SEGURETAT SOCIAL - CASS. Pensió de viduïtat. La unió estable de parella ha d’estar inscrita al registre corresponent. (1000041/2021)

Sentència

Magistrats

Albert Andrés Pereira Elsa Puig Muñoz Alexandra Cornella Sola

Núm. de Protocol: 1000041/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000013/2022

SENTÈNCIA 47-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Ricart

Representant: Ídem

Advocat: Sr. Varesc

Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)

Representant: Sr. Canales

Advocada: Sra. Téllez

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Albert Andrés Pereira

Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz

Sra. Alexandra Cornella Sola

Andorra la Vella, el 20 de juny de 2022.

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d’apel·lació a les actuacions número 1000041/2021.

En la tramitació d’aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- La Sra. Ricart va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava l’acord del Consell d’Administració de 27 d’abril de 2021, que va desestimar el recurs formulat contra una anterior resolució de 2 de març de 2021, en virtut de la qual es va denegar la pensió de viduïtat que havia sol·licitat la interessada.

La sentència de 9 de desembre de 2021 del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa.

2.- La Sra. Ricart ha interposat recurs d’apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta en les següents al·legacions:

Va mantenir una relació de parella de fet amb el Sr. Pombo durant més de 30 anys i la mateixa es va inscriure al Registre de parelles de fet de la Junta d’Andalusia des del 30 de juliol de 2012.

Quan van iniciar la relació, no hi havia cap regulació a Andorra de les unions estables de parella.

Segons el Reglament sobre la constatació registral de les unions estables de parella, la inscripció al Registre és voluntària.

Es produeix una vulneració del dret a la igualtat, pel fet que les parelles inscrites a un registre espanyol siguin tractades com les persones que no han formalitzat mai la seva relació.

3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s’ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, d’acord amb les següents al·legacions:

L’article 14 de la Llei de la seguretat social considera com a parella de fet la que ha formalitzat una unió estable de parella, d’acord amb les estipulacions de la Llei qualificada 4/2005.

Segons el mateix precepte, les parelles de fet formalitzades en d’altres països només s’assimilen al cònjuge si consten inscrites al Registre d’unions estables de parella del Principat d’Andorra.

La Llei qualificada 4/2005 considera com a unió estable de parella aquella que, entre d’altres requisits, consti inscrita al Registre corresponent.

No existeix cap discriminació, ja que els interessats haguessin pogut inscriure a Andorra la seva relació de parella de fet, ja que el traspàs del Sr. Pombo es va produir més de 15 anys després de l’entrada en vigor de la Llei qualificada 4/2005.

4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l’article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés consisteix en determinar si la recurrent té dret al reconeixement d’una pensió de viduïtat amb motiu del decés del Sr. Pombo, amb qui mantenia una relació de convivència.

La part agent al·lega que la parella estava inscrita al Registre de parelles de fet de la Junta d’Andalusia des del 30 de juliol de 2012, i que aquest requisit és suficient per tenir dret a la pensió de viduïtat. En sentit contrari, tant la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) com la sentència apel·lada consideren que la normativa de seguretat social exigeix que la unió estable de parella s’hagi formalitzat d’acord amb les estipulacions de la Llei qualificada 4/2005, de 21 de febrer, i, en conseqüència, que és necessària la inscripció al Registre d’unions estables de parella del Principat d’Andorra.

Atès que la relació de parella de fet estava formalitzada en aquest cas a Espanya, però sense que fos inscrita al Principat, la sentència recorreguda considera ajustada a dret la denegació de la pensió de viduïtat.

Tercer.- L’article 181.1 de la Llei de la seguretat social disposa que:

“Té dret a la pensió de viduïtat, quan mor la persona assegurada, el cònjuge supervivent o la persona que estava unida a aquella formant una unió estable de parella convivent en el moment de la defunció.

Quan la mort tingui per motiu un accident no laboral o una malaltia comuna, es requereix també que el matrimoni o la inscripció al Registre Civil com a unió estable de parella tingui una vigència d’almenys dos anys abans de la data de la defunció, o que hi hagi fills comuns”.

Sobre els requisits aplicables a les unions estables de parella, la sentència d’aquesta Sala núm. 101-2019, de 21 de novembre, va declarar que:

“Cal recordar que l’article 2 de la Llei 4/2005 defineix la unió estable de parella com la formada de forma duradora per dues persones, majors d’edat o menors emancipades, sense vincle de parentesc en línia recta per consanguinitat o adopció i en línia col·lateral per consanguinitat fins al quart grau, que conviuen en parella i que consten inscrits al Registre corresponent. D’aquesta previsió legal es conclou que la inscripció és requisit sine qua non per la constitució d’aquest tipus d’unió, conclusió que es reforça amb el contingut de l’article 15 de la llei esmentada: “Als efectes d’aplicació de la legislació laboral i de la funció pública vigents, les unions estables de parella, així inscrites al Registre, s’equiparen al matrimoni”.

Cal tenir en compte també l’article 14 de la Llei de la seguretat social, segons el qual:

“1. A l’efecte d’aquesta Llei, s’assimila al cònjuge la persona que ha formalitzat una unió estable de parella de fet.

S’entén per parella de fet, aquella parella que ha formalitzat una unió estable de parella, d’acord amb les estipulacions de la Llei qualificada 4/2005, del 21 de febrer, de les unions estables de parella.

Les parelles de fet formalitzades en d’altres països s’assimilen al cònjuge als efectes d’aquesta Llei si consten inscrites al registre d’unions estables de parella del Principat d’Andorra. En el cas de titulars de permisos de treball fronterer, les parelles de fet formalitzades s’assimilen al cònjuge als efectes d’aquesta Llei quan constin inscrites en el registre de l’Estat espanyol o francès corresponent”.

L’efecte combinat d’aquests preceptes determina que la unió estable de parella s’ha d’inscriure al registre corresponent per produir plens efectes, segons els articles 2, 3 i 4 de la Llei qualificada 4/2005, i que, als efectes de la seguretat social, només s’equiparen als cònjuges les parelles de fet que s’hagin formalitzat en d’altres països, si consten inscrites al registre d’unions estables de parella del Principat d’Andorra, d’acord amb l’article 14.3 de la Llei de la seguretat social, amb l’excepció dels treballadors fronterers, situació que no és aplicable en aquest cas.

Encara que, segons el Reglament de 29 de juny de 2005, la inscripció al Registre de les unions estables de parella és voluntària (article 5.1), ha de prevaler la previsió legal de l’article 2 de la Llei qualificada 4/2005, que només contempla aquelles unions que constin inscrites a l’esmentat registre, tal com va declarar la sentència d’aquesta Sala núm. 101-2019, abans esmentada.

D’altra banda, no es pot apreciar la discriminació que denuncia la recurrent, ja que, atès el temps transcorregut des de l’entrada en vigor de la Llei qualificada 4/2005, els interessats haguessin pogut inscriure sense dificultat la seva situació de parella de fet al registre andorrà, com exigeix l’article 14.3 de la Llei de la seguretat social i, des d’un altre punt de vista, no resulta equiparable la situació de les parelles de fet que consten inscrites d’aquelles altres que no han complert aquest requisit, encara que ho fessin en el seu país d’origen.

En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d’apel·lació i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.

Quart.- No s’aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.

Decisio

En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer.- Desestimar el recurs d’apel·lació que interposa la Sra. Ricart contra la sentència dictada el 9 de desembre de 2021 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.

Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s’hagi complert el que disposa l’article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d’aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s’arxivin les actuacions del Tribunal.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.