Delicte major d'estafa qualificada en concurs medial i delicte d'us i creació de document fals(TSJP-023/11)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Josep Maria Pijuan Canadell

Rotlle núm. 23/11 Causa núm. TC-083-3/08 Sentència núm. 02-12

Ponent M.I. Sr. Marie Conte

Magistrats M.I. Srs.

Josep Maria Pijuan Canadell

Marie Conte

Yves Picod

Andorra la Vella, a vint-i-quatre de gener de dos mil dotze.

En el recurs d'apel·lació interposat per la representació lletrada del Sr. Porras contra la sentència de data 23 de juny de 2011 dictada pel M. Il·ltre. Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per un delicte major d'estafa qualificada en concurs medial amb un delicte d'ús i creació de document fals. Sent part el Mgfc. Ministeri Fiscal i la companyia d'assegurances Olmo. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la M.I. Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.-RESULTANT: Que el M.I. Tribunal de Corts va dictar sentència en data 6 de juny del 2011 amb la següent part dispositiva: "Fallem: que, hem de condemnar i condemnem, Porras com autor responsable penal del delicte major d'estafa qualificada en concurs medial amb un delicte d'ús i creació de document fals, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena DOS ANYS DE PRESÓ CONDICIONAL fixant el termini de la suspensió de la condemna igualment de dos anys i al pagament de les despeses processals causades.

En concepte de responsabilitat civil es condemna Porras al pagament a la Companyia d'Assegurances Olmo de la quantitat de DEU MIL CENT QUARANTA UN EUROS AMB DOTZE CÈNTIMS (10.141,12 EUR).

Així mateix, hem d'acordar i acordem deduir testimoni de les declaracions efectuades en autes i a l'acta de la vista oral per Cañete i trametre-ho al President de la Batllia a fi d'apreciar si els fets podrien ser constitutius de delicte."

II.-RESULTANT: Que la sentència es recolza en els següents fets provats: "són fets provats i així es declara, que el processat Porras, nascut el XXXX, de nacionalitat andorrana i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, en data 22 de gener del 2000 conduïa el vehicle de la seva propietat marca Peugeot, model 106, matrícula XXXX, quan a l'arribar a l'alçada de l'XXXX, va perdre el control anant a topar contra la barana lateral de protecció i un senyal de trànsit, resultant ferits el propi conductor i els dos acompanyats, Ricart i ENTITY_9.

Atès que l'acusat Porras havia consumit aquella nit begudes de contingut alcohòlic, acordà amb el seu amic Cañete, que no havia begut, declarar que era aquest qui conduïa el vehicle en qüestió, fent-lo així tant davant dels agents intervinents com davant del Batlle Instructor.

A resultes de l'accident, el vehicle, que era assegurat a tot risc amb la companyia d'assegurances Olmo a nom de la mare del processat, Espada, resultà sinistre total.

Com sigui que s'incoaren diligències prèvies pels fets d'autes (DP-102-3/00 que esdevingueren finalment CP-006- 3/01) contra Cañete, aquest per declaració efectuada per davant del Batlle Instructor en data 13 de juliol del 2000, es va desdir de la seva primera declaració, senyalant aleshores Porras com a veritable conductor del vehicle la nit d'autes, ço que fou acceptat i reconegut pel propi interessat, Porras, en data 13 de setembre del 2000, sent aquest finalment condemnat per sentència de data 10 de juliol del 2001 com autor responsable penal d'una contravenció penal d'imprudència amb resultat de lesions i danys, tipificats respectivament als articles 348.5 i 349.6 del Codi Penal vigent a l'època dels fets, dins del marc de la causa esmentada número CP-006-3/01.

En mèrits de la declaració unilateral d'accident presentat a la companyia d'assegurances en data 28 de gener del 2000, signada per l'acusat imitant la signatura de la seva mare, -en tant que aquella era prenedora de la pòlissa d'assegurances-, i on es feia constar que el Sr. Cañete era el conductor del vehicle sinistrat, l'entitat asseguradora abonà per aquest concepte la quantitat de 1.627.500 Ptes. (9.781,47 EUR) en data 28 de febrer del 2000 i després a resultes de la sentència condemnatòria de data 10 de juliol del 2001 les quantitats de 41.547 i 18.293 Ptes (359,65 EUR) que sumades fan la quantitat de 10.141,12 EUR que la companyia avui reclama en el present procediment.

