Reclamació de factures. valoració càrrega probatòria.

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Alexandra Cornelia Sola Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000192/2023 ORIGEN: 4000295/2019 - 0

NIG: 5300542120190002072

PARTS:

Apel·lant: Sr. Pérez

Representant: Sra. Olmo

Advocat: Sra. Calatayud

Apel·lat: Sr. Luís

Representant: Sra. Farré

Advocat: Sra. Gálvez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: Reclamació de factures. valoració càrrega probatòria.

SENTÈNCIA 000082/2024

Andorra la Vella, a 15 de maig del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 5.9.19 la representació processal del Sr. Pérez va interposar demanda a tramitar pel procediment abreujat contra el Sr. Luís, en què sol·licitava que es dictés sentència, condemnant a la part demandada a satisfer a la part agent l'import de 10.819,02.- EUR juntament amb els interessos legals devengats a comptar de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals causades al seu representat, incloses les despeses d'advocat i procurador.

2.- El Tribunal de primera instància ha dictat sentència en data 16.5.23 amb la següent part decisòria :

"Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada pel Sr. Pérez contra el Sr. Luís i estimar igualment de forma parcial la reconvenció formulada per aquest darrer contra el Sr. Pérez.

Segon.- Condemnar al Sr. Luís a satisfer al Sr. Pérez la suma de 10.484,58.- EUR .

Tercer.- Condemnar igualment al Sr. Pérez a satisfer al Sr. Luís la suma de 3.537,35.- euros.

Quart.- Establir que ha d'operar una compensació de deutes entre els imports que s?endeuten respectivament per les parts i que a l'import resultant de 10.484,58.- EUR a càrrec de la part defenent i agent reconvencional ha de ser deduït de la suma de 3.537,35.- EUR imposada a la part agent i defenent reconvencional, la qual cosa comporta que sigui a càrrec del Sr. Luís el pagament de 6.947,23.- EUR, i que dit import tan sols meritarà interessos a comptar de la fermesa de la present resolució per raó de la compensació de deutes operada.

Cinquè.- Fer imposició de les costes processals ocasionades, en la forma prevista al VII.- Fonament Jurídic de la present resolució."

3.- El 26.6.23 la representació processal del Sr. Pérez ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, i segons els arguments que exposa en el seu escrit, demana que es rectifiqui la resolució d'instància tot absolent al Sr. Pérez de la condemna d'abonar l'import de 3.537,35 EUR al senyor Luís i que s'anul·li la compensació de deutes establerta. Altrament sol·licita que es confirmi la resta de pronunciaments de la resolució excepte la condemna al pagament de les costes processals de la part defenent i agent reconvencional tant en primera com en segona instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, la part agent Pérez reclama front la part defenent Luís en demanda en la que sosté una petició de condemna per impagament de vàries factures amb un total reclamat de 10.819,02EUR més interessos i costes. El defenent es va oposar a la demanda i va formular una demanda reconvencional en reclamació de 5.830,96EUR per diferents reparacions de defectes en el treball encomanat a la part agent. La sentència d'instància estima parcialment la demanda principal i també parcialment la demanda reconvencional, fent la corresponent compensació que va resultar amb un saldo positiu en favor de la part agent.

Contra tal decisió s'alça la part agent.

Segon.- El motiu de la impugnació de la part agent, instal·lador de plaques fotovoltaiques, és la d'oposar-se al pagament de la factura de reparació que el seu client li reclama per import 3.537,35EUR en concepte del nou ancoratge de les plaques que va tenir que realitzar en el mes d'abril de 2018, doncs per causa del vent varen desprendre's aquestes plaques.

El motiu d'impugnació es fonamenta en una suposada valoració de la prova per part de la Hble. Batlle.

Tercer.- Com ja hem dit de manera reiterada essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat" -D 22-3.2- o "onus probandi incumbit ei qui dicit" -Codi 4-18,23-: 1) la càrrega de la prova cal distribuir- la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l' extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre la càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d' igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l' aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria.

Quart.- Establertes aquestes bases de valoració de la prova hem de dir que el que es discuteix (el pagament de la factura de 3.537,35EUR emesa per A per haver tingut que fixar un nou ancoratge de les 29 plaques fotovoltaiques instal·lades en el xalet situat a XXXX propietat del Sr. ENTITY_7) ha vingut corroborada per la mateixa prova pericial judicial (foli 243) en la qual el perit afirma que la instal·lació fotovoltaica ha estat feta amb materials de qualitat, "llevat de l'ancoratge de les plaques que es van desprendre pel vent"; també ha vingut corroborada no només per l'aportació de la factura dels treballs efectuats per A, sinó també per l'informe tècnic d'aquest instal·lador (foli 170) que afirma que va realitzar un nou ancoratge doncs l'original era d'alumini i amb uns tacs convencionals tipus Fisher i això va fer que es rovellessin i no aguantessin els vents forts en la zona durant la primavera de l'any 2018. Va substituir l'estructura de l'ancoratge per una de ferro i amb tacs químics.

La part recurrent planteja hipotèticament la "possible existència d'un esclafit" que no ha estat acreditat com una indirecta al·legació d'una causa de força major (encara que l'esmenta com a tal). Però el cert és que es van produir aquella primavera uns forts vents a la zona però que tampoc es poden considerar ni ho han considerat els experts com a inusuals i extraordinària a una altitud de 1.200m. Tampoc les al·legacions com a document de part l'informe tècnic d'A poden reeixir doncs una cosa és un document aportat per una part i elaborat per un tercer, com a document de part, doncs si fos així resultaria que la prova documental resultaria sempre inservible. Una cosa és un document aportat per una part i l'altra, ben diferent, un document elaborat per la part litigant.

En conseqüència, la prova ha estat suficient per acreditar l'existència del defecte en la instal·lació del suport on anaven ancorades les plaques i que el material no era l'adient a la funció que tenien que realitzar i en el lloc on estaven emplaçades.

La valoració de la prova ha estat perfectament elaborada i el Tribunal la comparteix.

Es desestima el recurs.

Cinquè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi de Procediment Civil (article 354.2 en el seu darrer incís).

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

PRIMER.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Pérez contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 16 de maig de 2023 número 058/2023, que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.