Sentència 19-2025 sobre blanqueig de diners i tràfic de drogues

Sentència

Magistrats

Yves Picod Fátima Ramírez Souto Jaume Tor Porta

SENTÈNCIA 19-2025 DE 30/09/2025

Ponent : Yves PICOD

Data : 30/09/2025

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000024/2024

Nig : 5300543220170003633

IU : ECLI : AD:TSJP:2025:00019

SENTÈNCIA 19-2025

PARTS:

Apel·lants: Sr. Pera

Advocada: Sra. Ramirez

Sres. Sanç / Querol

Advocat: Sr. Talavera

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Magistrats: Sr. Yves PICOD (ponent)

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Sr. Jaume TOR PORTA

Andorra la Vella, 30/09/2025.

En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència de data 17/01/2024 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte major de blanqueig de diners o valors amb habitualitat i en grup organitzat. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves PICOD.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: Per Sentència de data 17/01/2024 el Tribunal de corts dicta sentència que es recolza en els següents fets provats:

"que Pera entre l'any 1986 i l'any 1990, fou titular al Principat dels comptes bancaris 04.49.024951, aquest únicament de titularitat seva, i XXXX, 04.49.024557 i XXXX, juntament amb qui era la seva esposa en aquella data, Sanç. En dits comptes s'ingressà en efectiu un total d'un contravalor de 1.504.700'50 d'euros. En concret, i en contravalor euros, poc més d'un milió en lliures esterlines, 21.000 EUR en marc alemany, i 430.000 EUR en pessetes.

Durant l'any 1990, Pera ingressà en dits comptes, sempre en efectiu, 10.875.900 pessetes, d'un contravalor de 65.365'48 EUR. El 19 de setembre del 1990, Pera adquirí, amb càrrec als diners prèviament ingressats, el pis 1r 4a de XXXX per 17 milions de pessetes. En aquella data, en ser estranger no podia adquirir més d'una unitat immobiliària, pel que adquirí per contracte de promesa de compra venda també el pis 3r 2a del mateix edifici, i tres pisos a XXXX, bloc B (planta baixa, 1r i 2n) de la mateixa vila, per un contravalor en euros de 333.561'72 EUR.

L'any 1991, Pera ingressà en efectiu en els seus comptes a Andorra un contravalor de 68.415'01 EUR (11.383.300 pessetes). El mateix any adquirí també per promesa de compravenda un pis a XXXX per 64.000 lliures esterlines (70.044'35 EUR), i tres pisos més a XXXX per un total de 37 milions de pessetes (222.374'48 EUR).

L'any 1992, Pera ingressà efectiu per valor de 25.983'89 EUR (2.900.000 pessetes i 7.890 lliures esterlines), i adquirí per promesa de compravenda dos pisos més a XXXX, per un total de 22.500.000 pessetes (135.232'60 EUR).

L'any 1993, Pera efectuà ingressos en efectiu en pessetes per valor de 123.653'73 EUR.

L'any 1995, Pera ingressa 4 milions de pessetes, en efectiu, equivalents a 24.040'48 EUR, aquesta vegada en el compte 04.09.026676 titularitat de Sanç a ORG_1, tot i que el mateix dia de l'ingrés, s'inclogué al compte a Pera com a apoderat.

Els béns immobles es destinaren al lloguer i s'estima que entre la seva adquisició i l'any 2000, Pera obtingué en concepte de rendes del lloguer una mitjana de 73.563'88 euros anuals. Els lloguers eren gestionats per dues agències immobiliàries del Principat, les quines liquidaven les rendes periòdicament mitjançant xec, que es lliurava a Pera fins a l'any 2000, i posteriorment a Sanç i Querol indistintament.

No es coneix que l'acusat, en aquest període, ni en cap període anterior, hagi gaudit d'una font d'ingressos lícita.

El dia 1 de març del 2000, Pera fou detingut a XXXX, procedent de Santiago de Xile, en possessió de 2.630'9 grams de cocaïna, droga valorada en 299.000 EUR. Per aquests fets, en data 16 de gener del 2001 fou condemnat per sentència núm. 4/01, de la Secció 7a de l'Audiència Provincial de Madrid, com a autor d'un delicte contra la salut pública, a una pena de 9 anys de presó i multa de 43 milions de pessetes (258.435'20 EUR).

En ser detingut i ingressat en presó, Pera contactà amb la seva llavors ex-esposa, Sanç, amb qui tenia una filla, i l'informà que en aquell moment compartia la seva vida amb Querol, demanant-li que entre totes dues es fessin càrrec del seu patrimoni al Principat, i es repartissin els beneficis que generava dit patrimoni, per subvenir a les despeses d'ambdues famílies, doncs atesa la seva situació de presó, no podia seguir mantenint ni a Sanç, ni a Querol (abans anomenada Querol). En aquella època Sanç tenia un petit comerç de roba a XXXX, que no li permetia fer front a les despeses bàsiques, i Querol es traslladà a viure a Espanya, on no disposava de treball ni permís de residència, depenent les dues dels ingressos que els hi proporcionava Pera.

Pera signà dues autoritzacions, una per cada agència immobiliària, datant-les a 18 de febrer del 2000, a Moscú, a fi que Sanç pogués gestionar directament els lloguers i cobrar els mateixos. Sanç, al seu torn, signà una autorització en els mateixos termes a favor d'Querol, en data 25 de febrer del 2003. Així, a partir de març del 2000, Sanç i Querol van rebre de la immobiliària que gestiona els pisos de Pera els beneficis dels lloguers, en xec, el quin van cobrar per caixa, enduent-se els diners en efectiu a Espanya per fer front a les seves despeses personals.

El dia 8 de maig del 2000, es va escripturar la compravenda del pis 3r 4a de XXXX, adquirit per Machado. El comprador pagà pel mateix l'import de 110.000 dòlars, per transferència en un banc rus, a favor de Querol. En haver estat el pis adquirit per promesa irrevocable de compravenda, a l'hora d'escripturar, va figurar com a venedor el promotor i no Pera.

El 8 de juny del 2000, Querol va obrir el compte XXXX a l'entitat ORG_2, compte que cancel·là el 16 de novembre del 2004. Entre agost i setembre d'aquell any, Querol ingressà en efectiu en aquest compte 19 milions de pessetes, 3.600 dòlars i 3.780 lliures esterlines, equivalents a un total de 124.401'78 EUR. Abans de cancel·lar el compte, Querol va transferir els saldos restants al compte XXXX de cotitularitat amb Sanç.

Durant el mes d'agost del 2000, Sanç ingressà en el seu compte número 04.09.026676, 5.560 lliures i 4.800 dòlars, en efectiu, equivalents a 14.469'27 EUR.

El 4 de setembre del 2000 Pera va contraure matrimoni amb Querol al centre penitenciari de Soto del Real, on estava empresonat, complint condemna per tràfic de drogues.

L'any 2002, Sanç i Querol varen ingressar en efectiu 289.500 EUR, i l'any 2003 altres 12.000 EUR. Aquests imports foren reintegrats i s'ingressaren al compte 04.09.029664, i al tancament del compte l'any 2005, els saldos restants s'ingressaren al compte 04.09.600300 de ORG_0, SL.

L'1 de març del 2002, Pera atorgà a Sanç un poder general, amb exempció de retre comptes.

El 18 de juliol del 2002, les acusades Sanç i Querol obriren a ORG_2 el compte XXXX, compte que tancaren el 8 d'agost del 2005. En el moment de l'obertura, ingressaren 576.000 EUR en efectiu. L'any 2002, ingressaren 902.000 EUR en efectiu. Aquest compte rebé també fons provinents del compte XXXX, de Querol, quan cancel·là aquell. L'any 2005, els fons restants en aquest compte foren transferits al compte 04.09.029664.

