la companyia T. és particularment imprecisa, i que convé, en el dubte, interpretar la convenció, que és un contracte d’adhesió, contra la part que l’ha redactat i el qui ha tingut la iniciativa contractual.

IV.-CONSIDERANT: que en aquestes condicions el recurs ha de ser desestimat, amb la imposició de les costes processals causades pel mateix.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d’aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d’Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d’Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d’apel·lació interposat per la companyia d’assegurances Querol.

2.- Confirmar íntegrament la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 20 de setembre de 2005 en la causa núm. 123-1/03.

3.- Condemnar la recurrent al pagament de les costes processals causades pel recurs.

4.- Retornar la Causa al M. Iltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.