Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Indemnització per dany moral.

Sentència

Magistrats

IMMACULADA RODRIGUEZ DIAZ ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO ELSA PUIG MUÑOZ

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Ple del Tribunal

TSJ PLE.- 0000002/2026

SENTÈNCIA 06/2026 DE 23/07/2026

Ponent : Immaculada RODRÍGUEZ DIAZ

Data 23/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Ple

Referència : TSJ PLE.- 0000002/2026

Nig : 5300537120260000002

IU : ECLI : AD: TSJPLE:2026:00006

SENTÈNCIA 006-2026

PARTS

Demandant: Srs. Gregori i Yves

Representant: Sra. Marise

Advocat: Sr. Belmiro

Demandats: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Begonya

Advocat: Sra. Manuela

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrades: Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ (ponent)

OBJECTE : Acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia. Indemnització per dany moral.

Andorra la Vella, en la data consignada al marge.

El Ple del Tribunal Superior de Justícia, format pels Magistrats abans esmentats, ha vist les presents actuacions iniciades per la representació processal de la Sra. Gregori i Yves, amb l'acció en responsabilitat patrimonial de l'Estat per causa de funcionament anormal de l'Administració de Justícia, en la qual són parts el Ministeri Fiscal i el Govern d'Andorra.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat magistrada ponent la Sra. Immaculada RODRÍGUEZ DÍAZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'11-02-2026 la representació processal dels Srs. Gregori i Yves formulava demanda en reclamació de responsabilitat patrimonial de l'Estat per un anormal funcionament de l'administració de Justícia, sol·licitant es dictés Sentència condemnant l'Estat a indemnitzar als seus representats:

- "1.- (...) en la quantitat de SETZE MIL VUIT-CENTS (14.400,- €) EUROS que suposa 12 anys a raó de 1.200 € l'any

2.- Faci expressa condemna en costes processals a l'Estat en cas que s'apreciï temeritat o mala fe per part seva".

2.- El 23-02-2026 la representació processal del Govern d'Andorra contestava la demanda articulada demanant que es dictés Sentència denegant l'import reclamat o bé subsidiàriament fixant-la en "una quantia moderada i proporcional, sensiblement inferior a la reclamada", el tot sense efectuar especial condemna en costes.

3.- El 30-03-2026 el Ministeri Fiscal contestava la demanda, demanant en primer lloc la inadmissió de la demanda per considerar que ha estat presentada fora de termini, i subsidiàriament, oposant-se parcialment a la demanda i per tant sostenint que la demanda havia de ser parcialment desestimada.

4.- Les parts han evacuat els seus respectius escrits de conclusions en que han reiterat les seves pretensions inicials.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Antecedents d'interès

1.- En el marc del procediment judicial relatiu a la successió de la Sra. Adoració per aute del 30-05-2005, la Batllia va estimar parcialment la demanda d'adopció de mesura cautelar presentada el 10-05-2005 per la seva filla i va declarar l'embargament preventiu de tots els saldos dels comptes bancaris de la causant.

El 18-07-2006, la filla de la causant, Sra. Edite, va presentar una demanda contra el marmessor, Sr. Eduard, i contra tots els cridats a l'herència, en què reclamava, segons el seu parer, els drets i els béns que li corresponien, no només derivats de la voluntat testamentària de la seva difunta mare, sinó també de la del seu difunt pare.

El 21-11-2006, un dels cridats a l'herència va presentar una excepció dilatòria de manca de legitimació passiva, que va ser desestimada el 20-02-2007 per la Secció Civil de la Batllia.

El 08-01-2008, una vegada presentats els escrits de rèplica i de dúplica, les parts van presentar la seva proposició de proves.

El 18-03-2008, la Batllia va dictar una providència acordant la pràctica d'una pericial comptable. Davant la impossibilitat de dur-la a terme, l'1 de febrer del 2010, la prova va ser encomanada a un segon perit comptable. El 14-04-2015, el perit va presentar un primer informe provisional, al qual les parts van respondre durant l'any 2015 mitjançant els seus respectius escrits d'al·legacions. El 22-10-2019 va presentar l'informe definitiu.

