Lletra de canvi: nul·litat per no esmentar el lloc del pagament i la seva improcedència.- Legitimació passiva (0073/05)

Sentència

Magistrats

Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin

SENTÈNCIA DE 18 DE NOVEMBRE DE 2005

Lletra de canvi: nul·litat per no esmentar el lloc del pagament i la seva improcedència.- Legitimació passiva: existeix quan es dóna una vinculació entre el nom comercial i la societat demandades.- Congruència.- Valoració de la prova

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la societat andorrana ORG_0, SA va formular demanda amb data 25 de febrer del 2003 contra la societat ORG_1, S.L. i el seu representant legal el Sr. Diez, argumentant que la defenent li va encomanar una sèrie de treballs d'impremta durant els mesos de març i abril del 1998 per un import de 3.748,25 euros i que, havent-se girat quatre efectes per tal que es procedís al pagament, aquesta suma no li havia estat abonada. Per aquesta raó, sol·licitava es condemnés a la mercantil demandada al pagament de la quantitat de 3.766,28 euros, corresponent a la suma deguda més les despeses de devolució dels citats efectes, més els interessos legals i les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

II.- La defenent es va oposar a la demanda al·legant la manca de legitimació passiva, ja que el subjecte que havia encarregat els treballs era un negoci que no tenia res a veure ni amb S.P.&C, ni amb el seu representant legal. Manifestava igualment que la societat demandada no exercia cap activitat comercial, ja que no constava inscrita en el Registre de Comerç i que a la lletra de canvi que es va lliurar en pagament li mancava designar el lloc a on aquest s'havia de fer, raó per la què no tenia validesa com a tal. Per aquests motius sol·licitava es desestimés la demanda formulada de contrari, imposant- li a la part agent les costes del procés, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

III.- L'Honorable Batlle, constituït en Tribunal Unipersonal, va dictar sentència el dia 22 de febrer del 2005 estimant la demanda i condemnant a la part defenent al pagament de la suma de 3.766,28 euros, més els interessos legals a partir de la data de la contesta a la demanda, més les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

IV.- La part demandada va formular recurs d'apel·lació contra la citada sentència, presentant escrit de conclusions amb data 13 de juny del 2005 en el què argumentava els motius pels quals sol·licitava la seva revocació i la part agent va presentar les seves conclusions demanant que es confirmés.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que la societat actora va portar a terme diversos treballs d'impressió que van ser facturats a S.P. & C. S.L., amb un import que no es discuteix en aquest procediment, fent constar als albarans de lliurament de la mercaderia que el client era A. (folis 14 a 29) i citant com adreça tant en les factures com als albarans la XXXX. Igualment consta als fulls de comanda que s'aporten a les actuacions que el lliurament dels encàrrecs s'havia de fer a A. o a aquesta entitat junt amb S.P. & C., que els clients eren diversos i que els responsables de la comanda eren "Toni o Rius" (folis 55 a 135). S'ha acreditat igualment que els citats fulls van ser signats pel senyor Diez, ja que tant ell com el Sr. Rius així ho reconeixen al respondre a les preguntes de la prova testifical (folis 158 i 159 en relació als folis 52 i 53) i que els citats senyors, junt al representant legal de S.P.&C, eren els únics socis de l'entitat demandada, sense que consti que pertanyessin o treballessin per cap altre entitat. Es recullen igualment a les actuacions tres documents de la B.M. en què es declara que els efectes descrits en ells, en els què figurava com lliurat A. i es giraven a càrrec del compte corrent de ORG_1 (foli 143 en relació al 30), no havien estat pagats i una factura domiciliada a la mateixa entitat, que es lliurava a nom igualment de A., i que va ser retornada sense pagar per haver-se cancel·lat el compte.

II.- Ateses aquestes circumstàncies, cal examinar el recurs presentat per la representació de la societat ORG_1 S.L. que es fonamenta, en primer lloc, en l'argument que la Sentència d'instància no contesta a l'al·legació de manca de legitimació passiva que aquesta societat va fer al contestar la demanda, ni tampoc respon a l'argument que aquesta contenia en el sentit que les lletres de canvi lliurades pel pagament de l'import dels treballs havien de considerar-se nul·les, al no constar el lloc de pagament de les mateixes, ni en tot cas motiva la seva decisió, i per aquesta raó entén que ha vulnerat el principi de congruència i de motivació que tota sentència ha de respectar.

