Costes en el procediment de mínima quantia (0089/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-089/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 15 d'octubre del 2010 la representació processal de la companyia d'assegurances "Expósito" va formular demanda a tramitar pel procediment de mínima quantia contra el Sr. Duque i contra la companyia "Soriano", sol·licitant que es condemnés als defenents a satisfer a la seva mandant la suma de 937,85 euros, import dels danys que va patir el vehicle matrícula espanyola XXXX. assegurat per ella com a conseqüència del sinistre del què entenia responsables als defenents, junt amb els seus interessos legals i les costes judicials generades pel procediment, en les què calia incloure els honoraris d'Advocat i Procurador.

II.- La representació processal de la companyia "Soriano" va contestar a la demanda en data 3 de desembre del 2010, interposant amb caràcter principal l'excepció peremptòria de manca de legitimació activa de la part agent i, subsidiàriament i en quan al fons de la qüestió plantejada, oposant-se a la mateixa i sol·licitant que es desestimessin les pretensions de l'agent, imposant-li a ella les costes del procediment exclosos els honoraris de Procurador i Advocat, en no ser preceptiva la seva intervenció en un procediment de mínima quantia.

III.- La Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 4 de febrer del 2011 va decidir donar lloc a la demanda formulada per la societat "Expósito" contra el Sr. Duque i "Soriano", condemnant solidàriament als defenents a pagar a l'agent la suma de 937,85 euros, incrementada amb els interessos legals d'aquesta quantitat comptadors des del dia 3 de desembre del 2010, i a abonar les costes generades pel procediment amb exclusió dels honoraris d'advocat i procurador.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Expósito" i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació parcial en el sentit de condemnar a l'adversa a abonar-li totes les despeses processals derivades de la tramitació del plet en les seves dues instàncies, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El motiu en el qual interposa el seu recurs la representació processal de la companyia d'assegurances "Expósito" es concreta únicament i exclusivament en no compartir la decisió de la Sentència d'instància de no condemnar a la part vençuda a abonar-li els honoraris d'Advocat i Procurador que la seva mandant ha hagut de suportar en el marc dels presents autes amb l'argument de que es tracta d'un procediment de mínima quantia.

Entén la recurrent que aquesta decisió no és correcta pel que fa als honoraris del Procurador no només per la distància que separa la capital d'Espanya, a on té la seu la seva mandant, del Principat d'Andorra, sinó pel temps que hauria perdut per fer valdre els seus drets davant els seus Tribunals.

Per tal de donar resposta a les al·legacions de la part recurrent cal destacar que, d'acord amb allò que disposa l'article 102 de la Llei Qualificada de Justícia, la intervenció del Procurador en els procediments judicials és facultativa i, en relació als de mínima quantia, la jurisprudència dels Tribunals andorrans, entre la què cal destacar les Sentències d'aquesta Sala de 15 de setembre del 2005 i 23 de juliol del 2009, és unànime en interpretar que els honoraris d'aquests professionals no es poden incloure en les costes que es reclamen a la part vençuda en el procediment. En aquestes circumstàncies, el fet de que l'agent sigui en aquest cas una societat espanyola no suposa una excepció a aquesta norma, tenint en compte, a més a més, que una entitat asseguradora disposa de delegats, o bé dins del Principat, o bé en ciutats properes a ell, que poden actuar en representació del seu principal, de tal manera que la dificultat per personar-se en el procediment és encara menor que en el cas que el litigant sigui una persona física.

II.- Pel que fa a la inclusió dels honoraris d'advocat en les costes del procediment de mínima quantia, argumenta la recurrent que, malgrat l'article 97 LQJ disposa que la seva intervenció és, en aquest cas, facultativa, en els supòsits en què el litigi presenti certa complexitat o dificultat la norma general ha de ser exclosa, valorant el cas concret, i que l'adversa en el moment de contestar a la demanda va formular una excepció que justificava que es cerqués l'assessorament d'un professional especialista en l'exercici del dret.

Malgrat els arguments de la part recurrent, no es pot apreciar que el present litigi presenti una complexitat especial, ja que de la documentació aportada amb la demanda es derivava de manera clara la legitimació ad causam de la part agent i de la declaració amistosa de l'accident la responsabilitat del defenent en la producció del sinistre que va ocasionar els danys en el vehicle assegurat per l'agent, de tal manera que la posició del defenent no justifica que s'admeti una excepció a una norma que, en tot cas, no es fonamenta en la manca de dificultat dels plets tramitats per aquest procediment, sinó en la necessitat de reduir el seu cost quan la quantitat que es reclama té un import que pot ser fins i tot inferior al de les costes que generi el procediment. D'altra banda, la demanda formulada per "Expósito" es va presentar amb intervenció lletrada quan encara no es podia conèixer quina oposició faria a la mateixa la part demandada, de tal manera que cal entendre que aquesta va ser una decisió presa amb independència de la possible complexitat del litigi.

III.- Per últim, argumenta la recurrent que cal incloure els honoraris d'aquests professionals en les costes que està obligat a pagar-li el defenent, atès que és vergonyós que hagi hagut de recórrer als Tribunals per poder cobrar el cost de la reparació del vehicle assegurat per la seva mandant quan no hi havia dubtes sobre la responsabilitat de l'adversa, però aquesta actuació de la defenent ja es sanciona imposant-li les costes del litigi, sense que, per aquest fet, es puguin incloure dins d'elles conceptes que estan exclosos per la Llei, com una mena de sanció no prevista per l'ordenament.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5, exclosos els honoraris d'Advocat i Procurador, ja que s'ha d'entendre, a manca de previsió legal, que la seva intervenció en els procediments de mínima quantia és facultativa tant en la primera com en la segona instància.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Expósito" contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 4 de febrer del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.