L'ordenament andorrà no admet la incapacitació de les persones, Estatuts de la Fundació A (5000230/2020)

Sentència

Magistrats

Jaume Tor Porta Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000278/2021 ORIGEN: 5000230/2020 - 00

NIG: 5300542120200001075

Apel·lant: Roda

Representant: Sr. Corbacho

Advocat: Sr. Salas

Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA

Representant: Sra. Montenegro

Advocat: Sra. Talavera

Apel·lat: Sr. Giner

Defensor Judicial: Sr. Duque

MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: L'ordenament andorrà no admet la incapacitació de les persones, Estatuts de la Fundació A.

SENTÈNCIA 064-2023

Andorra la Vella, el 12 de maig del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 7-5-2020, la representació processal del M.I. Govern d'Andorra formulava demanda de modificació parcial de la capacitat en relació al Sr. Giner, sol·licitant es dictés Sentència declarant la seva incapacitació parcial, sotmetent-lo al règim de la curatela, nomenant la fundació Roda com a curadora o subsidiàriament l'Estat, a través de la Direcció dels serveis socials; ordenant la comunicació de la incapacitació al Registre Civil.

2.- El 14-7-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Declarar al Sr. Giner, nascut a Andorra el 17 d'agost del 1999, solter, de nacionalitat andorrana, amb número de passaport XXXXXXXX, incapacitat en els termes establerts en la present resolució.

Segon.- Establir com a institució tutelar la figura del Curador amb l'extensió que deriva de la present resolució.

Tercer.- Nomenar com a Curador del Sr. Giner a la Fundació Roda.

Quart.- Es donarà possessió del càrrec de Curador a la Fundació Roda quan hagi guanyat fermesa la present sentència i en període d'execució, la qual ha de comparèixer, mitjançant un representant, als efectes d'acceptar el nomenament i assabentar-se dels deures i obligacions inherents a la funció.

Cinquè.- Lliurar còpia legalitzada de la present sentència, un cop esdevinguda ferma, al Registre Civil del Principat d'Andorra per a què es procedeixi a les inscripcions corresponents.

Sisè.- No efectuar una especial condemna en costes".

3.- La representació processal de la ORG_0 ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència, sol·licitant principalment la seva anul·lació per indeguda pràctica de la prova per a millor proveir i subsidiàriament per no haver-se permès a la seva representada participar de manera contradictòria en la prova practicada per a millor proveir. Més subsidiàriament encara revocant la institució de la curatela instaurada a càrrec de la seva representada, per ser contrària als seus estatuts fundacionals i a l'ordenament jurídic.

4.- El Ministeri Públic no s'ha oposat a la pretensió subsidiària articulada, de manera que s'instituís curador a la Direcció de serveis socials del Govern. La representació processal del M.I. Govern d'Andorra s'ha oposat al recurs articulat.

5.- Per Aute de 21-3-2022 es donava lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la representació processal de la recurrent i del M.I. Govern d'Andorra, concedint a les parts un termini per a que es pronunciessin al respecte del seu resultat.

Per Aute de 26-9-2022 no s'admetia la prova proposada pel defensor judicial en el seu escrit d'1-4-2022.

6.- Per providència de 20-11-2022 s'acordà un termini a fi que les parts es pronunciessin sobre la incidència que pot tenir l'article 12 del Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades, fet a Nova York el 13-12-2006, sobre la modificació de la capacitat decidida per l'òrgan judicial a quo.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER.- El present recurs versa exclusivament sobre la regularitat de la constitució de la curatela sobre el Sr. Giner a càrrec de la Fundació Roda que la Sentència dictada el 14-7-2021 estableix.

La representació processal de la fundació Roda s'alça contra aquesta decisió sostenint en essència que la patologia que presentava el Sr. Giner resultava aliena a la seva finalitat fundacional segons els seus estatuts. Tanmateix també interessa la nul·litat de la resolució dictada denunciant les irregularitats que al seu criteri van existir en la instància al respecte de les modalitats en que s'havia practicat la prova per a millor proveir.

SEGON.- El motiu principal de recurs que la representació processal de la Fundació Roda articula, passa per denunciar el menysteniment al seu dret al procés degut, que atribueix a la modalitat en que la prova per a millor proveir s'havia practicat en la instància.

Si s'examina amb deteniment les actuacions practicades s'infereix que en seguiment a l'escrit de 18-5-2021 mitjançant el qual la Fundació Roda exposava que no podia assumir el càrrec de curador del Sr. Giner, el Batlle per Providència de data 7-6-2021 acordava prova per a millor proveir encaminada a determinar si la patologia que sofria integrava els supòsits de malaltia exclosos de l'activitat fundacional segons els estatuts de la Fundació. Aquesta resolució no va ser en cap cas notificada a la Fundació Roda a la qual només es donava trasllat del resultat del dictamen medicoforense complementari efectuat, concedint-li un termini de 5 dies per a que manifestés el que tingués per convenient, sense però res més precisar.

