Contracte d'obra (0194/10)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 194/10

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 27 de gener de 2011. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal de la Sra. Garzón i dels Srs. Diez, Benítez i Araujo va interposar demanda, de data 23-10-2007, envers la mercantil Querol el Sr. Pla i Cano, segons la qual sol·licitava que es dictés sentència, segons la qual es condemnés als defenents com a responsables solidaris dels vicis apareguts en la façana de l'edifici del XXXX i se'ls condemnés a l'abonament de la quantitat de 57.000 euros, amb més 1.062 euros, pel cost del peritatge i amb imposició de les costes processals.

En data 4-12-2007, la representació processal de la mercantil Querol va sol·licitar la desestimació de la demanda, amb imposició de les costes processals.

En data 4-12-2007 la representació processal dels Srs. Pla i Cano van oposar-se a la demanda i van sol·licitar la imposició de les costes processals a la part agent.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 25-05-2010, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM Que hem de desestimar i desestimem en tots els seus termes la demanda formulada per la representació processal de la Sra. Garzón i dels Srs. Diez, Benítez i Araujo contra la societat Querol i els Srs. Pla, Cano, havent d'absoldre consegüentment aquests darrers de les pretensions que s'hi contenen, fent finalment imposició a la part actora de les costes judicials ocasionades a la part defenent, inclosos els honoraris d'advocats i de procuradors, a acreditar en període d'execució de sentència, així com les dimanants de la intervenció en els presents autes del pèrit únic judicial".

III.- La representació processal de la part agent ha interposat recurs contra la sentència d'instància. Així, en data 6-09-2010 va articular escrit de conclusions, en virtut del qual i pels motius continguts en el mateix, sol·licita la revocació de la resolució d'instància. Per el contrari, la representació processal dels Srs. Cano i Pla van presentar escrit de contesta a les conclusions, de data 28-09-2010, i van demanar la confirmació de la resolució d'instància, amb imposició a la part recurrent de les costes processals.

En data 30-09-2010, la representació processal de Querol va articular escrit de contesta a les conclusions, en virtut del qual demana la desestimació del recurs, amb imposició de costes processals i, subsidiàriament, si la Sala entén que existeix concurrència de culpes, que es xifri en un 10% la corresponent a aquesta part recorreguda.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els quals la part agent fonamenta el seu recurs són, en essència, els que segueixen. En primer terme, considera que, segons el dret andorrà i la jurisprudència que el complementa, la responsabilitat dels agents que intervenen en l'obra es desprèn d'una obligació de resultat, de forma que acreditat el dany, correspon a aquests l'acreditació que la causa del mateix no es deriva de la seva intervenció. En aquest sentit, s'hauria de provar que el dany prové d'un cas fortuït, d'un tercer o de la propietat. La sentència d'instància acull, precisament, que és la propietat la responsable dels danys. Afirma la recurrent que els perits i els propis arquitectes manifesten que les causes de la caiguda de la façana són el no decapatge de la pintura de la façana vella, l'absència de malles que evitin el trencament del revestiment en les juntes, amb la consegüent entrada d'aigua i l'absència de goteró en l'ampit de les finestres.

Manifesta que la pròpia Batllia declara en sentència que les causes es deriven de la selecció del producte, de no haver tingut en compte els diferents suports estructura/façana i no haver posat goteró als ampits de les finestres, així com no haver decapat la pintura. Però malgrat això, la sentència d'instància entén que la culpa dels agents, per la manca de manteniment, esdevé tan greu que absorbeix la dels altres intervinents. Ningú va informar als propietaris del deure de conservació i de com s'havia de portar a terme, de forma que no es pot admetre amb la sentència que corresponia a aquests sol·licitar-ho als tècnics.