El 9 d'octubre del 2000 es constituí la societat ORG_0, SL, quina única sòcia era Sanç, però tant ella com Querol eren administradores solidàries, fins l'any 2005, en que la societat passa a ser administrada únicament per Sanç. Aquest moviment es justifica pel fet que la societat va contractar a Pera com a assalariat a fi que aquest pogués gaudir del tercer grau penitenciari, el que no era possible si la seva esposa figurava com a administradora de la societat.

ORG_0, SL va realitzar únicament tres operacions d'intermediació, dos en la compravenda de material de construcció i una de roba de nen, durant els anys 2000 i 2001, però els seus rendiments eren insuficients per fer front a les despeses, donant pèrdues, pel que ambdues administradores van decidir abandonar la seva incipient activitat empresarial en no tenir rendibilitat.

El 30 de maig del 2003, ambdues obriren el compte 04.09.029664 a l'entitat ORG_1. Aquest compte rebé el 26 de juny del 2003 els fons provinents del compte 04.09.026676, que era titularitat només de Sanç. L'any 2005 es van ingressar en aquest compte 3.000 EUR en efectiu, 32.418'43 dòlars, 641.601'96 EUR, 4.441'10 lliures esterlines, i un xec per import de 915.000 EUR, provenint del compte XXXX. Finalment, els fons d'aquest compte els van transferir al compte de la societat ORG_0, SL núm. 04.09.600299.

El 10 de novembre del 2003, Querol obrí el compte XXXX.

El 15 de juliol del 2004, Pera atorgà un poder general mancomunat a favor de Sanç i Querol.

El 28 de juny del 2005, Sanç, com a representant de la societat ORG_0, SL, obrí a ORG_1 els comptes 04.09.600299 i 04.09.600300, i el 4 de juliol del 2005, a ORG_2, el compte XXXX, tots ells titularitat de la societat. El compte de ORG_2 fou cancel·lat l'1 de setembre del mateix any.

El 6 de setembre del 2005, Sanç, en nom de ORG_0, SL, va sol·licitar que els fons de dita societat fossin traspassats al compte titularitat del Sr. Tur, amic personal i persona de confiança de Sanç, operació que no arribà a dur-se a terme per la negativa de l'entitat bancària i el posterior bloqueig judicial dels comptes bancaris.

En dictar-se l'ordre de bloqueig dels comptes bancaris, el compte 04.09.600299 de ORG_0, SL presentava un saldo de 1.863.014'54 EUR, 35.757'29 dòlars i 3.800'24 lliures esterlines, havent concentrat la totalitat dels actius financers dels acusats al Principat".

II.- RESULTANT: En la referida sentència de data 17 de gener de 2024 el Tribunal de Corts, decideix:

"Primer.- Condemnar com a autors d'un delicte major de blanqueig, comés amb habitualitat, a Pera, Sanç i Querol, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Segon.- Imposar a Pera la pena de TRES ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, MULTA DE DOS MILIONS D'EUROS (2.000.000 EUR) i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERIODE DE 20 ANYS.

Tercer.- Imposar a Sanç i Querol una pena, per a cadascuna d'elles, de TRES ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL, amb un termini de suspensió de la pena de quatre anys, MULTA D'UN MILIÓ D'EUROS (1.000.000 EUR) i EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERIODE DE 20 ANYS.

Quart.- Acordar el comís a favor de l'Estat dels immobles radicats a Encamp, a XXXX I, 3r 2a, Beixalís II, 1r 4a i 3r 2a, Beixalís III, 2n 1a, 2n 2a, 3r 1a i 3r 2a, a XXXX, bloc B, planta baixa 3a, 1r 2a i 2n 1a i a La Massana, a XXXX escala A, 2n 1a, així com els aparcaments,trasters o altres annexos dels esmentats apartaments, i els rendiments obtinguts en concepte de lloguer o qualsevol altre fruït, d'ençà la incoació de la present causa, i dels comptes bancaris titularitat d' Pera, Sanç, Querol i de la societat ORG_0, SL, i en concret els comptes número XXXX, 04.09.026676, 04.09.029664, 04.09.600299, 04.09.6000300, XXXX i XXXX 3389, així com aquells comptes o saldos bancaris que foren transferits a l'AFA (o l'INAF) en el marc d'aquest procediment.

Cinquè.- Es condemna a Pera, Sanç i Querol al pagament solidari de les despeses processals causades".

III.- RESULTANT: El lletrat Sr. Josep Antoni SILVESTRE CÀNOVAS, exercint la defensa d' Pera, i posteriorment substituït per la lletrada Sra. Ramirez, formula apel·lació: demana la revisió de la sentència del Tribunal de Corts i sol·licita l'absolució d'Pera.

Estima que s'ha vulnerat el dret a la intimitat del seu defensat. El fet que no existís una protecció legal no significa que avui s'ha de considerar dita prova com a lícita.

Principalment, sosté que els fets pels quals es segueix la present causa estarien prescrits.

Estima que el Codi penal aplicable seria el de l'any 1990, atès que no hi ha ànim de lucre, no hi ha delictes, en plural, comesos a l'estranger, ni associació per delinquir. La pena de presó seria de 8 anys, amb una prescripció de 6 anys. En haver-se iniciat la investigació l'any 2004, tots els fets anteriors a 1998 estarien prescrits.

El delicte continuat es va introduir més tard, i per tant, no es pot considerar un delicte continuat per englobar fets anteriors a aquesta data. La circumstància d'habitualitat no existia en el tipus de 1990.

Exposa sobretot que la droga comissada tenia un valor de mercat de 300.000 EUR, però el seu cost a Xile havia estat de 8.000 EUR, i fou condemnat sobretot en grau de temptativa, pel que no hi ha un delicte de tràfic que pugui generar aquests imports. S'està exigint una prova diabòlica, Pera no pot demostrar fets negatius. Si es posaren els fons ingressats al Principat a nom de la societat ORG_0, fou per eludir les obligacions de la Llei de fiscalitat a l'estalvi.

Sosté que el Sr. Pera va treballar a Rússia per diverses empreses del 1993 a 2.000, el que el Tribunal sembla ignorar.

Segons la defensa, tot allò adquirit per Pera abans de l'1 de setembre del 1990, data d'entrada en vigor del codi penal, així com les rendes, no pot ser constitutiu de blanqueig. Omet el tribunal indicar la data exacta on es trobaven aquests diners depositats en els comptes bancaris del Sr. Pera: abans del mes de setembre de 1990, Pera ja tenia comptes bancaris al Principat.

La sentència es basa únicament amb indicis, possibilitats, hipòtesis, sense respectar la presumpció d'innocència.

Exposa que "la sentència recorreguda, en la mesura que destria només els incidís incriminatòris, sense tant sols aturar-se a justificar per què la prova sobre l'origen lícit o no punible dels béns aportats per les defenses no pot ser tinguda en compte, suposa conculcar allò disposat als articles 9.4, 10.1 i 10.2 de la nostra Constitució, havent-se d'afegir la vulneració del dret a la intimitat (14 CA) en connexió amb els drets a la jurisdicció per l'obtenció il·lícita dels antecedents penals del meu mandat i per connexió d'antijuricitat, de la nul·litat de tot el procediment; el que juntament amb la prescripció i la resta d'al·legacions han de servir per declarar l'absolució del Sr. Pera."

IV.- RESULTANT: El lletrat Sr. Jesús Talavera, advocat defensor de Sanç i Querol, també formula recurs d'apel·lació. Sol·licita la lliure absolució de les seves defensades.

