Quantia de la pensió per aliments (0090/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-090/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7 de maig del 2010 el Sr. Aguilar va formular demanda de modificació de les mesures paterno- filials fixades en mèrits de la Sentència dictada en data 17 de febrer del 2009, sol·licitant que es reduís la pensió que ell estava obligat a pagar en concepte d'aliments en favor de la seva filla a 150 euros mensuals, a pagar mitjançant transferència bancària que efectuaria en el curs dels cinc primers dies de cada mes al compte corrent que li fos indicat, actualitzant dita pensió anyalment en funció de l'increment de l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra, sent sufragades les despeses extraordinàries de la menor per meitat entre els dos progenitors i quedant invariables la resta de mesures fixades en la Sentència de separació dels esposos.

II.- La Sra. Alvarado va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es desestimessin íntegrament les pretensions de l'adversa i que se li imposessin la totalitat de les costes judicials derivades de la intervenció d'Advocat i Procurador.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 11 de febrer del 2011 va decidir desestimar la demanda formulada pel Sr. Aguilar contra la Sra. Alvarado i imposar al demandant les costes del procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació el Sr. Aguilar i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació íntegra de la seva demanda.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Argumenta la recurrent en el seu recurs que, atesa la seva situació econòmica, no li és possible fer-se càrrec de la pensió d'aliments en favor de la seva filla que va fixar la Sentència de separació dels esposos i que ara ha confirmat la resolució d'instància.

Per tal de donar resposta als arguments que exposa el Sr. Aguilar cal destacar que, com ha posat de relleu reiteradament la jurisprudència dels Tribunals andorrans, per tal de fixar la pensió d'aliments que ha d'abonar el progenitor que no conviu amb el menor en concepte d'aliments a favor seu és precís valorar les possibilitats econòmiques tant del seu pare com de la seva mare i alhora les necessitats d'aquest.

II.- Pel que fa a les possibilitats econòmiques del Sr. Aguilar, consta a les actuacions que durant l'any 2009 el Sr. Aguilar cobrava de "X., SA" al voltant de 2.200 euros i que el mes de novembre d'aquell any va rebre de la mateixa empresa un total de 16.338,20 euros en concepte de liquidació dels seus drets laborals, percebent el mateix mes 448 euros més de "C.Y." i el mes de març 915,20 euros en concepte de prestació de desocupació involuntària (foli 22). S'ha acreditat igualment que en data 16 d'abril del 2010, és a dir uns vint dies abans de la presentació de la demanda que dóna origen al present procediment, el Sr. Aguilar i l'empresa "C.F." van acordar de comú acord modificar l'import que el primer cobrava pel seu treball a la citada entitat, que va passar de 9,01 a 8 euros per hora treballada amb un total de 40 hores setmanals, segons el contracte signat entre les parts el dia anterior (foli 23 i ss), encara que podia fer hores extraordinàries, aportant un certificat de l'empresa que mostra que aquell mes va cobrar 725,76 euros per quinze dies de treball (foli 28), quantitat que es va veure augmentada el mes de maig d'aquell any a 1.438 (foli 158 i ss) i que fins el mes de novembre del 2010 va assolir una mitja de 1.200 a 1.300 euros (folis 272 i 273).

En aquestes circumstàncies, cal concloure que en la data de la presentació de la demanda, que és aquella que cal tenir en compte en la resolució d'un litigi, els ingressos del recurrent oscil·laven al voltant de 1.400 euros mensuals, suma que li permetia fer-se càrrec de la pensió d'aliments de 350 euros mensuals que està obligat a pagar en favor de la seva filla. D'altra banda, és cert que el recurrent aporta al foli 294 de les actuacions un document de sol·licitud voluntària de desocupació, que no consta que se li concedís, i una carta en la què es fixa la liquidació dels drets del Sr. Aguilar de data 20 de gener del 2011 una vegada va finalitzar el seu treball al "R.B.P., SL" (folis 295 i 296) i que s'han aportat fora del període probatori corresponent, però, en tot cas, aquests documents no proven que el recurrent estigui en l'actualitat a l'atur, com afirma, i, a més a més, la suma de 16.338,20 euros que va cobrar el mes de novembre del 2009 li ha de permetre complementar els seus ingressos i abonar la pensió que està obligat a pagar a la seva filla entre tant no pugui trobar un altre feina.

