Separació-quantum pensió compensatòria (0075/11)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-0075/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 19 de febrer del 2009 la representació processal de la Sra. Espada va formular demanda de separació matrimonial contra el Sr. Morales, sol·licitant que es declarés la separació matrimonial dels consorts, eximint-los del deure de convivència, que es fixés una pensió compensatòria a favor de la seva mandant per un import de 3.000 euros mensuals, més IPC, més el cost de les despeses de mudança del parament i mobiliari del domicili conjugal. Subsidiàriament, demanava que, en el cas que es decidís atribuir a la seva mandant l'ús del domicili conjugal, s'establís una pensió a favor d'ella de 1.800 euros mensuals, més IPC, amb cobertura de totes les despeses complementàries, quantitats pagadores en qualsevol cas per mesos avançats dins dels primers cinc dies de cada mes, condemnant al defenent a mantenir com a beneficiària de la CASS a la seva mandant mentre no es produís la dissolució del matrimoni o, alternativament, obligant-lo a fer-se càrrec íntegrament de l'assegurança sanitària privada a favor d'aquesta, amb una cobertura similar a la què oferia la CASS, establint les garanties del pagament de la pensió compensatòria que descrivia en el cós de l'escrit i inscrivint d'ofici en el Registre Civil d'Andorra la Sentència de separació que es dictés.

II.- La representació processal del Sr. Morales va contestar a la demanda en data 12 de març del 2009, sol·licitant que es dictés Sentència donant lloc a la separació dels consorts, establint a favor de l'esposa una pensió compensatòria consistent en: atribuir amb caràcter principal a l'esposa el domicili conjugal, si bé dividit i deixant-lo en el seu estat primitiu i corresponent-li a l'esposa la part més gran, consistent en 3 habitacions, cuina, 1 bany i sala menjador, més la suma de 1.200 euros mensuals, corregida anualment segons les variacions de l'IPC, corrent el marit amb totes les despeses de divisió o, amb caràcter subsidiari, el pagament d'una pensió mensual de 1.650 euros, corregida anualment segons les variacions de l'IPC, sense establir en tot cas garanties pel compliment de les obligacions del seu mandant, mantenint a l'esposa com a beneficiària d'aquest a la CASS, inscrivint la resolució que es dictés al Registre Civil d'Andorra i no donant lloc a les pretensions de l'agent que no coincidissin amb les que s'acceptaven. La representació processal del Sr. Morales formulava alhora reconvenció, sol·licitant que es dictés Sentència determinant que, pel cas que fos atribuïda a l'esposa l'ús del domicili conjugal, aquest fos dividit, retornant la vivenda al seu estat original, composat de dos pisos, a càrrec del marit i corresponent a la Sra. Espada la part més gran, consistent en 3 habitacions, 1 sala menjador, 1 bany i 1 cuina, i atribuint al marit la part més petita.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció civil, va dictar Sentència en data 26 de gener del 2011 decidint estimar parcialment la demanda de separació matrimonial promoguda en data 19 de febrer del 2009 per la Sra. Espada a l'atenció del Sr. Morales, desestimant la demanda reconvencional interposada per aquest darrer, declarant la separació dels esposos, quedant dispensats del deure de convivència, com també la dissolució del règim jurídic econòmic matrimonial, establint que el Sr. Morales havia de satisfer mensualment a la Sra. Espada una pensió compensatòria de 1.800 euros mensuals, a pagar per endavant i dins dels cinc primers dies de cada mes, fent- se càrrec el demandat de les despeses de mudança del parament i mobiliari del domicili conjugal de la Sra. Espada i revisant-se automàticament la pensió el mes de gener de cada any en funció de la variació que hagués experimentat l'IPC, ordenant que el Sr. Morales mantingués com a beneficiària de la CASS a la Sra. Espada mentre no es produís la dissolució del matrimoni, desestimant els restants pediments de l'agent i sense fer especial pronunciament respecte de les costes generades pel procediment.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de la Sra. Espada i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de fixar l'import de la pensió que se li concedeix en 3.000 euros mensuals, establint garanties per assegurar el seu compliment i imposant a l'adversa les costes del procediment, tant en primera com en segona instància.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Com a primer motiu del seu recurs, la representació processal de la Sra. Espada exposa que la pensió compensatòria d'un import de 1.800 euros mensuals que la Sentència d'instància li reconeix a càrrec del seu marit, el Sr. Morales, no li permet gaudir del nivell de vida que portava mentre encara no s'havia produït la separació dels esposos i que, tenint en compte, a més a més, les circumstàncies en les què es troba actualment i la dedicació passada a la seva família, procedeix condemnar al Sr. Morales a pagar-li la suma de 3.000 euros mensuals tal com ella reclamava en la seva demanda.