II.- De la prova que es troba a les actuacions i, en concret de la valoració dels diferents informes pericials, s'extreuen les següents conclusions. En primer terme, s'ha de posar en relleu que les proves pericials s'han de valorar, com ja reiteradament ha establert la jurisprudència d'aquesta Sala, conforme al criteri de la sana crítica. Consegüentment, aquesta Sala comparteix el criteri del jutge a quo, consistent en el refús de l'informe pericial de Plana, ateses les incoherències detectades en els dos informes que es van emetre a instància de part. Així mateix, s'ha de concloure també amb el jutjador d'instància que l'informe del Sr. Barberá evidencia la manca d'adherència entre el revestiment monocapa i la superfície de la façana, però sense que es pronunciï en relació a les possibles causes d'aquesta manca de cohesió entre el revestiment i la façana, per la qual cosa tampoc pot ésser el mateix emprat a l'hora de precisar quina és l'etiologia del despreniment del revestiment de la façana.

Pel que fa a l'informe de Badía el mateix s'ha de valorar també en consonància amb el paràmetre de la sana crítica, a l'igual que l'informe pericial judicial, elaborat pel perit Sr. Mena. I en aquest sentit, s'ha de posar de manifest que ambdós informes conclouen que els moviments estructurals de l'edifici han pogut produir fissures per les quals ha pogut entrar aigua que motivés els despreniment de la façana (cfr. Foli 228, pericial X.) i que, segons el perit judicial (foli 403) "les causes que han provocat els despreniments de la façana són els moviments dels forjats i l'estructura, que alhora han provocat les fissures de les parets i per tant del revestiment, afavorint l'entrada d'aigua i la desolidarització del material ja que no estava armat amb mall la zona de moviment, així com un manteniment deficient o inexistent del propi revestiment".

Aleshores, l'estudi de la pericial judicial i de la pericial de Badía en allò que coincideix amb la judicial, comporten, per una banda, que no es pugui atendre a les testificals dels Srs. Morales i Barberá, segons les que la pintura no es podia aposar sobre un revestiment monocapa, de manera que es tractaria d'una execució defectuosa, per quant de les proves pericials abans referides s'extreu que la preparació del suport i l'aplicació del material monocapa fou correcte, atès que s'ha mantingut la façana durant 14 anys (folis 227 i 401).

III.- Establertes les anteriors consideracions, si bé es pot concloure amb la part recurrent que el Codi 8,12,8 i la jurisprudència que el desenvolupa (cfr. STSJA 14-05-1998,27-03-2003 i 14-05-2004 estableixen que els agents de l'edificació assumeixen una obligació de resultat i no de mitjans, de manera que quan, dins del termini de garantia de 15 anys en l'ordenament jurídic andorrà, es produeix un vici o defecte, s'ha de presumir que aquest es deriva d'un inadequat compliment dels deures que, d'acord amb la lex artis ad hoc, incumbeixen als agents que intervenen en el procés de l'obra, essent l'onus probandi que ells han complert amb tota la diligència (quam in suis) que els correspon.

Establerta l'anterior precisió, no es pot convenir amb la part recurrent que existeixi responsabilitat de l'empresa constructora, tota vegada que ja s'ha posat de manifest per aquesta Sala que, malgrat les testificals que apunten a una incorrecta execució, les pericials escollides segons el criteri de la sana crítica consideren adequada l'execució referent a la monocapa aplicada com a revestiment de la façana.

Per tant, resten tres causes que, a criteri de la sentència dictada a la instància poden ésser les que van originar el despreniment: una, el moviments de l'edifici que generaven fissures en el suport del revestiment i per les quals es filtrava l'aigua; dues, la col·locació d'ampits sense recobriment per evitar que es mullés la façana i, tres, la manca de manteniment de l'edifici. Des d'aquesta òptica, resta clar que les dues primeres causes esdevindrien imputables als Arquitectes Directors de l'obra, tota vegada que la col·locació d'un revestiment monocapa en lloc de la pintura original en un edifici que suporta moviments deguts al destí de garatge i en atenció a l'estructura amb el qual havia estat bastit, així com la tria d'ampits que impedissin que la façana es deteriorés per l'aigua que hi podia accedir, esdevenen obligacions pròpies de la lex artis ad hoc, que requerien que els Directors de l'obra tinguessin en compte aquests moviments a l'hora de triar i instal·lar el revestiment monocapa i contemplessin les possibles conseqüències derivades del moviment de l'edifici, a l'hora que empressin els mecanismes per evitar els danys que l'entrada d'aigua podia ocasionar. Per altra part, la manca o absència de manteniment esdevindria imputable a la propietat.

