**** (0117/07)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TSJC-117/07

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, a 18 d'octubre de 2007

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 7 de febrer del 2003 el Sr. Castilla va formula demanda contra el Sr. Cano i contra la Sra. Manzano i solidàriament contra la companyia d'Assegurances A. en reclamació de la suma de 6.032 euros, import de reparació del vehicle de la seva propietat que va resultar amb danys importants com a conseqüència de l'incendi que es va produir en el garatge propietat dels demandats en el què el vehicle es trobava en pupil·latge, més el cost d'estacionar el citat vehicle fins que va poder ser reparat.

II.- La representació processal del Sr. Cano i la Sra. Manzano i la que representava a la companyia A. S.A. van contestar a la demanda en data 28 de febrer del 2003 formulant qüestió prèvia de prejudicialitat penal, excepció de manca de litisconsorci passiu necessari i, respecte del fons, argumentant que no li podia imputar a la seva mandant cap responsabilitat per la producció del sinistre i, subsidiàriament, que la reclamació no estava suficientment acreditada, que no era procedent la suma que es reclamava respecte del CD i la radio del vehicle, ni tampoc la que feia referència al pupil·latge del vehicle.

III.- La representació processal del Sr. Castilla va contestar l'incident de prejudicialitat penal formulat per l'adversa sol·licitant es suspengués el procediment i l'Aute de 21 de març del 2003 va donar lloc a la suspensió demanada, continuant aquest una vegada resolta la causa penal a petició de la representació processal del Sr. Castilla.

IV.- En data 23 de març del 2007 l'Hble. Batlle va dictar Sentència estimant parcialment la demanda formulada pel Sr. Castilla contra els Srs. Cano i Manzano i la companyia A. i condemnant solidàriament als defenents a pagar al demandant la suma de 2.674,53 euros, sense establir condemna en matèria d'interessos legals, ni de costes processals.

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Castilla i, pels arguments recollits en les seves conclusions, demana la seva revocació i l'estimació de totes les pretensions de la demanda, condemnant a l'adversa al pagament de les costes judicials.

VI.- Contra la mateixa Sentència formula igualment recurs la representació processal del Sr. Cano i la Sra. Manzano i la de la companyia A. demanant la seva revocació, la desestimació de la demanda formulada per l'adversa, l'absolució de la seva mandant i que li fossin imposades a l'adversa les costes judicials

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Per raons metodològiques cal examinar en primer lloc el recurs presentat per la representació processal del Sr. Cano i de la Sra. Manzano i la de la companyia A. S.A.. Al·leguen els recurrents que, en contra del criteri en el què es fonamenta la Sentència d'instància per estimar en part la demanda, no s'ha provat la seva responsabilitat en la producció del sinistre que va tenir lloc al XXXX i que va provocar danys en el vehicle del demandant, sinó que el foc va tenir el seu origen en una zona de l'immoble ocupada pels vehicles del negoci de planxisteria A.P. SA, raó per la què cal presumir que van ser ells els responsables del dany patit pel vehicle del demandant.

Per tal de donar resposta als arguments de la recurrent, cal destacar que de les proves que consten a les actuacions es dedueix que el foc es va originar prop d'uns vehicles custodiats per A.P. SA estacionats en unes places de lloguer de l'edifici, però no en l'interior dels mateixos. En aquest sentit es pronuncia l'informe de la Policia andorrana de data 13 de març del 2001 (foli 106), tenint en compte a més que de les citades proves resulta que els esmentats automòbils no es trobaven dins dels locals destinats al negoci de planxisteria d'aquesta societat situat al mateix immoble, a on certament podia existir cert risc d'incendi degut als materials emmagatzemats o al treball dels operaris en altres cotxes que els seus titulars havien de prevenir, ni s'estaven reparant o manipulant ja que es trobaven fora del taller i pendents de reparació o lliurament, ni existia risc d'un incendi accidental que pogués obligar a A.P. SA a vigilar-los, ja que o bé estaven en perfectes condicions o bé, malgrat haver patit un sinistre, la bateria no estava instal·lada, raó per la què no es pot estimar que fos aquesta societat la responsable del sinistre.

