apropiació indeguda; tipus bàsic; tipus qualificat; no es pot reclamar en mèrits de la condemna pel tipus bàsic, una quantitat que suposaria l'aplicació del tipus qualificat .

Sentència

Magistrats

ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000034/2026

ORIGEN.- Delicte major 6000018/2023 - 0

NIG: 5300543220200000250

Sentència: SENTÈNCIA 15-2026 DE 31/07/2026

Ponent : Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Data : 31/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000034/2026

Nig : 5300543220200000250

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00015

SENTÈNCIA 15-2026

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL

Advocat: Sr. Eloi

Apel·lats: Sr. George

Advocat: Sr. Armindo

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL (ponent)

Magistrades: Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: apropiació indeguda; tipus bàsic; tipus qualificat; no es pot reclamar en mèrits de la condemna pel tipus bàsic, una quantitat que suposaria l'aplicació del tipus qualificat .

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en la causa i rotlle de referència, seguida per un presumpte delicte major d'apropiació indeguda, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent la magistrada Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 27/03/2026 amb la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X:

Condemnar George, com autor d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda en el seu tipus bàsic de l'

article 213 del Codi Penal

, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a una pena de TRES (3) MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de DOS (2) ANYS, així com al pagament de les despeses processals causades, inclosos honoraris d'advocat de l'acusació particular.

En concepte de responsabilitat civil el condemnat George haurà de satisfer a la CASS l'import de 2.810,86 euros en concepte de cotitzacions impagades a la CASS."

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"l'acusat George, soci i administrador únic de la societat mercantil ORG000, radicada a la ADR000, d'Andorra la Vella, titular del negoci " ORG001", i responsable de presentar les cotitzacions dels seus assalariats enfront de la CASS des del 2004 i al 2014, i únicament ell a comptar del 2011, durant els mesos de gener i febrer del 2012, tot l'any 2013, i gener a maig 2014 i juny a octubre de 2014, va efectuar les retencions del 5,5% als salaris del seu treballador Blai, i el mes de desembre del 2012, i de gener a maig 2014, de juny a octubre 2014 va efectuar les retencions del 5,5% als salaris de la treballadora Iris, en concepte de cotitzacions del personal assegurat a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS), no ingressant però dites sumes retingudes, apropiant-se un total de 2.810,86 euros.

No s'ha acreditat de la prova practicada que l'import de la defraudació sumés els 11.277,35 euros reclamats per la Caixa Andorrana de Seguretat Social."

III.- RESULTANT: La representació lletrada de la Caixa Andorrana de Seguretat Social interposà recurs d'apel·lació contra la referida sentència per errònia valoració de la prova, en estimar que, contràriament al que es fa constar en la sentència impugnada, ha quedat acreditat que l'import de la defraudació sofert per la seva representada és de 11.277,35 € i no de 2.810,86 €.

Afegeix que ningú -ni el propi querellat, que es negà a declarar en el decurs de la vista oral - qüestiona que les cotitzacions defraudades i reclamades a la mercantil ORG000 eren les de tota la plantilla (i no només les dels dos treballadors que van comparèixer a la vista oral) i corresponien als períodes de cotització d'agost de 2011 a octubre de 2014 i que per tant, ascendien a l'import esmentat de 11.277,35 €,

En conseqüència, demana la revocació de la sentència apel·lada únicament pel que fa al pronunciament sobre la responsabilitat civil, que sol·licita sigui establerta en 11.277,35 € .

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat.

Exposa que el Tribunal de Corts ha condemnat al Sr. George com autor responsable d'un delicte major continuat d'apropiació indeguda a una pena de tres mesos de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, considerant que les sumes defraudades acreditades eren d'un import inferior a 6.000.-euros, imposant la pena relativa a l'estafa, tipus bàsic, tal i com preveu l' article 213 del Codi penal .

Consegüentment, i atès que la pena finalment imposada no és aquella legalment prevista per a imports defraudats superiors a 6.000.-euros, la part apel·lant hauria d'haver impugnat, a banda de la responsabilitat civil, la pena, atès que si el perjudici és superior a 6.000.-euros, la pena mínima legal és d'un any de presó.

Per tant, en no haver estat impugnada la pena imposada, considera que no és ajustat a Dret revisar la responsabilitat civil, per un import superior a 6.000.-euros.

I en base a l'anteriorment exposat, el Ministeri Fiscal demana la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència apel·lada.

V.- RESULTANT: La defensa del Sr. George s'oposa igualment al recurs interposat.

Amb caràcter principal, posa de manifest que la representació de la CASS demana la revocació de la sentència únicament pel que fa a la responsabilitat civil que demana sigui fixada en 11.277,35 € sense tenir en compte que a tal efecte, és necessari modificar el tipus del delicte comés pel Sr. George, d'acord amb l'agreujant previst per l' apartat e) de l'article 209, d'estafa qualificada, en tractar-se d'un import superior a 6.000 € ( art. 213 CP ). Per tant, en no impugnar la part recurrent els fets declarats provats, ni la seva qualificació jurídica, ni la pena imposada, no es pot estimar el recurs d'apel·lació per incongruència manifesta del mateix.