El 17-12-2019, es va realitzar el tràmit de tancament del judici de proves, emplaçant les parts pel tràmit de conclusions. Aquest tràmit va ser aplaçat: a) de mutu acord entre les parts al 03-03-2020; b) a instància de la Batllia mitjançant Providència del 19-02-2020 al 31-03-2020. I suspès: a) mitjançant Providència del 24-03-2020 en atenció al contingut del Decret del Govern del 14-03-2020 pel qual s'adopten mesures addicionals per la situació d'emergència sanitària causada pel SARS-CoV-2, l'Acord del CSJ del 15-03-2020 pel que s'acorden unes mesures complementàries per tal de desplegar la disposició de l' article 1.d) del Decret del Govern de 14-03-2020 , i finalment el protocol dels serveis mínims de la Batllia; b) mitjançant aute del 20-03-2020 fins que no s'obtingués la prova pericial complerta.

El 27-07-2020 es va obrir de nou el període de prova com sigui que es va poder constatar que la prova admesa i practicada resultava incompleta.

El 02-03-2022 -i desprès d'obtenir-se prova documental complementària- el perit va presentar un nou informe provisional, i el 23-06-2022 definitiu.

El 20-08-2022 es va realitzar de nou un tancament de proves, emplaçant les parts per al tràmit de conclusions quines foren presentades l'11-10-2022.

El 06-05-2022 la representació processal d'una de les parts demandades va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat de la Secció civil de la Batllia en el marc de la causa 2100118/2005, essent aquest estimat per Sentència del Tribunal Constitucional de 17-12-2022. Aquesta declarava que s'havia vulnerat el dret fonamental del recurrent a un judici de durada raonable, instava a la Secció civil a adoptar les mesures necessàries per a fer cessar aquesta vulneració, i declarava que corresponia a la part recurrent percebre la indemnització que establís la jurisdicció ordinària.

És així que el 03-10-2022 aquella part va formular acció adreçada al reconeixement de l'anormal funcionament de l'administració de justícia i en reclamació d'indemnització, estimant aquesta el Ple d'aquest Tribunal mitjançant Sentència del 07-02-2023, núm. 002-2023 quina declarà el dret del mateix a rebre de l'Estat una indemnització de 13.200 €.

El 08-03-2023 totes les parts del litigi van presentar conjuntament escrit demanant l'impuls del procediment i que es dictés sentència.

Mitjançant Providència del 25-05-2023 es comunicà a les parts l'assegurament de les funcions de Batlle de reforç de les presents actuacions en mèrits de l'Acord del 28-05-2023 del President de la Batllia.

El 07-03-2024 el Tribunal de batlles, secció civil, dictava sentència, quina fou objecte de recurs d'apel·lació.

L'11-03-2025 la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia dictava sentència resolent l'apel·lació. I posteriorment aute de data 15-05-2025 desestimant la petició d'aclariment /complement que s'havia formulat contra la mateixa.

2- El 31-03-2025 la representació processal de la Sra. Edite va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat de la jurisdicció ordinària en el marc de la causa civil de referència per una presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable, reconegut a l' article 10 de la Constitució .

Per Sentència del Tribunal Constitucional de 09-09-2025 es declarava:

"1. Estimar substancialment el recurs d'empara 2025-24-RE interposat per la representació processal de la Sra. Edite contra la sentència de l'11 de març del 2025, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.

2. Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés de durada raonable, reconeguts a l'

article 10 de la Constitució

.

3.- Declarar que s'ha vulnerat el seu dret fonamental a un procés de durada raonable, reconegut a l'

article 10 de la Constitució

(...).

4.- Declarar que la recurrent i l'adherent al recurs d'empara tenen dret a ser indemnitzats en la quantia que determini la jurisdicció ordinària mitjançant el procediment adient.

5.- Declarar la nul·litat de la sentència de l'11 de març del 2025, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia i acordar retrotreure les actuacions al moment anterior al seu pronunciament, per tal que la Sala Civil dicti una nova resolució que haurà de partir les declaracions efectuades en aquesta decisió."

És així que el 12-11-2025 la Sala civil del Tribunal Superior de Justícia dictada nova sentència amb núm. 000166/2025, essent aquesta ja ferma i executiva.

Segon.- Pretensions i posició de les parts.

En aquest context, la representació processal dels Srs. Gregori i Yves reclama s'indemnitzi als seus representats:

- "1.- (...) en la quantitat de SETZE MIL VUIT-CENTS (14.400,- €) EUROS que suposa 12 anys a raó de 1.200 € l'any

- 2.- Faci expressa condemna en costes processals a l'Estat en cas que s'apreciï temeritat o mala fe per part seva".