Mostra la seva conformitat en relació amb a les adquisicions dels 11 immobles que relata la sentència a partir de l'entrada en vigor del codi penal de 1990. Però anteriorment, havia adquirit Pera pisos, entre aquests un que va vendre a Machado el 8 de maig del 2000. No figuren al relat de fets, però han sigut comprats de manera lícita. Havia adquirit també varis béns a Espanya anteriorment a 1990. Tots aquests immobles li rentaven lloguers lícits.

A partir de l'aparició del nou codi va comprar 11 apartaments a Andorra. Les adquisicions dels apartaments efectuades entre l'1 de setembre i el 31 de juliol de 1992 han estat investigades en la present causa. Però es tracta de fets prescrits, la causa essent iniciada el 16 de setembre de 2004.

El període d'investigació es troba circumscrit entre el 16 de setembre de 1994 i el 16 de setembre de 2004, no s'ha produït cap adquisició. Doncs, la percepció dels fruits dels apartaments és lícita com ho és l'ingrés de sumes justificades per vendes. S'ha demostrat de manera clara que Pera tenia la capacitat econòmica suficient en el moment d'adquisició dels apartaments, actuacions lícites que queden desvinculades del delicte que apareix en l'any 2.000, 8 anys després.

Afegeix que els diners que han emprat per a sobreviure les dues defensades provenen dels arrendaments dels pisos adquirits per Pera: no són contrapartida de cap delicte ja sigui per inexistència del codi penal o per prescripció.

Sosté que la norma d'aplicació és el Codi penal de 1990. El darrer acte d'ocultació és la transmissió dels immobles, l'any 1992, doncs l'adquisició no és una conducta d'ocultació, i per tant, quan s'inicia la investigació ja està prescrit.

No és un delicte continuat, és un acte únic d'ocultació, i el delicte continuat no es pot aplicar en perjudici del reu, doncs en aquella data no estava previst legalment. Tampoc és un delicte permanent com són les conductes de possessió, ni està tipificada l'ocultació de la contrapartida. En tot cas, el que es cobra són els fruits lícits de la contrapartida d'un delicte, però el delicte de blanqueig ja s'ha esgotat.

Considera que és una investigació prospectiva, atès que la investigació s'inicia sense causa de delicte, doncs el fet que un estranger tingui diversos pisos no és una situació anòmala, i si hi hagués hagut causa de delicte la policia ho havia de comunicar a les autoritats judicials.

Sosté que la sentència fa una interpretació extensiva del tipus penal, atès que les conductes d'adquisició i transmissió no estaven tipificades en aquella data. Tampoc existeix un delicte origen, atès que la droga comissada no va generar cap benefici. No es pot deduir que el tràfic de droga fos el modus vivendi de Pera, doncs no hi ha cap element en la condemna penal que així ho indiqui. Per altra part, els ingressos en efectiu no eren un indici de blanqueig a Andorra als anys 1990-2000, doncs són propis de l'evasió fiscal, no delictiva en aquella època.

Tampoc hi ha delicte origen, atès que la droga comissada no va generar cap benefici. Precisa que les dos dones ignoraven la implicació de Pera en el tràfic de drogues.

Segons la defensa, el delicte de blanqueig no és un increment injustificat del patrimoni, i ha quedat acreditat que els diners provenen de la venda d'immobles a Espanya. Els diners es traslladen a Andorra per evitar pagar la multa imposada a Pera, no per ocultar-ne l'origen. Estima que no és normal que les seves defensades hagin de demostrar l'origen de cada ingrés, i per tant, la prova indiciària aportada per l'acusació és insuficient.

En el seu escrit posterior, indica que no és de rebut pretendre que l'autoblanqueig no es pugui demostrat amb la mateixa condemna que relata precisament una actuació individual en la comissió del delicte origen.

V.- RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs d'apel·lació interposat per les representacions lletrades dels Srs. Pera, Sanç i Querol, i interessa la confirmació íntegra de la Sentència, de 17 de gener del 2024, del Tribunal de Corts, impugnada.

El Ministeri Fiscal considera els fets com a constitutius d'un delicte de blanqueig, atès que el delicte subjacent queda acreditat per la condemna dictada per l'Audiència Provincial de Madrid a Pera, per un delicte de tràfic de cocaïna. Existeix una coincidència temporal amb els moviments i manca de mitjans de vida lícits de Pera en el decurs de tota la seva trajectòria. A més, hi han molts indicis de blanqueig, doncs s'utilitzen fórmules d'ocultació dels fons, es trasllada l'efectiu a l'estranger i es fa circular per diversos comptes, sense cap sentit comercial ni financer, més enllà de dificultar la identificació del seu origen, el què és propi de l'ocultació. Els moviments anteriors a 1990 són, en part, l'origen dels fons que constitueixen el delicte de blanqueig i com a tals han de ser valorats. El fet que el blanqueig no estigués tipificat no evita resseguir l'origen dels fons.

Afegeix que els ingressos en efectiu no garanteixen la traçabilitat i l'única prova d'activitat professional lícita són les declaracions de Pera, pel que tot el seu patrimoni prové de l'activitat delictiva. Arran de la detenció de Pera es fan moviments de concentració del seu patrimoni en un únic compte, a nom d'una societat estrangera interposada, sense activitat, i finalment, s'intenten posar a nom d'un tercer, sense relació aparent amb Pera, el que havia de ser la fase final del blanqueig, aconseguint una confusió patrimonial absoluta.

Aquestes operacions van permetre a Sanç i Querol subvenir a totes les seves despeses durant la detenció de Pera i fer fructificar aquest patrimoni.

Atès que aquests moviments d'ocultació s'executen durant un lapse de temps perllongat, a criteri del Ministeri Fiscal, concorre la circumstància d'habitualitat.

En conseqüència, sol·licita confirmació integral de la sentència

VI.- RESULTANT: La Sala penal va dictar sentència en data 22 de gener de 2025, la qual va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional per sentència de data 19 de maig de 2025, per tal que la Sala penal dictés una nova resolució que estimi oportuna, en haver considerat que la interpretació del pricipi de retroactivitat in mitius realitzada per la sala penal, es limita a comparar les penes assignades, sense prendre suficientment en compte la tipificació dels delictes, en quant a l'aplicació del codi penal aplicable en el temps.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Aplicació de la llei penal en el temps.

La primera qüestió fonamental consisteix en l'aplicació de la llei penal en el temps. Sabem que la llei penal disposa únicament per futur sense retroactivitat. Però en el cas d'una legislació més favorable al reu, la llei més dolça s'aplicarà als fets anteriors a la seva aplicació, en conformitat amb el principi de la retroactivitat in mitius.

El principi de l'aplicació retroactiva de la llei penal més favorable al reu figurant a l'article 7 del Codi penal andorrà, té el seu origen en la Déclaration des Droits de l'Homme de 1789 i es fonamenta en l'idea que la llei penal reflexa l'estat actual de la societat. Ha sigut consagrat posteriorment per l'article 15 del Pacte internacional relatiu als drets civils i polítics i l'article 7 de la Convenció europea des drets humans. Segons el tribunal europeu, « si la loi pénale en vigueur au moment de la commission de l'infraction et les lois pénales postérieures adoptées avant le prononcé d'un jugement définitif sont différentes, le juge doit appliquer celle dont les dispositions sont les plus favorables au prévenu »(Scoppola c. Italie (no 2)[GC], no 10249/03, § 109, 17 septembre 2009, et Koprivnikar c. Slovénie, no 67503/13, § 49, 24 janvier 2017) ». La juridicció penal ha de verificar si la nova tipificació apareix en el seu conjunt, és a dir en la seva globalitat, més favorable al reu.

