Pensió alimentosa (TSJC-58/12)

Sentència

Magistrats

Pere Pastor Vilanova Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-058/12

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 10 de juliol de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M.I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari i M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En les actuacions del procediment de separació matrimonial núm. B-0536-6/2010, instades per la Sra. Alfaro contra el Sr. Raya, en data 16 de gener de 2012, l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència, la part dispositiva de la qual va decidir: "Primer.- Estimar parcialment la demanda interposada per la Sra. Alfaro contra el Sr. Raya, declarant la separació matrimonial dels referits esposos, que queden deslliurats del deure de convivència, i declarant la dissolució del règim econòmic del matrimoni. Segon.- Atribuir l'ús del domicili conjugal a l'esposa. Tercer.- Establir el següent règim pel que fa la filla menor d'edat: - mantenir la pàtria potestat entre els dos pares; - atribuir la guarda i custòdia a la mare; - fixar el règim de visites pel pare previst al II CONSIDERANT; - Establir a càrrec del pare una pensió per aliments de 500 euros mensuals a favor de la filla, a satisfer a la mare durant els 5 primers dies de cada mes, i actualitzada al mes de gener de cada any en funció de l'índex de preus al consum, i a pagar la meitat de l'escolarització de la filla per mentre cursi el batxillerat amb el límit del preu del Col·legi X.; havent de ser les despeses extraordinàries repartides entre els dos progenitors per meitats; imposant al pare, quan aquesta comenci estudis superiors, el pagament de la mateixa pensió prevista a favor del fill Ropero, amb l'obligació de satisfer la meitat de les despeses de desplaçaments, allotjament i inscripció en centres d'estudis superiors, en les mateixes condicions previstes a favor del germà. Quart.- Imposar al pare el pagament d'una pensió per aliments pel fill Caius de 300 euros mensuals, a satisfer a la mare durant els 5 primers dies de cada mes, i actualitzada al mes de gener de cada any en funció de l'índex de preus al consum, i el pagament de la meitat de les despeses de desplaçaments, allotjament i d'inscripció en centres d'estudis superiors privats si hi ha acord, i en cas contrari, públics en els termes previstos en el III CONSIDERANT. Cinquè.- Oficiar al Registre Civil del Principat d'Andorra a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció de la present separació matrimonial. Sisè.- No fer especial condemna en costes processals".

II.- La Sra. Alfaro ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Pere Pastor Vilanova.

FONAMENTS DE DRET

I.- La recurrent no es mostra d'acord amb la sentència d'instància pels motius següents: la pensió alimentosa que havia d'abonar el demandat pel compte de la filla menor, més la meitat de les despeses d'escolarització al col·legi X., no cobrien la meitat de les despeses que, segons la pròpia sentència, havien de pagar els progenitors als seus fills; Anglaterra era el país més adient per perfeccionar la llengua anglesa i el lloc on es completava l'educació familiar per tradició; l'oposició del Sr. Raya es fonamentava en motius econòmics, tot tenint mitjans suficients; constant matrimoni, el Sr. Raya va acceptar que els seus fills estudiessin a Andorra en un centre privat i, desprès, a Anglaterra; el defenent era el cirurgia plàstic més prestigiós d' X.; es produïa un tracte discriminatori en relació amb la filla; no es justificava la reducció de la pensió de la filla en començar els seus estudis superiors; els paràmetres per determinar les despeses de formació i allotjament d'ambdós fills eren d'impossible compliment, hagut compte de la seva varietat; la minoració del muntant de la pensió alimentosa del fill major no era de sentit comú.

II.- Els Srs. Alfaro i Raya van contreure matrimoni a X. (Bèlgica) el dia 20 d'agost de 1961, fruit del qual van néixer dos fills, Ropero i Codina, respectivament els dies X de 1992 i X de 1994 a X. (folis 38-40). Per tant, els fills comuns són actualment majors d'edat, doncs tenen cadascun 20 i 18 anys. Els consorts van deixar de conviure l'any 2008 (resposta del Sr. Raya a la pregunta 3 del foli 319). Els fills van cursar els seus estudis secundaris al col·legi privat X. fins als 16 anys (folis 135 i 136), data a partir de la qual van marxar a Anglaterra per finalitzar-los a l'escola internacional "Y" d'X. (Londres). Així, en Ropero va estudiar primer a "Y" i cursa actualment 2n any d'empresarials a la "Z" de Londres. Pel que fa a na Codina, estudia des de l'any 2010 al mateix establiment que el seu germà gran, és a dir a l'escola internacional "Y" d'X. (folis 175- 176).

