Sentència sobre acomiadament disciplinari i apel·lació de la sentència de 26-11-2024

Sentència

Magistrats

Vincent Aniére Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones

PARTS:

Apel·lant: A, SLU

Representant: Sr. Jover

Advocat: Sr. JHH

Apel·lat: Sr. Canals

Representant: Sra. Yuste

Advocat: Sra. ACR

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Laboral-acomiadament disciplinari- motius d'apel·lació-una errònia valoració de la prova només pot fonamentar una revocació i no pas una anul·lació- valoració de la prova

SENTÈNCIA 000052/2025

Andorra la Vella, el 8 d'abril del 2025.

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent ANIÈRE, el qual expressa el parer del Tribunal.

Antecedents de fet

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 15-03-2017, el Sr. Canals va iniciar una relació laboral per compte de la societat A, SLU com a comptable sènior. Dita relació laboral va donar lloc a la formalització d'un contracte laboral en data 19-03-2019 i a la signatura d'un protocol complementari en data 15-06-2020.

La relació es va acabar per causa de l'acomiadament disciplinari de l'assalariat formalitzat per carta del 23-06-2020, mitjançant la qual la part empresarial va invocar la comissió de cinc faltes molt greus que són:

"Actuar amb frau, deslleialtat o abús de confiança en les gestions encomanades, així com en el tracte amb els altres assalariats o qualsevol altra persona al servei de l'empresa" (art. 99.1.b. LRL), "Violar el secret de la correspondència, documents o dades reservades de l'empresa, o revelar-ne el contingut a persones estranyes a l'empresa, si es fa de forma malintencionada" (art. 99.1.e. LRL), "Els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres assalariats i al públic en general" (art. 99.1.f. LRL), "Tot comportament que atempti contra el respecte a la intimitat i la dignitat de les persones mitjançant l'ofensa, física o verbal, de caràcter sexual"(99.1.k. LRL), i "Discutir-se, barallar-se o provocar discussions o baralles, amb altres assalariats en presència del públic o que transcendeixin al públic, de manera reiterada o amb violència" (99.1.v. LRL).

2.- Per escrit del 12-08-2020, la representació processal del Sr. Canals va formular demanda laboral contra la societat A, SLU sol·licitant la seva condemna a pagar la suma de 13.945,40.- euros en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, majorada dels interessos legals comptadors des de la contesta a la demanda, i a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social l'import anterior, juntament amb la imposició a la defenent de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i saig.

3.- La representació processal de la societat A, SLU es va oposar a la demanda formulant una excepció de prejudicialitat civil. Sobre el fons, va sol·licitar la desestimació íntegra de les pretensions del Sr. Canals, i subsidiàriament, que es fixés la indemnització en 10.348,11.-euros, tot i presentant una demanda reconvencional en el sentit de condemnar a l'assalariat al pagament de la quantia de 247,99.-euros, més els interessos legals, i al pagament de la totalitat de costes judicials.

4.- En data 26-11-2024, el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència decidint :

"PRIMER.- Estimar substancialment la demanda formulada per part del Sr. Canals contra la mercantil A, SLU, i desestimar la demanda reconvencional formulada per aquesta societat contra el primer.

SEGON.- Declarar com a injustificat l'acomiadament laboral del Sr. Canals.

TERCER.- Condemnar a la mercantil A, SLU a satisfer al Sr. Canals la quantitat de 13.678,11.- euros bruts. incrementada amb els interessos legals comptadors des del 6 d'octubre del 2020 i fins a la seva total liquidació.

QUART.- Condemnar a la part defenent a declarar i cotitzar prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social la suma bruta objecte de condemna.

CINQUÈ.- Imposar a la mercantil A, SLU la totalitat de les costes processals ocasionades a la part demandant, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.

SISÈ.- Notificar la present resolució a les parts, a les quals es fa avinent que aquesta sentència es comunicarà, un cop esdevingui ferma i als efectes oportuns, a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290.4 del codi de procediment civil.".

