Expedient sancionador contra la junta del Col·legi d'Advocats.El denunciant no té la condició d'interessat

Sentència

Magistrats

ELSA PUIG MUÑOZ ANNA ESTRAGUES ARMENGOL ALEXANDRA CORNELLA SOLA

Tribunal Superior de Justícia

Sala Administrativa

TSJA.- 0000013/2026

ORIGEN.- 2000026/2025 - 0

NIG: 5300545320250000052

SENTÈNCIA 39-2026 DE 21/07/2026

Ponent : Elsa PUIG MUÑOZ

Data : 21/07/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Administrativa

Referència : TSJA.- 0000013/2026

Nig : 5300545320250000052

IU : ECLI : AD: TSJA:2026:00039

SENTÈNCIA 39-2026

PARTS

Apel·lant: Sr. Joan

Representant i Advocat: ÍDEM

Apel·lat : Col·legi d'Advocats d'Andorra

Representant: Sra. Martina

Advocat: Sr. Gustavo

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL

Presidenta: Sra. Elsa PUIG MUÑOZ

Magistrades: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Sra. Alexandra CORNELLA SOLÀ

Objecte: Expedient sancionador contra la junta del Col·legi d'Advocats. El denunciant no té la condició d'interessat.

Andorra la Vella, a la data de la signatura electrònica

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions núm. 2000026/2025.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa PUIG MUÑOZ, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'agent va interposar demanda jurisdiccional contra la Resolució de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats d'Andorra, de data 27 de març de 2025, per la qual es desestimà el recurs interposat contra la Resolució de 27 de febrer del 2025, en la qual es va decidir desestimar la petició formulada pel recurrent en data 29 de gener de 2025, consistent en què s'obrís un expedient sancionador contra la Degana del Col·legi d'Advocats, el Vicedegà; la Vicedegana; la Secretària, la Tresorera i altres membres de la Junta del referit Col·legi, i, alhora, es refusa la nova petició d'incoació d'un procediment sancionador.

2.- En la sentència núm. 11/2026, de data 26 de febrer de 2026, el Tribunal de Batlles, en composició unipersonal, ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.

3.- En el seu escrit d'apel·lació, el recurrent estima, en substància, que:

- La jurisprudència citada a la sentència apel·lada mereix ésser modificada per quan és profundament inconstitucional.

- Tots els ciutadans tenen el dret fonamental a la Jurisdicció en la seva vessant al dret al procés degut a l'empara de l' article 10.1 de la Constitució , motiu pel qual no és cert que el dret a denunciar els fets presumptament constitutius d'una infracció no generi la correlativa obligació per a la Administració d'incoar el corresponent expedient sancionador si de la denúncia en resulten fets mínimament constitutius d'alguna hipotètica infracció administrativa.

- El dret al procés degut reconegut en l' article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans d'acord amb la Jurisprudència del TEDH (sentència cas Engel i altres vs Països Baixos) no es limita únicament a l'àmbit jurisdiccional sinó que abasta també els procediments sancionadors en l'àmbit administratiu.

- La Junta de Govern del Col·legi d'Advocats va acordar, per Acta celebrada el dia 26 de setembre del 2024 tatxar, en el dictamen 1000007/2023 els seus honoraris professionals en segona instància en l'import de MIL DOS CENTS VINT EUROS (1.220 euros) en el marc de la causa origen 1000007/2023, quan en la mateixa causa i pel mateix treball s'havien tatxat judicialment els honoraris professionals de l'advocat de la contrapart en l'import de 44.548,95 euros.

- Ha de prosperar la segona petició d'incoació de procediment sancionador contra tots els membres de la Junta de Govern puix, al no inhibir-se cap d'ells, es van transformar simultàniament en jutge i part, i l'agent està legitimat per recórrer la decisió de no incoar aquest segon procediment sancionador.

- Els membres de la Junta de Govern poden obrir expedients sancionadors a qualsevol dels altres col·legiats, però d'acord amb la interpretació que efectua la sentència "a quo", "gaudirien d'una absoluta impunitat legal per fer allò que els hi vingués en gana sense haver de rendir comptes a ningú ... a l'igual que els membres de la magistratura andorrana".

- No és cert que amb la incoació dels procediments sancionadors busqui la defensa del seu honor, sinó assegurar el compliment dels deures i les obligacions dels col·legiats que formen part de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats per haver trencat amb les seves resolucions el principi d'igualtat i de lleial competència entre col·legiats, creant discriminacions entre honoraris professionals entre advocats en una mateixa causa civil.

- Contràriament al que afirma arbitràriament la sentència a quo, si finalment triomfen les denuncies contra tots els col·legiats que formen part de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats, això comportarà automàticament la nul·litat del dictamen 1000007/2023 que tatxa els seus honoraris professionals.

- En cap moment ha interessat una recusació contra els membres de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats sinó la incoació d'un nou procediment sancionador contra tots ells per quan els mateixos tenien un interès directe en el primer procediment sancionador, i com a tals no podien ésser jutges i parts al mateix moment.

- Tots els membres de la Junta s'havien d'haver abstingut.

- L'Aute de data 2 de juliol de 2025 de la Secretària judicial, que va admetre la compareixença del Col·legi d'Advocats, quan només es va aportar un apoderament privat on a més no constava la signatura de la Degana, i al mateix defecte -manca de signatura-, incorre la certificació de la secretària del Col·legi d'advocats, de data 10 de juny de 2025, en mèrits de la qual s'hauria eventualment apoderat a la Degana del Col·legi d'Advocats per tal de nomenar procurador en la present causa.

- No és possible l'esmena de la manca d'apoderament amb efectes retroactius.

- En tot cas, s'havia d'esmenar immediatament la manca de signatura del poder, i no acceptar la representació processal de l'advocat i de la procuradora de la part demandada en el moment de presentar l'escrit de contesta a la demanda, amb la conseqüent pèrdua del termini processal.

