Major d'agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa - manca d'acreditació dels fets - vulneració del principi de presumpció d'innocència (6000226/2017)

Sentència

Magistrats

Fátima Ramírez Souto Yves Picod Marie Conte

Núm. de Rotlle: TSJP 0000030/2021 Núm. de Causa: 6000226/2017

SENTÈNCIA 15-2021

PARTS:

Apel·lant: Sr. Azorin

Advocat: Sr. Castrillo

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-tres de juny de dos mil vint-i-ú.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 12 de març de 2021, en la causa de referència, seguida per un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació, en grau de temptativa, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 12 de març de 2021 amb la següent part dispositiva:

"Condemnar Azorin com autor d'un delicte major de agressió sexual constitutiva de violació, en grau de temptativa, a una pena de DOS (2) ANYS DE PRESÓ, del qual UN (1) ANY FERM i UN (1) ANY CONDICIONAL, amb un TERMINI DE SUSPENSIÓ de la condemna de QUATRE ANYS, així com a una pena complementària de PROHIBICIÓ DE CONTACTAR AMB LA VÍCTIMA Calatayud per un període de SIS (6) ANYS així com al pagament de les despeses processals causades.

I en concepte de responsabilitat civil, condemnem Azorin a abonar a Calatayud l'import de TRES MIL EUROS (3.000 EUR)".

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"Són fets provats i així es declara, que en data 19 de març del 2017, vers les 13:00h, Calatayud anà al domicili del seu amic, el processat Azorin, radicat a XXXX.

En acabar de dinar, la Sra. D.S. es dirigí al bany. En sortir-ne, D.C. la va voler agafar pels braços i en intentar ella desfer-se'n, va caure al terra.

D.C. l'agafà aleshores pels canells i l'arrossegà fins el seu llit, la va tombar a sobre i, malgrat la negativa expressada per la Sra. D.S., que li demanava de parar i de deixar-la, D.C. es ficà a sobre d'ella, li llepà la cara i intentà introduir la seva llengua en la boca de D.S., que la hi va mossegar, començant a cridar.

D.C. reaccionà tapant-li la boca i agafant-la pel coll.

D.S. per la seva part, intentava desfer-se del processat tot dient reiteradament "no" al que el processat replicava tractant-la de "puta", "guarra", afegint "hoy vas a follar", tot tocant-li els pits i altres parts del cos per sobre de la roba, amb actitud libidinosa.

Quan el processat D.C. intentà abaixar-se la cremallera del pantaló per treure els seus genitals, la Sra. D.S. va poder alliberar una cama i donar un cop de genoll al testicles del processat que caigué a terra, moment en que la Sra. D.S. aprofità per fugir del lloc.

A conseqüència dels fets, la Sra. D.S. patí erosions superficials lineals i perpendiculars entre elles de 7x4 cm. a nivell laterocervical dret, erosió superficial lineal de 3 cm. a nivell laterocervical dret per sota de les anteriors, erosió en forma de "C" de 0,4 cm. a nivell laterocervical esquerre, petita equimosis a nivell de la zona interna del canell dret, amb dolor a ambdós canells, així com un trastorn ansiós depressiu de tipus adaptatiu de caràcter moderat, amb tendència a manifestar puntualment trastorns dissociatius".

III.- RESULTANT: que la representació lletrada de Azorin formula recurs d'apel·lació, sol·licitant la revocació de la sentència objecte de recurs, en el sentit d'absoldre al Sr. D.C., en considerar que no ha comés els fets d'autes. Subsidiàriament, i en el cas de ratificació de sentència, sol·licita que la pena a imposar sigui d'UN ANY CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de 4 anys, la prohibició d'entrar en contacte amb la víctima per un període de 6 anys i en concepte de responsabilitat la suma de 1.200 euros.

Considera bàsicament el recurrent, la manca d'acreditació dels fets que se li atribueixen per quan el mateix els ha negat sempre, i que la declaració de la denunciant, la Sra. Calatayud no la considera prova suficient per a sustentar la condemna, vulnerant-se per tant, el principi de presumpció d'innocència.

IV.-RESULTANT: que el MINISTERI FISCAL, per informe de data 23 d'abril de 2021 s'oposa al recurs d'apel·lació formulat, interessant la íntegra confirmació de la sentència objecte de recurs.

Considera el MINISTERI FISCAL que les conclusions a les que arriba el Tribunal de Corts, un cop practicada i valorada la prova, són plenament ajustades a Dret.

Que el testimoni de la víctima ha estat sotmès a contradicció i s'ha posat en connexió amb dades objectives que reforcen la credibilitat de la seva declaració. Que el relat de la víctima sempre ha estat persistent i coherent en el temps.