5.- En contra d'aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat A, SLU, demanant, primer, l'anul·lació de l'admissió de Ies proves XI, XII i XIII proposades per la part actora, segon, l'anul·lació de la sentència apel·lada i que se la substitueixi per una altra desestimant completament la demanda i condemnant al Sr. Canals al pagament de l'import sol·licitat en la demanda reconvencional, tot imposant al mateix les costes de la instància.

De forma resumida, fonamenta el seu recurs en les següents al·legacions :

Existeix error en Ia valoració de Ia prova en el Fonament de dret V de Ia sentència tota vegada que ha quedat demostrat per les declaracions de Ia Sra. Viñas que una vegada signat el protocol complementari, el dia 15-06-2020 que el Sr. Canals volia emportar-se clients al despatx del Sr. Carnero i que conspirà al respecte.

Existeix error en la valoració de la prova en el Fonament de dret V de la sentència tota vegada que la mateixa considera que no es pot provar que el protocol es va comunicar al Sr. Carnero quan tots els indicis corroboren que sí que es va comunicar el protocol al Sr. Carnero.

Existeix error en la valoració de la prova tota vegada que ha quedat perfectament acreditat que el Sr. Canals es dedicava a insultar de forma habitual als companys de feina en converses amb altres companys de feina.

D'altra banda, reitera que la proposició de les proves XI, XII i XIII de la part actora es feren amb els terminis processals finalitzats i per tant les proves van accedir de forma contrària a llei, conculcant l'article 5 del Decret sobre el procediment laboral i que per tant les referides proves s'han d'inadmetre en aquesta instància. Afegeix al respecte que la sentència d'instància no es basa en aquests enregistraments malgrat no haver expulsat els mateixos del procediment, però que, no obstant, tampoc és admissible que en apel·lació la sentència que dictarà la Sala civil faci cap referència a aquestes proves.

6.- La representació processal del Sr. Canals demana la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació i la confirmació de la Sentència, amb expressa imposició a la societat A, SLU de les costes judicials ocasionades incloent els honoraris d'Advocat, Procurador i eventualment de Saig.

Fonaments de dret

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Cal d'antuvi remarcar que la part recurrent demana unes anul·lacions, sense però al·legar cap infracció de les normes o les garanties processals o dels drets constitucionals, que no pugui ser esmenada en la segona instància, quan l'article 332 CPC relatiu als motius d'apel·lació disposa :

"1. El recurs d'apel·lació contra les sentències definitives es pot fonamentar en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, l'error en la valoració de la prova o la infracció de la Llei en la primera instància.

2. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar les normes que considera que s'han infringit i argumentar, si escau, la indefensió que ha sofert, i ha d'haver denunciat aquesta infracció en el moment processal oportú.

3. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en l'error en la valoració de la prova en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar i argumentar el fonament de dret en què considera que es troba l'error relatiu a la valoració de la prova practicada en el procés.

4. Si el recurs d'apel·lació es fonamenta en la infracció de la Llei en la primera instància, l'apel·lant ha d'assenyalar i argumentar la suposada manca d'aplicació o l'aplicació incorrecta per part del tribunal de la primera instància de la Llei o la jurisprudència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia sobre la matèria de què es tracti.".

I l'article 339.3 afegeix que :

"Si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en l'error en la valoració de la prova o la infracció de la llei en la primera instància, dicta una sentència que revoca la sentència objecte de recurs pel que fa al fons de la controvèrsia. Si el tribunal estima un recurs d'apel·lació que es fonamenta en la infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals, que no pot ser esmenada en la segona instància i que, per tant, determina la nul·litat de les actuacions, dicta una sentència en què decideix la retroacció d'aquestes actuacions al moment en què es va produir aquesta infracció.".