- L'Aute de data 13 de novembre de 2025 va acordar no admetre l'incident de nul·litat d'actuacions, tot i que s'havia admès indegudament la personació i representació de l'advocat i de la procuradora de la part demandada, prescindint de les normes essencials del procediment i afectant els drets del recurrent.

- El Batlle està atorgant al Col·legi d'Advocats tot tipus de prebendes i privilegis.

- L'Aute de data 13 de novembre del 2025 condiciona de forma no esmenable el contingut de la sentència apel·lada.

- El dictamen 1000007/2023, com les decisions de la Junta de Govern de dates 27 de febrer i 27 de març del 2025, han avalat un argumentari clarament discriminatori envers el recurrent, malgrat la obligació que tenen tots els membres de la Junta, com a servidors públics, de corregir i prevenir qualsevol forma de discriminació entre col·legiats i evitar qualsevol tipus d'arbitrarietat en les seves resolucions, ja siguin dictàmens i/o decisions.

- De fet, l'actuació de la Junta del Col·legi està justificada per les més de 170 denúncies que la part agent ha interposat per la actuació abusiva de determinats Batlles i Magistrats en l'exercici de la seva potestat jurisdiccional.

- Procedeix també la responsabilitat administrativa -es suposa que es refereix a la del Col·legi d'Advocats-, pel fet que els honoraris d'un company en la mateixa causa (1000007/2023), es van fixar en 44.548,95 euros, però la taxació dels seus honoraris els va fixar en 1,220 euros.

4.- En la seva contesta, el Col·legi d'Advocats estima, en substància, que:

- La jurisprudència sobre la manca de legitimació del denunciant per interposar recurs contra la decisió de no incoar procediment sancionador ha estat avalada pel Tribunal Constitucional.

- Resulta totalment intranscendent que el Sr. Joan tingui la condició de col·legiat al respecte de l'anàlisi dels requisits exigits jurisprudencialment per reconèixer al recurrent un interès legítim que justifiqui la seva intervenció en via jurisdiccional.

- No s'ha aportat el més mínim indici conforme els membres de la Junta de Govern haurien incorregut en alguna actuació incorrecta, irregular o constitutiva d'algun incompliment dels deures o de les obligacions assentades en la Llei o en els Estatuts del Col·legi d'Advocats d'Andorra, ni tampoc no ha acreditat ni argumentat que el resultat d'aquest pretès procediment disciplinari li implicaria l'obtenció d'un benefici, o evitaria la producció d'un perjudici.

- El resultat d'un hipotètic procediment disciplinari no revertiria en el contingut de la valoració d'honoraris professionals en el seu dia realitzada pel Col·legi d'Advocats d'Andorra.

- La decisió de resoldre la recusació pels mateixos membres de la Junta del Col·legi d'Advocats per ells mateixos és ajustada a dret.

- L'avui apel·lant no ha aportat el més mínim indici conforme els membres de la Junta de Govern haurien incorregut en alguna actuació incorrecta o irregular.

- De resultes d'un problema informàtic, les signatures digitals o electròniques -plasmades al certificat emès per la Secretària del Col·legi d'Advocats d'Andorra, amb el vistiplau de la Degana, mitjançant el qual es certificava que en la reunió de Junta de 5 de juny del 2025 s'havia acordat facultar a la Degana perquè nomenés una procuradora perquè representés al Col·legi en el present procés-, no van constar degudament registrades en el portal de serveis professionals (PSP) de l'administració de justícia. Tanmateix, i als efectes d'acreditar que la documentació en el seu dia aportada (certificat i apoderament privat) estava degudament signada per la Secretària i la Degana del Col·legi d'Advocats d'Andorra, mitjançant escrit de data 12 de setembre de 2025 es va tornar a adjuntar la documentació de referència amb l'objectiu la disfunció en la tramitació telemàtica que s'havia produït.

- La valoració d'honoraris per la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats fou realitzada de forma totalment correcta, neutra i objectiva, una volta analitzades les actuacions objecte de valoració; sense que en cap cas es pugui titllar (com pretén l'avui recurrent) l'actuació de la Junta de Govern com a discriminatòria.

5.- La part apel·lant no va presentar conclusions, per la qual cosa, el recurs va quedar pendent de sentència

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Competència

El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l' article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia .

Segon.- Antecedents rellevants

En el marc de la causa civil número 1000007/2023, l'advocat de la part defenent va impugnar la minuta d'honoraris de l'advocat de la part agent, que era l'avui recurrent, Sr. Joan.

De resultes d'aquesta impugnació, el Col·legi d'Advocats d'Andorra va emetre un dictamen quantificant dits honoraris en la suma de 1.220 euros (més IGI), en comptes dels 44.598,95 euros (més IGI) que havien estat reclamats per l'avui apel·lant.

En dóna la circumstància que qui era part agent en aquell procediment (representada, com s'ha dit, per l'avui apel·lant) no va impugnar la minuta d'honoraris de l'advocat de la part contrària, i això va suposar que el Col·legi d'Advocats no hagués d'informar sobre honoraris d'aquest advocat. En conseqüència, a manca d'impugnació, els honoraris van esdevenir ferms i definitius. En altres paraules, el Col·legi d'Advocats no va tenir cap intervenció desprès que l'advocat de la part contrària a la que representava l'agent presentés la seva minuta.

Per això, les insinuacions de la part agent sobre un suposat tracte de favor del Col·legi d'Advocats envers l'altre advocat no són de rebut, ni tampoc està justificat que l'apel·lant afirmi que el Col·legi d'Advocats ha "... refusat al recurrent els avantatges atorgats a un altre company de professió".

I aquesta qüestió és la que està a l'origen de l'actuació de l'agent envers tots els membres de la Junta del Col·legi d'Advocats.