No és objecte de debat en les presents actuacions que els Srs. Espada i Morales han conviscut 34 anys i tenen quatre fills en comú, que en l'actualitat són ja majors d'edat. Tampoc es discuteix que l'agent té 62 anys, no ha treballat anteriorment, ni té una preparació professional que li permeti actualment incorporar-se al mercat de treball i menys encara en la situació actual. Pel que fa a altres rendes que pugui percebre, el seu patrimoni es limita a la nua propietat d'un pis a Madrid, valorat en 111.000 euros, de tal manera que, encara que el seu usufructuari té 82 anys d'edat, no li proporciona en l'actualitat cap mena de renda. D'altra banda, de les dades que consten a les actuacions es dedueix que, com posa de relleu la Sentència d'instància, els ingressos del Sr. Morales oscil·len entre els 3.000 i els 4.000 euros mensuals, punt que tampoc es discuteix en aquesta instància, de tal manera que el desequilibri econòmic que ha patit la Sra. Espada com a conseqüència de la separació matrimonial és evident.

II.- Per tots aquests motius, resulta clar que l'objecte d'aquest punt del recurs es redueix a determinar quin és l'import en el què cal fixar la pensió compensatòria a la què no es discuteix que té dret la Sra. Espada.

La recurrent afirma que la Sentència d'instància no ha valorat a l'hora de fixar dita pensió que ella vivia a Madrid abans de casar-se i que ho va abandonar tot per anar a residir al Principat. No obstant, el que sí s'ha tingut en compte és la seva manca de preparació professional i es pot entendre que la seva dedicació a la família li ha fet més difícil obtenir-la, mentre que el fet de canviar de residència no es pot considerar per si sol un obstacle per continuar uns estudis iniciats o desenvolupar una tasca laboral del tipus que sigui.

Defensa igualment la recurrent que no s'ha tingut en compte que en l'actualitat no té cap ingrés, ja que l'extinció de l'usdefruit que grava el seu patrimoni no és més que una expectativa, però tampoc aquest argument es pot estimar ja que, malgrat en la Sentència d'instància es fa menció a ell, entenem que aquesta referència és marginal i no influeix en l'import de la pensió que es fixa.

El punt determinant a resoldre és quina suma li és precisa a la Sra. Espada per gaudir d'un nivell similar al que portava abans de separar-se del seu espòs i, en aquest aspecte, allò determinant és examinar quines sumes rebia la recurrent per la seva manutenció mentre convivia amb el Sr. Morales i quines hauria de rebre ara per gaudir del mateix estatus. La recurrent reconeix que la suma de 1.800 euros en la què fixa la seva pensió la Sentència d'instància respon a la mitja que ella rebia mensualment mentre el matrimoni convivia, tal com manifesta el defenent al contestar a la demanda i com es dedueix dels documents que consten a les actuacions, però que ara haurà d'assumir els costos de viure en un habitatge de lloguer amb totes les despeses que això comporta, de tal manera que aquest import resultarà insuficient per atendre les seves necessitats amb el mateix nivell del què gaudia abans, però aquest argument no es pot estimar.

En efecte, la recurrent no discuteix que quantitat de 1.800 euros mensuals la rebia per atendre a les necessitats en un primer moment de tres persones, els esposos i una filla, i posteriorment de dues, ja que el Sr. Morales manifesta que a partir del moment què va ser operat d'una reducció gàstrica ja no menjava a casa seva. Per aquest motiu, cal entendre que, com a molt, la recurrent disposava per les seves despeses de 900 euros mensuals i, per tant, considerem que amb els altres 900 que li proporciona la pensió fixada pot pagar el lloguer d'un pis i les despeses corresponents, sense que per aquest motiu disminueixi el nivell de vida del que gaudia.

III.- Com a segon motiu del seu recurs, la Sra. Espada s'oposa a la decisió de la Sentència d'instància de desestimar la seva petició de que s'estableixin garanties de pagament de la pensió establerta, però, en el mateix sentit en què es pronuncia aquesta resolució, considerem que la situació econòmica de la què gaudeix el Sr. Morales i el fet de ser propietari de diversos immobles, amb un valor que la mateixa recurrent considera important, permeten garantir aquest pagament sense que sigui precís establir altres seguretats, i sense que el fet que l'estat de salut del seu espòs sigui delicat permeti arribar a altres conclusions.

IV.- Pel que fa a les costes del procediment, la naturalesa de les qüestions objecte del present litigi porta a entendre procedent mantenir la no imposició de costes que estableix la Sentència d'instància i a no fer tampoc especial pronunciament respecte de les d'aquesta alçada en aplicació d'allò que disposa el capítol X de la Novel·la 82.

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

Decisio

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Espada contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 28 de gener del 2011, que CONFIRMEM íntegrament, sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.