Servitud de vistes inexistent. Ordinacions sanctacília. Legitimació activa reconeguda extrajudicialment.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

TSJC.- 0000197/2023 ORIGEN: 7000242/2021 - 0

NIG: 5300542120210002960

Apel·lant: Srs. Anaya, Criado, Quesada, Tur, Martin

Representant: Sra. Narváez

Advocat: Sr. Manso

Apel·lat: Sr. Jover

Representant: Sra. Izquierdo

Advocat: Sr. Recio

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Agullo

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Servitud de vistes inexistent. Ordinacions sanctacília. Legitimació activa reconeguda extrajudicialment.

SENTÈNCIA 000112/2024

Andorra la Vella, a 11 de juny del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La representació processal del Sr. Jover va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra els Srs. Anaya, Criado, Quesada, Tur, i Martin.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat resolució en data 31.5.2023 amb la següent part decisòria :

"Estimar íntegrament la demanda interposada per la part agent contra la part defenent, i en els seus mèrits condemnar els demandats a:

Primer.- Cessar totes les afectacions i il·legalitats sobre domini privatiu del Sr. Jover pel que fa a les vistes laterals pels seus balcons que miren sense títol sobre la casa del Sr. Jover.

Que procedeixin a tancar els laterals dels terrats o balcons amb un material d'obra que impedeixi la vista directa envers la casa veïna, i més concretament, amb un mur de paves de vidre que perllongui la seva actual façana pel costat de la casa del demandant.

Al pagament de la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència, segons les precisions fetes al darrer Fonament de dret de la present decisió.".

3.- El 28.6.2023 la representació processal dels Srs. Anaya, Criado, Quesada, Tur, i Martin ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit sol·licita la revocació de la sentència d'instància com segueix:

"

De forma principal que s'estimi l'excepció de manca de legitimació activa del Sr. Jover i es declari la finalització del procés.

Tot això amb la imposició a la part actora de les costes judicials causades, incluses les despeses derivades de la intervenció d'advocat, procurador i pèrit.

De forma subsidiària en quant al fons, desestimant en tots els seus extrems les pretensions de l'adversa.

) Encara mes subsidiàriament en el negat cas que aquest Tribunal estimés la intromissió al·legada per la part actora, únicament s'escaurà la seva declaració sense condemnar als meus principals a realitzar cap obra.

Tot això igualment amb la imposició a la part actora de les costes judicials causades, incloses les despeses derivades de la intervenció d'advocat, procurador i pèrit."

4.- Per escrit de 25.9.2023 la representació del Sr. Jover s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada i s'imposi les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora a la part recurrent.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent reclama front la part defenent en demanda en la que sosté una petició de condemna de:

"- A cessar totes les afectacions i il·legalitats sobre domini privatiu del nostre mandat pel que fa a les vistes laterals pels seus balcons que miren sense títol sobre la casa del Sr. Jover.

Que procedeixin a tancar els laterals dels terrats o balcons amb un material d'obra que impedeixi la vista directa envers la casa veïna, i més concretament, amb un mur de paves de vidre que perllongui la seva actual façana pel costat de la casa del demandant.

Al pagament de la totalitat de les despeses judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora, per la temeritat manifesta dels demandats".

La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes a la part defenent.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

Segon.- Legitimació activa. Reconeguda de manera extrajudicial. Bona fe.

Com es debut l'article 5 del Codi de Procediment Civil imposa el deure a les parts d'un procés actuar d'acord amb la bona fe.

En el seu primer motiu, la part defenent sosté que la part agent i veí el Sr. Jover no ha acreditat en la seva demanda en base a la documental aportada que sigui el propietari de la finca Casa del XXXX i considera que això ja és decisiu per desestimar la demanda doncs no podia aportar la documentació que va presentar en l'Audiència Prèvia perquè ja era de manera extemporània. I a més es queixa que la part ha utilitzat els e-mails creuats entre les parts per arribar a una solució extrajudicial, doncs ha vulnerat amb aquesta actitud deures deontològics dels quals en donarà compte al Col·legi d'Advocats.

Ja hem recordat que el CPC obliga a les parts d'un procés a actuar d'acord amb la bona fe. Doncs bé, quan hom ha reconegut la legitimació a la part contrària en tractes preliminars, no pot en el sí del procés subsegüent negar-li aquella legitimitat sense violentar greument la bona fe.

Però és que a més, l'article 164.2 del CPC preveu que el demandat pugui presentar també en l'Audiència Prèvia els documents complementaris que puguin tenir rellevància o interès d'acord amb les al·legacions del demandat en la contesta. I això ho va fer el demandant a la vista que el defenent li negava la condició de legítim propietari de la finca del XXXX. I de manera encertada la Sra. Batlle li va admetre els documents que acrediten aquella condició.

Així, el motiu ha de decaure.

Tercer.- Les ordinacions de Sanctacília. Dret d'aplicació vigent. Aquestes Ordinacions provinents del segle XIV del dret municipal barceloní denominades Consuetuds de la ciutat de Barcelona sobre les servituds de les Cases o honors, conegudes com Ordinacions de Sanctacília (juntament amb les Consuetuds de Barcelona "conegudes vulgarment com Recognoverum proceres" com diu el seu Preàmbul) varen adquirir condició de legislació general quan es van incorporar a les Constitucions i altres drets de Catalunya en el seu Volum II i per aquesta raó han estat aplicades a les Martins d'Andorra per quedar incorporades en el Dret català anterior al Decret de Nova Planta. Consistien les Ordinacions en costums de "veí a veí" i complementaven altres aspectes de les relacions de veïnatge de la ciutat de Barcelona. La condició de dret supletori al Principat ha fet que en diverses ocasions aquest Tribunal i els seus precedents hagin aplicat les seves normes, com en diversos exemples ja esmentarem.

