CASS. Invalidesa per accidents de treball. Determinació del grau d'invalidesa. Proves. Prevalença del dictamen pericial TSJA-0000077/14

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Bernard Plagnet Pere Pastor Vilanova

Núm. de Protocol: SS-0078-2/2013 Núm. de Rotlle: TSJA-0000077/2014

SENTÈNCIA 25-2015

PARTS:

Apel·lant: Sra. Blasco

Representant: ídem

Advocat: Sra. Salamanca

Apel·lat: CASS

Representant: Sra. Villegas

Advocat: Sra. Morales

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: M. I. Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrats: M. I. Sr. Bernard Plagnet

M. I. Sr. Pere Pastor Vilanova

Andorra la Vella, vint-i-set de maig del dos mil quinze.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número SS- 0078-2/2013.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social, mitjançant resolució de 28 de juny de 2013, confirmada pel Consell d'Administració el 9 de setembre següent, va acordar suspendre el pagament de les prestacions per incapacitat temporal que percebia la Sra. Blasco i atorgar-li una pensió d'invalidesa per accident de treball, amb un grau de menyscabament del 32,05%.

2.- La interessada va interposar demanda davant de la Batllia contra les expressades resolucions, en què sol·licitava que se li reconegués un grau d'IPP del 45%.

La sentència de 22 de juliol de 2014 ha estimat parcialment aquesta demanda i ha reconegut a la Sra. Blasco una pensió corresponent a un grau de menyscabament del 36%, amb efectes a partir del 17 de juliol de 2013.

La sentència es fonamenta en l'informe pericial que es va practicar en les actuacions, però no accepta el 10% d'invalidesa que el dictamen atribueix a la neuràlgia del peu mig i dit gros, ja que considera que aquesta patologia no ha quedat objectivada a través de les proves pertinents, en particular l'electromiograma. En conseqüència, reconeix un grau d'invalidesa del 36%.

3.- L'agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, en el qual defensa que es determini el grau d'IPP segons el resultat de la prova pericial. De forma subsidiària, considera que la sentència no ha aplicat correctament la regla de Balthazard, que donaria com a resultat una IPP del 37%.

4.- La Caixa Andorrana de Seguretat Social ha interposat igualment recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància, en què sol·licita que s'apliqui un grau d'invalidesa del 32,05%, que és el que van determinar els seus serveis mèdics.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa consisteix en determinar el grau d'invalidesa que pateix la recurrent com a conseqüència de l'accident de treball que va tenir lloc el 15 de juliol de 2010, consistent en una caiguda de cavall que li va produir lesions al peu esquerre. Com igualment s'ha reflectit, ambdues parts es manifesten disconformes amb el pronunciament de la sentència apel·lada.

Tercer.- El recurs de la interessada defensa que es reconegui una IPP del 46%, que és el percentatge que va determinar l'informe pericial emès per l'Àrea de Medicina Legal i Forense.

L'únic punt de discrepància de l'agent amb la sentència apel·lada versa sobre el fet de que aquesta darrera no ha aplicat el 10% que els perits atribueixen a la neuràlgia del peu mig i dit gros. La Batllia ha considerat que aquesta patologia no ha quedat degudament objectivada, per a la qual cosa seria necessària la pràctica de proves específiques, especialment un electromiograma.

Per tal de resoldre aquesta qüestió, convé recordar que, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, el fet de què els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Quart.- En el cas que ara s'examina, l'informe pericial fa constar que la recurrent pateix, al costat d'altres patologies derivades de l'accident de treball, una neuràlgia del peu mig i dit gros del peu esquerre, amb impossibilitat de fer un suport plantar. Aquesta lesió es valora en un 10% segons el barem de la UCANSS.

Cal tenir en compte que la presència d'un dolor a la palpació de la zona central del peu i a la base del dit gros no respon merament a les manifestacions de la interessada, sinó a l'apreciació del perit, que l'ha constatat en l'exploració de la pacient.

El fet de què aquest dolor obeeixi a una neuràlgia, com afirma el dictamen, no es pot considerar una conclusió sense base suficient, de manera que no resulta justificat prescindir en aquest punt de l'informe de l'expert.

Cal tenir en compte que aquesta conclusió es veu refermada per les següents consideracions:

S'han practicat fins a tres intervencions quirúrgiques, el que constitueix un factor que recolza l'existència de la patologia discutida.

La neuritis no produeix només la paràlisi total o parcial d'un membre, com afirma la CASS en el seu escrit de conclusions de la primera instància, sinó que també pot causar l'aparició de parestèsies, com les que presenta la interessada, segons l'informe del seu metge tractant, que també menciona la CASS en el mateix escrit. Es tracta, doncs, d'un altre element que recolza l'afirmació de l'informe pericial.

En darrer terme, el dictamen afirma que la neuràlgia causa la impossibilitat de fer un suport plantar adequat, cosa que ha provocat una coxàlgia esquerra. En conseqüència, no resulta lògic admetre la conseqüència (la coxàlgia) i rebutjar la causa (la neuràlgia), sense posar en qüestió el conjunt de l'informe, cosa que no apareix justificada.

En conseqüència, d'acord amb les regles de valoració de la prova que aplica de forma reiterada aquesta Sala, i que abans han quedat exposades, procedeix estimar el recurs d'apel·lació de la part agent i determinar el grau d'IPP en funció del resultat de la prova pericial.

Ara bé, per raons de congruència processal, l'element objectiu del grau d'invalidesa no pot superar el 45% que va sol·licitar la interessada en la seva demanda.

Cinquè.- El recurs de la CASS considera que el dictamen pericial ha efectuat una sobrevaloració de les patologies de la interessada. En concret, a més de defensar l'exclusió de la neuràlgia, qüestió que s'acaba d'examinar, afirma que la valoració de l'aixafament plantar ha de ser del 7,5% i no del 10%. Pel que fa a la limitació de moviments del turmell esquerre, considera que no és valorable i no justifica cap percentatge de minva.

No hi ha dubte que la valoració realitzada per l'informe pericial s'ha fet d'acord amb el barem de la UCANSS, que atribueix un 5% a la limitació dels moviments del turmell que pateix la interessada, i entre un 5 i un 15% pel que fa a l'aixafament plantar. Les petites diferències existents amb l'informe dels serveis mèdics de la CASS han de ser resolts segons el criteri del dictamen pericial, ja que, com abans s'ha dit, aquesta prova resulta prevalent sobre els informes de les parts, per raó del seu caràcter imparcial i contradictori.

En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que interposa la CASS.

Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.

DECISIÓ

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Blasco i desestimar el que formula la Caixa Andorrana de Seguretat Social, ambdós contra la sentència dictada el 22 de juliol de 2014 per la Secció Administrativa de la Batllia, la qual es modifica en el sentit de que el grau de menyscabament de l'assegurada és del 45%.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.