Concretament, en el present cas, convé establir quin és el Codi penal aplicable als fets d'autes, el de 1990 o el de 2005. Segons la defensa, en haver-se iniciat la investigació l'any 2004, tots els fets anteriors a 1998 estarien prescrits, punt de vista no compartit pel Ministeri fiscal.

Per comparar els dos codis, convé prendre en consideració que el codi de 2005 (article 410 CP) preveu una pena inferior a la del codi de 1990 (article 146 CP). Entren també en consideració els elements constitutius del delicte de blanqueig, els quals són efectivament més amplis en el codi de 2005 que en el codi anterior i doncs de més fàcil constitució, per tant - in abstracto - més desfavorables a la persona implicada. En efecte, el codi de 2005 introdueix altres conductes criminals que el tràfic de droga, el proxenetisme i el terrorisme tipificats de manera exhaustiva en el codi de 1990 per qualificar el blanqueig - parlant principalment de "béns que provinguin de qualsevol delicte major" amb pena de presó superior a 3 anys i accessòriament de "delictes menors de proxenetisme o de tràfic de drogues".

No obstant, convé determinar in concreto la llei més favorable, és a dir comparar els efectes jurídics de cara a la situació analitzada. En aquest sentit, aquesta nova tipificació de 2005 no influeix de cap manera en el cas d'autes, tractant-se de diners provenint d'un delicte de tràfic de droga. Si fossin diners provenint d'un delicte d'estafa o d'un altre delicte major amb pena superior a 3 anys, és evident que l'ampliació del delicte de blanqueig realitzada en 2005 seria desfavorable tant in concreto com in abstracto - ampliant el perímetre d'aplicació del delicte de blanqueig - però en el present cas, la tipificació relativa al tràfic de drogues figura en els dos textos, de manera específica i exhaustiva en el primer, de manera non especifica en el segon. La versió del text de 2005 no agreuja concretament de cap manera la situació del blanqueig de diners provenint de la droga. Únicament pertoca als altres delictes majors amb pena superior a 3 anys, exclosos en la legislació anterior.

Per tant, la tipificació essent concretament equivalent, és el criteri de la pena que permet en el cas d'autes considerar quin codi s'aplica en matèria de blanqueig de tràfic de droga.

Si apliquem el Codi penal de 1990, cal determinar si estem davant la conducta prevista en el tipus bàsic de l'article 145 de dit codi o davant del tipus agreujat previst a l'article 146.

El tipus penal de l'article 145 del codi penal, tal i com el configura el Codi de 1990, està previst per aquelles conductes de participació desinteressada en la ocultació del bé d'origen delictiu. En canvi, totes les conductes amb ànim de lucre recauen en el tipus agreujat de l'article 146 del Codi penal.

En el cas d'autes, si apliquem el Codi penal del 1990, els fets pels quals es condemna el Sr. Pera, serien amb evidència constitutius d'un delicte de blanqueig de l'article 146 del Codi penal, el qual integra un agreujant per ànim de lucre: en efecte, el Sr. Pera i les Sres. Sanç i Querol actuaren - com ho considerarem posteriorment - amb aquest ànim, donat que intentaven obtenir un rendiment amb els propis actes de blanqueig, a través els múltiples i abundants lloguers i la plusvàlua de les inversions immobiliàries.

És evident que tant el Sr. Pera va blanquejar els diners amb una modalitat lucrativa de la mateixa manera, que les Sres. Sanç i Querol obtenien una retribució de l'activitat que tenien a través els imports assignats pel Sr. Pera. Doncs, els tres recurrents es lucraren de l'operativa de blanqueig.

Afirma la defensa que no s'ha obtingut cap benefici econòmic en l'operació que va donar lloc a l'arrest de Pera Però aquest element és irrellevant als efectes de considerar els elements constitutius del tipus. En efecte, es jutja el delicte de blanqueig, no el fet que Pera va ser implicat en un tràfic internacional de droga, trobant-se en possessió d'una important quantitat de cocaïna en XXXX, procedent de Santiago de Xile, pel qual ha sigut condemnat a 9 anys de presó a Espanya en 2001, malgrat que aquest fet constitueixi un indici important sobre la implicació de Pera en el tràfic internacional de droga

Per tant, ens trobaríem en el tipus agreujat previst a l'article 146 del Codi penal de 1990, el quin té una pena prevista de fins a 10 anys de presó, i per tant, el termini de prescripció aplicable seria de 15 anys.

Pel que fa al Codi penal de 2005, la pena màxima, fins i tot pel tipus agreujat, és de 8 anys, el què significa que és inferior a aquella prevista pel Codi penal anterior. En resulta que, com ho precisarem desprès, que la prescripció és de 10 anys.

En conseqüència, el Tribunal de Corts aplica de manera pertinent el Codi penal del 2005, més favorable als reus en quant a la pena amb una tipicitat equivalent, quan es tracta d'un blanqueig que concerneix el tràfic de droga.

II.- CONSIDERANT: Vulneració del dret a la protecció de dades o a la intimitat i actuació de la policia.

En quan a la pretesa vulneració del procés degut i del dret a la intimitat per l'obtenció d'informació dels registres d'Ordenament Territorial i dels Comuns, respecte a la propietat de béns immobles, la sentència fa una aplicació correcta del dret aplicable.

La sentència subratlla que el mer fet de conèixer la titularitat real d'un bé immoble no afecta al dret a la intimitat que justifiqui la necessitat d'una intervenció judicial. L'article 87 del Codi penal vigent a la data dels fets, a l'igual que la jurisprudència, considerava que tenien afectació al dret a la intimitat les intervencions telefòniques, les perquisicions i els controls bancaris, però no s'incloïen dades com el domicili o la titularitat dels béns immobles. Com ho relleva el Tribunal de Corts, la Llei de protecció de dades exclou de la seva aplicació les investigacions policials i els procediments seguits per il·lícits penals.

A més, en aplicació de l'article 22 del Codi de procediment penal, "la policia ha de procedir a la investigació immediata, practicant totes les diligències necessàries", i per tant té que recollir la informació de la que disposen la resta de departaments de Govern en el marc de l'exercici de les seves funcions, i coopera amb els Comuns, d'acord amb l'article 10 de la Llei del Cos de policia. El fet que el registre no sigui accessible al públic en general no és oposable al Servei de Policia quan - en exercici de les seves funcions - sol·licita informacions d'interès per a una investigació penal.

És a dir, el Servei de Policia no sols pot, sinó que té l'obligació ("ha de"..) d'actuar d'ofici tant aviat rep la notitia criminis.

Pel que respecta a l'obtenció d'informació en el marc de la cooperació policial, convé subratllar que els convenis internacionals subscrits per Andorra no només possibiliten sinó que obliguen l'Estat andorrà a cooperar "en la mesura més amplia possible".

Per altra part, la defensa del Sr. Pera denuncia el fet que la investigació que s'inicià tenia caràcter prospectiu.

Però, en realitat, una investigació prospectiva equival a l'obertura d'una causa general contra una persona, és a dir, una investigació generalitzada sobre tots els aspectes i les activitats d'una persona. No és el cas d'autes quan la investigació es fonamenta en una sospita inicial que suposa la possible comissió d'una activitat criminal. Les diligències preliminars van dirigides en tot moment a investigar un presumpte delicte de blanqueig.