Quart.- Hem de dir que el present litigi rau exclusivament en si des dels balcons que la part defenent va construir a l'any 1990 aproximadament, es pot tenir una visió obliqua sobre els pisos de la Casa, finca veïna, i si és el cas, que la propietat d'aquesta finca ha de suportar que es puguin mantenir aquelles vistes.

Aleshores, la insistència de la part defenent de que l'Edifici (abans Casa) es va construir amb totes les llicències comunals necessàries i d'acord amb la regulació urbanística, està fora de lloc. Així com és sabut les autoritzacions administratives sempre han de salvar allò que afecti a les propietats veïnes doncs aquesta qüestió està sotmesa al Dret Civil i no és propi del Dret Administratiu. I en aquest cas la mateixa norma que la part defenent proclama com avaladora de la seva actuació constructiva, el POUM d'Andorra a la Vella, ja recull en l'article 80.4 que sense "perjudici de .... i del Dret Civil aplicable". Per aquesta raó que ja detalla la mateixa sentència, resulta inexplicable que es continuï insistint en aquesta alçada.

Cinquè.- Aclarida aquesta qüestió, cal esmentar el contingut de la Consuetud 11 de les Ordinacions destaca que ningú pot tenir vistes sobre la finca d'un altre si primer no mira sobre la seva. És a dir, que no es pot tenir vistes obliqües sobre la finca veïna si no es tenen també sobre la finca pròpia. I el fet que la Consuetud esmentada parli de finestres (i no de balcons) no impedeix la seva aplicació, doncs aquest Tribunal ja va tenir ocasió de pronunciar-se en la STJC de 17.3.2005 (número 2460 del recull) en els termes que transcriu encertadament la sentència d'instància i que són útils al cas present, tot i ser diferent la ubicació dels balcons. Per aquesta raó si les vistes es tenen des d'una finestra o des d'un balcó, com aquí és el cas, resulta irrellevant perquè la intromissió en la intimitat dels estadants dels pisos de la Casa es veu igualment amenaçada. Tampoc resulta efectiva la situació d'altres edificis del barri vell per poder resoldre aquest litigi.

Sisè.- Com ja sabem les servituds de llums i vistes no es poden usucapir i per aquesta raó han de ser pactades o bé hi ha d'haver una androna en forma de quadrat entre les parets de les dues finques. I així la sentència d'instància porta a col·lació el pronunciament de la STJC 210/06 de 26.4.2007 que aplica les ordinacions 61 i 62 per concloure que les servituds de llums i vistes no es poden usucapir pel pas del temps sinó que es considera que aquest període temporal ha estat únicament de tolerància per part del veí (cosa que ve a tomb per les reiterades manifestacions del recurrent sobre el silenci de la part agent durant trenta anys). Això comporta que les al·legacions de la temporalitat en que es van construir els balcons també resulten irrellevants per a resoldre aquest plet.

Setè.- Valoració de la prova

La prova del reconeixement judicial que es va dur a terme i les fotografies obtingudes en aquest acte de prova que obren als folis 207 a 216 (coïncidents amb les aportades per les mateixes parts) no deixen cap mena de dubte de que de manera obliqua des del costat lateral del balcons es veuen l'interior dels pisos de la Casa i de que no existeix cap mena d'androna entre les parets de cada finca. Fins i tot ho reconeix la pròpia part defenent -encara que ho vol minimitzar- quan afirma que en la seva contesta (foli 64) que "l'angle de visió resulta tant tancat i lateral que res s'aprecia ni es veu des de l'immoble dels meus mandants..." O sigui que ja reconeix que hi ha visió perquè hi ha angle lateral. L'afirmació de que "res s'aprecia ni es veu..." és una interessada al·legació que es desmenteix de les pròpies fotografies.

Pel que fa a la inexistència de terreny propietat dels defenents (no d'una propietat comunal) front la paret lateral dels seus balcons també es pot apreciar en les fotografies aportades i de la mateixa fitxa cadastral que incorpora el perit en el seu dictamen (foli 224 revers), sense que els dubtes que vol generar la part recurrent sobre l'existència d'una eventual propietat comunal (parcel·la 0) pugui resultar rellevant aquests efectes perquè no són propietat de la part defenent ni són via pública.

Finalment, respecte el perjudici que la situació genera a la part agent resulta palesa la vulneració de la seva intimitat la visió de l'interior d'un dormitori i de la cuina de la finca veïna en les seves diferents alçades per plantes, conforme recullen les fotografies números 15 a 18 del reconeixement judicial.

Vuitè.- En conclusió a tot el que hem dit, cal confirmar la sentència d'instància per estar ben valorada la prova practicada i estar perfectament ajustada a dret i desestimar el recurs interposat.

Novè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa l'article 354.2 en el seu darrer incís.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Anaya, Criado, Quesada, Tur, i Martin contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 31 de maig de 2023, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.