III.- El recurs de la Sra. Alfaro es circumscriu a discutir la pensió alimentosa que ha establert la sentència de l'Hble. Batlle. El Tribunal a quo ha establert, a càrrec del Sr. Raya, les pensions següents: 1) per en ENTITY_6: 300 euros mensuals, més la meitat de les despeses de desplaçaments, allotjament i inscripció en centres d'estudis superiors privats si hi ha acord, i en cas contrari, públics en centres universitaris del Regne Unit, França, Espanya o Bèlgica i 2) per na ENTITY_7: 500 euros mensuals més la meitat de l'escolarització de la filla per mentre cursi el batxillerat amb el límit del preu del Col·legi X.; havent de ser les despeses extraordinàries repartides entre els dos progenitors per meitats; imposant al pare, quan aquesta comenci estudis superiors, els mateixos pagaments previstos pel fill Ropero.

El recurs de la Sra. Alfaro persegueix la reforma de la sentència de primera instància, en el sentit de condemnar el Sr. Raya a satisfer: 1) una pensió alimentosa a la filla comuna de 2.000 EUR/mes i la meitat de les despeses de formació, allotjament i desplaçaments a Anglaterra mentre no sigui independent econòmicament; 2) una pensió alimentosa al fill comú de 2.000 EUR/mes i la meitat de les despeses de formació, allotjament i desplaçaments a Anglaterra derivades dels seus estudis superiors a "Z".

Començarem per analitzar la correcció en els imports de les pensions alimentoses, les quals no contemplen les despeses d'educació i d'allotjament. És ben sabut que aquestes són funció dels ingressos dels progenitors i de les necessitats dels fills. Pel que fa el primer extrem, malgrat es trobi a faltar a les actuacions proves fefaents sobre el nivell de vida dels litigants, hi ha indicis suficients per entendre que són similars i, sobretot, importants. En efecte, respecte de la Sra. Alfaro, és enginyer (foli 39) i dirigeix una clínica de cirurgia estètica, de renom internacional, a X. (foli 227) i "muntada" pels seus pares (resposta 2, foli 317). Segons l'extracte de compte de "T SA", disposa d'uns havers de 182.292,69 EUR (foli 273).

El Sr. Raya es qualifica com a cirurgià plàstic "número 1" d'X. (resposta 4, foli 319) i declara ser el propietari d'una clínica d'estètica radicada a X. (resposta 11, foli 320). A més, el Sr. ENTITY_5: 1) va cobrar uns honoraris de 282.975,16 EUR, 366.241,82 EUR i de 62.401,86 EUR durant els anys 2007, 2008 i 2008 per raó, respectivament, de 91, 99 i 11 dies de treball, 2) va invertir 119.583 EUR en or l'any 2008 (folis 118-119) i 3) comptava amb uns havers bancaris de 146.003,22 EUR a Andorra a principis de l'any 2010 (foli 305). L'informe sobre la fortuna del Sr. Raya que figura als folis 322- 324 no pot ser pres en consideració, tota vegada que es tracta de la traducció d'un document original inexistent a les actuacions i que no està acompanyat per cap suport probatori.

Per tant, hom ha de presumir que tant la Sra. Alfaro com el Sr. Raya gaudeixen o podrien gaudir d'uns ingressos molt importants deguts a les seves professions.

Quant a les necessitats dels fills, aquests han estat forçosament acostumats a viure folgadament, compte tingut dels revinguts dels seus progenitors i de la seva escolaritat continuada en escoles privades costoses. Per conseqüent i compte tingut que els dos fills resideixen actualment al Regne Unit, on el nivell de vida és superior al del Principat i que, a banda de les despeses d'educació i d'habitatge, tenen despeses d'alimentació, transport intern, salut, vestimenta i lleure com a mínim, aquesta Sala considera adient fixar per a cadascun, una pensió per aliments de 1.000 EUR/mes (actualitzable cada mes de gener en funció de la variació de l'IPC) que apareix la quantitat adequada, justa i suficient d'acord amb les circumstàncies del cas.

