SEGURETAT SOCIAL - CASS. Invalidesa per malaltia. Determinació del grau d'invalidesa. Valoració de la prova pericial. (2000040/2019)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornelia Sola

Núm. de Protocol: 2000040/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000074/2021

SENTÈNCIA 4-2022

PARTS:

Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sra. Manzanares

Advocada: Ídem

Apel·lat: Sr. Recio

Representant: Sra. Vélez

Advocada: Sra. Palau

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000040/2019.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El Sr. Recio va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució del Consell d'Administració de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) de data 28 de maig de 2019, la qual confirmava una decisió anterior de 22 de març de 2019. Per mitjà d'aquestes resolucions s'acordava atorgar l'alta mèdica amb efectes de l'1 d'abril de 2019 i, al mateix temps, denegar l'atorgament d'una pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna, per no presentar una disminució de la capacitat de guany d'almenys el 60%.

2.- Per sentència de data 17 de maig de 2021, el Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha estimat la demanda promoguda pel Sr. Recio i ha declarat el dret de l'agent a percebre una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2, amb efectes des de l'1 d'abril de 2019.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, que es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:

El dictamen pericial emès en les actuacions havia de ser elaborat per un psiquiatra forense, i el Dr. Porras és un metge especialista en psiquiatria, però no ostenta aquella qualificació.

S'ha produït un error en la valoració de la prova, ja que l'agent no presenta una depressió major crònica, sinó un trastorn adaptatiu consistent en una síndrome depressiva reactiva al dolor.

En aquest sentit, no procedeix atorgar un 60% per l'esmentada patologia psiquiàtrica.

En tot cas, l'interessat hauria de ser classificat en el grup 1 de la invalidesa per malaltia, ja que el grup 2 no està justificat, en no presentar aquell una depressió major crònica.

4.- En la seva contesta, la representació de l'agent s'oposa al recurs d'apel·lació i manifesta substancialment que,

De la prova pericial practicada en les actuacions resulta que la patologia soferta per l'assegurat comporta una IPP del 60%, criteri que ha de prevaler sobre els informes mèdics de la part apel·lant.

S'ha d'afegir, a més, la discapacitat física que el perit ha fixat en un 40%.

5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència de la Batllia ha estimat el recurs interposat per l'agent contra les resolucions de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que havien denegat el reconeixement d'una pensió d'invalidesa per malaltia, i ho ha fet en considerar que les patologies de l'interessat produeixen una reducció de la capacitat de guany superior al 60%. A més, la sentència ha confirmat l'alta mèdica d'agent, qüestió consentida per ell i que, en conseqüència, ja no és objecte de discussió en aquesta alçada.

En aquesta instància, la representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sol·licita que es revisi la valoració que la sentència apel·lada ha fet de la prova pericial, ja que considera que aquesta ha realitzat una sobrevaloració de la patologia psiquiàtrica que presenta l'assegurat.

Tercer.- L'article 166 de la Llei de la seguretat social estableix que la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany.

En l'aplicació d'aquest precepte, i a l'hora de determinar el grau d'invalidesa dels assegurats, tal com ha declarat aquesta Sala de forma reiterada, el fet de que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu l'article 47 de la Llei de la Jurisdicció administrativa i fiscal, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.

Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.

Quart.- En el cas que ara s'examina, la prova pericial psiquiàtrica que s'ha practicat en les actuacions conclou que el grau d'IPP del recurrent per aquest motiu s'ha de xifrar en un 60%, com a conseqüència de la simptomatologia depressiva greu que pateix, pròpia de les depressions majors (folis 121-126 i 153).

Les al·legacions en què es fonamenta el present recurs d'apel·lació no són susceptibles de desvirtuar les conclusions a les quals ha arribat la sentència impugnada. El resultat de la prova pericial és concloent i no està contradit per cap altre element de judici rellevant, a part dels informes de l'assessoria mèdica de la pròpia CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) que, com abans s'ha dit, no poden prevaler sobre el dictamen dels perits designats per l'òrgan jurisdiccional.

L'informe pericial afirma que el diagnòstic psiquiàtric de la patologia de l'interessat és el d'una depressió major crònica (trastorn adaptatiu). Es considera que aquest quadre depressiu és molt comú en les patologies de fibromiàlgia i fatiga crònica i que, a causa de l'evolució d'aquestes darreres, el quadre depressiu s'ha cronificat malgrat el tractament que segueix amb antidepressius i ansiolítics. Com a conseqüència d'aquesta patologia, l'estat actual de salut de l'interessat no li permet reprendre cap activitat laboral, cosa que justifica l'atorgament d'una pensió d'invalidesa per malaltia del grup 2.

D'altra banda, la qualificació professional del perit deriva de la seva condició d'especialista en psiquiatria i de la seva designació per part de l'Àrea de Medicina Legal i Forense.

En definitiva, s'ha de concloure que la valoració de les diverses patologies de l'agent s'ha realitzat correctament, d'acord amb l'informe pericial, de manera que s'ha de desestimar íntegrament aquest recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada.

Cinquè.- No es fa cap pronunciament sobre el pagament de costes judicials per raó de manca de temeritat.

DECISIÓ

En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Caixa Andorrana de Seguretat Social contra la sentència dictada el 17 de maig de 2021 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar cap pronunciament sobre el pagament de les costes judicials d'aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.