Dubtes fàctics i costes judicial TSJC 0356/13

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-356/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment abreujat núm. B-0135-5/2013, instades pel Sr. Ferreras contra la societat "Sanz", en data 21 d'octubre del 2013, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "PRIMER.- Desestimar la demanda formulada en data 1 de març de 2013 pel Sr. Ferreras contra la societat "Sanz". SEGON.- Condemnar a la part agent a satisfer les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".

II.- El Sr. Ferreras ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita que es doni lloc a la seva demanda, tot condemnant la part adversa a satisfer les costes judicials de les dues instàncies, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Els arguments revocatoris són els següents: la part apel·lada li havia venut una moto fabricada l'any 2010, tot i que li havia manifestat que era del 2012; el certificat emès pel Departament d'indústria era incomplert, tota vegada que s'havia sol·licitat un complement d'informació al constructor del vehicle; la documentació produïda acreditava que el vehicle va ser fabricat l'any 2010; si la moto va ser homologada el dia 31 d'octubre del 2010 era perquè s'havia fabricat anteriorment; la part adversa no havia aportat ni la factura de compra al proveïdor ni els documents duaners corresponents; no era conforme a dret dirigir-se al M.I. Govern per obtenir la modificació d'una comunicació ja lliurada a la Batllia; l'actitud de la part apel·lada i els dubtes que envoltaven el judici no justificaven la seva condemna al pagament de les costes judicials.

FONAMENTS DE DRET

I.- El Sr. Ferreras va formular l'acció quanti minoris contra la societat "Sanz" per raó de la compra d'una motocicleta el dia 21 de juny del 2012. El demandant sostenia que havia comprat un vehicle creient que es tractava d'un model nou del 2012, però que la carta groga indicava el 2010 com a any de fabricació. A més, el concessionari demandat no l'havia informat de l'existència del nou model, més barat i amb millors prestacions tècniques, que va ser presentat a la Fira d'Andorra la Vella a finals d'octubre del 2012.

La societat "Sanz" es va oposar a la demanda, argumentant que la moto era del 2012 i que l'any 2010, que constava a la carta groga, corresponia a l'any de la primera homologació del model. La defenent afegia que va ser sabedora de la comercialització del nou model -quin preu no havia variat- el dia 18 de setembre del 2012.

L'Hble. Batlle ha desestimat la demanda, doncs considera que la motocicleta era del 2012 i que el venedor va ser coneixedor de la comercialització del nou model mesos desprès del negoci celebrat amb el Sr. Ferreras.

II.- El principal punt litigiós consisteix en determinar quin és l'any de fabricació de la motocicleta que va adquirir el Sr. Ferreras en data 21 de juny del 2012. Malgrat la carta groga del vehicle assenyala com a any de fabricació el 2010 (foli 19), no obsta que la Directora del Departament d'Indústria del M.I. Govern va comunicar a la Batllia que el Registre de vehicles havia constatat una errada de transcripció i que la moto va ser fabricada el 2012. És cert que el certificat de la Directora afegia que : "a fi de corroborar aquesta informació, s'ha demanat un certificat de fabricació al constructor, que us farem arribar tant bon punt en disposem" (foli 55). Aquesta Sala ha obtingut aquest darrer certificat mitjançant la realització d'una prova per millor proveir (folis 38 i 39 d'aquest rotlle) i que ha confirmat la dada precedent. Malgrat el document emès per "Honda" estigui redactat en llengua francesa, és molt senzill i perfectament entenedor i no ha causat cap mena d'indefensió pràctica al recurrent. En qualsevol cas, la prova de l'any de fabricació de la motocicleta queda constituïda per la carta de la Directora del Departament d'Industria que accepta la validesa de l'escrit de "Honda" i que gaudeix de la presumpció d'exactitud (article 41 del Codi de l'Administració). Per tant, els dubtes estan definitivament esvaïts i ha decaigut el principal argument del comprador.

La part apel·lant es queixa de la intervenció de la societat "Sanz" prop del Departament d'Indústria. En efecte, la Directora del servei esmentat va adreçar dues comunicacions. En la primera, confirmava que la data de fabricació era del 2010 (foli 50), mentre que en la segona sostenia el contrari "a demanda del proveïdor". No hi ha res que prohibeixi l'actuació de la part apel·lada si la raó l'empara i més quan el Tribunal a quo va sotmetre a contradicció el darrer informe. Per tant, els drets processals del Sr. Ferreras han estat preservats i cal declarar la correcció de la prova.

Per acabar, el recurrent no discuteix que l'existència del nou model del 2013 va ser comunicat a "Sanz" el dia 18 de setembre del 2012 ni que no va ser disponible fins a principis del mes d'octubre següent (foli 33-35) Per tant, no s'acredita que el venedor fos coneixedor d'aquesta notícia quan va vendre la motocicleta a l'apel·lant.

Això no obstant, els dubtes que subsistien en la instància i la manca de prova sobre les gestions realitzades per "Sanz" desprès de rebre les queixes del comprador aconsellen no efectuar especial condemna en costes judicials de primera instància (arg. novel·la 82, Capítol 10). La sentència recorreguda es revoca només en aquest punt.

III.- L'estimació parcial del recurs d'apel·lació suposa no efectuar especial condemna en costes judicials d'aquesta alçada (arg. novel·la 82, Capítol 10).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR parcialment el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Ferreras contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 21 d'octubre del 2013 i revocar la seva part decisòria exclusivament quant a les costes judicials, en el sentit de declarar que no procedeix imposar les costes judicials de la instància a la part agent, sinó que cada part abonarà les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat. No procedeix efectuar especial imposició de les costes judicials d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.