La sentència d'instància entén que l'absència de manteniment per part de la propietat hagués evitat el despreniment de la façana, de forma que ni el recobriment insuficient dels ampits ni la provocació de fissures pel moviment pot justificar la condemna dels arquitectes.

Aquesta Sala no pot compartir la conclusió del jutjador d'instància. En efecte, resta acreditat que tant la inadequada elecció dels ampits com els moviments de l'estructura van provocar que l'aigua i la desolidarització del revestiment en relació al seu suport es produïssin. I si bé esdevé cert que un manteniment de la façana podria haver copçat l'existència d'aquest defecte o vici en el moment en el qual el mateix es manifestés, no té l'entitat per a absorbir i exonerar de responsabilitat als arquitectes, atès que l'incompliment de la lex artis ad hoc, en relació als extrems ressenyats, ha estat la veritable causa del dany. En aquest ordre d'idees, el manteniment o la comprovació de la façana periòdicament hagués permès constatar amb anterioritat el vici i minimitzar els seus defectes, però, en tot cas, corregint les causes generadores del dany, que són, precisament, el moviment de l'estructura que no fou tingut en compte i l'elecció inadequada dels ampits.

IV.- Nogensmenys el que s'acaba d'asseverar, no es pot desconèixer que l'absència de manteniment ha augmentat els danys produïts i no ha permès l'adopció de solucions preventives que haguessin minimitzat els danys, però en cap cas es pot considerar una concausa a nivell d'igualtat amb les anteriors causes imputables als arquitectes. A criteri d'aquesta Sala, s'ha de determinar en un 25% la concurrència dels propietaris en el dany produït, per l'absència total de manteniment en el revestiment.

V.- En darrer terme, pel que fa a l'import dels danys, la part agent ha presentat a les actuacions la factura de la reparació portada a terme per ORG_0 per la quantitat de 57.000 euros. Aquesta factura s'ha d'entendre adequada, no solament pel fet que la factura de M. es situa al voltant dels 55.000 euros si es computa el cost de la bastida, sinó perquè a més, com resulta de la testifical dels Srs. Morales i Barberá es va retirar el morter, però aquest no es va facturar, atès que es tractava d'un pressupost tancat. I respecte de la partida que qüestiona la part recorreguda, consistent en la col·locació de gres porcel·lànic de goteró ratllat, s'adiu amb una actuació necessària per a evitar les filtracions d'aigua i corregir així una de les causes del dany produït a la façana. Consegüentment, i atès que la reparació s'ha portat a terme i que la factura supera en un percentatge del 5-10% del pressupost presentat per M., inclòs el cost de la bastida, i que els conceptes de la mateixa s'adeqüen a la reparació que s'ha portat a terme, s'escau fixar en 57.000 euros l'import total de la reparació, de la qual el 75% correspon ser satisfet als arquitectes demandats.

VI.- L'estimació del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada. Quant a les de primera instància i atès que s'estima en part la demanda interposada per la part agent respecte dels Arquitectes, i en relació al contractista de l'obra, com que ha estat necessària la pericial judicial per a concretar quins són els responsables del danys produïts, s'ha d'entendre que adreçar la demanda envers tots els agents de l'edificació esdevenia adequat, per la qual cosa, malgrat la desestimació de la demanda envers el mateix, no procedeix imposar les costes de primera instància,sinó que cada part haurà de suportar les causades a la seva instància i les comunes per meitat (arg. Novel·la 82, cap X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR EN PART el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Garzón i dels Srs. Diez, Benítez i Araujo contra la sentència, de data 25- 05-2010, dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles, s'escau revocar la seva part decisòria i decidir que procedeix ESTIMAR la demanda interposada per la representació processal de la Garzón i dels Srs. Diez, Benítez i Araujo i condemnar als Srs. Pla i Cano a abonar solidàriament el 75% de la quantitat de 57.000 euros. Procedeix desestimar la demanda interposada contra la mercantil Querol i absoldre a la mateixa de les peticions instades en contra seva. No s'escau efectuar imposició de les costes de primera instància ni d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.