SEGURETAT SOCIAL - CASS. Possible malaltia psiquiàtrica és posterior a la resolució de la CASS. La valoració de la IPP s'ha de fer al moment de la consolidació de les lesions. (2000098/2018)

Sentència

Magistrats

Elsa Puig Muñoz Albert Andrés Pereira Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000098/2018 Núm. de Rotlle: TSJA-0000017/2022

SENTÈNCIA 54-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Zapata

Representant: Ídem

Advocat: Sra. Tejera

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sr. Giner

Advocat: Sr. Giner

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 20 de juny de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000098/2018.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Zapata va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant ENTITY_6), en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme per les quals es concedia l'alta mèdica a comptar del 20/10/2018, suspenent el pagament de les prestacions econòmiques que venia percebent en concep d'incapacitat temporal, i es desestimava l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna o accident no laboral per incompliment de les condicions legalment establertes.

A la demanda es sol·licitava que li sigui reconeguda una prestació d'invalidesa derivada de malaltia comuna del grup I.

2.- La sentència número 104/2021, del 27 de desembre, del Tribunal Unipersonal de la Batllia ha desestimat la demanda de la part agent.

3.- Disconforme amb aquesta resolució, la Sra. Zapata ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

L'informe aportat en via administrativa -elaborat per la Dra. ENTITY_8- es valoraven les discapacitats físiques en un 54,4%, ço que permetia aplicar els factors socials complementaris.

La pericial del Dr. Carnero considerava que el seu grau de minva era del 54,5%.

La pericial judicial no va valorar les seves patologies psíquiques, que s'acrediten mitjançant els documents aportats en data 21/10/2019.

El 10/12/2021 va sol·licitar que, atesa la durada anormalment alta del procediment, es practiqués per a millor proveir un examen forense físic i mental així com un informe social per acreditar els seus factors socials, prova que fou desestimada.

Cal dir que amb el seu escrit d'apel·lació va adjuntar nous informes mèdics, sol·licitant la seva admissió, així com, per a millor proveir, que s'elaboressin determinades proves. Aquesta petició fou desestimada per Aute de data 07/04/2022.

4.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs de la part agent i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada. Segons el seu parer, la valoració de l'estat de la Sra. Zapata s'havia de fer a data 20/10/2018, sense perjudici que si la part agent considera que actualment es tributària d'una prestació en atenció a que les seves condicions físiques o psíquiques ho justifiquin, pugui sol·licitar a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que es faci un nou examen per determinar el grau d'invalidesa actual.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Segons l'art.166 de la Llei 17/2008, de 3 d'octubre, de la seguretat social (en endavant LSS) la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

D'altra banda, l'art. 168 de la LSS disposa que la invalidesa, amb els tipus i graus diferents en què es pot presentar, independentment de la causa, es determina, a partir d'uns barems tècnics, tenint en compte de manera principal l'estat general de la persona, i de forma complementària l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les seves aptituds i formació professionals, i que la manera de determinar la pèrdua de capacitat de guany derivada dels diferents paràmetres s'estableix per reglament.

Així, l'edat, les facultats físiques i mentals, així com les aptituds i formació professionals dels treballadors, són elements per a la determinació del grau d'invalidesa, i no per la classificació en un dels grups legalment determinats. En aquest mateix sentit ja es va pronunciar aquesta Sala Administrativa a la sentència 87/2017 de data 13/10/2017, dictada al núm. de rotlle: TSJA-0000046/2017.

I l'art. 169 de la LSS defineix les categories de les persones beneficiàries i les classifica en dos grups:

Grup 1: persones assegurades que poden continuar treballant.

Grup 2: persones assegurades que queden incapacitades per exercir qualsevol activitat professional.

A l'últim, cal citar l'art. 8 del Reglament del 27 de maig del 2015, de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, relatiu al reconeixement de la invalidesa i determinació del grau en el cas de la invalidesa derivades d'accident no laboral o de malaltia comuna, el qual estableix que per determinar la reducció de la capacitat de guany a l'efecte de reconeixement d'aquest tipus d'invalidesa, es té en compte l'estat general de salut de la persona assegurada, i que només quan aquest estat general de salut evidenciï, d'acord amb el barem d'aplicació, una pèrdua de capacitat de treball igual o superior al 50%, es poden considerar els factors de l'edat, les facultats físiques i mentals, i les aptituds i la formació professionals de la persona assegurada per complementar el percentatge d'incapacitat laboral.