A més, indica que existeix tota una sèrie d'elements objectius que confirmen els fets; informe del serveis d'urgències (foli 11), informe de la patrulla interventora (foli 4) i l'informe forense.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: que la representació de Azorin impugna la sentència al·legant, com a primer motiu d'impugnació, la manca d'acreditació dels fets que se li atribueixen en la sentència perquè, en síntesi, el recurrent els ha negat sempre i la declaració de la denunciant, la Sra. Calatayud no la considera prova suficient per a sustentar la condemna.

Es denuncia, per tant, la vulneració del principi de presumpció d'innocència i la Sala, en la seva funció revisora, per comprovar l'existència de prova suficient per fonamentar la condemna del recurrent haurà de comprovar:

si el tribunal d'instància ha basat el seu relat fàctic en proves relatives a l'existència del fet i a la participació en el mateix de l'acusat amb suficient contingut incriminatori;

que les proves siguin vàlides, és a dir, que hagin estat obtingudes i incorporades al judici amb respecte dels drets fonamentals i de les normes que regulen la seva pràctica; i que la valoració que s'ha realitzat de les proves és conforme a les regles de la lògica i de l'experiència i no és, per tant, irracional, inconsistent o manifestament errònia. Aquests paràmetres, analitzats en profunditat permeten una revisió integral de la sentència d'instància, garantint al condemnat el seu dret a la revisió de la sentència per un tribunal superior.

El Tribunal de Corts fonamenta la condemna de Azorin en la declaració de la denunciant Calatayud, qui va declarar a l'acte del judici oral mitjançant videoconferència, en tenir la seva residència a Portugal, respectant-se els principis de oralitat publicitat, immediació i contradicció.

La Sra. D.S., va explicar, tal com la Sala ha tingut ocasió de comprovar escoltant la gravació que es va fer de l'acte del judici, que el dia dels fets, després de dinar amb l'acusat a casa seva, va anar al lavabo i en sortir-ne, aquell la va agafar pels braços. Exposà que en intentar ella desfer-se'n, va caure al terra i que aleshores l'acusat la va agafar pels canells i la va arrossegar fins el seu llit, on la va tombar a sobre per ficar-se després damunt d'ella malgrat que li demanava que parés. Continuà explicant que l'acusat li llepà la cara, que li va intentar introduir la seva llengua en la boca, moment en que ella la va mossegar i que l'acusat quan va intentar cridar li va tapar la boca, agafant-la també pel coll. Va dir la denunciat que ella es va oposar en tot moment a l'actuació de l'acusat i que aquest li va dir "puta", "guarra", afegint "hoy vas a follar" i que quan intentà abaixar-se la cremallera del pantaló per treure els seus genitals li va quedar alliberada una cama, podent donar-li a l'acusat un cop de genoll al testicles que li va fer caure al terra, moment en que ella aprofità per fugir del lloc.

L'acusat, per la seva part, va negar haver comés aquests fets.

La declaració de la víctima del delicte, encara que sigui l'única prova, resulta suficient per a destruir la presumpció d'innocència de l'acusat; encara que l'aptitud i suficiència, com a prova de càrrec, d'aquella declaració resta condicionada a que no existeixin raons objectives que invalidin les seves afirmacions, o provoquin dubtes al jutjador que li impedeixin formar la seva convicció; és a dir, que vingui revestida de la necessària credibilitat, extrem aquest l'apreciació del qual, correspon en exclusiva al Tribunal a quo que percep directament la seva declaració amb les millors condicions per fer la seva valoració.

Precisament pel risc que per la presumpció d'innocència pot suposar una condemna fonamentada exclusivament en la declaració de la víctima, s'ha de tenir en consideració per a valorar la seva credibilitat una sèrie de elements, que no són pressuposts de validesa, sinó criteris o paràmetres de valoració als que ha d'atendre el Tribunal quan valora la prova; es tracta de cauteles que no constitueixen requisits o condicions determinants de l'existència de la prova, sinó regles orientatives que han de ser tingudes en compte pel Tribunal d'instància en la seva operació valorativa i que permetran el control pel Tribunal d'apel·lació de la correcció d'aquesta operació.

Així, és necessari comprovar:

l'absència de incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre l'acusat i la víctima -si, en acreditar-se, permetés presumir que la segona actua per raons espúries, de ressentiment, venjança o enemistat- que provoquessin la incertesa del jutjador;

la corroboració del testimoni incriminant amb dades objectives, concomitants i clarament relacionades, que contribueixin a la seva versemblança sempre que el fet ho permeti, perquè pot haver delictes que no deixin rastres o vestigis objectius de la seva perpetració; i la solidesa de les manifestacions acusatòries, que hauran de ser persistents, plurals i sense canvis substancials entre unes i altres; sense que tampoc apareguin en (o entre) elles ambigüitats i contradiccions.