I ha fonamentat la seva pretensió en la durada total del procediment, que xifra en 20 anys, retard que considera totalment aliè a la voluntat o actuació de qualsevol de les parts i, per tant, no imputable a elles. En aquest sentit invoca les sentències del Tribunal Constitucional de 14-07-2022 (causa 2022-32-RE) i de 9-09-2025, que van declarar la vulneració del dret fonamental a un judici de durada raonable en el marc del procediment ordinari núm. 2100118/2005 i del seu recurs d'apel·lació núm. TSJC-110-2024, reconeixent el dret dels recurrents a ser indemnitzats pels danys soferts. I sobre aquesta base, sosté que, malgrat no haver estat part recurrent en els procediments constitucionals esmentats, la vulneració del dret fonamental a un procés de durada raonable afecta per igual totes les parts del litigi, raó per la qual considera que no se'ls pot negar el dret a la indemnització per funcionament anormal de l'Administració de Justícia.

Quant a la quantificació, i citant el criteri de 1.200 € per any reconegut en les sentències més recents d'aquest Tribunal en concepte de reparació del dany moral derivat de la vulneració d'aquest dret fonamental, i computant un període de dilació indeguda de 14, dels 20 anys, de durada total del procediment, reclama per a cadascun dels germans la quantitat de 16.800 €.

El Govern d'Andorra al seu torn s'ha oposat a la reclamació de la part contrària tot adduint substancialment que els demandants no acrediten cap perjudici concret, efectiu i individualitzat, tal com exigeix l' article 10.2 de la Llei qualificada de la Justícia . Es limiten a un càlcul aritmètic genèric sense justificar conseqüències pròpies derivades de la durada del procediment, a més de constatar-se una incoherència aritmètica de la quantia reclamada. En efecte la pròpia argumentació dels demandants apunta a una dilació d'uns 12 anys, que aplicant el seu propi criteri (1.200 €/any) donaria 14.400 € i no els 16.800 € reclamats. Així mateix, ha afegit que les sentències del Tribunal Constitucional (2022-32-RE i 2025-24-RE) només van reconèixer el dret a indemnització al Sr. Eduard i, posteriorment, a la Edite i Luc. Contràriament, els actuals demandants no van ser recurrents ni adherents, de manera que la declaració de vulneració no els és automàticament extensible sense acreditació d'un perjudici propi, màxim quan en resulta que en el recurs d'empara resolt el 9-09-2025, els avui demandants van intervenir-hi com a parts recorregudes, negant expressament l'existència de la vulneració, i sol·licitant expressament la desestimació del recurs per manca de contingut constitucional. Per aquest motiu demana també la desestimació, o si més demana la valoració restrictiva, en base al principi dels actes propis.

Subsidiàriament, ha demanat aplicar criteris de moderació i proporcionalitat, molt per sota de la quantia reclamada, atesa la funció compensatòria -no punitiva- de la indemnització.

I en tots els casos ha demanat la no imposició de les costes atesa la inexistència de mala fe o temeritat.

I a l'últim el Ministeri Fiscal s'ha oposat demanant, amb caràcter principal, amb caràcter principal la inadmissió de la demanda. En efecte aquesta va ser presentada l'11-02-2026 pels avui demandants i doncs fora del termini de 3 mesos establert per la llei. És així perquè el dies a quo s'ha de considerar s'ha de fixar en la data 9-09-2025, quan el Tribunal Constitucional va dictar sentència reconeixent la vulneració del dret a un procés de durada raonable. En aquella data els demandants ja eren parts del procediment i, per tant, ja coneixien la sentència i podien exercitar l'acció. Entre aquella data i la presentació de la demanda van transcórrer més de 3 mesos. A més, afegeix que és contradictori que els demandants s'hagin oposat, en el recurs d'empara de la Sra. Edite, al reconeixement d'aquest dret, i ara pretenguin ser indemnitzats pel mateix concepte.

Subsidiàriament, sobre el fons, no s'oposa tota vegada que la vulneració al dret a un judici de durada raonable ja ha estat declarada pel Tribunal Constitucional. Pel que fa al període de dilació indeguda, el període principal ja va ser fixat en 11 anys per la Sentència de la Sala civil núm. 002-2023 del 07-02-2023, o bé 15 anys. A aquest caldria sumar l'única dilació posterior apreciable: el temps entre les conclusions de primera instància (11 d'octubre de 2022) i la sentència de la Batllia (7 de març de 2024). La resta de tràmits es consideren ordinaris i raonables. Quant a la indemnització pel dany moral, reconeix que és procedent, seguint la jurisprudència consolidada del Tribunal, i proposa una indemnització d'entre 1.200 €/any (criteri anterior) i 1.500 €/any (criteri més recent, fixat el desembre de 2025), aplicable al període de dilació reconegut. A l'ultim pel que fa a les costes processals, ho deixa a criteri del Tribunal, tot i que, en no apreciar temeritat ni mala fe, considera que no s'haurien d'imposar.