Olmo en haver tingut coneixement dels fets d'autes requerí ja al mes de novembre del 2000 el retorn de dita quantitat de manera però infructuosa, en mèrits dels riscos exclosos de cobertura establerts a l'article 24 i en concret de conformitat al darrer paràgraf que diu textualment:

"En qualsevol cas, l'Assegurador quedarà alliberat del pagament de la indemnització i de qualsevol altra prestació si el sinistre ha estat causat per mala fe de l'Assegurat o del conductor autoritzat per ell, així com si en la declaració de sinistre s'hagués incurregut en falsedat intencionada o simulació, sense perjudici de responsabilitat d'un altre ordre que procedeixin".

III.-RESULTANT: Que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel.lació la representació lletrada del Sr. Porras sol·licitant que es dicti sentència absolent el processat del delicte del que venia acusat.

Argumenta el següent:

la sentència no conté la narració precisa del fet o fets que es considerin provats, i omet precisar que el processat hauria consumit de manera moderada "algunes begudes de contingut alcohòlic" i que la por de perdre la feina de fuster va ésser la única causa de l'actuació del processat.

Error en apreciació de la prova.

Que es troba "en la valoració subjectiva i personal dels membres del Tribunal".

El document de declaració d'accident presentat en data 28-01-2000 no conté cap tipus d'engany.

En efecte, no s'estableix que l'acusat hagi imitat la signatura de la seva mare i el fet d'haver indicat falsament com a conductor el Sr. Cañete no tenia com a finalitat una estafa a la companyia asseguradora, la qual no ha estat mai induïda en error pel que fa als danys del vehicle i les lesions dels ocupants els quals varen ser reals.

Vulneració a la presumpció d'innocència:

La simulació en el delicte d'estafa en el present cas només la poden constituir dos únics fets: és a dir que l'accident no hagués ocorregut o que el processat hagués simulat haver patit danys o lesions superiors amb la finalitat d'obtenir una millor indemnització.

La sentència no pot partir del principi que el processat estava conduint un vehicle amb un nivell d'alcohol superior a 0,80 gr. per litre de sang, i no pot considerar que el dret a no declarar contra si mateix o no declarar-se culpable constitueix una conducta falsaria.

Infracció d'una norma penal substantiva.

El fet que no es determini en la declaració d'accident la veritable identitat del conductor del vehicle era sense importància per a desvirtuar a la companyia d'assegurances de les seves obligacions contractuals en favor de la prenedora de l'assegurança, la qual estava contreta de garantir el sinistre, sigui quina sigui la identitat del conductor, sobretot per que no mostra que el processat conduís el vehicle en estat d'alcoholèmia superior a 0,80gr/ litre de sang.

Infracció de les normes relatives a la responsabilitat civil.

La companyia d'assegurances no ha pagat l'indemnització al processat sinó a la Sra. Espada.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs manifestant que el relat de fets provats és suficient per a fonamentar la condemna de Porras, que el reconeixement per part del condemnat d'haver conduit trobant-se sota l'efecte de begudes alcohòliques és rellevant a efectes d'acreditar la intencionalitat en l'actuació d'aquest tota vegada que l'art. 24 d) de la pòlissa exclou la indemnització en cas de conducció en estat d'embriaguesa; que la prova pericial cal·ligràfica va poder confirmar que la signatura amb la menció "E.L." que obra a la declaració d'accident fou feta pel condemnat Porras.

V.-RESULTANT: Que també s'oposa al recurs la representació de la companyia d'assegurances Olmo. Recorda que la garantia està exclosa en cas d'embriaguesa del conductor, que la Constitució no garanteix el dret a fer falses declaracions amb la finalitat d'obtenir un avantatge, que CORTÉS, per raó de la seva falsa declaració ha fet obstacle en la recerca, sobre la seva persona, de l'alcoholèmia. Que la indemnització pagada per l'assegurador ha estat donada per la Sra. Espada al seu fill, que el processat ha reconegut ell mateix una conducta enganyosa, acreditada per la declaració efectuada davant el Servei de Policia i la declaració unilateral d'accident.