Tercer.- D'acord amb la documentació obrant a les actuacions, la Sra. Zapata va iniciar una baixa mèdica derivada de malaltia comuna el 17/06/2016. A la revisió realitzada pels metges de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) es va considerar que les seves patologies estaven consolidades i que presentava una incapacitat del 40%. En conseqüència, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va atorgar l'alta mèdica amb efectes del 20/10/2018, tot desestimant el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna. La Sra. Zapata va interposar recurs en via administrativa i ser revisada per un facultatiu independent, el Dr. Carnero, que, valorant únicament l'estat de l'agent, va considerar que la seva minva era del 54,5%.

I en seu judicial es va realitzar una pericial mèdica, elaborada pel Dr. Diez el 22/05/2019 (folis 131 a 134 de les actuacions), qui va concloure que, a la data de l'alta, les patologies de la Sra. Zapata estaven consolidades, i que la IPP total era del 40%, per la qual cosa, en aplicació de la normativa abans esmentada, d'una banda no poden aplicar-se el factors complementaris (la IPP és inferior al 50%), i d'altra, la part agent no te dret a una pensió d'invalidesa (la IPP és inferior al 60%).

Aquest informe pericial judicial que fou complementat per un nou informe del mateix Dr. Diez de data 31/05/2019, que, en compliment d'allò acordat a la providència del 22/10/2019 (es va demanar que s'incloguessin la limitació de moviment i periartritis dolorosa a l'espatlla dominant i el vertigen) va considerar que la IPP total era del 43%.

En el recurs d'apel·lació la part agent sosté que com a conseqüència de les seves limitacions físiques i de la denegació per la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) del reconeixement d'una prestació per invalidesa, va patir també dolències psíquiques, que cal que també siguin valorades.

Ara bé, com recull el propi recurs d'apel·lació de la part agent, a la demanda es sol·licitava el reconeixement d'una pensió d'invalidesa del grup I, i totes les patologies que es recollien a la pròpia demanda eren físiques. De fet, al propi informe de la Dra. Alfaro aportat en via administrativa únicament es refereixen patologies físiques, la qual cosa demostra que en el moment que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) va atorgar l'alta mèdica -i va denegar la prestació per invalidesa- la part agent no patia cap malaltia psíquica.

En aquest punt el informe complementari del Dr. Diez és clar quan es refereix al trastorn ansiós depressiu adaptatiu amb afectació de la son, i afirma que "només va requerir informe mèdic i consulta especialitzada a partir del 2 de juliol de 2019, és a dir més d'un mes i mig desprès del meu informe medico forense, i sobretot una mica més de tres anys desprès de l'accident que va provocar una baixa medico legal".

Arribats a aquest punt convé recordar que aquest Tribunal té declarat de forma reiterada que la valoració de les patologies del treballador s'ha de fer a la data de la seva consolidació, que és quan la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha de donar-li l'alta. Així, a la sentencia número 8-2022 del 28 de gener, dictada a la causa TSJA 73/2021, es deia:

"I, en efecte, la valoració de la prova pericial ha de venir referida a l'estat del treballador quan es resol el procediment administratiu. En aquest sentit, a la sentència 83-2021 de data 25/11/2021 dictada en la causa 000063/2021 d'aquesta Sala es va recordar un pronunciament anterior en què així es recollia:

"Arribats a aquest punt cal recordar que a la sentència 50-2021 d'aquest Tribunal de data 10/06/2021, dictada en la causa TSJA 0000011/2021, es va dir que, en cas d'una prova elaborada en seu judicial temps desprès d'haver-se acordat l'alta mèdica, el resultat de l'exploració del pacient pot ser diferent, però que això no impedeix que mitjançant aquesta prova es pugui determinar l'estat del pacient en un moment anterior a la vista dels informes mèdics aportats..."

I seguidament la mateixa sentència 83-2021 es conclou que no es pot tenir en compte una prova diagnòstica feta temps desprès de la decisió de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que no permet valorar la situació de la pacient en el moment de l'alta."

Les consideracions anteriors obliguen a desestimar el recurs interposat per la part agent, sense perjudici que pugui sol·licitar novament la revisió de la seva IPP, si es donen els requisits per fer-ho.

Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Zapata contra la sentència número 104/2021, del 27 de desembre, del Tribunal Unipersonal de la Batllia, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.