Tercer.- Sobre l'excepció:

El Ministeri Fiscal interessa la inadmissió de la present demanda per haver estat presentada fora del termini de tres mesos previst legalment, fixant el dies a quo el dia 9-09-2025, data en què el Tribunal Constitucional va dictar sentència en la causa 2025-24-RE.

Aquesta excepció no pot ser acollida i haurà de ser refusada perquè, amb independència de la posició defensada per aquesta part front a la reclamació del Sra. Edite, cal tenir present que els avui demandants no van ser part demandant en el recurs d'empara que va donar lloc a la sentència del Tribunal Constitucional de data 9-09-2025 i que en conseqüència no es va declarar la vulneració del dret a un procés de durada raonable en favor dels Srs. Yves, sinó únicament en favor de les parts que el va instar, o bé s'hi van adherir. Per tant, no pot considerar-se aquesta data per l'exercici de l'acció que ara formulen.

Tanmateix el dies a quo del termini de prescripció no pot situar-se en un moment anterior a aquell en què la part afectada ha pogut conèixer en tota la seva extensió els efectes i l'abast del dany sofert. I el cert és que en el present cas el procediment civil no va concloure definitivament fins a la resolució dictada per la Sala Civil d'aquest Tribunal en data 12-11-2025, data fins a la qual no va quedar determinat el resultat final del procés, i per consegüent, no va ser possible valorar la incidència global de les dilacions patides ni els perjudicis que se'n deriven. Des d'aquesta perspectiva cal tenir present que la prescripció, en tant que institució restrictiva de drets, ha d'interpretar-se de manera estricta, i el termini de tres mesos no pot començar a computar-se fins que la part ha tingut coneixement efectiu i complet del dany que es reclama. Així, des d'aquesta perspectiva global del procés i tenint en compte el criteri de l'actio nata, és clar que el dies a quo ho és el 13-11-2025, doncs no és exigible en cap cas l'exercici d'accions derivades de la durada excessiva del procediment si encara es poden produir, i doncs si es desconeixen de forma definitiva els efectes del dany o el perjudici que s'ha sofert.

Per aquests motius la demanda formulada pels Srs. Gregori i Yves en data 11-02-2026 s'ha presentat dins del termini de tres mesos comptat des del dia 13-11-2025, data en que se'ls notificà la resolució definitiva del procediment, i per tant s'ha de desestimar l'excepció de prescripció formulada pel Ministeri Fiscal en no haver-se superat el termini dels tres mesos previst per l' article 10.3 de la Llei qualificada de la justícia .

Quart. Sobre el fons

Desestimada l'excepció de prescripció, correspon examinar el fons de la pretensió indemnitzatòria formulada pels demandants.

De la lectura de l' article 10.2 de la Llei Qualificada de la Justícia s'infereix que els elements que han de concórrer per a poder apreciar la responsabilitat patrimonial de l'Estat derivada del funcionament anormal de l'Administració de Justícia són els següents: 1) l'existència d'un dany efectiu, individualitzat i avaluable econòmicament; 2) que s'hagi produït un funcionament anormal de l'Administració de Justícia; 3) que concorri la necessària relació de causalitat entre el funcionament anormal de l'Administració de Justícia i el dany causat; i 4) que l'acció s'interposi en el termini de 3 mesos comptadors des del moment en què podia ser exercitada.

Tots quatre elements concorren en el present cas, com es desglossa a continuació.

a- Funcionament anormal de l'Administració de Justícia

L'existència d'un funcionament anormal de l'Administració de Justícia resulta acreditada per les sentències del Tribunal Constitucional dictades en les causes 2022-32-RE i 2025-24-RE, que constaten de manera expressa l'existència de dilacions indegudes en la substanciació del procediment civil núm. 2100118/2005. Concretament, s'hi identifiquen períodes d'inactivitat absoluta entre els anys 2010 i 2015 i entre els anys 2016 i 2020, així com demores significatives al llarg de pràcticament quinze anys de fase probatòria, comptats des de l'obertura a proves de l'any 2008.