Així, el Servei de Policia en el seu primer informe, de setembre del 2004, ja delimita l'objecte de la seva investigació a "actuacions encaminades a ocultar els fons d'origen criminal, que puguin constituir presumptes delictes de blanqueig de diners o valors procedents del narcotràfic internacional". Té un objecte molt precís i identificat en l'existència de sospites concretes de blanqueig de diners, segons les quals l'avui recurrent Pera podia estar ocultant béns al Principat.

En efecte, semblaria molt estrany que una comunitat de propietaris demandés una persona que no consta com a propietari de cap immoble al Principat, fet que raonablement feia pensar al Servei de Policia, que Pera podia estar ocultant aquells béns immobles, el que va delimitar l'objecte de la investigació.

Per tant, la investigació no es pot qualificar de prospectiva: es basa en els indicis que sorgeixen en el marc d'una actuació policial practicada a instància del Batlle civil, i a partir dels dits indicis s'efectuen actuacions destinades a esbrinar si els fets poden ser constitutius d'un delicte de blanqueig. No es tracta de cap manera d'una inquisitio generalis. Per altra part, convé recordar que, amb anterioritat, en 2001, Pera fou condemnat a Espanya per tràfic de cocaïna per fets de l'any 2000.

En aquella època, ja estava vigent la Llei de cooperació penal internacional i de prevenció del blanqueig de diners, aprovada l'any 2.000, que obligava a denunciar als subjectes obligats a reportar davant la Unitat d'intel·ligència financera qualsevol operació o projecte d'operació en cas de "sospites" (article 46), la qual inclou també els assessors fiscals com a subjectes obligats, tenint en compte que l'excusa fiscal era utilitzada per persones vinculades en realitat al narcotràfic i no al frau fiscal. Observem que aquest text legal també identificà la compravenda de béns immobles professionalment a aquesta activitat com a subjectes obligats (article 45).

III.- CONSIDERANT: Naturalesa i prescripció del delicte de blanqueig .

El delicte de blanqueig, segons es deriva dels propis convenis internacionals, consisteix a utilitzar un conjunt d'instruments o procediments amb la finalitat que béns o actius financers tinguin aparença de ser legals. La seva finalitat és donar aparença de legitimitat a béns d'origen delictiu o que provinguin d'una activitat delictiva.

Són susceptibles de ser considerades responsables de blanqueig tant les persones que realitzen el delicte principal, com qualsevol altra persona que ajuda a cometre el delicte o a dissimular la procedència il·lícita dels fons.

Com ho ha exposat de manera pedagògica en el seu escrit el Ministeri fiscal i com ho mencionen els diversos estudis de la UIFAND, la pròpia naturalesa del delicte de blanqueig es vertebra generalment tres fases successives i entrelligades: col·locació, encobriment i integració.

La primera fase, dita de col·locació, consisteix en introduir els diners provinents de l'activitat delictiva, en general en metàl·lic en el sistema financer d'un país.

La segona fase, d'encobriment, consisteix en transformar o convertir aquells diners directament provinents del delicte, en altres actius, amb finalitat d'ocultar el seu origen, de complexificar o de dificultar la traçabilitat, és a dir, la possibilitat d'arribar a determinar l'origen delictiu dels actius.

Finalment, la tercera fase és la d'integració: correspon a la recuperació dels diners en una forma diferent a la que tenia inicialment, amb l'aparença de total legitimitat, per exemple, compra d'immobles, acords de préstec, etc...

En el cas d'autes, com ho demostra l'acusació, el procés de blanqueig utilitzat per Pera, Querol i Sanç, obeeix al típic esquema de blanqueig anteriorment descrit.

En efecte estem en presència de diners provinents directament i indirectament del narcotràfic que s'han col·locat -essencialment en efectiu, en diferents comptes bancaris i que s'han amagat a través d'inversions diverses i compra-venda d'immobles i que finalment s'han integrat, ja sigui com a rendes aparentment lícites d'uns lloguers d'uns immobles adquirits amb diners provinents del narcotràfic o amb diners provinents de venda d'aquests immobles adquirits amb diners procedint del narcotràfic.

Darrere varies capes i diversos actius o bé operacions, es troba en realitat el veritable origen delictiu del diners. És la aproximació del dret dels països moderns o del Consell d'Europa del delicte de blanqueig, com figura tant en el Codi penal del 1990 com en el del 2005.

L'objecte del delicte de blanqueig està materialitzat pels fons resultants de l'activitat il·lícita -que la seva provinença sigui directa o indirecta. En aquest sentit, ho ha manifestat la jurisprudència tant dels països veïns com la del Principat d'Andorra, (v.g., Sentències del Tribunal de Corts, de 26 de febrer del 2010, causa TC-122-3/06; de 10 de juny del 2021, causa 6000121/1, Sentència 18-2022, del 18 d'octubre del 2022, de la Sala Penal del tribunal Superior de Justícia).

Sense ser un delicte permanent -de conformitat amb la jurisprudència i la doctrina tant espanyola com francesa ( Sts 707/2006 de 23 de juny; Cass.crim. 11 setembre 2019 n. 18-81-040, no. 27 i 34) i d'influència europea i contràriament a la qualificació del Ministeri Fiscal- el blanqueig és un delicte únic de caràcter complex i de concepte global, integrat per una pluralitat d'accions que, mentre no s'esgoten les transformacions successives no prescriu. Aquests actes formen part conjuntament d'un únic procés d'ocultació e integració patrimonial que es perllonga en el temps.

En resulta que el dies a quo del termini de prescripció en el cas del delicte de blanqueig, només es produeix una volta consumat aquest delicte, de tal manera que el delicte de blanqueig es continua cometent mentre continuen els actes d'ocultació o de transformació.

En el cas d'autes, el procés de blanqueig utilitzat per Pera, Querol i Sanç, obeeix al típic esquema de blanqueig anteriorment descrit:

- col·locació als comptes bancaris del Sr. Pera, estratificació dels diners i addició de capes a través l'adquisició d'immobles, lloguers per obtenir rendiments, inversions, etc.;

- posteriorment, recuperació d'aquells fons originàriament delictius com a producte d'una activitat aparentment lícita, a través la venda dels immobles adquirits amb els diners de la droga o les rendes derivades;

- en fi, actes bancaris de concentració, interposant societats pantalla com ORG_0 per acabar recuperant els diners.

En aplicació del Codi penal de 2005, la prescripció per als delictes majors és de 10 anys. La causa penal s'inicia el 16 de setembre del 2004 ; per tant, la prescripció afectaria únicament fets anteriors al 17 de setembre del 1994. Ara bé, en el cas d'autes, com ho observa la sentència recorreguda, "no hi ha acusació per fets anteriors als 10 anys anteriors a la incoació de la causa en 2004". Malgrat la data d'adquisició dels immobles- anterior al 1994- l'explotació posterior i continuada dels béns adquirits de manera il·lícita- a través dels beneficis o guanys obtinguts d'aquests béns, formen part en sí mateix del delicte de blanqueig, tenint en compte que es forma per capes successives.

IV.- CONSIDERANT: Qualificació dels fets: agreujant d'habitualitat

Els fets d'autes es produeixen pel que fa a les Sres. Sanç i Querol en un període de més o menys cinc anys, en que les referides, amb el coneixement del Sr. Pera, i seguint instruccions d'aquest últim, cometen varis actes dirigits a l'ocultació del patrimoni, materialitzats per diferents fets: la no-regularització de la propietat dels immobles, els cobraments periòdics dels lloguers dels pisos de Pera, mitjançant xecs a nom de l'una o l'altra, els moviments repetits de fons entre els diferents comptes bancaris controlats per les Sres. Sanç i Querol, entre el mes de juny de l'any 2000 (època de l'empresonament de Pera) i el setembre del 2005. Aquesta pluralitat d'actes, que es repeteixen en el temps, manifesten - com ho precisa molt bé la sentència - una situació d'habitualitat en l'acció prevista per l'article 410 del Codi penal, vigent al moment dels fets.