En efecte, com es pot comprovar amb l'anàlisi de la documentació que la part agent va adjuntar a la seva demanda, els seus retrets es focalitzen en la taxació de costes, i l'escrit presentat davant la Junta del Col·legi en data 21 de gener de 2025, desprès d'exposar els greuges de l'actor en relació amb aquesta qüestió, denuncia unes suposades infraccions molt greus i greus comeses pels mateixos membres de la Junta i sol·licita l'obertura del corresponen expedient sancionador.

I, com sigui que la Junta, en data 27 de febrer de 2025, va resoldre desestimar la referida petició, l'agent va presentar recurs davant la pròpia Junta, i per altressí va sol·licitar l'obertura d'un nou expedient sancionador per haver acordat desestimar la petició d'obertura d'un procediment sancionador i per no haver-se "abstingut, votat en contra o no haver estat present en aquella sessió".

Tercer.- La tramitació del procediment. L'Aute de data 13 de novembre de 2025

Amb caràcter previ, s'han d'analitzar les qüestions relatives al procediment. I, per una millor comprensió, cal recordar els tràmits seguits a primera instància:

- 20/05/2025 Presentació de la demanda.

- 26/05/2025 Aute admissió de la demanda.

- 30/05/2025 Tramesa al Col·legi d'Advocats de l'aute d'admissió de demanda.

- 10/06/2026 Personació del Col·legi d'Advocats a la qual s'adjunta un apoderament privat emès per la Degana, en el qual es diu que "En aquest acte manifesto la voluntat del Col·legi d'Advocats d'Andorra, en mèrits de l'acord pres per la Junta de Govern de data 5 de juny del 2025, de conferir poders, tan amplis i abastament com en Dret es requereixi...", signat únicament per la Procuradora, però sense la signatura de la Degana.

- 27/06/2025 Presentació de l'escrit de contesta a la demanda.

- 02/07/2025 Interlocutòria de la Secretària donant trasllat a la part agent de l'escrit de contesta.

- 23/07205 Recurs de reposició de la part agent, adreçat al Batlle contra la Interlocutòria de la Secretària de data 02/07/2025.

- 24/07/2025 Interlocutòria per la qual es dona trasllat a la part demandada del recurs de reposició.

- 11/09/2025 Escrit d'al·legacions de la part demandada al recurs d'apel·lació, al qual s'adjunta: 1) Certificació de la Secretària del Col·legi d'Advocats de l'Acord de la Junta de facultar a la Degana per tal que nomeni Procurador en aquesta causa, amb les signatures digitals de la Secretària i de la Degana; 2) Apoderament privat signat electrònicament per la Degana a la Procuradora; 3) Apoderament privat signat electrònicament per la Degana a l'advocat.

- 20/10/2025 Acord de la Secretària desestimant el recurs de reposició.

- 31/10/2025 Agent interposa incident de nul·litat contra l'Acord de la Secretària de data 20/10/2025.

- 13/11/2025 Aute del Batlle pel qual decideix no admetre l'incident de nul·litat.

Doncs bé, com encertadament es diu a l'Acord de data 20/10/2025, pel qual es va resoldre el recurs de reposició de la part agent, l'article 18.1 de la 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment Contenciós Administratiu, "Dins dels tretze dies hàbils següents a la recepció de la demanda, el tribunal es pronuncia sobre l'admissió del recurs. Si considera que reuneix els requisits previstos per aquesta Llei, l'admet a tràmit; en cas contrari, concedeix al recurrent un termini de cinc dies hàbils per esmenar els defectes que hagi constatat i que siguin susceptibles d'esmena, si és el cas, i si no ho fa, o si es tracta de defectes no susceptibles d'esmena, dicta un aute en el qual declara que el recurs no és admissible i acorda l'arxivament de les actuacions".

I el principi d'igualtat d'armes obliga a entendre que aquest tràmit d'esmena s'ha d'aplicar també quan el defecte es produeix a l'escrit de compareixença, i més concretament, quan, com va succeir en aquest cas, el poder no estava signat electrònicament per la persona que el va atorgar (la Degana).

Però, a més, en aquest cas no va ser necessari que la Secretària fes un requeriment d'esmena, compte tingut que fou el Col·legi d'Advocats qui va esmenar el defecte per pròpia iniciativa, és a dir, sense que li requerís la Secretària o ho posés de manifest l'altre part.

Pel que fa l'Aute de data 13/11/2025 pel qual el Batlle decideix no admetre l'incident de nul·litat, cal dir que també aquesta decisió és ajustada a dret i està convenientment motivada a l' article 18 ter b) de la Llei transitòria de procediments judicials .

En tot cas, cal posar de relleu que la part agent també va interposar recurs d'empara contra l'Aute de data 13/11/2025. És cert que el Tribunal Constitucional va decidir que la interposició d'aquell recurs d'empara era prematura, compte tingut que l'aute impugnat no era definitiu i que res impedia al recurrent impugnar la sentència futura -com efectivament ha fet-, però també va constatar que:

"3.3. L'aute del 13 de novembre del 2025 va desestimar l'incident de nul·litat formulat contra l'acord de la secretària judicial del 20 d'octubre del 2025. El recurs esmentat es va tramitar en els termes de l'

article 18 ter 1 b) de la Llei transitòria de procediments judicials

.

El recurrent no discuteix la idoneïtat d'aquesta llera processal, ans el contrari, ja que va formular l'incident clarament sobre la base d'aquesta disposició legal. Aquest Tribunal també ho considera correcte, perquè el greuge del recurrent es fonamenta en una manca eventual d'apoderament de la degana del Col·legi d'Advocats d'Andorra, com també de la procuradora i del lletrat per representar al Col·legi en aquesta causa i resulta evident afirmar que l'aute del 13 de novembre del 2025 no és definitiu i que res impedirà al recurrent impugnar la sentència futura, reproduint aleshores els mateixos arguments que avui assenyala.

En qualsevol cas, el recurrent ha tingut l'ocasió de defensar-se adequadament durant la tramitació dels dos recursos -reposició i nul·litat- que ha interposat, de manera que el seu dret a la jurisdicció ha estat sempre respectat."