Malgrat que dites declaracions van ser formulades a instància d'altres parts del mateix litigi, les constatacions fàctiques que les fonamenten fan referència a la tramitació objectiva del procediment en la seva totalitat i, per tant, afecten per igual els drets de totes les parts que l'han integrat, entre les quals es troben els avui demandants. En efecte, les dilacions indegudes identificades no constitueixen una vulneració de caràcter subjectiu i relatiu, limitada a qui instà el recurs d'empara, sinó que descriuen una disfunció objectiva del funcionament de l'òrgan judicial que es projecta sobre la posició processal de totes les parts. Els demandants ostentaven, durant tot el procediment, la mateixa posició processal que les parts que van obtenir la declaració constitucional i van patir, per tant, de manera idèntica, les conseqüències de les dilacions constatades.

Aquesta declaració constitueix fonament suficient i autònom per a l'estimació de la present acció, sense necessitat d'una nova valoració de les dilacions produïdes, en tant que la constatació fàctica ja ha estat efectuada per l'òrgan competent per a apreciar la vulneració del dret fonamental.

b- Nexe causal entre el funcionament anormal i el dany

Les dilacions indegudes constatades constitueixen la causa directa i necessària del dany moral reclamat. És així perquè en matèria de vulneració del dret a un procés per dilacions indegudes, el dany moral ha de considerar-se produït com a conseqüència inherent i inseparable de la pròpia vulneració del dret fonamental, sense que sigui exigible a la part perjudicada la prova d'un perjudici concret addicional. En aquest sentit s'ha de considerar que la incertesa mantinguda durant anys sobre la situació personal i patrimonial dels demandants, derivada directament de la inactivitat judicial acreditada, genera per si mateixa un patiment emocional que ha de ser objecte de reparació econòmica.

c- Existència i quantificació del dany moral

L'excessiva dilació en la tramitació del procediment és susceptible de produir un patiment emocional o dolor psíquic per la incertesa sobre la situació personal i patrimonial de qui n'és objecte, perjudici que ha de ser compensat econòmicament.

Pel que fa al període indemnitzable, la part demandant reclama un total de 14 anys de dilació indeguda, xifra inferior als 15 anys que les resolucions del Tribunal Constitucional i d'aquest mateix Tribunal han identificat com a periode de demores significatives, principalment en la fase probatòria. Per aquesta raó, en aplicació del principi de congruència, aquest Tribunal no podrà atorgar més del que ha estat reclamat ni fonamentar-se en un període superior al·legat per la part, de manera que el còmput indemnitzable queda fixat en els 14 anys sol·licitats.

Així mateix, quant al barem aplicable, la part demandant reclama la quantitat de 1.200 € per any, que és la mateixa que va ser reconeguda a una altra part del mateix procés en resolució anterior d'aquest Tribunal. Cal precisar que la jurisprudència més recent d'aquest Ple ha procedit a revaloritzar el criteri quantitatiu fins a situar-lo en 1.500 € per any (equivalent a 125 € per mes). No obstant això, en aplicació del principi de congruència, aquest Tribunal no podrà tampoc atorgar una indemnització superior a la sol·licitada per la part demandant ni aplicar d'ofici un barem més elevat quan la pròpia part ha fixat el seu petitum en 1.200 € per any. En conseqüència, s'aplica el barem reclamat.

Aplicant, doncs, el criteri de 1.200 € per any al període de 14 anys de dilació indemnitzable reconegut, la indemnització que correspon a cadascun dels demandants és de 16.800 €, essent aquesta xifra coincident amb la peticionada pels demandants, en la seva expressió en lletra, quina ha de prevaldre sobre la xifra numèrica.

Cinquè. Sobre les costes processals

Quant a les costes d'aquest procediment no apreciant-se ni temeritat ni mala fe s'escau no efectuar pronunciament

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Ple del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del Poble andorrà

DECISIÓ

PRIMER.- Estimar l'acció en reconeixement del anormal funcionament de l'Administració de Justícia de l' article 10 de la Constitució presentada per la representació processal dels Srs. Gregori i Yves.

SEGON.- Declarar el dret dels Srs. Gregori i Yves a rebre de l'Estat una indemnització de 16.800 € cadascun d'ells.

TERCER.- No efectuar especial pronunciament sobre el pagament de les despeses d'aquest procediment.

QUART.- Notificar aquesta sentència a les parts interessades, fent-los saber que és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.