En canvi pel que fa a la circumstància agreujant d'actuar en grup organitzat, el Tribunal de Corts va estimar de manera pertinent, que no hi havia planificació en les tasques, sinó que Pera, en trobar-se empresonat i no poder gestionar el seu patrimoni personalment, va donar instruccions, primer a la Sra. Sanç i després a la Sra. Querol, en tant que esposa i mare de la seva filla l'una, i parella l'altra. En efecte, el fet que tots pertanyin al mateix grup familiar, va permetre al Tribunal de Corts considerar que no va concórrer la circumstància de grup organitzat, contràriament al que pretenia el Ministeri fiscal. Es únicament l'expressió d'una solidaritat familiar, sense estructura de tipus mafiós.

V.- CONSIDERANT: Proves del delicte blanqueig

La jurisprudència tant andorrana com internacional, ha reconegut, en varies ocasions, la quasi impossibilitat d'obtenir prova directa del delicte de blanqueig, esdevenint la prova indiciària imprescindible. Per tant, la impossibilitat de justificar l'origen dels fons per part dels reus -com en el cas d'autes - o l'absència de prova de tota activitat professional o econòmica en contrapart, són indicis essencials en la manifestació de la veritat.

Segons el Tribunal europeu (Zschüschen c. Bèlgica (d 23572/07 Décision 2.5.2017 [Section II] Article 6 Article 6-2 Presumpció d'innocència/Condemna per blanqueig en l'absencia de justificacio de l'origen dels fons), « La charge de la preuve relative à la provenance illégale ou criminelle est satisfaite lorsque, sur la base d'éléments de fait, toute provenance légale de ces choses peut être exclue avec certitude ». Afegeix la sentència de manera molt significativa: « Pour faciliter l'action pénale, les auteurs de la présente Convention ont rappelé qu'il importait que les autorités chargées des poursuites n'aient pas à prouver tous les éléments factuels d'une infraction principale spécifique, si la preuve de l'origine illicite des biens peut être déduite de l'ensemble des circonstances de l'affaire».

Si l'origen dels fons no té cap explicació lògica o concreta, és un indici essencial de l'existència d'un blanqueig. Sinó, seria renunciar al principi d'autonomia del delicte de blanqueig, sobretot en cas d'operacions en metàl·lic destinades a esborrar tota traça comptable.

Aquestes normes excepcionals de prova són compatibles amb la presumpció d'innocència. En dita sentència, el Tribunal europeu conclou expressament en aquest sentit : "Dans ce contexte, on ne peut pas davantage déclarer que l'approche adoptée par les juridictions du fond en l'espèce, suivant la jurisprudence constante de la Cour de cassation, a eu pour effet de déplacer la charge de la preuve de l'accusation sur la défense, en contravention au principe de la présomption d'innocence garantie par l'article 6 § 2 de la Convention".

Com ho precisa el Codi penal aplicable de 2005 (article 409), en el seu redactat aprovat per la Llei 9/2005, del 21 de febrer: "El qui cometi un acte per ocultar l'origen de diners o valors així com els béns adquirits amb aquests o llur contrapartida, provenint de qualsevol delicte major que tingui assenyalada una pena de presó el límit màxim de la qual sigui superior a tres anys o d'un delicte menor de proxenetisme o tràfic de drogues, coneixent-ne la procedència i sense haver estat condemnat com a autor o còmplice, ha de ser castigat amb pena de presó d'un a cinc anys i multa fins al triple del seu valor." Observem que aquest article ha experimentat nombroses modificacions fins l'actualitat. Però s'aplica a delictes majors i exigeix el mer coneixement de la procedència il·lícita, sense exigir la participació al delicte.

Es desprèn que la conducta típica és qualsevol acte per ocultar l'origen de diners o valors. La al·legació dels recurrents en el sentit que quedarien excloses les conductes de transmissió i adquisició pel fet que foren expressament introduïdes al Codi penal en una modificació posterior, no pot ser presa en consideració. Com ho considera la sentència recorreguda, la fórmula "un acte per ocultar l'origen" no preveu cap limitació respecte a quin tipus d'acte ha de ser: per tant, tot acte dirigit a dissimular l'origen delictiu del patrimoni permet no descartar les dites conductes.

En el cas d'autes, el vincle entre Pera i el fet delictiu està clarament acreditat amb la condemna per sentència de data 16 de gener del 2001, núm. 4/01, de la Secció 7a de l'Audiència Provincial de Madrid, com a autor d'un delicte contra la salut pública, subsegüent a la detenció de Pera a XXXX, procedent de Santiago de Xile, trobant-lo en possessió de 2.630'9 grams de cocaïna amagats en faixes amagades al cos. Aquesta elevada quantitat de droga fa presumir que la relació del Sr. Pera amb el tràfic de droga no era casual, sinó que s'allargava en el temps. En el seu passaport expedit l'any 1992 figuren nombrosos segells i freqüents viatges anteriors del Sr. Pera a països llatinoamericans, com Perú, Bolívia, Xile o Paraguai, sense que hagi pogut justificar cap activitat mercantil lícita en aquests països.

En quant a l'origen del fons, una vegada constatats els indicis de la seva procedència il·lícita, correspon als recurrents acreditar l'origen lícit dels béns en qüestió. Malgrat l'activitat probatòria desenvolupada per la defensa, pràcticament totes les transaccions al Principat ho foren en efectiu - el que no és il·lícit en sí mateix - però el que esborra totalment i voluntàriament la traçabilitat de les operacions. Tenim aquí una il·lustració del sistema de la Probatio diabòlica: fa impossible determinar si aquests fons provenen realment o no d'una operació immobiliària, del cobrament d'un xec per caixa o d'altra operació lícita o il·lícita.

Convé subratllar que a la vista oral, el propi pèrit de part aportat per les defenses no ha pogut identificar una font d'origen lícit dels diners, pretenent que Pera tenia capacitat econòmica per adquirir immobles com els del Principat. No va poder explicar els errors en les xifres, va computar drets de crèdit com a possibles diners utilitzats per comprar immobles, va intentar qualificar pagaments en efectiu com per pagaments amb targeta. Com ho menciona el Ministeri Fiscal, mai analitzà d'on van sortir els diners per adquirir els 300.000 euros de droga o com la va adquirir. A més, el seus comptes bancaris es nodreixen en efectiu de diners en diverses divises: lliures esterlines, pessetes, marcs... La sala penal observa també que malgrat els vincles econòmics que invoca el recurrent amb Rússia, els fons en efectiu ingressats al seu compte bancari no són en rubles sinó en altres monedes europees.

Per un altre costat, cap dels seus béns a Andorra provenen d'una herència o un patrimoni familiar identificat, sinó que foren adquirits per ell mateix, sense que hagi pogut acreditar cap activitat laboral o professional lícita en tota la seva vida activa. Afirma el recurrent Pera en la seva declaració, que treballà uns anys a una empresa de Veneçuela, però en cap dels països on pretén haver treballat no es troba en mesura de justificar cap cotització a la seguretat social, ni cap declaració fiscal, ni ingressos, ni contractes, ni documentació comercial, ni activitat bancària professional. Els propis documents bancaris dels comptes del Sr. Pera a Andorra identifiquen en quant a la seva activitat econòmica el següent "sense professió" (v.g. foli 1831). Malgrat el fet de presentar-se com a empresari o rendista en el seu KYC, Pera no ha tingut cap empresa donada d'alta en cap dels països on ha pretès treballar.

