TRIBUTS. Cànon per l'atorgament d'una autorització de construcció-AD-036-1/2002
- Resolució
- Sentència · 22/09/2003
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 152/2003
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2003:152
- Recurs
- AD-036-1/2002
- Ponent
- Albert Andrés Pereira
- Magistrats
- Albert Andrés Pereira
- Àrea
- Administratiu Tributari
- Descriptors
- COMUNS QUARTS BATLLES DECISIÓ TRIBUTS POTESTAT TRIBUTÀRIA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació presentat pel Quart de Sornàs contra la sentència del Tribunal de Batlles que havia anul·lat les decisions tàcites que havien desestimat les sol·licituds de l'entitat "Badía" per al retorn de les quantitats indegudament satisfetes en concepte de cànon per l'atorgament d'una autorització de construcció. El tribunal ha considerat que l'exacció de tributs per part dels Quarts no disposa de cobertura legal, ja que les facultats tributàries han estat reservades als Comuns. Per tant, es confirma la sentència original que declarava el dret de l'entitat "Badía" al retorn de les quantitats indegudament satisfetes.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Albert Andrés Pereira
SENTÈNCIA 2003-37 DE 22 DE SETEMBRE DE 2003
TRIBUTS. Cànon per l'atorgament d'una autorització de construcció : naturalesa tributària. QUARTS. Manca de competència en matèria tributària.
Ponent : M.I. Sr. Albert Andrés Pereira
Antecedents de fet
A N T E C E D E N T S D E F E T
1r.- La sentència de 7 de febrer de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va estimar les demandes acumulades que havia formulat l'entitat "Badía" contra els Quarts d'Ordino i de Sornàs i, prèvia anul·lació de les decisions tàcites que havien desestimat les sol·licituds presentades per l'agent, va declarar el seu dret al retorn de les quantitats indegudament satisfetes en concepte de cànon per l'atorgament d'una autorització de construcció. La resolució del Tribunal a quo es fonamenta, essencialment, en la manca de competència dels Quarts per a l'exacció de tributs, que ja havia estat declarada per aquesta Sala en sentència de 20 de juny de 2000.
2n.- La representació del Quart de Sornàs va interposar recurs d'apel·lació en data 24 de febrer de 2003 i el va formalitzar davant d'aquest Tribunal el 22 d'abril de 2003, al·legant que la jurisprudència ha reconegut la competència urbanística dels Quarts i, d'altra banda, que la Corporació no ha creat cap tipus de tribut, sinó que s'ha limitat a percebre un cànon ja establert amb anterioritat a l'entrada en vigor de la Constitució, i periòdicament actualitzat.
3r.- L'entitat agent va impugnar el recurs mitjançant escrit presentat el 8 de maig de 2003, en el qual sol·licita la seva íntegra desestimació, en considerar que la sentència apel·lada ha realitzat una adequada interpretació de les normes aplicables al cas. Per la seva banda, el Quart d'Ordino ha manifestat la seva conformitat amb les pretensions deduïdes al recurs d'apel·lació.
4t.- En l'acte de la vista oral, les parts van exposar les consideracions que van considerar més adients a la defensa de llurs interessos.
Fonaments de dret
F O N A M E N T S D E D R E T
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com a qüestió prèvia, convé establir la naturalesa pròpia de l'exacció que és objecte d'aquest procés, la qual, malgrat la denominació de "cànon" que li dóna la Corporació apel·lant, ha de ser considerada pròpiament com un tribut, i en concret una taxa, d'acord amb el que disposa l'article 11.3 de la Llei de bases de l'ordenament tributari, ja que el fet generador no és altre que l'atorgament d'una autorització de construcció.
Tercer.- En conseqüència, resulta plenament aplicable la doctrina continguda en la sentència d'aquesta Sala núm. 00-21, de 20 de juny de 2000. Com ja es va dir en aquella ocasió, les disposicions posteriors a la Constitució i, en concret, tant l'article 2n. de la Llei de bases de l'ordenament tributari com la pròpia Llei qualificada de delimitació de competències dels Comuns no han fet atribució de facultats de cap mena als Quarts en matèria tributària, sinó que les han reservat als Comuns, quant a l'establiment i exacció dels tributs de la seva competència, dins del marc de la potestat tributària originària de l'Estat i amb respecte al principi de reserva de llei.
S'ha de concloure, doncs, que l'exacció de tributs per part dels Quarts no disposa de cobertura legal, per la qual cosa procedeix desestimar el present recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada, sense fer un pronunciament especial sobre les costes causades en aquesta alçada.
Decisio
D E C I S I Ó
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Quart de Sornàs contra la sentència de 7 de febrer de 2003 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.