La declaració de Calatayud, a la qual el Tribunal de Corts ha atorgat credibilitat, considerem que ha estat correctament valorada en complir-se tots el criteris o pressupòs que han de ser considerats en la seva valoració, tal com exposa el Tribunal en la sentència: Així:

1.- No s'ha acreditat que la denunciant tingués motius diferents al d'explicar la veritat del que va succeir, per a imputar al recurrent uns fets tan greus, ja que el fet de que l'acusat no volgués deixar-li diners no es presenta com un motiu raonable per atribuir-li falsament haver-la agredit sexualment, tenint en compte les manifestacions de la Sra. D.S. sobre la bona amistat que tenia amb l'acusat, i l'ajuda i recolzament que sempre havia rebut d'ell a qui considerava com un pare, sent precisament l'acusat el que la va animar a sotmetre's a tractament per rehabilitar-se de les seves addiccions, tal com va explicar a l'acte del judici;

2.- La declaració de la Sra. D.S. ha estat perifèricament corroborada per altres elements de prova, com són:

la constatació en la mateixa en un moment pròxim al de la comissió dels fets d'unes lesions compatibles amb el mecanisme causal per ella explicat, segons va concloure la forense que la va examinar al dia següent dels fets, apreciant-li erosions superficials lineals i perpendiculars entre elles de 7x4 cm. de dimensions màximes, a nivell laterocervical dret (compatibles amb esgarrapades), erosió superficial lineal de 3 cm. de longitud a nivell laterocervical dret per sota de les anteriors (compatible amb esgarrapada), erosió en forma de "C" de 0,4 cm. a nivell laterocervical esquerre (compatible amb la forma d'una ungla), petita equimosis a nivell de la zona interna del canell dret, amb dolor a ambdós canells (compatibles amb contusió directa amb un objecte dur i de vores romes) així com equimosis a nivell d'ambdós genolls (compatibles amb contusió directa amb un objecte dur i de vores romes). Tanmateix la Sra. S. va acudir l'endemà dels fets al Servei d'Urgències de l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell

-a les 9:09 hores del dia 20 de març de 2017- emetent-se pel facultatiu que la va atendre un informe en què consta que relata haver estat víctima d'un intent d'agressió sexual i que es constaten hematomes als genolls, canells i zona cervical (foli 11), lesions que s'observen al reportatge fotogràfic que consta als folis 31 a 37 de la causa.

Efectivament les lesions que presentava la Sra. D.S. resulten compatibles amb la violència física que explica que va emprar l'acusat quan la va agafar dels canells, va caure al terra, la va arrossegar fins a l'habitació, li tapà la cara i la va agafar pel coll per immobilitzar-la.

el gran nombre de trucades que l'acusat li feia a la Sra. D.S., segons resulta del llistat aportat a la causa (folis 64 a 74) -més de 40 li va fer el dia de Sant Valentí -evidenciant-se un interès per ella que excedeix d'una amistat o finalitat de protecció i resulta compatible amb una fixació gairebé obsessiva amb ella. Aquest interès de caire sentimental o sexual de l'acusat envers la Sra. D.S., tenint en compte que el fet de que ella va començar una relació sentimental amb altra persona va poder molestar l'acusat, constitueix un element de corroboració de l'agressió sexual denunciada;

les trucades que consten efectuades per l'acusat a la Sra. D.S. després dels fets -10 seguides entre les 14:47 i les 15:41 hores- són compatibles amb el fet denunciat com a succeït per aquella, en evidenciar un interès persistent en l'acusat de parlar amb ella, el que va poder fer finalment a les 21:53:41 hores, dient-li la Sra. D.S. en aquell moment que el denunciaria, extrem aquest reconegut per tots dos.

Totes aquestes dades no acrediten per sí mateixes l'existència de l'agressió sexual denunciada però corroboren, donant versemblança al relat de la denunciant.