Per tant, l'anul·lació d'una sentència només es pot donar quan s'invoca ( per la part apel·lant o pel tribunal d'ofici), i es constata, una infracció de les normes o les garanties processals i els drets constitucionals que no pot ser esmenada en la segona instància.

En el present cas, s'al·lega principalment una errònia valoració de la prova però tal motiu no pot fonamentar l'anul·lació d'una sentència.

També s'al·lega una infracció a l'article 5 del Decret sobre el procediment laboral (sense més precisió però es tracta del Decret dels veguers del 09-03-1974 sobre el procediment laboral, avui derogat per la Disposició derogatòria primera 10. de la Llei 22/2021, del 17 de setembre, de text consolidat del Codi de procediment civil).

El mateix s'ha de llegir conjuntament amb l'article 4. Disposen que :

"Article 4.- Durant els vuits dies següents a l'anterior compareixença presentaran les parts al Batlle llurs escrits de proposició de prova.

Article 5.- En la pròxima audiència es practicaran les proves que el Batlle estimi pertinents de les proposades per les parts, així com les que d'ofici acordi practicar el propi Batlle."

Tals disposicions no prohibeixen acceptar proves relatives a fets de nova noticia o posteriors a l'obertura del judici de prova.

I és exactament el que va passar en el present cas on, per escrit de data 23-02- 2021, posteriorment a la presentació dels escrits de proves que es va fer el 10-11-2020, la part agent va pretendre ampliar el seu escrit de proposició de proves aportant unes gravacions d'una conversa entre la direcció de l'empresa i una assalariada, i sol·licitant una testifical en la persona de dita assalariada. El Tribunal les va admetre en considerar-les a com a fets de nova noticia o posteriors a l'obertura del judici de prova, doncs efectivament, és posteriorment a l'escrit de proposició de proves que va tenir lloc la conversació i que l'assalariada en qüestió en va remetre la gravació a la part agent.

La seva aportació en tals condicions no ha produït cap indefensió a la part demandada qui ha pogut pronunciar-se al respecte. A més, el Tribunal ha precisat que prendria en compte el resultat probatori d'aquestes proves només per resoldre les pretensions introduïdes en la fase d'al·legacions i cap al·legació posterior. De fet, cap referència existeix en la sentència a les proves en qüestió i apareix que no van determinar la decisió del tribunal.

Per consegüent, no existeix cap fonament per donar lloc a la petició de la part d'agent d'anul·lació de l'admissió de Ies proves XI, XII i XIII proposades per la part actora, ni tampoc a la seva petició d'anul·lació de la sentència.

No obstant, per tal de respectar el dret a la defensa de la part apel·lant escau, examinar d'ofici si existeix una causa de revocació i examinar el seu recurs amb aquesta perspectiva, essent recordat que, de conformitat amb l'article 330 CPC, el recurs d'apel·lació té com a finalitat la revisió de la sentència en els termes dels pronunciaments que s'hi contenen i que han estat impugnats, d'acord amb els motius d'apel·lació que formulin les parts.

Segon.- Com ja ho hem vist, el recurs només versa sobre la qüestió de la prova i principalment de la seva valoració.

El primer greuge concerneix la valoració de les manifestacions de la Sra. Viñas i de la conversa telefònica que va tenir amb el Sr. Canals.

Però compartim la detallada anàlisis realitzada per la Sra. Batlle d'aquests elements doncs, si bé permeten acreditar que el Sr. Canals s'estava plantejant quin podria ser el seu futur dins de l'empresa A i que va existir un projecte entre el Sr. Canals i altres persones, res permet dir que va esdevenir finalment de dit projecte ni fins a quin punt es va concretar. Per si sol, el fet que un assalariat contempli la possibilitat de muntar el seu propi negoci o participar a un negoci nou no constitueix un acte de deslleialtat vers l'empresa.