Pel que fa a la suposada manca de congruència de la sentència recorreguda en no respondre a la manca de legitimació passiva al·legada, cal tenir en compte que en el segon considerant de la mateixa es conclou que la mercaderia en qüestió va ser encomanada en profit de la societat defenent i per tant és procedent la seva condemna i al prendre aquesta decisió l'Hble. Batlle no fa més que negar que la defenent estigués mancada de legitimació passiva, encara que no ho manifesti textualment i que per fer-ho hagi hagut d'entrar necessàriament en aquest cas en el fons de l'assumpte. Per aquest motiu, no es pot defensar que la decisió és incongruent, ja que la part dispositiva de la resolució judicial s'adequa a les peticions de les parts i resol les qüestions jurídiques que li han estat plantejades, seguint el deure que imposa l'article 9 de la Llei Qualificada de la Justícia. Pel que fa a la manca de contestació a l'argument de la demandada en el sentit que les lletres de canvi presentades havien de considerar-se nul·les en no constar en elles el lloc de pagament, ni coincidir el número de compte ni tant sols amb el del lliurat, cal tenir en compte que l'acció que exercita la societat demandant no és una acció canviaria, sinó que les lletres de canvi s'aporten com a prova de que el deute es va reclamar i no va ser atès. Per aquesta raó, la pretesa nul·litat de les lletres no té cap rellevància a l'hora de decidir aquest plet, perquè el deute existiria o no amb independència de que s'hagin lliurat unes lletres en pagament, de tal manera que en aquest procediment sols serveixen per reforçar la prova d'existència del deute i per acreditar que no s'ha pagat. D'altra banda, per resultar congruent una sentència no és precís que es pronunciï expressament sobre totes les excepcions o al·legacions presentades per la demandada, quan no han estat objecte de reconvenció, perquè si s'estima l'acció s'entenen desestimades implícitament totes les excepcions del demandat que s'oposaven a l'èxit de la demanda. Pel que fa referència a la manca de motivació al·legada, cal destacar que, encara que l'argumentació que es dóna a la sentència per tal d'arribar a la decisió final és més aviat escassa, no es pot dir que és inexistent, raó per la que tampoc és admissible aquest argument per demanar la seva revocació.

III.- Com a segon motiu del recurs al·lega la recurrent que no existeixen proves que acreditin que la societat demandada és la deutora de l'import que es reclama i que no s'han tingut en compte les que consten a les actuacions, cal destacar que, malgrat és cert que als documents aportats consten com a clients i receptors diverses entitats, entenem que de la valoració conjunta de les proves que consten a les actuacions es dedueix que efectivament la societat demandada és la deutora dels treballs que va portar a terme l'actora i que si existeix certa foscor o confusió entre els diversos negocis o entitats que consten als documents presentats i que intervenen en l'encàrrec i respecte de les persones que en formen part i les entitats que creen, confusió que porta a la mateixa demandant a reclamar extrajudicialment el deute a entitats diferents de la demandada en aquest procediment, aquesta ha estat creada o permesa per ella i per tant no se'n pot beneficiar.

Per tal d'arribar a aquesta conclusió s'ha de tenir en compte, en primer lloc, que no es discuteix que va ser A. qui va encomanar i va rebre els treballs que van donar lloc al deute que es reclama i així es reconeix al mateix recurs de S.C.. No obstant, A. no era una societat i per tant no tenia personalitat jurídica com a mínim en el moment en que es van realitzar els encàrrecs, ja que el mateix representant legal de la demandada afirma, al contestar a la segona pregunta del foli 157 en relació al 51, que, quan es van realitzar les comandes a Impremta Envalira, A. no existia. Per aquesta raó, la deutora de l'encàrrec no pot ser A., sinó en tot cas l'entitat mercantil que operava sota aquest nom i per tant el que cal esbrinar és si entre A. i la societat demandada existia la connexió que defensa l'actora i nega la demandada, és a dir si aquesta feia servir aquell nom per portar a terme les seves activitats comercials.

