Recursos separació (014/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 014/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 de juny de 2009 Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 5-7-2006 la Sra. Duque va interposar demanda de separació envers el Sr. Rius, segons la qual demanava que es dictés sentència decretant la separació amb els pronunciaments que interessava.

En data 19-7-2006 la representació processal del defenent va oposar-se a la demanda i va formular demanda reconvencional.

II.- L'Hble. Batlle va dictar sentència, de data 17- 12-2008, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDEIX: que ha de declarar i declara la separació matrimonial dels cònjuges Srs. Duque i Rius, fent-se menció que la fermesa de la present resolució té com efecte i determina la dissolució del règim econòmic del matrimoni, i es fixen les següents mesures paterno- filials:

Primer.- establir la pàtria potestat conjunta dels dos progenitors respecte del fill comú de nom Jover.

Segon.- atribuir la guarda i custòdia del fill comú a la mare Sra. Duque.

Tercer.- fixar un règim de visites del pare vers el seu fill menor, de conformitat amb el que estableix el IV. Considerant de la present resolució.

Quart.- establir una pensió per aliments de cinc-cents euros (500.- euros) mensuals destinada a les necessitats del fill menor, que serà satisfeta pel Sr. Rius a la bestreta dins dels cinc primers dies de cada mes, a comptar del proper mes de gener, a la Sra. Duque (precisant-se la modalitat de pagament i de revisió en el V.- Considerant), anant a part i a càrrec d'ambdós progenitors les despeses extraordinàries que pugui requerir l'infant en qüestió.

Cinquè.- tot això sense fer declaració especial sobre les costes d'aquesta instància, i procedint-se a la inscripció d'ofici d'aquesta sentència prop del Registre Civil del Principat d'Andorra, i això una volta aquesta esdevingui ferma".

III.- Contra la sentència d'instància, la part defenent va interposar recurs i, segons escrit de conclusions de 9-3-2009, va sol·licitar la revocació de la resolució dictada a la instància. Per el contrari, la part recorreguda, per escrit de contesta a les conclusions de 30-3-2009, va demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició de les costes i així mateix, per informe de 2-4-2009, el Ministeri Fiscal va sol·licitar també la confirmació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a qüestió prèvia a la resolució del present recurs ha de ser analitzada la petició de prova que efectua la part recurrent i consistent en l'aportació junt a l'escrit de conclusions una sèrie de documents, i en concret la contesta a la demanda reconvencional i els documents que s'adjunten a la mateixa en el procediment B-1042-2/2006. Els esmentats documents no poden ésser acceptats com a prova en aquesta alçada, no solament perquè es tracta de proves documentals aportades i que s'integren en el procediment present i en el de mesures provisionals, en primera instància, sinó perquè no es donen en aquesta alçada les exigències que es preveuen a l'article 73 LTPJ per a admetre la pràctica de la prova.

II.- Establertes les anteriors consideracions, resulta que l'únic motiu que interessa el recurrent envers la sentència d'instància ho és per a combatre el quantum de la pensió d'aliments. Aquest ha estat fixat en 500 euros i considera que la pensió d'aliments s'ha de fixar d'acord amb les necessitats del menors i amb les possibilitats econòmiques de l'obligat a satisfer-la. En aquesta línia d'idees, indica que el seu salari anual és de 23.000 euros a l'any i assenyala tot un seguit de despeses que assumeix i que, al seu criteri, li impedeixen fer front a la pensió establerta.

És cert que aquesta Sala ha posat de relleu que la pensió d'aliments s'ha de fixar en funció de dos paràmetres: un, les necessitats de la menor i dos, les possibilitats econòmiques de l'alimentant. Les necessitats del menor són les pròpies d'un menor de 5 anys i que han de ser satisfetes de forma integral, però la veritable impugnació del recurrent es troba en les seves possibilitats econòmiques. Així, en el seu recurs manifesta que consta acreditat a les actuacions que les seves despeses es troben al voltant de 1.665,67 euros i els seus ingressos mensuals són de 1.563,29 euros i que si algun mes es situen als 1.900 euros s'explica per efectuar torns nocturns o altres raons conjunturals.

III.- Aquesta Sala ha procedit a l'anàlisi dels ingressos del Sr. Rius segons l'extracte de punts de vellesa de la CASS. I des d'aquesta òptica d'idees, el promig d'ingressos de l'any 2005 es situava en 2.852,98 euros i per l'any 2006 en 2.310 euros. Per consegüent, amb els ingressos que ostenta el recurrent es poden abonar totes les despeses per import de 1.600 euros i això sense necessitat de posar de manifest que moltes d'aquestes despeses (com les relatives a préstecs per l'adquisició de vehicles) resten supeditades a la pensió d'aliments, atès que els aliments esdevenen crèdits prioritaris per quant els mateixos es destinen a la satisfacció d'aquelles partides més bàsiques per al sustentament de la persona i el seu desenvolupament integral, com són l'habitatge, la roba, els aliments en sentit estricte, la previsió i el lleure.

Per tant, acreditats que amb els ingressos del pare es pot satisfer l'import de la pensió alimentària de 500 euros, com així també ho afirma en el seu informe el Mgfic. Ministeri Fiscal, i que aquesta resulta adequada a les necessitats pròpies d'un menor de l'edat del Jover, s'ha de procedir a la desestimació del recurs interposat.

IV.- Encara que en matèria de dret de família esdevé jurisprudència d'aquesta Sala que, en atenció a la natura especial dels interessos en conflicte, no s'escau efectuar imposició de les costes processals, també s'ha assenyalat per aquest Tribunal que quan l'únic objecte del procés de família ho és per a combatre la fixació de quantitats o pensions periòdiques, tota vegada que es tracta d'un extrem purament patrimonial, resulta oportú la imposició a la recurrent de les costes d'aquesta alçada.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Rius contra la sentència, de data 17- 12-2008, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. S'escau imposar a la part recurrent les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.