Tampoc això és suficient per acreditar una captació de clients, essent precisat que el que ha quedat establert és que els clients que van deixar A ho van fer perquè, és la pròpia empresa que els va informar del fet que l'assalariat no treballava més per ella, però que essent molt satisfets de les prestacions del Sr. Canals, i malgrat els comentaris negatius de l'empresa al seu respecte, van prendre la iniciativa de canviar de gestoria-comptable per poder continuar treballar amb ell.

El segon greuge és relatiu a la prova del fet que el Sr. Canals hauria comunicat el protocol complementari del 15-06-2020 al Sr. Carnero i la part apel·lant invoca uns indicis que corroborarien tal fet.

Però no ha quedat acreditat que el Sr. Canals informés al Sr. Carnero del contingut del protocol complementari tal com es diu en la carta d'acomiadament sinó que és en data 23-09-2020, sia posteriorment a l'acomiadament, que el va informar de l'existència de dit document, i que aleshores el Sr. Carnero li va aconsellar buscar assessorament legal per defensar-se. Quant a la Sra. Viñas, no ha pogut confirmar si el Sr. Canals li havia parlat del Sr. Carnero i només es va referir al fet que buscava ajuda.

Finalment no se sap com altres treballadors van tenir coneixement del protocol.

Quant a les manifestacions del propi fill del Sr. A s'havien de valorar amb moltíssima cautela.

Recordem la "coloració penal" que té el dret disciplinari laboral, i els indicis que invoca la part empresarial són insuficients per establir la realitat d'una falta disciplinària quan tal falta requereix una prova indiscutible de la realitat de la conducta reprotxada i no pot fonamentar-se de cap manera sobre sospites, suposicions o construccions intel·lectuals sense suficient recolzament material.

Per tant, és amb bon criteri que la Sra. Batlle ha conclòs que la falta molt greu de l'article 99.1.e) LRL, que exigeix la violació del secret o la divulgació de documents o dades reservades de l'empresa a destinació de persones estrangeres a l'empresa i, de manera malintencionada, no està constituïda.

El tercer greuge és en relació a les testificals de la Sra. Viñas i de la Sra. P i al fet que el Sr. Canals s'hauria dedicat de forma habitual a insultar als companys de feina en converses amb altres companys de feina.

Però, cal dir al respecte en primer lloc, que contràriament al que sosté la part apel·lant, sí que la carta d'acomiadament és defectuosa doncs no precisa ni les identitats de les persones concernides, ni les dates dels comportaments reprotxats. Indicar en la carta "una companya seva" "una treballadora" o "multiplicitats de treballadores de la empresa" no respon a les exigències formals d'una carta d'acomiadament disciplinari. Si la persona que el Sr. Canals hauria qualificat de "guarra" i "puta" era identificada calia precisar-ho en la carta.

De la mateixa manera, reprotxar a l'assalariat difondre "rumors sobre presumptes insults o improperis vers alguns companys" o " tot provocant discussions de forma reiterada entre els seus companys de forma indirecta" o "ha enganyat els seus companys, posant a uns en contra dels altres", sense en cap moment de la carta precisar cap nom, cap data ni cap altra circumstància factual, no és acceptable doncs no perment la defensa de l'acomiadat ni el control per part del tribunal.

Això és suficient per considerar l'acomiadament com a irregular.

Per tant, és de manera ajustada a Dret que la Sra. Batlle no va examinar els comportaments suposadament constitutius de les faltes dels articles 99.1f. i 99.1.k ni tampoc 99.1.v.

Per consegüent, l'errònia valoració de les proves al·legada no pot existir doncs no s'ha realitzat cap valoració de la prova al respecte.

Pet tot l'exposat, hem de desestimar el recurs i confirmar la sentència d'instància.

Tercer.- La desestimació íntegra del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a la part apel·lant.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

Decisio

DECIDEIX

PRIMER.- Desestimar el recurs de la representació processal de la societat A, SLU en contra de la sentència de data 26-11-2024 que confirmem íntegrament.

SEGON.- Imposar a la societat A, SLU les costes processals de segona instància.

Aquesta resolució és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.