En qualsevol cas, la decisió d'admetre la compareixença del Col·legi d'Advocats és encertada, com s'ha vist, sense que en cap cas s'estigui davant d'un tracte de favor.

Quart.- El denunciant no té la condició d'interessat en el procediment

La doctrina d'aquesta Sala sobre la legitimació d'un denunciant per recórrer la decisió de no incoar un procediment sancionador és reiterada. Així, la sentència núm. 11/2016, de 21 de febrer, va declarar:

""La jurisprudència d'aquesta Sala, a partir de la sentència núm. 24/1994, de 17 de desembre, ha declarat de forma reiterada que la legitimació correspon a aquelles persones que posseeixen un interès directe en l'anul·lació de l'acte impugnat i que, en termes generals, cal reconèixer l'existència d'aquest interès directe quan el particular obté qualsevol mena de benefici o evita un perjudici mitjançant la declaració d'invalidesa de l'acte administratiu.

Més específicament, pel que fa al procediment sancionador, la sentència núm. 27/2003, de 16 de juny, va afirmar que qualsevol ciutadà "té el dret a denunciar els fets presumptament constitutius d'una infracció, però aquest dret -que és un híbrid de dret i deure- s'esgota precisament aquí, doncs no és un dret subjectiu que generi la correlativa obligació de l'Administració d'iniciar l'expedient si de la denúncia no en resulten clarament fets constitutius d'alguna infracció administrativa".

En definitiva, el procediment sancionador s'inicia sempre d'ofici, com resulta actualment de l'

article 123 quater, apartat 1, del Codi de l'Administració

(avui article 125), i això encara que hagi intervingut la prèvia denúncia d'un particular. El denunciant no és, en termes generals, part en aquest tipus de procediment, excepte en els casos en què justifiqui una afectació directa a la seva esfera d'interessos, en els termes que preveu l'article 107 (avui article 103) del mateix Codi, el que comporta que la imposició d'una sanció impliqui per a ell l'obtenció d'un benefici o l'evitació d'un perjudici".

Aquests criteris reprodueixen i sintetitzen els que ja es van recollir en la sentència núm. 57/2014, de 21 de novembre, segons la qual:

"La jurisprudència ha precisat que l'interès directe que contempla l'

article 23 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal

es dóna quan el demandant obté un benefici o evita qualsevol perjudici amb l'estimació de les seves pretensions.

Ara bé, en el cas d'un denunciant, que es limita a posar en coneixement de les autoritats administratives els fets que poden ser constitutius d'una infracció, es tracta d'un tercer simple i la denúncia per sí sola no li atorga un interès legítim en l'objecte del procediment, ja que, en termes generals, no pot obtenir altre avantatge que la mera defensa de la legalitat. Només en el cas de que l'èxit de la denúncia incideixi positivament en la seva situació jurídica podria ser-li reconegut aquell interès legitimador.

La sentència d'aquesta Sala núm. 85-2008, de 24 de novembre, entre d'altres, ja va examinar la qüestió relativa a la legitimació dels denunciants per interposar una demanda davant dels Tribunals administratius, afirmant que:

"Sobre la legitimació del denunciant, la sentència d'aquesta Sala núm. 95-06, de 15 de març de 1995, ja va declarar que, en el camp del dret administratiu sancionador "l'interès del particular no permet més que la possibilitat de posar en coneixement de l'Administració els fets constitutius de la presumpta infracció, i fins i tot podrà ser part en l'expedient si es considera que hi té un interès que així ho justifiqui". En la sentència núm. 98-13, de 25 de març de 1998, es va dir que "en termes generals, tota persona té dret a posar en coneixement de l'Administració, mitjançant l'oportuna denúncia, els fets que poden constituir una infracció de la legalitat urbanística", però només "els titular d'un interès legítim poden sol·licitar que s'adoptin les mesures que siguin necessàries per tal de restablir l'ordre jurídic pertorbat i, amb aquesta finalitat, poden personar-se al procediment, formular al·legacions i interposar els corresponents recursos administratius i jurisdiccionals". En fi, la sentència núm. 2003-27, de 16 de juny de 2003, recaiguda en un supòsit en què un particular sol·licitava que una Administració comunal obris un expedient sancionador a uns agents de circulació, declara que "com a ciutadà, (l'agent) té el dret a denunciar els fets presumptament constitutius d'una infracció, però aquest dret -que és un híbrid de dret i deure- s'esgota precisament aquí, doncs no és un dret subjectiu que generi la correlativa obligació de l'Administració d'iniciar l'expedient si de la denúncia no en resulten clarament fets constitutius d'alguna infracció administrativa". Com es diu igualment en aquesta sentència, "l'interès en què el Comú castigui els agents de circulació no (expressa) un legítim benefici en el recorrent que els converteixi en títols de legitimació processal".

Cal remarcar el fet de que l'esmentada sentència núm. 98-13, de 25 de març de 1998, es referia lògicament a un supòsit anterior a la vigència de la Llei general d'ordenació del territori i urbanisme de 29 de desembre de 2000".

Aquests mateixos criteris han estat seguits en relació amb l'exercici de la potestat sancionadora respecte dels agents de circulació (sentència de la Sala Administrativa núm. 27/2003, de 16 de juny), dels notaris (sentència núm. 23/2010, de 12 d'abril), dels advocats (sentències núm. 11/2019, de 21 de febrer, i 20/2019, de 27 de març) i dels membres del Ministeri Fiscal (sentència del Ple d'aquest Tribunal núm. 11/2021, de 4 d'octubre). Es tracta, com es veu, d'una jurisprudència plenament consolidada.