La connexió entre A. i S.C. es posa de relleu de diverses formes, en primer lloc aquesta darrera societat va ser autoritzada pel M.I. Govern el 30 de desembre del 1997 tenint com objecte la activitat de publicitat, imatge i comunicació, com consta al document del foli 173, i per aquest motiu no és estrany que actués sota algun nom comercial per tal de portar a terme l'activitat per la que va ser creada donant lloc a l'encàrrec objecte del present litigi, perquè en principi les societats es creen per funcionar d'una manera o altre, encara que no sigui a través de la titularitat d'un establiment comercial o industrial (cosa que no succeeix en el cas present com posa de relleu el certificat del departament de Comerç que consta al foli 142).

IV.- Si aquesta actuació a través d'un nom comercial era perfectament possible, cal examinar ara si, a més de ser possible, va existir realment i a les actuacions es pot observar que així va ser ja que quan A. feia una comanda, i així consta al albarà, la responsable del pagament era S.C., i per això es dirigeix a ella la factura, de tal manera que aquella actuava sota el paraigües d'aquesta. Aquesta vinculació es manifesta també als fulls de comanda a on es fa constar com entitat a la què cal lliurar la mercaderia en algunes ocasions sols A. i en altres A. i S.C. (foli 61 o 69) i es posa de relleu també a les lletres de canvi que l'actora lliura per tal que es pagui l'import dels encàrrecs, ja que es lliuren a nom de A., però el número del compte al qual s'han de carregar correspon a la demandada (foli 143), detalls que mostren que ja des de l'inici dels tractes comercials l'empresa que portava a terme els encàrrecs considerava que el nom A. i la societat S.C. eren una mateixa cosa.

Per un altre cantó, s'ha de considerar que la demandada admetia aquesta vinculació sense protestes, ja que, encara que no paga mai els efectes que se li presenten al cobrament, no fa constar el motiu de la seva disconformitat, ni es dirigeix a l'empresa que els presenta per negar que sigui ella la deutora.

Cal tenir igualment en compte que el domicili de A., que consta als albarans, i el de S.C., que apareix a les factures presentades, és sempre el mateix: la XXXX (folis 14 i 16), sense que es sigui rellevant l'argument que aquest no era el domicili de la societat demandada, ja que una cosa és el lloc a on es lliuren les mercaderies i un altre el domicili social que no necessàriament han de coincidir i fins i tot aquesta adreça és també la de I. (foli 37), nom o entitat que apareix també en alguns albarans i a qui l'actora li reclama també el deute extrajudicialment.

Invita igualment a considerar vinculats el nom comercial utilitzat i la societat demandada el fet que els senyors Rius i Diez, que segons van declarar van efectuar les comandes objecte del present litigi, eren, junt amb el Sr. S., socis fundadors i únics de la societat demandada de la què no consta que existís cap administrador, raó per la que s'ha de presumir que tots tres estaven legitimats per portar a terme les activitats pròpies de l'empresa i en tot cas front a tercers cal entendre que vinculaven a la societat com a gestors com a mínim aparents de la mateixa. Per aquesta raó, no hi ha motius per dubtar de les seves paraules, en el sentit que el Sr. Diez va ser el firmant dels documents de la comanda que ell i el Sr. Rius van fer, perquè els seus noms coincideixen amb els que apareixen com responsables de la mateixa (Toni i Jordi) i perquè aquest reconeixement sols els hi podia portar en tot cas perjudicis, mentre que interpretar que feien l'encàrrec en nom de la demandada també és creïble perquè ells també eren socis de la societat S.C..

V.- En desestimar-se el recurs, les costes que ha provocat s'hauran d'imposar al recurrent d'acord amb el que disposa el Codi 7,51,5.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra

DECIDEIX

Desestimar el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la mercantil ORG_1 S.L. contra la Sentència dictada en data vint-i-dos de febrer del 2005 per l'Hble. Batlle, que confirmem íntegrament, imposant al recurrent les costes d'aquesta segona instància.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.