3.- Finalment, la Sra. D.S. ha mantingut sempre la seva imputació, sense incórrer en incoherències ni contradiccions en el seu relat en totes les seves declaracions

La credibilitat atorgada pel Tribunal de Corts a la Sra. D.S. no resulta raonablement qüestionada, minvant la seva força per incriminar l'acusat tal com raonablement es considera en la sentència, pel fet de que no formulés la denúncia el mateix dia dels fets. L'explicació que va oferir la denunciant per justificar el retard resulta totalment raonable en no trobar l'ajuda i recolzament de la seva terapeuta per afrontar aquesta situació fins al dia següent. Les característiques de la seva personalitat referides per la Dra. P. -baixa autoestima, tendència a la dependència, sentiments de culpa i vergonya, necessitat d'aprovació de tercers- i el lògic impacte emocional provocat pels fets i l'estima que li tenia a l'acusat fan raonable la necessitat de comptar amb el suport per denunciar els fets de la persona que en aquell moment era un referent per ella, en ser la seva terapeuta en el procés de rehabilitació de les seves addiccions.

S'al·lega per la part recurrent que la Sra. S. va manifestar haver-li mossegat la llengua al Sr. D.C. i que aquest fet no s'ha objectivat, però, amb independència de que no sabem si aquesta mossegada li va poder deixar algun tipus de senyal visible, no es va fer cap reconeixement de la llengua de l'acusat per acreditar que no tenia cap tipus de lesió en aquesta zona.

D'altra banda, el fet de que l'acusat negués haver realitzat els fets imputats, no tingui cap patologia mental i/o psíquica que pugui haver inclinar-lo a cometre el delicte objecte de l'acusació o tingui un baix nivell intel·lectual, no demostra la equivocació del tribunal en la valoració de la declaració de la Sra. D.S., perquè aquestes dades no evidencien que els fets denunciats no hagin succeït, màxim quan l'acusat, a diferència de la denunciant, en un primer moment davant del Servei de Policia va donar una versió dels fets diferent a la que posteriorment va mantenir davant la Batllia i al judici oral, manifestant que no recordava res del que havia succeït amb la Sra. D.S. a casa seva a conseqüència del consum de begudes alcohòliques que va efectuar la nit anterior.

Tanmateix, el que l'acusat i la denunciant haguessin compartit llit en algunes ocasions quan aquesta es quedava a dormir a casa del Sr. D.C. i aquest no hagués intentat mai tenir relacions sexuals o agredir-la sexualment no demostra que no ho pogués fer amb posterioritat.

La part recurrent emfatitza algunes de les conclusions a les que el psiquiatra Dr. C. va arribar en els seus informes sobre l'acusat i la Sra. D.S. per qüestionar la seva credibilitat, obviant que aquest facultatiu no va ratificar els seus informes a l'acte del judici, per raó de la seva incompatibilitat sobrevinguda,

i van ser el Dr. O. i la Dra. P. els que van comparèixer al judici per informar de l'estat mental de l'acusat i de la Sra. D.S., respectivament.

El Dr. O. va manifestar que l'acusat tenia capacitat per comprendre la licitud o il·licitud dels seus actes malgrat la seva escassa formació i baix nivell intel·lectual i la Dra. P. va explicar que no va trobar en la Sra. D.S. cap indicador de trets paranoides que poguessin provocar-li una distorsió de la realitat, descartant així la possibilitat esgrimida per la part recurrent de que els fets denunciants fossin producte de la seva imaginació.

La possibilitat de que les lesions que presentava la Sra. D.S. s'haguessin produït per una caiguda en la dutxa, no es presenta com a raonable si tenim en compte, d'una banda, que es fonamenta en una simple manifestació de l'acusat i, de l'altra, que podria explicar les lesions als genolls però no les que presentava als canells i al coll, compatibles amb haver estat subjectada per aquestes zones.

Finalment, encara és més poc raonable que la pròpia denunciant s'hagués causat les lesions per incriminar l'acusat.

El relat de fets provats es sustenta en prova vàlida, de signe clarament incriminatori i correctament valorada pel Tribunal de Corts, ja que les conclusions a les que arriba són el resultat d'una valoració lògica i raonable de les proves.

La impugnació sobre la vulneració del principi de presumpció d'innocència, per tot el que s'ha exposat, es desestima.

II.-CONSIDERANT: que el tipus de l'article 145 del Codi Penal resulta degudament constituït, perquè la intenció de l'acusat de tenir accés carnal amb la Sra. D.S. mitjançant la introducció del seu penis en la cavitat vaginal, anal, o bucal d'aquesta ha pogut ser raonablement deduïda pel Tribunal de Corts de la conducta i manifestacions de l'acusat.

Partint de l'existència d'un acte de tipus sexual imposat a la víctima mitjançant l'ús de violència o d'intimidació per a vèncer la seva voluntat contrària a mantenir aquesta relació, el que diferencia el tipus bàsic de l'agressió sexual de la violació és el requisit en aquest últim tipus de la introducció del penis, de qualsevol objecte o d'altres part del cos de l'agressor en la cavitat anal, vaginal o bucal de la víctima.

