Reclamació honoraris professionals TSJC 0346/13

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova Vincent Aniére

TSJC-346/13

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova i M.I. Sr. Vincent Anière, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del Sr. Escolano va interposar demanda, de data 18-07-2012 envers el Sr. Sevillano, en virtut de la qual sol·licitava la condemna del defenent a l'abonament de la quantitat de 12.456.-euros, amb més els interessos i les costes processals.

La representació processal de la part defenent va oposar-se a la demanda per escrit de 12-09-2012 i va demanar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 16-10-2013, amb la següent part decisòria: "DECIDEIX: que estimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Escolano contra el Sr. Sevillano, ha de condemnar i condemna al darrer al pagament al primer de la quantitat global de dotze mil quatre-cents cinquanta-sis euros (12.456.- EUROS), més els interessos legals descrits en el I.- Considerant, amb expressa imposició de les costes processals causades de conformitat amb el que preveu la fonamentació jurídica de la present resolució."

III.- La representació processal de la part defenent ha interposat recurs contra la sentència d'instància i, en data de registre 20-12-2013, ha articulat llur escrit de conclusions, segons el qual i pels motius continguts en el mateix demana la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la part recorreguda, en el seu escrit de contesta a les conclusions, de data 23-01- 2014, sol·licita la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes processals a la part recurrent.

IV.- Per Aute d'aquesta Sala de 24-05-2014 es va desestimar la petició de pràctica de prova en aquesta alçada.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part defenent fonamenta el seu recurs són els següents. En primer terme, entén que el fonament de la decisió que es troba al darrer paràgraf del Considerant I no reflecteix la realitat ja que no s'adequa al que s'ha al·legat i provat. Així, considera que la presumpció que el Sr. Escolano era una persona de confiança de la Sr. Morales, de manera que també ho devia ser del defenent no té fonament, que la testifical de la Sra. Gomila, a la que la Batllia atorga plena validesa, careix d'imparcialitat i que l'anàlisi del certificat lliurat pel Notari Estañol és inadmissible. En segon terme, insisteix la recurrent que des de l'inici de les actuacions ha negat l'encàrrec al Sr. Escolano per a la taxació d'un terreny, quan aquesta valoració ja l'havien efectuat els marmessors, a la vegada que l'encàrrec que hagués pogut fer el Sr. Bermudez, germà del recurrent, respecte del seu patrimoni, o amb la mare d'ambdós, en res vincula al mateix. Si s'hagués efectuat un encàrrec s'hagué subscrit el full d'encàrrec amb l'objecte del mateix i el preu.

II.- L'objecte del present recurs es troba perfectament delimitat a la resolució d'un sol extrem: si del material probatori que es troba a les actuacions es pot concloure, segons els criteris de la lògica i de la raó, que el Sr. Sevillano va efectuar un encàrrec al Sr. Escolano per la taxació d'un terreny, malgrat la inexistència d'encàrrec escrit, o si, per el contrari, aquesta conclusió no es pot obtenir i segons les regles de la càrrega de la prova (onus probandi), atès que es tracta d'un fet constitutiu, la manca d'acreditació de l'encàrrec i de la seva realització ha de perjudicar a l'agent.

Si s'analitza el material probatori que es troba a les actuacions s'extreu que el Sr. Escolano era el tècnic que per la Sra. Morales efectuava els projectes i dirigia les obres (cfr. Folis 96 a 98, 100 a 101m), i que també era el tècnic de confiança, no només de la mare, sinó de tota la família, com així ho manifesta el Sr. Bermudez, germà del recurrent (foli 99). Esdevé rellevant, per a la resolució del present cas, que en aquesta darrera declaració el Sr. Bermudez indiqui que, atesa la relació de confiança, sempre ha treballat sense pressupost ni signatura de cap full d'encàrrec.

A l'extrem anterior, que evidencia que el Sr. Escolano era el tècnic de confiança de la família, cal afegir la declaració escrita i la testifical de la Sra. Gomila. El fet que sigui una sola testimoni o que treballi pel Sr. Escolano no priva a la seva declaració de validesa, sinó que en atenció a les circumstàncies que concorren a la testimoni i a la raó de ciència que proporciona, el tribunal ha de valorar, segons la sana crítica, les seves declaracions. En aquest sentit, la Sra. Gomila va exposar per escrit que la seva funció al despatx d'arquitectura de la part agent és col·laborar en les taxacions, peritatges, informes pericials, certificats d'habitabilitat i treballs administratius i que les peticions de taxacions s'efectuen de forma verbal. I pel que fa al cas concret, referia que durant el mes de gener del 2011 va col·laborar en la taxació del terreny Prat S. i que el lliurament de la taxació al defenent ho va ser per ella mateixa i sense rebut. I aquestes asseveracions de la testimoni es veuen corroborades per la seva declaració testifical (foli 138), segons la qual declara que l'agent era el tècnic de confiança de tota la família, que va encarregar la taxació i que li fou lliurada per ella.

En segon terme, i com a dada rellevant, la taxació del terreny Prat S., segons la part agent (cfr. Document núm. 7 de la demanda) li atribueix un valor a l'immoble de 55.622.664,34 euros i aquest valor és precisament el que la part defenent atribueix al terreny (55 milions d'euros) quan en l'escriptura pública de 7-04-2011, de pagament de llegat se li lliura la finca. I aquesta afirmació del Notari, que fou el defenent qui li va donar aquest valor a la finca, no significa cap valoració probatòria irracional o il·lògica de la comunicació del Notari (foli 115), sinó que el que efectua el jutjador, amb base a tots els extrems fàctics als quals s'ha fet referència, que es deriven de la apreciació conjunta i racional de la prova, és l'assoliment d'una conclusió que, de manera raonada i lògica, es desprèn com a versemblant i que consisteix en entendre que sí va existir un encàrrec verbal de la taxació per part del defenent i que aquesta es va portar a terme i lliurada al mateix, de manera que quan el llegat se li va lliurar el mes d'abril de 2011, ell ja coneixia, en mèrits de la taxació efectuada, el valor de la finca que se li lliurava.

Consegüentment, en atenció a les consideracions que s'acaben d'esmentar, el present recurs ha de ser desestimat i la sentència d'instància confirmada.

III.- La desestimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la imposició a la part recurrent de les costes d'aquesta alçada (arg. Codi 7,51,5).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs interposat per la representació processal del Sr. Sevillano contra la sentència, de data 16- 10-2013, i confirmar la part decisòria de la mateixa íntegrament. Procedeix imposar a la part recurrent les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.