En aquest sentit cal constatar que l'Aute de 9 d'octubre del 2002, que arxiva les diligències prèvies DP-100-4/01 seguides arrel de la querella criminal presentada per diverses persones contra qui resultés responsable de l'incendi que es va produir el dia 21 de setembre del 2000 al XXXX, posa de relleu que de l'informe tramès pel Servei d'Extinció i Prevenció d'Incendis del Principat de data 28 d'agost del 2002 se'n desprèn que "els locals d'A.P. SA que es troben dins el XXXX no es van veure afectats per l'incendi i que els vehicles a on s'inicià el mateix no eren dins dels locals d'A.P. SA, sinó en zones d'aparcament comunes i de lliure accés a tothom" (foli 25). En el mateix sentit el Sr. Espada, president de la societat mercantil A.P. SA, respon a la pregunta quarta (foli 133 en relació al 104) que els vehicles es trobaven dins d'unes places llogades fora del local arrendat per aquesta entitat dins del mateix immoble com negoci de planxisteria. D'altra banda, a l'informe de la Policia del Principat de data 13 de març del 2001 (foli 106) es manifesta que "es pot assegurar que l'incendi es va iniciar a prop dels vehicles" Peugeot 205 XXXX i Seat Ibiza XXXX, i que, per les declaracions dels seus propietaris, el primer s'havia deixat per revisió des del mes d'agost i el segon havia tingut un accident el mateix mes d'agost i estava pendent de reparació però que "no duia la bateria posada. Fet constatat per nosaltres", raó per la què "s'ha de descartar que un possible curt circuit provoqués l'incendi" i atès que el vehicle era de gas-oil "s'ha de descartar que l'incendi es produís de forma accidental en aquest vehicle" (foli 109).

II.- Pel contrari, les proves aportades porten a presumir que el sinistre es va originar en una caixa de connexions elèctriques de l'edifici, ja que, segons informe de la Policia andorrana (foli 110), "en el lloc a on es va iniciar l'incendi i prop d'un dels vehicles, concretament en un pilar de l'estructura de formigó de l'edifici, hi havia una caixa de connexions totalment destruïda, que portava la corrent als locals comercials de la zona (fotografies 2,3,4,5,10 i 11). En observar detingudament els cables d'aquesta caixa, s'observa que els cables presentaven les boles que es formen al fondre el material del qual estan fets i similar a quan es produeix un curt circuit". En el mateix sentit l'informe del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis i Salvament de 22 de setembre del 2000 destaca que "la instal·lació elèctrica es troba en un estat molt deficient en un gran percentatge" (foli 155) i l'informe del Departament de Transport i Energia constata que el risc d'incendi de l'edifici era "alt i inacceptable" (foli 171), raó per la què, malgrat les instal·lacions haguessin estat revisades sense advertir problemes, és evident que aquesta revisió no es va fer correctament.

Per aquestes raons s'ha de considerar que la responsabilitat de l'inici del foc correspon als propietaris de l'edifici, ja que cal estimar que aquest es va originar en tot cas fora dels vehicles custodiats per A.P. SA i presumiblement dins d'una caixa de connexions que portava l'electricitat als diferents locals comercials de l'immoble, ja que, com posa de relleu l'Hble. Batlle en les seves encertades consideracions citant la Sentència del Tribunal de la Mitra de 18 de novembre del 1976 i la d'aquesta Sala de 15 de setembre del 1994, s'ha de considerar causa del dany la que segons el decurs ordinari de les coses pot originar-lo, com destaca el Digest 9,2,30-2, que precisament en matèria d'incendis estableix que tota persona que dóna causa a què es provoqui un incendi, hom ha de presumir que l'ha originat, tenint en compte també que, com resulta del Digest 9,2,30-3, la persona que origina una causa de la qual se'n pot derivar un dany, s'ha d'entendre que va causar el dany. D'altra banda, és evident que de la caixa de connexions i de tota la instal·lació general de l'immoble n'havien de tenir cura els propietaris del mateix i arrendadors dels diferents locals als quals portava l'electricitat l'esmentada caixa i no pas una empresa que llogava unes places d'aparcament per estacionar-hi vehicles.