I a la Sentència del Ple d'aquest Tribunal 6/2024, desprès de recordar l'anterior doctrina, s'afirma:

"Cinquè.- En el cas que ara s'examina, l'agent sol·licita la incoació d'un expedient disciplinari a diversos Batlles i Magistrats pel contingut de les seves decisions en diversos procediments judicials. Ara bé, segons la jurisprudència que s'acaba d'exposar, no es pot reconèixer al recurrent la necessària legitimació activa per sostenir en aquesta seu una tal pretensió. En aquest sentit, es poden articular tres arguments concomitants.

En primer lloc, i com ja s'ha dit, la mera situació de denunciant no atribueix legitimació per a sol·licitar davant dels tribunals administratius (en aquest cas, davant del Ple del Tribunal per raó de l'òrgan que va dictar les resolucions impugnades) l'obertura d'un expedient disciplinari. Aquest tipus de procediment s'inicia sempre d'ofici, segons l'actual

article 125 del Codi de l'Administració

, i el denunciant es limita a posar en coneixement de l'òrgan competent els fets que puguin constituir una infracció administrativa. Només el titular d'un interès definit en l'article 103 del Codi pot exercir les accions corresponents en defensa del seus drets o interessos legítims. Això suposa que la resolució de l'expedient ha d'incidir en l'esfera d'aquests, i el denunciant ha de poder obtenir un benefici concret o evitar un perjudici cert."

A més, aquesta doctrina no pot qualificar-se d'inconstitucional -com apunta la part apel·lant-, compte tingut que el propi Tribunal Constitucional l'ha validat a la seva sentència de data 13 de març de 2025, que va desestimar el recurs d'empara interposat pel propi Sr. Joan (causa 2024-68-RE):

"3.1. La part recurrent en empara, és a dir, el lletrat, Sr. Joan, estima que s'ha conculcat el seu dret a la jurisdicció protegit a l'

article 10 de la Constitució

i, més concretament, els seus drets a un procés degut, a la defensa, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un tribunal predeterminat per la llei. L'interessat demana l'anul·lació de la sentència adoptada el 25 d'octubre del 2024 pel Ple del Tribunal Superior de Justícia, el reconeixement del seu dret (i el de tots els seus clients) a obtenir una resolució sobre el fons de l'objecte d'aquest recurs, així com també una indemnització econòmica per a tots els afectats.

3.2. Els principals fets que han donat lloc a aquest recurs d'empara són els següents.

En distintes dates (entre l'1 de juliol del 2022 i el 13 de desembre del 2023), el recurrent va adreçar onze queixes contra batlles i/o magistrats al Consell Superior de la Justícia (d'ara endavant CSJ), sobre la base de les quals sol·licitava la incoació d'un expedient disciplinari contra els interessats per: 1) incompliment del deure d'abstenció; 2) la realització d'accions o d'omissions (ambdues doloses) que comportaven responsabilitat civil; i/o 3) la ignorància inexcusable de la llei i dels procediments.

Les protestes esmentades versaven, molt resumidament, en: 1) els honoraris excessius de l'administrador d'una fallida (QD-2/2022); 2) l'absència d'inhibició d'un batlle, en particular perquè sovint resolia en detriment de les causes presentades pel seu despatx professional (QD-7/2022); 3) la privació injusta del dret de visites paternofilials i de l'absència d'inhibició del batlle encarregat del cas (QD-6/2023); 4) un canvi sobtat de jurisprudència per part d'un mateix batlle (QD-1/2022); 5) l'absència d'inhibició d'un batlle (QD-5/2022); 6) l'absència d'inhibició de tres magistrats (QD-4/2022); 7) l'absència d'inhibició d'un magistrat (QD-3/2023); 8) el menysteniment per part d'un batlle de la resolució adoptada per un altre batlle en un altre procediment (QD-2/2023); 9) la designació irregular d'un perit judicial per part de dos batlles (QD-5/2023); 10) l'absència d'inhibició d'un batlle (QD-6/2022); i, 11) la inadmissió per part d'un batlle d'una demanda civil contra un batlle i un magistrat (QD-4/2023).

El 31 d'octubre del 2023, el CSJ va respondre mitjançant 11 acords distints i individualitzats, en els quals inadmetia a tràmit les respectives queixes, doncs, entenia que: 1) els jutges interessats havien actuat regularment; 2) el recurrent no havia esgotat les vies de recurs ordinàries; i, 3) el recurrent no justificava cap interès legítim en l'obertura d'un expedient sancionador.

Aquests acords van ser objecte d'un recurs d'apel·lació davant el Ple del Tribunal Superior de Justícia. La sentència del 25 d'octubre del 2024 el va desestimar, principalment, perquè aquest darrer no gaudia de la necessària legitimació activa, ja que: 1) la mera situació del denunciant no li atribuïa legitimació per sol·licitar judicialment l'obertura d'un expedient disciplinari; 2) el resultat d'un hipotètic procediment sancionador no podia incidir en l'esfera dels interessos del denunciant; i, 3) el CSJ no podia posar en qüestió, per la via d'un expedient disciplinari, el contingut de decisions judicials.

3.3. És ben sabut que el recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'

article 10 de la Constitució

. I no es pot fer altra cosa que constatar que la sentència del Ple no presenta, de manera patent, cap d'aquestes carències. Vegem-ho.

3.4. Si llegim, amb la deguda cura, el contingut de les onze queixes, resulta que quatre expedients sancionadors (QD-6/2023, QD-3/2023, QD-2/2023 i QD-4/2023) no guarden cap relació directa amb el recurrent. En efecte, en les actuacions objecte de queixa, l'interessat no actuava a títol personal, sinó com a advocat d'una de les parts en el litigi subjacent. Per tant, a defecte de mandat del representat, el lletrat avui recurrent no gaudeix, clarament, de legitimació activa per queixar-se d'una actuació judicial en perjudici del seu client. O dit d'una altra manera, el lletrat no és "víctima", doncs ni era part processal en les causes corresponents, ni ha estat, directament o indirectament, afectat per una resolució judicial que considera lesiva pels interessos del seu client.