Pretén que és "objector fiscal", però un objector fiscal està en mesura d'acreditar alguns elements sobre l'origen dels fons no declarats a l'administració per exemple, -a través d'una activitat econòmica no declarada però atestada per uns ingressos, unes despeses, un contracte, un registre mercantil, una societat, uns col·legues o empleats - i restablir una relativa forma de traçabilitat. El fet de no haver pogut aportar cap testimoniatge d'un tercer -amb qui hagués treballat com col·lega o client, ni cap altra prova de la seva activitat empresarial, condueix al Tribunal de Corts a considerar lògicament que l'origen dels fons està en relació amb la seva implicació amb el tràfic de drogues.

La única justificació que aporta la defensa és la venda d'una propietat immobiliària el 15 de juliol 2002 de Pera a Espanya, per un preu important (1.577.382 euros), posterior a les compres d'apartaments a Andorra. És veritat que en 2002, les dues dones implicades ingressaren importants sumes en efectiu, el que pot coincidir en particular amb el dipòsit de la quantitat de 576.000 EUR en efectiu en aquest període. Però aquests pagaments en efectiu provoquen en l'absència de tota traçabilitat, una confusió patrimonial absoluta que no permet verificar la proporció dels diners provinents de la venda i els diners provinents del tràfic de drogues. Però, com ho observa subtilment la sentència recorreguda, fins i tot acceptant el fet no provat que part dels diners ingressats en efectiu a Andorra provinguessin de la venda de les propietats immobiliàries del Sr Pera a Espanya, això no acreditaria el seu origen lícit, sinó que el que caldria acreditar és que aquestes haguessin estat adquirides amb fons d'origen lícit, el que no ha estat el cas d'autes.

En fi, la utilització de contractes de promesa de compravenda dels apartaments, per mantenir una constant opacitat entra perfectament en la tipologia de blanqueig de diners. Així, Pera ordenà i autoritzà tots els actes de disposició del seu patrimoni comesos a partir de la seva detenció l'any 2.000 amb la intenció de preservar el seu patrimoni, que a partir d'aquesta data queda deslligat de la seva titularitat: els pisos no s'escripturen, els lloguers els cobren les Sres. Sanç i Querol, a través de xecs al seu nom o al portador. Per altra part, els saldos dels seus comptes bancaris passen a comptes de la titularitat de Sanç i Querol, transitant entre diversos comptes: elles els transferiran després al compte de ORG_0 que tampoc té cap relació amb Pera.

És difícilment creïble també la versió en virtut de la qual els moviments patrimonials no s'haurien dut a terme per a ocultar un patrimoni il·lícit, sinó per a evitar el pagament de la pena de multa imposada a Pera per l'Audiència provincial de Madrid, sobretot si tenim en compte que les penes imposades per sentències estrangeres no són executables al Principat.

Únicament es va justificar l'existència de ORG_0, però aquesta apareix molt desprès a l'any 2.000 i va tenir una activitat comercial deficitària i pràcticament inexistent en relació amb els imports en qüestió: la compatibilitat molt succinta de la referida societat, menciona només 3 operacions d'un import global de pocs milers d'euros. Es pot deduir que aquesta societat fou utilitzada com a societat pantalla interposada per simular una activitat financera que justificava els ingressos, donat que el dèbil balanç financer de la societat ORG_0 no es pot comparar de cap manera amb el volum dels moviments dels comptes dels recurrents, Pera, Querol i Sanç.

A partir de l'1 de març del 2000, data de la seva detenció a Espanya, el Sr. Pera opera d'un altra manera per blanquejar. Reestructura totalment el seu patrimoni: surten diners en efectiu dels seus comptes per ingressar-los als comptes bancaris de la Sra. Querol i la Sra. Sanç o de la societat ORG_0, per amagar el veritable titular. Va autoritzar a la Sra. Sanç a gestionar el seu patrimoni al Principat, però ho va fer a través d'una autorització predatada del 18 de febrer del 2.000 i on fa constar que es troba a Moscou, amb la única intenció d'ocultar als agents immobiliaris la seva situació és a dir, la seva detenció provisional. La Sra. Sanç i, posteriorment, la Sra. Querol, cobren els lloguers per xec i retiren el mateix per caixa, enduent-se l'efectiu per evitar que en els comptes bancaris quedin registrats els ingressos dels lloguers. Com ho observa la sentència recorreguda, tampoc regularitzen la situació administrativa dels immobles, ni els escripturen dins el termini legalment establert, malgrat el fet que la Sra. Sanç a través el seu poder general hauria pogut escripturar els pisos davant notari. En conseqüència, ambdues van participar activament en l'ocultació del patrimoni immobiliari de Pera a Andorra.

L'any 2005, s'observa una forta estratègia d'estratificació prèvia concentració: el 04-05/07/2005, els diners passen del compte ref. 1243043642 de Sanç i Querol al compte ref. 29664 també d'aquestes, per passar el dia 08/07/2005 al compte ref.- 600299 titularitat de ORG_0. Es realitza també una operativa similar el mes d'agost l'any 2005, amb un reintegrament en efectiu de més de 600.000 euros del compte ref. 29664 esmentat i correlatiu ingrés en efectiu del mateix import al compte ref. 600299.

És cert que cap d'elles disposa de mitjans de vida propis que puguin justificar els ingressos als seus comptes bancaris, utilitzant els diners de Pera. La declaració de Sanç en la vista oral fou clara en aquest sentit, quan manifestà que a l'estiu del 2.000 no li sobraven els diners, i que sense l'ajuda econòmica de Pera no podia ni tant sols pagar l'escola de la seva filla. Admet que els diners que ingressaren a Andorra, provenien tots de Pera, dels rendiments dels pisos de Pera, dels seus comptes bancaris o de la venda del seu patrimoni immobiliari. Queda establert que la societat ORG_0 que creen conjuntament les dues dones, només va efectuar tres operacions amb pèrdues, com ho demostra la comptabilitat de la pròpia societat: no pot ser de cap manera l'origen de cap dels ingressos efectuats.

La Sra. Querol, en el moment de la seva instal·lació a Espanya, va recuperar els fons que tenia a Rússia, el quals provenien precisament de la venda del pis 3r 4a de XXXX I, d'Encamp, és a dir d'un apartament del Sr. Pera. Per tant, tampoc els fons aportats per Querol als comptes bancaris provenen d'una font lícita. Per la seva part, la Sra. Sanç va tancar la seva botiga de roba de Zaragoza perquè no li donava rendiments suficients.

Sembla impossible que Sanç i Querol no tinguin coneixement a que es dedicava el Sr. Pera abans de la detenció de Pera. Ambdues tenen perfecte coneixement del fet que es dedica al tràfic de drogues. En efecte, la Sra. Sanç el visita a la presó i va obtenir un poder general de Pera per a fer-se càrrec del seu patrimoni. Posteriorment, és la Sra. Querol qui es va desplaçar a Espanya per visitar-lo abans de contraure matrimoni amb Pera a la presó. Per tant, quan accepten actuar en el seu nom i integrar en el seu patrimoni els béns que són en aquell moment sota la titularitat de Pera, ho fan les dues dones amb total consciència de l'origen il·lícit del patrimoni en qüestió que gestionen, el què demostra una total implicació en les operacions de blanqueig. Existeix clarament un coneixement de l'origen il·lícit dels fons i doncs, l'element intencional de blanquejar, condició del delicte, no fa dubte.

