Laboral-desistiment per raó de pagament de salaris amb retard TSJC 0086/14

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TSJC-086/14

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny del 2014. Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment laboral núm. B-1272-1/2006, instades pel Sr. Azorin contra la societat "Benitez", en data 24 de gener del 2014, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Declarar la pèrdua sobrevinguda de l'objecte de la demanda articulada pel Sr. Azorin contra Benitez en relació als havers laborals reclamats per raó de la seva consignació i acceptació per part de l'actor. Segon.- Estimar substancialment la demanda interposada pel Sr. Azorin contra la societat Benitez condemnant aquesta darrera a satisfer al primer una indemnització per desistiment justificat de la relació laboral per la suma global bruta de 40.619,32.- EUR, més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda i fins el dia del seu total pagament, a realitzar aquelles declaracions i cotitzacions prop de la CASS indicades en el V Considerant de la present Resolució i a satisfer les costes processals causades inclosos els honoraris d'advocat i de procurador".

II.- La societat "Benitez" ha interposat recurs d'apel·lació contra aquesta resolució.

La part apel·lant sol·licita la revocació de la sentència adoptada per l'Hble. Batlle i la condemna de la part adversa a satisfer les costes judicials de primera i segona instància.

Els arguments revocatoris són els següents: la sentència recorreguda analitzava únicament un dels dos motius del desistiment, essent aquest secundari; un pilot no havia de volar en presència d'un mínim risc; l'helicòpter era al dia de controls i revisions; no es justificava la demora de set anys en la tramitació de la causa; calia obtenir una resposta al fons real del desistiment; no constava acreditat a les actuacions quan es pagava el salari; el treballador no provava quin perjudici li havia causat el pagament tardà del sou; el salari del mes d'abril del 2006 va ser satisfet, excepcionalment, el dia 11 de maig, és a dir amb 7 dies de retard; el retràs era irrellevant i era degut a l'actuació del seu client principal (Govern).

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- No es discuteix l'existència d'un contracte de treball entre el Sr. Azorin i la societat "Benitez", com tampoc la decisió del treballador -pilot d'helicòpter- de desistir de la relació laboral per carta del 9 de juny del 2006, amb motiu de l'incompliment de les mesures de seguretat per part de l'empresa i de la percepció de salaris amb retard.

La carta de desistiment es reprodueix a continuació: "Per la present els hi comunico la meva voluntat de rescindir unilateralment i sense preavís el contracte de treball que m'uneix fins al dia d'avui amb vostès; rescissió que porto a efecte de manera immediata de conformitat amb les disposicions de l'article 75, apartats 1) i 3) de la L1ei 8/2003 sobre el contracte de treball.

El desistiment que els manifesto per mitja de la present és justificat i obeeix a les següents causes:

En la meva condició de pilot assalariat de la societat mercantil Benitez, el passat dia 6 de juny del corrent vaig efectuar, al comandament de l'helicòpter EUROCOPTER XXXX, tipus AS 350 B3, numero de sèrie 3719, uns vols de transport de carregues externes ("LE": "transport de charges a l'elingues") a Puigpelat (Província de Tarragona). I el dia següent, 7 de juny del corrent, vaig realitzar amb el mateix aparell uns vols de les mateixes característiques esmentades. Resulta, però, que el referit helicòpter no reunia, en aquelles dates, les mesures de seguretat necessàries i exigibles per quant no havia passat les revisions mecàniques preceptives; circumstància que posa en perill no solament la meva vida, sinó que també la vida de terceres persones. Vegem-ho.

En efecte, el dia 6 de juny de 2006, abans d'iniciar els vols programats, el dit aparell tenia registrades un total acumulat d'hores de vol de 783 hores i 10 minuts. Aquell dia, vaig efectuar 5 hores i 15 minuts de vol real i per tant al final de la jornada l'aparell acumulava un total d'hores de vol de 788 hores i 25 minuts.

I l'endemà, el dia 7 de juny d'enguany, abans d'iniciar els vols programats, el dit aparell duia un total acumulat d'hores de vol de 788 hores i 25 minuts. Aquell dia, vaig efectuar 3 hores i 5 minuts de vol real i per tant al final de la jornada l'aparell acumulava un total de 791 hores i 5 minuts.