3.5. La qüestió relativa a la imposició d'una sanció per manca d'abstenció d'un batlle o d'un magistrat (QD-7/2022, QD-5/2022, QD-4/2022 i QD-6/2022) o derivada d'un comportament dolós (QD-1/2022, QD-2/2022 i QD-5/2023) és molt més complexa, perquè si resulta que un jutge presenta efectivament una situació incompatible amb la seva imparcialitat (

article 83, apartat b), de la Llei qualificada de la Justícia

, d'ara endavant LQJ) o emet dolosament una resolució injusta (

article 83, apartat c) de la LQJ

), aleshores no està en mesura de garantir el dret constitucional a un procés degut i les seves decisions podrien ser expulsades de l'ordenament jurídic. En aquest sentit, es pot sostenir raonablement que si un jutge és objecte d'una sanció disciplinària per falta molt greu per incomplir el deure legal d'abstenció (per exemple, per enemistat manifesta amb el lletrat de la causa sub iudice) o per actuar dolosament en l'exercici de les seves funcions (per exemple, per perjudicar dolosament al lletrat que actua en una causa a títol personal), no es pot descartar que s'hauria d'apartar de les causes pendents o de les futures on participés el lletrat denunciant, almenys durant un període llarg. Si el jutge fos suspès o separat del càrrec, resulta obvi que el lletrat sortiria encara més beneficiat en cas d'èxit de la seva queixa. Per tant, negar-li tota legitimació activa per absència de drets o d'interessos en joc és excessiu.

Això no obstant, la inadmissió de la incoació dels expedients disciplinaris per part del CSJ, confirmada en apel·lació pel Ple, està basada en un altre argument molt més sòlid, com és la separació de poders, quan aquest afirma que el CSJ no està autoritzat a interferir en el nucli de la funció jurisdiccional. En efecte, l'

article 73 de la LQJ

comença amb l'obligació i la condició següents: "Els batlles i els magistrats s'han d'abstenir d'exercir les funcions que tenen encomanades i, si no ho fan, poden ser recusats, en els supòsits següents: (...)". Aquest precepte s'ha d'interpretar a la llum de la Constitució, ja que afecta al dret fonamental a un procés degut i, de retruc, als principis constitucionals d'independència judicial i d'inamobilitat dels jutges (

article 85.1 de la Constitució

) que són inseparables de l'Estat de Dret (

article 1.1 de la Constitució

).

El CSJ mateix admet explícitament, en nombrosos dels seus acords d'inadmissió, que el denunciant no havia presentat cap prova conforme havia plantejat prèviament la recusació dels jutges denunciats o exigit judicialment la seva responsabilitat, sense que el recurrent no ho hagi mai rebatut fins ara. I aquest plantejament resulta plenament compatible amb la Constitució, perquè, en el primer cas, si un jutge no s'absté expressament, ho fa normalment perquè considera que no es troba immers en cap supòsit d'incompatibilitat. I aquesta decisió judicial implícita subsisteix a defecte d'exercici, en temps útil, dels mecanismes protectors que instaura la llei a favor del justiciable, especialment la demanda de recusació que es tramita exclusivament en seu judicial. Per tant, el CSJ, amb bon criteri, no podia legalment encetar cap expedient sancionador per raó de manca d'abstenció o per comportament dolós d'un jutge a defecte de pronunciament judicial previ. Tots aquests motius ens condueixen, per tant, a considerar que la sentència del Ple s'ajusta als cànons habituals de constitucionalitat.

3.6. El recurrent també entén que la inadmissió a limine de les seves queixes era contrària al dret a un procés degut. Sobre aquest extrem, aquest Tribunal ja ha tingut l'ocasió d'afirmar en el passat que: "la manca de pronunciament sobre el fons esdevé possible si el Tribunal Superior de Justícia argumenta de manera motivada les raons per les quals, en el cas concret, la inadmissió a tràmit de la demanda és justificable" (aute del 17 de juny del 2024 -causa 2024-33-RE). I ja acabem d'exposar, en els paràgrafs precedents, les raons que ens han dut a considerar que la interpretació del dret aplicable al cas, realitzada pel Ple, és raonable i fonamentada en Dret des d'un punt de vista constitucional.

3.7. Un altre motiu de controvèrsia concerneix la imparcialitat dels membres del Ple i una vulneració eventual del dret a un tribunal predeterminat per la llei.

Quant a la imparcialitat dels membres del Ple, a banda del fet que el recurrent no va discutir mai la seva composició abans de l'adopció de la seva sentència, contravenint així l'

article 74.4 de la LQJ

, no es pot fer altra cosa que constatar que no aporta cap element de prova -a banda de la invocació d'una mena de risc abstracte- que faci sospitar que la composició del Ple presentava alguna aparença d'imparcialitat, subjectiva o objectiva. En qualsevol cas, el mer fet de jutjar altres jutges no pot conduir a dubtar automàticament en la imparcialitat del tribunal que examina la causa sub iudice. En cas contrari, s'arribaria al resultat absurd de no poder jutjar els propis jutges, la qual cosa contravindria, entre d'altres, al dret a la jurisdicció i a la Justícia material. Es recorda que la imparcialitat dels jutges s'ha de presumir sempre i que pertoca a la part que ho discuteix aportar elements que ho rebatin. La confiança en la Justícia així ho requereix i els lletrats, en la seva qualitat de cooperadors de l'Administració de Justícia (article 3.1 de la Llei de l'exercici de la professió d'advocat i del Col·legi Oficial d'Advocats d'Andorra) tenen també un rol cabdal en el deure de vetllar pel seu bon funcionament (articles 1.2 i 13.1). Per acabar, aquest Tribunal fa seves les conclusions que va adoptar el Tribunal Europeu dels Drets Humans en l'assumpte Ramos Nunes de Carvalho e Sá c/ Portugal [GC], núm. 55391/13, 57728/13 i 74041/13, §163 del 6 de novembre del 2018: "la Cour considère qu'il est normal que les juges, dans l'exercice de leurs fonctions judiciaires et dans des contextes variés, soient amenés à traiter des affaires diverses en ayant à l'esprit qu'ils sont susceptibles, à un moment donné de leur carrière, de se trouver eux-mêmes dans une situation similaire à celle d'une des parties, y compris celle de la partie défenderesse. Cependant, on ne saurait considérer qu'un tel risque purement abstrait soit de nature à jeter des doutes sur l'impartialité d'un juge, en l'absence de circonstances concrètes ayant trait à sa situation personnelle. Or, même s'il s'agit d'affaires disciplinaires, un tel risque théorique résidant dans le fait que les juges qui siègent restent eux-mêmes soumis à un régime disciplinaire, ne saurait être en lui-même suffisant pour conclure à un manquement aux exigences de l'impartialité".