En el cas enjudiciat aquesta penetració no va arribar a produir-se, raó per la qual el delicte s'ha considerat comés en grau de temptativa, però el Tribunal de Corts ha pogut inferir de forma lògica i raonable, que la intenció de l'acusat era la de tenir accés carnal amb la Sra. D.S., del següents fets que consten en el relat fàctic: a) arrossegar-la a la força i col·locar-la a sobre del llit; b) ficar-se l'acusat a sobre de la Sr. D.S.; c) llepar-li la cara i tractar d'introduir-li la llengua a la boca d) començar a abaixar-se la cremallera del pantaló; i e) dir-li "hoy vas a follar", expressió aquesta especialment significativa per deduir la intenció de l'acusat.

Va ser precisament en el moment que l'acusat va començar a abaixar-se la cremallera del pantaló, quan la Sra. S., aprofitant que li havia deixat alliberada una cama, va poder desfer-se del seu agressor, propinant-li un cop de genoll als testicles e impedint així que pogués l'acusat treure's el penis i realitzar la penetració, quedant per aqueix motiu constituït el delicte en grau de temptativa.

L'ànim o intenció de tenir relacions sexuals amb accés carnal amb la Sra. D.S. constitueix l'única explicació lògica, aplicant les màximes d'experiència, que justifica o explica el conjunt de les dades abans esmentades, perquè cap altra intenció justifica que la portés forçadament fins al llit, es posés a sobre de ella verificant actes de clar contingut sexual com llepar-li la cara o li digués "hoy vas a follar" i comencés a abaixar-se la cremallera del pantaló.

Diu la part recurrent, per qüestionar que la intenció de l'acusat fos la de mantenir relacions sexuals amb penetració, que la primera referència que va fer la Sra. D.S. a l'expressió "vas a follar" manifestada per l'acusat va ser al judici oral, el que no és així, ja que també ho va dir en la seva declaració davant de la Batllia (foli 77) i el fet de que no fes esment en la seva declaració policial és perfectament justificable per els nervis i la tensió del moment.

III.-CONSIDERANT: que la pena de dos anys de presó, dels quals un any ferm i un any condicional, resulta una pena adequada a les concretes circumstàncies del fet i del Sr. D.C., tal com es raona en la sentència, ja que només es supera sis mesos a la pena mínima prevista per a la temptativa després d'efectuar una primera reducció de la pena prevista per al delicte consumat. El perill en què es va posar a la llibertat sexual de la víctima, a la vista de les actuacions ja realitzades per a aconseguir l'accés carnal, va tenir la intensitat suficient per a descartar una segona reducció de la pena.

El Tribunal de Corts ha valorat d'una banda la gravetat dels fets, sancionats amb una pena de presó de un any i mig a cinc anys, i d'altra, que l'acusat no té antecedents penals i el temps de duració de la causa per arribar a una pena que considerem proporcionada, ja que combina les finalitats de prevenció especial i general de la pena, per evitar la comissió d'aquest tipus de conductes, amb la de rehabilitació en limitar la presó ferma un any i imposar la resta de forma condicional.

Cap de les circumstàncies al·legades per la part recurrent evidencien que la pena imposada sigui excessiva, ja que ni el baix nivell intel·lectual del recurrent, qui tenia capacitat per conèixer la il·licitud de la seva conducta, ni la seva edat -60 anys- ni molt menys el que no hagués patit presó provisional, considerem que justifica la imposició de una pena inferior.

Finalment, la indemnització de 3.000 euros fixada a favor de la Sra. D.S. resulta una justa reparació econòmica als perjudicis físics i morals patits com a conseqüència dels fets, tenint en compte que la forense a l'acte del judici va assignar una puntuació de 2 al pretium doloris i que dintre d'aquest concepte va incloure tant el produït per les lesions físiques com per les psíquiques, i dintre d'aquestes va valorar el perjudici derivat de la desestabilització que va patir la Sra. D.S. en les patologies psíquiques prèvies als fets, així com també el lògic patiment provocat per l'agressió sexual de la que va ser víctima.

No es pot obviar, per últim, que la relació d'amistat i confiança que existia entre víctima i agressor és un factor que incrementa el patiment d'aquella i dota al fet de major gravetat.

El recurs, per tot el que s'ha exposat, es desestima en la seva totalitat.

IV.-CONSIDERANT: Que la sentència recorreguda ha de ser confirmada, amb la imposició de les costes processals causades al recurrent.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada de Azorin

2.- CONFIRMAR la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 12 de març del 2021 en la causa 6000226/2017.

3.- .- Imposar al recurrent el pagament de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.