FONAMENTS DE DRET

I.-CONSIDERANT: Que l'art. 208 CP defineix l'estafa com el fet de "amb ànim de lucre, utilitzar engany suficient per produir error en una persona i d'aquesta manera induir a realitzar un acte de disposició patrimonial en perjudici propi o aliè".

En aquest cas, la sentència recorreguda, desprès d'un examen precís i complert dels elements recollits en el decurs de la instrucció de la causa i de la vista oral, ha exactament retingut que el delicte d'estafa, qualificada, en concurs medial amb un delicte d'ús i creació de document fals, està constituït.

Efectivament, és incontestable que Porras va declarar falsament als serveis de policia, en seguiment a l'accident esdevingut el 22-01-2000, que el conductor del vehicle era el seu amic Cañete, i que la raó d'aquesta falsa declaració era "que hauria begut" com ho ha admès, i reiterat, en l'acte de vista oral.

Aquesta falsa declaració es reprodueix en la declaració unilateral d'accident presentada en data 28-01- 2000 a la companyia d'assegurances, el vehicle estava assegurat a nom de Espada, mare del processat.

Aquesta ha afirmat, contra tota versemblança haver col·locat la seva signatura sobre la declaració del sinistre, en la mesura en la que el dictamen pericial, reiterat a la vista oral està llargament analitzat pel tribunal de primera instància permetent d'establir que la signatura litigiosa havia estat de la mà del processat i no de la seva mare.

Altrament, l'article 24 de les condicions generals de la pòlissa, de les quals se'n desprèn que la defensa no n'ha efectuat la lectura completa, exposa en l'apartat de riscos exclosos en qualsevol cas al paràgraf d) "aquests que es produeixen quan el conductor assegurat es trobi en estat d'embriaguesa o sota la influència de drogues, tòxics o estupefaents".

El principi de coherència s'oposa a que el processat utilitzi amb mala fe un principi de defensa.

Així, J.L.C. que sempre ha reconegut haver-se trobat al moment de l'accident sota la influència de begudes alcohòliques, no pot prendre com a reclam que l'alcoholèmia superior a 0,8 gr. no s'ha establert, pel motiu que ell mateix ha impedit, amb la seva falsa declaració, que se li practiqui un control.

Finalment si, com pretén, el processat tenia com a única intenció, la d'evitar una eventual suspensió del seu permís de conduir, li era possible de no fer la declaració del sinistre al seu assegurador i de no portar a aquest darrer amb un engany per indemnitzar-lo.

El fet d'haver-se sotmès a la companyia d'assegurança, per obtenir el pagament de la garantia, el que no estava obligat a fer i que no tenia cap incidència sobre la retirada del permís de conduir caracteritza l'element intencional de l'infracció.

La sentència serà doncs confirmada pel que fa a l'acció penal, la pena pronunciada, lluny d'ésser excessiva compte tingut la natura dels fets i l'absència manifesta de penediment del autor, està adaptada a la necessitat d'evitar la reiteració de la infracció.

Referent a la responsabilitat civil, és incontestable que la companyia d'assegurances, desprès de l'infracció de la qual ha estat víctima, ha pagat la suma de 10.141,12 EUR, poc importa a qui ho ha pagat si al processat o a la seva mare (la qual, en resum, indica haver-ho donat al seu fill per comprar un vehicle).

El perjudici patit per la part civil, que troba el seu origen en les maneres de fer delictives del processat, és de la quantitat de 10.141,12EUR, i que la sentència recorreguda amb bon criteri, ha condemnat l'autor de l'infracció a pagar a la víctima.

II.-CONSIDERANT:Que la sentència mereix la seva sencera confirmació.

Decisio

Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

D E C I D I M

1.- Desestimar el recurs d'apel.lació interposat per la representació lletrada del Sr. Porras.

2.- Confirmar la sentència dictada pel M.I. Tribunal de Corts en data 23 de juny del 2011.

3.- Condemnar el recurrent al pagament de les despeses processals causades inclosos els honoraris d'advocat exposats per la companyia Olmo arrel de la segona instància.

4.- Retornar la Causa al M. Il·ltre. Tribunal de Corts, amb certificació de la present Sentència, per al seu compliment i execució.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.