En conclusió, durant un període aproximat d'uns cinc anys, de 2.000 a 2.005, les Sres. Sanç i Querol segueixen instruccions del Sr. Pera, dedicant-se a l'ocultació del patrimoni d'aquest últim. La quantitat de pagaments en efectiu destinada a esborrar tota traçabilitat, la manca de transferències amb canvis permanents de comptes, les múltiples operacions de reintegrament i ingrés immediat en comptes de traspassos, i sobretot la total inactivitat mercantil o quasi total dels tres recurrents, justificant l'origen dels fons en qüestió, constitueixen indicis concordants que demostren l'origen delictiu dels fons i que permeten desvirtuar la presumpció d'innocència al·legada per la defensa.

La defensa va plantejar que s'estava equiparant el blanqueig a l'increment injustificat del patrimoni, no tipificat en el codi penal andorrà. No obstant, es tracta de dos figures distintes: a diferència de l'increment injustificat del patrimoni, en el delicte de blanqueig existeix un vincle amb el delicte subjacent com en el cas d'autes, on el vincle entre Pera i el fet delictiu està acreditat amb la condemna per sentència de data 16 de gener del 2.001, núm. 4/01, de la Secció 7a de l'Audiència Provincial de Madrid, com a autor d'un delicte contra la salut pública, subsegüent a la detenció de Pera a XXXX, procedent de Santiago de Xile, en possessió de 2.630,9 grams de cocaïna.

En fi, l'anterior exempció prevista per l'autoblanqueig en el Codi penal en la seva versió del 2.005 (anteriorment a La Llei 18/2013, que entra en vigor el 31/10/2013, reformant l'article 409 entrat en vigor en 2.005) no és aplicable a favor de Pera. Els fets pels quals Pera fou condemnat a Espanya es limiten a la aprehensió de droga del dia 1 de març del 2.000, a l'aeroport de Barajas. Com ho precisa de manera adequada el Tribunal de Corts, aquests fets no van generar cap benefici econòmic, sinó que els guanys ingressats al Principat provenen d'operacions anteriors en relació amb el blanqueig.

La sentència del Tribunal de Corts va doncs demostrar l'existència del tipus penal de l'article 409 del Codi penal pel que fa a Pera, Sanç i Querol. Del delicte major de blanqueig, en són coautors els tres, per haver realitzat personalment els fets punibles, d'acord amb el previst als articles 20 i 21 del Codi Penal.

VI.- CONSIDERANT: Sobre el comís.

El comís és una mesura de caràcter real, l'objectiu de la qual és fonamentalment, evitar enriquiments injustos en casos de situacions patrimonials il·lícites, com en el cas d'autes. La manca de condemna per causes diverses com la prescripció penal, no pot fins i tot implicar una legitimació de l'enriquiment il·lícit de la persona responsable d'aquell delicte sinó que els diners producte del delicte han d'ésser confiscats a fi de no perpetuar una situació patrimonial il·lícita. Més precisament, el comís és conseqüència accessòria del delicte de blanqueig, distint de la responsabilitat civil, i el qual hi té per finalitat impedir la constitució o la perpetració de patrimonis il·lícits. No es tracta d'una condemna sinó de la confiscació d'un patrimoni que s'origina o es refereix a una activitat delictiva.

És en aquest sentit, que l'article 70 del Codi penal disposa que "en el moment de dictar sentència condemnatòria, el tribunal ha d'acordar el comís dels béns que pertanyen a la persona condemnada sobre els quals hi hagi indicis objectius suficients que procedeixen, directament o indirectament, d'activitats delictives i dels quals no se n'acrediti l'origen lícit". Es tracta d'anular qualsevol benefici il·lícit en relació amb el delicte. No importa que el bé objecte de comís sigui producte directe o indirecte de la infracció.

La prova de l'origen il·lícit pot resultar d'indicis, malgrat que els béns no procedeixen directament de l'activitat delictiva descoberta. En el cas d'autes, existeixen precisament una sèrie d'indicis que relacionen el comís amb el delicte: dipòsits múltiples i constants en efectiu, absència total d'activitat efectiva justificant l'origen dels diners, absència de traçabilitat dels comptes acumulació de béns al mateix temps, multiplicitat dels comptes, transformació del producte obtingut i dels beneficis, transferència patrimonial a terceres persones per la persona encausada i constitució d'una societat pantalla.

La sentència recorreguda no motiva ni justifica el comís de la sèrie apartaments d'autes figurant en la part dispositiva final.

No obstant, el tribunal havia, per aplicació de les disposicions de l'article 70 del Codi penal, d'acordar el comís els immobles radicats a Encamp, a XXXX, 3r 2a, XXXX, 1r 4a i 3r 2a, XXXX, 2n 1a, 2n 2a, 3r 1a i 3r 2a, a XXXXç, bloc B, planta baixa 3a, 1r 2a i 2n 1a i a La Massana, a XXXX escala A, 2n 1a, dels aparcaments, trasters o altres annexos dels esmentats apartaments i dels rendiments obtinguts en concepte de lloguer o qualsevol altre fruït - com ho precisa, d'ençà la incoació de la present causa - així com el comís dels comptes bancaris titularitat d'Pera, Sanç, Querol i de la societat ORG_0, SL, i en concret els comptes número XXXX, 04.09.026676, 04.09.029664, 04.09.600299, 04.09.6000300, XXXX i XXXX 3389, així com aquells comptes o saldos bancaris que foren transferits a l'AFA (o l'INAF) en el marc de la present causa.

Són instruments indissociables del delicte de blanqueig constatat en la present causa i relacionats amb l'activitat il·lícita de tràfic de drogues del Sr. Pera.

VII.- CONSIDERANT: Sobre les penes.

No concorren, pel que fa a cap dels processats, circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Segons l'article 56 del Codi penal: "El tribunal fixa la pena de manera raonada, dins els límits establerts per la llei, segons el que resulti de l'aplicació dels articles anteriors, valorant les circumstàncies atenuants i agreujants concurrents i, en general, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció social assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció (...)".

En la sentència recorreguda, s'ha valorat, de manera adequada, d'una banda, el temps transcorregut des dels fets, més de 20 anys, i d'un altre costat les dilacions processals produïdes que no són imputables a l'actuació dels processats. Accessòriament, el Tribunal de Corts va tenir en compte també la presència dels acusats en la vista oral, malgrat la circumstància que cap d'ells resideix a Andorra.

No obstant, es va prendre en consideració la gravetat dels fets, la importància del patrimoni mobiliari i immobiliari de Pera al Principat i la reintegració dels fons provinents del delicte en el sistema bancari, per justificar una pena de tres anys de presó condicional, amb un termini de suspensió de la condemna de quatre anys, per a tots ells, i una pena de multa de 2.000.000 EUR pel que fa a Pera i d'1.000.000 EUR per a cadascuna de les acusades, Sanç i Querol. A més, es condemna a tots tres a la pena complementària d'expulsió per un període de vint anys.

La sala penal aprova aquestes penes, moderades i proporcionades, a l'excepció de les penes de multa, excessivament elevades, si considerem l'antiguitat dels fets. Per tant, una multa limitada a la meitat de les pronunciades, és a dir d'1 milió d'euros per Pera i de 500.000 euros per Sanç i Querol, és més proporcionada i adequada a les circumstàncies d'autes.

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

Decisio

DECISIÓ

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1- ESTIMAR PARCIALMENT els recursos interposats pel Sr. Pera, i les Sres. Sanç i Querol, en el sentit de modificar únicament les penes de multa, que quedaran com segueix:

- 1 milió d'euros pel Sr. Pera

- 500.000 euros per Sanç

-500.000 euros per Querol

2.- CONFIRMAR la resta de pronunciaments que no han estat modificats per aquesta resolució.

3.- No fer especial pronunciament en matèria de costes processals.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.