III.- Pel que fa a la responsabilitat de la propagació de l'incendi, cal considerar que aquesta correspon igualment als propietaris de l'immoble. Així, d'acord amb l'informe de la Policia andorrana (foli 107) la il·luminació d'emergència de l'immoble era inexistent, era impossible utilitzar la boca d'incendis, la pressió d'aigua era també inexistent, no existien extintors mòbils i no es tractava de deficiències a l'interior dels locals llogats, sinó generals de l'immoble. En el mateix sentit, l'informe del Servei de Prevenció i Extinció d'Incendis de 22 de setembre del 2000 (foli 153) considera deplorable l'estat de manteniment de la boca d'incendis, constata que la instal·lació de subministrament d'aigua no disposava de cabal, ni de pressió, la il·luminació d'emergència era inexistent i no hi havia extintors mòbils, raons totes elles que expliquen que l'incendi es propagués ràpidament afectant al vehicle del demandant que es trobava lluny del focus original de l'incendi, propagació que sens dubte hagués estat molt més reduïda si els primers operaris que van detectar-lo haguessin pogut fer funcionar les mànegues d'aigua i els extintors i si els bombers haguessin tingut més facilitats per actuar, sense que el fet que aquestes instal·lacions haguessin superat positivament les oportunes revisions exclogui l'evidència del seu mal estat constatat per serveis públics en el moment del sinistre.

IV.- Per últim, al·leguen els recurrent que no hi ha prova suficient dels danys que va patir el vehicle, ja que va ser suficient que el seu propietari el netegés per tal que tornés a circular. No obstant, tampoc aquest argument es pot estimar, ja que consta a les actuacions un dictamen pericial elaborat pel perit de la companyia asseguradora del demandant que no ha estat contradit pels recurrents mitjançant l'aportació de qualsevol prova admesa en dret. D'altra banda, el fet que el vehicle pogués circular una vegada netejat no vol dir que tots els danys que li va provocar el sinistre s'haguessin resolt, sinó sols que aquests no li impedien el funcionament.

V.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix als recurrents de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

VI.- Contra la mateixa resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Castilla, argumentant en primer lloc que l'Hble. Batlle ha incurrogut en un error de càlcul a l'hora de determinar la quantia de la condemna, ja que descompta l'import que ell reclamava pel pupil·latge del vehicle del cost de la seva reparació quan s'havia de descomptar de la suma reclamada per ella a la demanda. No obstant, no es pot apreciar en la citada Sentència l'error de càlcul al·legat, ja que no es descompta el cost del pupil·latge ni del valor de reparar el vehicle, ni de la quantitat sol·licitada a la demanda, ja que es desestima aquesta petició i, per tant, de l'import de reparació del vehicle (937.438 ptes.), que fixa el perit Sr. Andrade al informe aportat pel recurrent amb la demanda (foli 18), es descompten els conceptes relatius al CD i a la radio del vehicle que consten al mateix dictamen (151.874, 269.000, 63.060, 4.250 i 4.250 ptes.) i que, segons el mateix perit, no quedava clar que s'haguessin vist afectats pel sinistre.

VII.- Com a segon greuge contra la Sentència recorreguda al·lega el recurrent que la radio i el CD que es trobaven al vehicle van quedar inutilitzats per l'incendi i com a prova d'aquest fet ha aportat dues factures de compra dels citats aparells posteriors a la producció del sinistre. No obstant, cal posar de relleu que el mateix perit Sr. Andrade posa de relleu (foli 17) que "s'hauria de verificar el CD radio K7 per veure si realment s'ha de canviar" i en cap moment es verifica aquest fet, ni es prova de cap altre manera que aquests aparells estiguessin avariats com a conseqüència del foc. D'altra banda, el fet que el recurrent adquirís un CD i una radio amb posterioritat no vol dir que aquests aparells estiguessin destinats al cotxe que va patir el sinistre, sinó que fàcilment podien anar destinats a un altre vehicle que pel que sembla va adquirir.

VIII.- Pel que fa a l'import pel pupil·latge del vehicle durant els mesos posteriors a l'accident, tampoc aquesta petició es pot estimar, si finalment el vehicle va circular després que el seu propietari el netegés, com admet el mateix recurrent (foli 130 en relació al 105) i posen de relleu els testimonis Srs. Sevillano i Pino (folis 132 i 147 en relació als 98 i 105) no s'entén que hagués d'estar dipositat tant de temps en una plaça d'aparcament, ja que aquesta neteja la podia fer el recurrent més o menys immediatament i si podia circular durant el temps que es diu va estar en pupil·latge les despeses corresponents no diferien de les que tenia el recurrent abans de que es produís el sinistre, ja que també llavors el vehicle estava en pupil·latge en un garatge.

IX.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les costes del mateix al recurrent de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels Srs. Cano i Manzano i per la de la companyia A. S.A. contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlle en data 23 de març del 2007. DESESTIMAR també el recurs formulat contra la mateixa resolució per la representació del Sr. Castilla. CONFIRMAR íntegrament la citada Sentència. IMPOSAR les costes de cada un dels dos recursos als respectius recurrents.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.