Préstec bancari-prova-presumpcio iuris tantum de veracitat dels docs. bancaris (0078/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-078/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 1 d'octubre del 2010 la representació processal de la societat "Mercader" va formular demanda contra la societat "Bernat" i el Sr. Villegas sol·licitant que es condemnés als defenents a abonar a la seva mandant la quantitat 60,09 euros, import del ròssec deutor del compte número Z.Z. del qual era deutora la societat defenent, més la suma de 5.434,58 euros, deguda per les quotes vençudes i no satisfetes del préstec que li va ser concedit a aquesta entitat en data 1 de juliol del 2008, deutes que va avalar el segon, més els interessos legals de la quantitat resultant, més les costes del procediment.

II.- La representació processal de la societat "Bernat" i del Sr. Villegas va contestar a la demanda en data 29 d'octubre del 2010, oposant-se a la mateixa amb l'argument que els documents que aportava l'agent per tal d'acreditar la suma que reclamaven als seus mandants no eren idonis per produir prova d'un deute, ni es podien equiparar a un certificat bancari, manifestant igualment que se li reclamaven, a més dels interessos pactats, uns altres de demora, fet que considerava abusiu. Per aquests motius, sol·licitava que es desestimés la demanda formulada contra ella i que se li imposessin a l'adversa les costes generades per procediment.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 11 de febrer del 2011 decidint estimar la demanda formulada per la representació processal de l'entitat "Mercader" contra la societat "Bernat" i el Sr. Villegas, condemnant a la societat "Bernat" a pagar a l'agent la suma de 60,09 euros, augmentada amb els interessos moratoris establerts per l'ORG_0 per descoberts en compte corrent comptadors des del 30 de setembre del 2010 i condemnant solidàriament a la societat "Bernat" i al Sr. Villegas a pagar a l'agent la quantitat de 5.434,58 euros, incrementada amb els interessos moratoris convencionals calculats de conformitat amb la clàusula sisena de la pòlissa de préstec Z.Z. de data 1 de juliol del 2008 i comptadors des del 30 de setembre del 2010, imposant les costes processals per meitat als defenents.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la societat "Bernat" i del Sr. Villegas i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació i la desestimació íntegra de la demanda formulada contra la seva mandant.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- El recurs formulat per la representació processal de la societat "Bernat" i el Sr. Villegas es fonamenta en dos motius o greuges: en primer lloc, argumenta la part recurrent que els documents aportats per la demandant per provar les quantitats de les què són deutors els seus mandants no són idonis per acreditar la veracitat de les mateixes i, en segon lloc, entén que no és procedent condemnar-los al pagament d'interessos convencionals i, a més a més, d'aquells corresponents a la demora dels seus mandants en el retorn dels diners que se'ls hi havia prestat, ja que considera que aquesta duplicitat és abusiva.

II.- Pel que fa a la idoneïtat dels documents que acrediten l'import del deute dels defenents que resta pendent de pagament, argumenta la recurrent que els que consten als folis 41 i 51 de les actuacions no són més que documents privats, quin autor és desconegut, mancant- li el requisit de garantia d'esser legalitzats, de tal manera que no es poden equiparar a certificacions, sinó tant sols a consultes, assenyalant a més a més, que la signatura ubicada a l'esquerra es correspon per la seva semblança a la de la representació lletrada de la part agent i que no s'ha aportat ni tant sols un extracte de compte a consultar, però aquests arguments no es poden acceptar.

En efecte, com destaca la Sentència d'instància, els documents emesos per les entitats bancàries relatives a les quantitats degudes pels seus clients estan revestits de la presumpció iuris tantum de veracitat, de conformitat amb el que disposa el Digest 2,13,9,2 i com reconeix la jurisprudència reiterada d'aquest Tribunal. En el cas present, l'agent ha aportat amb la demanda dos documents que no es denominen certificacions, però gaudeixen de totes les garanties d'aquestes, ja que, malgrat el títol que portin, emanen de l'entitat bancària, reflecteixen les sumes degudes pels defenent d'acord amb el què consta als llibres del Banc, porten el seu segell i estan signats per dues persones que, a manca de prova en contrari, són apoderats de l'entitat demandant, malgrat un d'ells pugui ser el lletrat que ha assessorat a l'agent a l'hora de presentar la demanda que dóna origen al present procediment. En aquestes circumstàncies, i tenint en compte que la presumpció de veracitat de la què gaudeixen els documents bancaris s'ha de qualificar de iuris tantum, si els defenents s'haguessin oposat a la demanda amb l'argument que la suma que se'ls hi reclamava no era la deguda, el Banc hauria hagut d'acreditar la seva veracitat amb l'aportació de tota la seva comptabilitat, però els recurrents no han negat deure l'import que se'ls hi reclama en virtut d'uns documents que reuneixen els requisits exigibles per certificar un deute bancari, de tal manera que s'ha de considerar que aquest és correcte, ja que, com posa igualment de relleu la resolució d'instància, d'acord amb el què disposa el Digest 22,3,25-2, qui al·lega haver pagat un deute ho ha d'acreditar.

III.- Pel que fa als interessos corresponents al descobert en compte corrent que la Sentència d'instància condemna a pagar als recurrents, cal destacar que en la clàusula sisena del contracte (foli 16) es va acordar que en el moment de la liquidació del compte es procediria d'acord amb els usos bancaris i en el cas present el que s'ha establert és l'obligació dels recurrent d'abonar els moratoris que disposa l'ORG_0, que recull aquests usos. Pel que afecta als corresponents al contracte de préstec, l'interès remuneratori era del 7,197% anyal i en la clàusula sisens del mateix es preveu que en cas d'incompliment s'afegiria al mateix quatre punts percentuals, d'acord amb el que es manifesta al seu encapçalament (foli 42 i ss), de tal manera que no és que es cobrin els dos tipus d'interès, sinó que el remuneratori del préstec s'agreuja com a conseqüència de la manca de pagament del deute en els terminis fixats, conseqüència que no es pot considerar en absolut abusiva, ja que en cas contrari no existiria cap penalització en el supòsit de que el prestatari no abonés la suma deguda en el moment pactat.

IV.- En desestimar-se el recurs procedeix condemnar al recurrent al pagament de les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat "Bernat" i del Sr. Villegas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, de data 11 de febrer del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.