Amb caràcter subsidiari, indica que la prova valorada per la sentència és l'aportada per la CASS en la seva querella (folis 15 a 49) i la que consta com a fonament dels fets imputats al Sr. George, en l'aute de processament. En aquesta documentació, consta que l'import de les retencions salarials indegudament apropiat ascendeix a 2.810,86€. Aquesta és l'única prova documental de càrrec que havia de sotmetre's a contradicció, i la que constitueix la base de càlcul sobre la qual el Tribunal de Corts ha elaborat la seva Sentència. Si la CASS considerava que hi havia altres fets que sostenien l'acusació, els havia d'haver acreditat en fase d'instrucció. No ho va fer, limitant-se fins i tot en la seva qualificació provisional a donar per reproduïda la prova documental continguda als folis del 15 al 49. Altrament, afegeix que el silenci del Sr. George, que s'acollí al seu dret a no declarar, no significa que admet els fets, com pretén al part recurrent. Recorda que en la seva declaració davant la Batlle instructora, reproduïda en seu de judici oral, va dir que no havia tingut coneixement dels impagaments de cotitzacions i que mai havia donat ordres de no pagar-les, encarregant-se d'aquestes gestions una empleada i una empresa externa. A més, diu que encara que el Sr. George hagués confessat els fets que pretén la part recurrent, aquesta confessió no seria prova de càrrec suficient per condemnar-lo, tenint en compte el que disposen els articles 64 i 87.1 del CPP i la prova documental obrant en autes, per tot el què demana la desestimació del recurs amb imposició de les costes processals ocasionades a la part apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: L' article 213 del Codi Penal disposa que :

"El qui, amb ànim de lucre i en perjudici d'altri, s'apropiï o distregui diners, efectes, valors o qualsevol altra cosa moble de valor superior a 600 euros, que hagi rebut en dipòsit o per un altre títol que produeixi l'obligació de lliurar-los o retornar-los, ha de ser castigat amb la pena prevista per a l'estafa o amb la pena prevista per a l'estafa qualificada si hi concorre algun dels supòsits prevists als apartats e) o f) del punt 1 de l'article 209".

Es configura per tant l'apropiació indeguda per remissió al règim de l'estafa, establint-se expressament que s'ha d'imposar la pena prevista per a l'estafa qualificada si concorren els supòsits previstos als apartats e) o f) del punt 1 de l'article 209.

L'apartat e) qualifica així el delicte quan el perjudici patrimonial tingui un valor superior a 6.000 €.

Això significa que la quantia del perjudici no és una conseqüència merament indemnitzatòria, amb repercussions únicament sobre la responsabilitat civil, sinó un element integrant del delicte, amb afectació directa sobre la pena imposable, doncs pel tipus bàsic del delicte d'estafa - al que el delicte d'apropiació indeguda fa expressa remissió - el Codi preveu una pena de tres mesos a tres anys de presó, i pel tipus qualificat, la pena assenyalada és la d'un a cinc anys de presó.

II.- CONSIDERANT: En el present cas, el Tribunal de Corts ha condemnat al Sr. George, com autor d'un delicte major d'apropiació indeguda tipificat a l' article 213 del Codi Penal , a la pena de tres mesos de presó condicional.

Aquesta pena s'emmarca en la prevista pel tipus bàsic de l'estafa i ha estat imposada pel Tribunal de Corts en estimar que no concorren cap dels elements per imposar la pena de l'estafa qualificada, entre els quals, que el perjudici causat tingui un valor superior a 6.000 euros.

Efectivament, tal i com es desprèn del "Resultant" de fets provats de la sentència apel·lada, la quantitat que el Tribunal de Corts considera ha estat indegudament apropiada pel Sr. George és la de 2.810,86 €, corresponent a les retencions salarials del Sr. Blai i de la Sra. Iris en els períodes i pels imports allí indicats.

Aquest pronunciament no ha estat apel·lat per la part recurrent, que no ha impugnat ni els fets declarats provats en la sentència dictada pel Tribunal de Corts, ni la qualificació jurídica dels mateixos, ni la pena imposada, sinó que ha sol·licitat la revocació de la sentència únicament en quant al pronunciament efectuat en la mateixa en concepte de responsabilitat civil .

No obstant, la Sala no pot acollir la seva pretensió doncs resultaria totalment incongruent donar lloc a la responsabilitat civil reclamada: 11.277,35 € sense subsumir els fets en la modalitat qualificada prevista a l' article 213 en relació amb el 209.1.e) del Codi penal , quan l'import és superior a 6.000 €. La contradicció afecta també la pena imposada, ja que si el perjudici realment considerat fos el de 11.277,35€, la pena no podria ser la prevista pel tipus bàsic sinó que s'hauria d'aplicar la del tipus qualificat que com s'ha dit, no pot ser inferior a un any de presó.

En conseqüència, no és possible mantenir simultàniament una condemna pel tipus bàsic i fixar la responsabilitat civil en una quantia que pressuposa la concurrència dels elements objectius propis del tipus qualificat per tot el què, el recurs d'apel·lació formulat per la Caixa Andorrana de Seguretat Social ha de ser desestimat.

III.- CONSIDERANT: La desestimació del recurs determina la imposició de les costes causades en aquesta alçada a la part recurrent, en aplicació del articles 174 , 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL.

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 21/03/2026.

3.- IMPOSAR a la part recurrent les costes processals causades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.