Pel que fa al dret a un tribunal predeterminat per la llei, és indubtable que el Ple és competent per examinar la legalitat dels acords adoptats pel CSJ d'acord amb l'

article 25.5 de la LQJ

. Tampoc es discuteix, en especial, la composició del tribunal.

3.8. De manera secundària, el recurrent fa al·lusió a la vulneració del principi d'igualtat d'armes i a la defensa davant el Ple, però enlloc explica novament, de forma mínimament convincent, en quina mesura aquell òrgan jurisdiccional hauria beneficiat, des d'un punt de vista processal, al CSJ en detriment del denunciant. No es pot confondre el principi d'igualtat d'armes amb el fet de guanyar o de perdre un litigi que pot obeir a moltes altres consideracions. Tanmateix, el recurrent ha tingut totes les oportunitats per defensar adequadament la seva causa davant el Ple, doncs ha pogut proposar proves i ha tingut sempre coneixement de la posició de l'altra part.

El recurrent ha portat també a col·lació la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans Sergey Zubarev c/ Rússia del 5 de febrer del 2015 que, segons ell, és habitualment citada per la jurisdicció ordinària. Aquesta referència resulta totalment supèrflua aquí, perquè el Ple no l'esmenta, ni tan sols indirectament. Tanmateix, menciona les sentències McElhinney c/ Irlanda [GC] del 21 de novembre del 2001, i, Sabeh El Leil c/ França [GC] del 29 de juny del 2011. La primera resulta, fins i tot, contrària a la tesis del recurrent, perquè el Tribunal Europeu dels Drets Humans va admetre la immunitat dels Estats en determinades circumstàncies. La segona s'allunya molt del nostre cas, ja que era qüestió de la jurisdicció territorial francesa per conèixer del comiat del treballador d'una ambaixada estrangera situada a París."

I en el cas que ens ocupa, tampoc l'agent té interès legítim. En efecte, cal dir que les minutes dels advocats de les parts en la causa Execució 10000007/2023 (que deriva del procediment tramitat davant la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia 0000322/2019), no són comparables, bàsicament perquè el Col·legi d'Advocats sí es va pronunciar sobre els honoraris de l'agent compte tingut que la contrapart els va impugnar, mentre que no va valorar els honoraris professionals de l'advocat de la part contrària en aquell procediment perquè no van ser impugnats. I d'aquesta darrera circumstància només pot ser responsable el propi agent.

Cinquè.- El procediment de taxació de costes

Tot i que, com s'ha raonat, la part agent no està legitimada per impugnar l'acord de la Junta del Col·legi d'Advocats que decideix no incoar un procediment sancionador, cal també destacar que l' article 359 del Codi de Procediment Civil , regula la impugnació de la taxació de les costes processals si es consideren excessives de manera que, a banda de la intervenció de les demès parts, es preveu també la intervenció del Col·legi d'Advocats per tal que emeti un dictamen o informe, però sense atorgar caràcter vinculant al referit dictamen, i s'estableix que serà el secretari qui finalment resoldrà:

"Article 359. Impugnació de la taxació de les costes processals

1. La part a favor de la qual es fa la taxació de les costes processals pot impugnar-la si considera que no s'hi han inclòs algunes partides, en tot o en part, malgrat haver-ho sol·licitat, i la part contra la qual es fa la taxació també pot impugnar-la si considera que algunes partides són indegudes o excessives.

2. En cas que la impugnació de la taxació es fonamenti en el fet que algunes partides no s'hi han inclòs, en tot o en part, o són indegudes, el secretari judicial trasllada la impugnació a l'altra part perquè faci les al·legacions oportunes en el termini de tretze dies hàbils i, dins els tretze dies hàbils següents, dicta un acord en què resol la impugnació. Si el secretari judicial estima la impugnació, no imposa les costes processals ocasionades per aquesta impugnació. Si desestima la impugnació, imposa les costes processals a la part que ha impugnat la taxació.

3. En cas que la impugnació de la taxació es fonamenti en el fet que algunes partides són excessives, el secretari judicial trasllada la impugnació a l'altra part perquè faci les al·legacions oportunes en el termini de tretze dies hàbils. Si l'altra part s'oposa a la impugnació, el secretari judicial requereix al col·legi professional, a l'associació professional o a l'entitat anàloga a la qual pertany el professional o el perit concernit que emeti un dictamen, llevat que aquestes entitats no existeixin. Un cop emès el dictamen i dins els tretze dies hàbils següents, si escau, el secretari judicial dicta un acord en què resol la impugnació. Si estima íntegrament o parcialment la impugnació, imposa les costes processals ocasionades per aquesta impugnació a la part que ha reclamat uns honoraris excessius. Si desestima la impugnació, imposa les costes processals a la part que ha impugnat la taxació.

4. En el supòsit que estableix l'apartat anterior, el col·legi professional, l'associació professional o l'entitat anàloga poden demanar una provisió de fons, l'import de la qual determina el tribunal d'acord amb les circumstàncies que concorren.