Per acabar, la recurrent s'alça contra les limitacions que introdueix l'Hble. Batlle en el tipus d'ensenyament i d'allotjament que han de gaudir els fills comuns, als efectes de quantificar la pensió alimentosa. En efecte, la sentència sosté -com el Sr. ENTITY_5- que, a defecte d'acord entre els progenitors sobre la inscripció d'en Ropero a "Z" i na Codina a l'escola internacional "Y" d'X. (Londres), les despeses dels fills havien de limitar-se al preu corresponent a cursar estudis secundaris al Col·legi X. (R.) i en universitats públiques del Regne- Unit, França, Espanya o Bèlgica (Codina i C.).

Aquesta solució no és conforme al principi del favor filii. L'oposició del Sr. Raya al model de formació dels seus fills es produeix una volta la Sra. Alfaro interposa demanda. El refús del Sr. Raya no reposa en cap motiu objectiu, sembla animada per les males relacions que manté amb els seus fills (veure l'exploració de na Codina dels folis 262-263 i el testimoniatge d'en Ropero del foli 266) i va contra els seus propis actes. Així, consta als folis 145, 148, 150, 155 i 156, els rebuts bancaris d'abonament de l'estada d'en Ropero a l'escola privada "Y". Els pagaments es van realitzar des del compte comú dels Srs. Raya i Alfaro Si el Sr. Raya va consentir els pagaments durant gairebé 3 anys (1997-1999), no pot sostenir ara el contrari. El fet que en Ropero hagi començat al col·legi X. (on part de les classes s'imparteixen en anglès), desprès a l'escola privada "Y" i finalment a "Z" guarda la seva lògica, és a dir que els seus progenitors han volgut que aquest segueixi una formació en centres privats angloparlants i més quan resulta que el fill va néixer a Anglaterra. Res deixa pensar que el Ropero no aprofiti amb èxit la seva formació, de manera que no escau modificar ara un camí concebut anteriorment quan la relació marital era satisfactòria. El mateix cal dir respecte de na Codina En el decurs de la seva exploració, ja va afirmar trobar-se "molt a gust a l'internat (de Londres) i en cas de que fos el contrari, tornaria a Andorra" (foli 262). A més, la circumstància de residir els germans a Londres només pot ser satisfactòria per aquests. Per tant, no hi ha cap motiu objectiu per negar a na Codina la mateixa trajectòria acadèmica seguida pel seu germà gran. En aquestes condicions, s'imposa revocar la sentència de la instància, en el sentit de condemnar el Sr. Raya a satisfer la meitat de les despeses de formació, allotjament i desplaçaments a Anglaterra dels seus fills mentre no siguin independents econòmicament, amb el benentès que els centres d'ensenyament i l'allotjament seran de la lliure elecció d'en Ropero i de na Codina.

IV.- L'estimació del recurs de la Sra. Alfaro suposa no efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada (arg. Codi 7, 51, 5).

Vistos la legislació vigent i els usos i costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

Decisio

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació formulat per la Sra. Alfaro contra la sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle del dia 16 de gener de 2012; revocar parcialment la seva part dispositiva, és a dir els seus apartats 3r (quart paràgraf dedicat a la pensió per aliments, llevat el pronunciament relatiu al compartiment de les despeses extraordinàries de na Codina durant la seva minoria, que es confirma) i 4t, en el sentit de condemnar el Sr. Raya a satisfer a la Sra. Alfaro, dins els 5 primers dies de cada mes, en concepte de pensió alimentosa dels seus fills Ropero i Codina, i mentre no siguin independents econòmicament, una pensió alimentosa de 1.000 EUR/mes per a cadascun (actualitzable cada mes de gener en funció de la variació de l'IPC) i la meitat de les despeses de formació (en el centre -públic o privat- escollit per cada fill), allotjament (també de lliure elecció) i desplaçaments a Anglaterra; confirmar els demés pronunciaments de la sentència apel·lada. No efectuar especial condemna en costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.