En contra d'aquesta conclusió tampoc es pot argumentar que el recurrent va cancel·lar un préstec que havien de pagar els esposos, ja que no s'ha provat a quina finalitat anava destinat i, en tot cas, si això va suposar un pagament de 5.400 euros, con afirma, encara li resten 10.000 euros més per atendre les necessitats de la seva filla. Tampoc es pot defensar que aquesta suma va ser prestada pel recurrent a la Sra. Gaya, en primer lloc, perquè els pares no poden fer prevaldre els interessos o les necessitats de persones estranyes en front a les dels seus propis fills i menys encara quan es tracta d'atendre despeses d'ortodòncia d'una persona major d'edat que no es poden considerar vitals i, en segon lloc, tant si les nombroses imposicions que la Sra. Gaya fa en favor del Sr. Aguilar responen a la cancel·lació del citat préstec, com si responen a alguna altra causa, això li ha de permetre al recurrent complementar els ingressos que manifesta que són insuficients per atendre les seves obligacions.

En relació a les despeses que ha de suportar el Sr. Aguilar, consta a les actuacions que comparteix el pis a on resideix amb la Sra. Gaya i que els dos són co-titulars del contracte d'arrendament del mateix (foli 208), raó per la qual la quantitat de 550 euros mensuals que ell ingressa en el compte corrent de la citada senyora no respon exactament al lloguer d'una habitació i servei alimentari en pensió complerta, com ella afirma (foli 29), sinó que aquesta suma respon, en tot cas, a la aportació del recurrent a les despeses de tot tipus que genera la seva convivència, ja que el lloguer que abonen pel pis és de 523,59 euros (foli 210), fet que comporta una disminució de les que hauria de suportar el Sr. Aguilar si visqués sol.

III.- Pel seu cantó, la Sra. Alvarado acredita cobrar un sou de 1.003 euros mensuals (foli 62), que es veu augmentant en concepte d'hores extraordinàries alguns mesos fins assolir la suma de 1.779,29 euros el mes de juliol del 2010, amb un import mitjà de 1.500 euros (folis 116 i ss i 276). No obstant, ha acreditat pagar 500 euros mensuals pel lloguer del pis en què habita juntament amb la seva filla menor i dos altres fills ja majors d'edat (foli 55).

Per aquesta raó, s'ha d'entendre que els ingressos dels dos progenitors són similars i per tant també ho ha de ser la seva contribució a la satisfacció de les despeses de la seva filla menor, ja que si bé els de la Sra. Alvarado són una mica superiors als del Sr. Aguilar també ho són les seves despeses i si el segon ha estat declarat en situació d'insolvència, també té el mateix reconeixement la primera (folis 80 i 81).

En relació a la cobertura de les necessitats de la filla comú dels litigants de onze anys d'edat, cal considerar que és raonable que les despeses precises per atendre-les s'hagin de valorar en set-cents euros mensuals, dels quals es farien càrrec els progenitors per meitat, atès que aquestes augmenten, i no pas disminueixen, a mesura que l'infant es va fent gran i precisa pel seu desenvolupament físic i psicològic unes aportacions superiors, raons totes elles que porten a confirmar la desestimació de la demanda del Sr. Aguilar de que es disminueixi la pensió que paga en favor de la seva filla.

IV.- Pel que fa referència a les costes del procediment, sol·licita la part recurrent que no li siguin imposades a cap de les parts, atès que no és cert que ell hagi falsejat la seva situació econòmica per tal d'obtenir una rebaixa de la pensió en favor de la seva filla de la què ell s'ha de fer càrrec, però tampoc aquest motiu es pot estimar. En efecte, per un cantó, aquesta Sala comparteix la valoració que fa l'Hble. Batlle en el sentit que el recurrent ha intentat defugir les seves obligacions falsejant els seus ingressos i despeses, però és que, a més a més, quan el que es ventila en un procediment són qüestions estrictament econòmiques, com és el cas, no hi ha raó per mantenir el costum dels Tribunals andorrans de no fer especial pronunciament respecte de les costes generades per un procediment de caire familiar.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat pel Sr. Aguilar contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, en data 11 de febrer del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.