5. En cas que la impugnació de la taxació es fonamenti en el fet que algunes partides són alhora indegudes i excessives, ambdós impugnacions se substancien conjuntament però la tramitació de la impugnació fonamentada en el fet que algunes partides són excessives se suspèn fins que es resolgui la impugnació fonamentada en el fet que algunes partides són indegudes."

A més, aquesta decisió del secretari pot ser recorreguda, sense que al procediment s'ofereix cap dada sobre si la part agent va fer ús de la via de recurs.

Però és que, a més, com afirma la representació del Col·legi d'Advocats -sense que part de l'avui apel·lant ho hagi negat-, als autes d'execució tramitats davant la Secció Civil de la Batllia (Execució 10000007/2023), mitjançant Acord de data 12 de desembre del 2024, el Secretari Judicial també va considerar que els honoraris d'advocat de segona instància (de l'advocat avui recurrent) havien de fixar-se en l'import de 1.220 € + IGI. En definitiva, la taxació efectuada pel Col·legi d'Advocats fou inicialment validada i confirmada en seu jurisdiccional (amb independència que, posteriorment, s'acordés declarar la nul·litat de les actuacions).

En definitiva, cap retret es pot fer a l'actuació de la Junta del Col·legi d'Advocats, que ha actuat en l'exercici de les funcions que li són pròpies, i sense que pugui tenir cap responsabilitat pel fet que no s'impugnessin les costes de la minuta de l'altre advocat, sinó que si hi ha algun responsable, aquest no és altre que el propi agent.

Sisè.- La segona denúncia per tal que s'obrís un altre expedient sancionador contra els membres de la Junta del Col·legi d'Advocats

A l'últim, a la segona petició d'incoació de procediment sancionador contra tots els membres de la Junta de Govern, la part agent considera que han de ser sancionats pel fet que cap d'ells es va inhibir, i, d'aquesta mantera, es van transformar simultàniament en jutge i part. Tanmateix, tampoc aquesta al·legació pot prosperar. En efecte, la part apel·lant parla de manera impròpia d'inhibició, que és la decisió de declarar-se incompetent pel coneixement d'un assumpte, però no hi ha dubte que la Junta del Col·legi d'Advocats era la competent per decidir si s'incoava un procediment disciplinari o no. El que succeeix és que, com sigui que l'agent pretenia que s'incoés un procediment disciplinari en relació a tots ells, sembla que també pretén que tots ells presentin la seva abstenció. Però això hagués conduït a una situació de col·lapse de la institució.

Arribats a aquets punt cal recordar que el Tribunal Constitucional, a la causa 2025-78-RE (Aute de data 15/11/2026), en un assumpte on el Lletrat va recusar a dos dels Magistrats d'aquell Tribunal, va dir:

"Ja hem dit que la recusació es presenta contra dos magistrats del Tribunal Constitucional, és a dir, contra la seva meitat, per tenir "un interès directe i personal en l'assumpte". Davant d'aquesta situació inèdita, escau respondre a tres preguntes distintes: a) contra quins magistrats es pot dirigir una demanda de recusació; b) quina composició del Ple decideix sobre la seva recusació; i, c) quin nivell de prova és exigible a la part que recusa.

(...)

Aquesta tramitació va ser avalada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (d'ara endavant TEDH) en la seva sentència Debled c/ Bèlgica del 22 de setembre de 1994 (§37). A l'ensems, el TEDH ha inadmès a tràmit, fa poc temps, una demanda dirigida contra Espanya (decisió de Comitè, Costa i Rosselló c/ Espanya del 3 d'abril del 2025, núm. XXXX/24, §17 i §37). El demandant discutia, entre altres aspectes, la compatibilitat amb el dret a un procés degut, de la presència dins el Ple del Tribunal Constitucional espanyol (composat d'11 magistrats) de 7 magistrats recusats, els quals van intervenir dins la discussió sobre la seva pròpia recusació (Pleno. Auto 75/2022, de 27 d'abril del 2022). Aquest mecanisme -potser més rigorós que l'emprat per aquest Tribunal- va estar doncs avalat pel TEDH.

(...)

3.6. El recurrent també fa valer que s'ha vulnerat el seu dret a un tribunal imparcial, ja que els magistrats, Srs. Vincent Anière, Carles Cruz Moratones i Alexandra Cornella Solà, no s'havien inhibit del coneixement del judici de revisió i que no se li havia notificat cap resolució informant-lo de l'atribució del coneixement de la causa als magistrats esmentats.

Quant al primer punt, és doctrina d'aquest Tribunal que "si un jutge no s'absté expressament, ho fa normalment perquè considera que no es troba immers en cap supòsit d'incompatibilitat. I aquesta decisió judicial implícita subsisteix a defecte d'exercici, en temps útil, dels mecanismes protectors que instaura la llei a favor del justiciable, especialment la demanda de recusació que es tramita exclusivament en seu judicial" (veg. la sentència del 13 de març del 2025 recaiguda en la causa 2024-68-RE). Per tant, res privava al recurrent de recusar els magistrats corresponents, però no ho va fer, de manera que ara no pot prevaldre's del seu propi deixament."

I també en aquest cas ens trobem davant d'una situació inèdita. Amb tot, en aquest cas, encara que les situacions no són idèntiques a les analitzades pel Tribunal Constitucional, cal dir que tampoc en la primera denúncia contra els membres de la Junta la part agent va apuntar que tots ells s'haurien d'abstenir de pronunciar-se, ni tampoc els va recusar.

De fet, la posició de l'agent portaria a una paralització de l'actuació de la Junta de Govern del Col·legi d'Advocats, que és el que sembla que es pretén. En qualsevol cas, tampoc en aquest cas l'agent està legitimat per recórrer la decisió de no incoar aquest segon procediment sancionador.

Setè.- Costes

No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part agent.

Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que les resolucions recorregudes en la instància són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramès testimoni al Tribunal Unipersonal de la Secció Administrativa, per al seu coneixement i execució, ho acordem, manem i signem.