Succeeix, però, que l'helicòpter de referència, en acumular 786 hores de vol havia de passar necessàriament unes revisions i treballs mecànics imprescindibles per garantir la seguretat de l'aparell, de la seva tripulació, i de terceres persones. I aquestes revisions i treballs no es van efectuar malgrat la necessitat i obligació de dur-los a terme i malgrat també els meus insistiments al respecte.

Tanmateix, la nomina del mes d'abril de 2006 em va esser pagada amb un retard injustificat. I a dia d'avui encara estic pendent de cobrar la nomina del passat mes de maig del corrent.

Tot el que poso en el seu coneixement als efectes de que tinguin per rescindit amb efectes a partir del dia d'avui el contracte de treball que m'uneix amb la societat mercantil Benitez, i a fi també que en el termini màxim de tres (3) naturals procedeixin a liquidar-me els havers laborals pendents i les indemnitzacions a les que tinc dret per comiat injustificat" (folis 9-10).

És cert que la sentència analitza només un dels dos greuges atribuïts a "Benitez", és a dir el pagament de salaris amb retard. Nogensmenys, el treballador no efectua cap mena de prelació entre els motius invocats, de manera que si la instància admet la concurrència d'un d'ells, l'examen del segon esdevenia innecessari. Tot i així, es convé que no calia allargar tan el procés - gairebé 8 anys- per arribar a aquesta solució, però "Benitez" no s'ha queixat fins ara i la demora no li ha causat cap perjudici.

II.- Ara, escau analitzar si "Benitez" va cometre algun incompliment contractual per justificar el desistiment de la persona treballadora.

L'article 75.3 de la llei sobre el contracte de treball -aplicable al nostre cas- disposa que el treballador està fundat en rescindir unilateralment el contracte de treball en cas de "falta o retard injustificat en el pagament del salari". Segons l'article 60.2 de la norma esmentada, l'empresa ha de satisfer el salari "dins els tres dies naturals següents a la fi del període de pagament que s'hagi pactat". A defecte de més precisió, s'ha d'entendre que el salari es pagava mensualment segons es desprèn de l'extracte de punts de la CASS (foli 8). En qualsevol cas, el recurrent no pot plantejar ara, en seu d'apel·lació, l'existència de pactes diferents als habituals (tampoc acreditats) i, a més, contraris a l'ordre públic, en base al principi "pendente appellatione nihil erit innovandum".

Quan el Sr. S. va desistir de la relació laboral (9 de juny del 2006), el salari d'abril havia estat cobrat amb 12 dies de retard (15 de maig, foli 84), mentre que el de maig no estava encara abonat. La regularització va tenir lloc el 16 de juny (foli 84), o sigui amb 13 dies de retràs. Per tant, el retard és innegable i no pot ser titllat d'"irrellevant" com afirma la recurrent.

Pel que fa la seva justificació, el pèrit de "Benitez" basa el "retard en el cobrament dels seus clients", entre ells del M.I. Govern (foli 95). Una crisi puntual de tresoreria no justifica, en absolut, el pagament extemporani dels salaris, tota vegada que es tracta d'una vicissitud que ha d'anticipar un empresari ordenat. En efecte, una senzilla línia de crèdit podia perfectament evitar el trasllat de les dificultats de l'empresa als seus empleats. Les dificultats econòmiques al·legades per la societat "Benitez" són, per conseqüent, totalment alienes al treballador.

El conveni de l'OIT sobre la protecció del salari de l'1 de juliol de 1949 ja estipulava la necessitat de pagar els salaris a intervals regulars (article 12). En efecte, el salari té caràcter d'aliment i ha de permetre a l'assalariat de fer front a les despeses de la vida corrent. Així, un pagament regular i periòdic esdevé indispensable per permetre una gestió endreçada de les despeses periòdiques i de les altres necessitats vitals.

Per acabar, la societat "Benitez" considera que el retràs no havia produït cap perjudici al seu empleat. Ara bé, la llei ho presumeix, perquè autoritza el desistiment justificat en cas de "retard injustificat en el pagament del salari". La Sala és conscient de la desproporció que pot existir entre el mancament atribuït a l'empresa i la indemnització a satisfer al treballador. Això no obstant, la llei no confereix cap altre remei, essent sotmès aquest Tribunal al principi de legalitat.

III.- La desestimació del recurs de la societat "Benitez" condueix a la seva condemna a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5), inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la societat "Benitez"; CONFIRMAR la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 24 de gener del 2014; condemnar la societat "Benitez" a satisfer les costes judicials d'aquesta alçada, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.