Malgrat la normativa vigent no prevegi un tràmit específic d'audiència de les persones amb vocació a esdevenir titulars de la institució tutelar corresponent, aquesta regla ha de ser temperada quan aquesta facultat concerneix la Fundació A atès que la seva activitat fundacional exclou determinades patologies contemplades en els seu estatuts, el que requerirà d'una valoració individualitzada, al cas per cas, encaminada a verificar la situació de la persona s'hi encabeix. En el present supòsit però, i malgrat l'interès inqüestionable que mantenia la fundació, no es pot considerar que des de la instància s'hagi assegurat degudament la seva audiència, a partir del moment que la prova acordada, no ha estat practicada de manera contradictòria. En efecte, deixant de banda que la providència acordant la pràctica de prova per a millor proveir no li va ser notificada el que li impedia contextualitzar l'informe medicoforense complementari i la finalitat que es perseguia amb la seva pràctica, tampoc en la seva pràctica s'ha seguit la regla del contradictori sigui pel perit judicial o per l'òrgan judicial amb posterioritat atès que si bé se li comunicava l'informe i se li concedia un termini de 5 dies per a pronunciar-se al seu respecte, la documentació tramesa cap referència efectuava als estatuts de la Fundació que permetés considerar que la finalitat de la prova indicada consistia en determinar si la patologia del Sr. Giner s'hi encabien i excusava l'eventual plenament la manca de pronunciament per part de la Fundació.

TERCER.- Malgrat la irregularitat denunciada, no podem obviar que en aquesta alçada tant la part recurrent com el M.I. Govern d'Andorra han acompanyat dictàmens complementaris estesos per sengles metges psiquiatres encaminats a justificar que la patologia del Sr. Giner es trobava respectivament exclosa (Fundació) i inclosa (Govern) de l'activitat fundacional contemplada en els estatuts i des d'aquesta perspectiva cal considerar, en atenció als drets que aquí es ventilen, que s'ha pogut esmenar la irregularitat inicial denunciada, sense que pugui prosperar els motius de nul·litat en què la part recurrent fonamentava principalment el seu recurs.

Si s'examina amb deteniment els respectius informes acompanyats s'aprecia com el nus gordià de la controvèrsia passa per determinar si la patologia que presenta el Sr. Giner és de naturalesa orgànica o mental, amb el benentès que només en el primer cas, la intervenció de la Fundació A es troba proscrita pels seus estatuts. Una valoració d'ambdós dictàmens d'acord amb la regla de la sana crítica rector en aquest àmbit ens aboca a inclinar-nos per la tesis defensada pel perit de la Fundació A. En efecte, al marge que el seu treball resulta més complet i incorpora literatura científica que avala la conclusió que el Trastorn orgànic de la personalitat té una causa orgànica sense que es pugui considerar com una malaltia mental, el treball realitzat per la Dra. Ayuso (pericial acompanyada pel Govern) ve a confirmar l'origen orgànic de la patologia del Sr. Giner, essent els trastorns mentals que presenta una conseqüència d'aquests.

En aquesta situació s'ha de considerar que la patologia que presenta el Sr. Giner no és mental per naturalesa sinó orgànica, trobant-se exclosa de l'activitat fundacional de la part recurrent i en aquesta eventualitat escaurà estimar el recurs articulat revocant parcialment la Sentència dictada institueix com a curador del Sr. Giner a la ORG_0 instituint en lloc d'aquesta a la Direcció dels Serveis Socials del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut.

QUART.- D'altra part i atesa la naturalesa d'ordre públic que ateny el present litigi, també hem de revocar d'ofici el punt primer de la part decisòria de la Sentència dictada quan disposa incapacitat del Sr. Giner.

En efecte l'art. 12 del Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades i del protocol opcional relatiu als drets de les persones discapacitades fet a Nova York el 13-12-2006, que en haver estat ratificat pel Principat d'Andorra el 10-10-2013 i publicat en el BOPA de 30-10-2013, integra l'ordenament jurídic del Principat, i ho fa ostentant dins del sistema de fonts de l'ordenament jurídic, un valor jeràrquic que ha de considerar-se privilegiat a partir del moment en què l'article 3.4 de la Constitució exclou, que la Llei el pugui modificar o derogar.

L'article 12 indicat preveu: "Reconeixement de la personalitat jurídica en igualtat de condicions

Els estats part reafirmen que les persones discapacitades tenen dret al reconeixement de la seva personalitat jurídica a tot arreu.

Els estats part reconeixen que les persones discapacitades tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes.

Els estats part prenen les mesures apropiades per donar accés a les persones discapacitades al suport que puguin necessitar per exercir la seva capacitat jurídica.

Els estats part s'asseguren que en totes les mesures relatives a l'exercici de la capacitat jurídica es proporcionen les garanties adequades i efectives per impedir els abusos, de conformitat amb el dret internacional en matèria de drets humans. Aquestes garanties han d'assegurar que les mesures relatives a l'exercici de la capacitat jurídica respectin els drets, la voluntat i les preferències de la persona concernida, que no hi hagi conflicte d'interessos ni abús d'influència, que siguin proporcionals i adaptades a les circumstàncies de la persona concernida, que s'apliquin en el termini més breu possible i que estiguin subjectes a un control periòdic, per part d'un òrgan competent, independent i imparcial o un òrgan judicial. Aquestes garanties han de ser també proporcionals al grau en què aquestes mesures que han de facilitar l'exercici de la capacitat jurídica afectin els drets i interessos de la persona concernida.

Sense perjudici de les disposicions d'aquest article, els estats part prenen totes les mesures apropiades i efectives per garantir el dret de les persones discapacitades, en igualtat de condicions amb les altres, a ser propietàries i heretar béns, controlar els seus propis assumptes econòmics i tenir accés en igualtat de condicions amb les altres a préstecs bancaris, hipoteques i altres formes de crèdit financer, i vetllen perquè les persones discapacitades no siguin privades dels seus béns de manera arbitrària".

Aquesta Disposició resulta directament aplicable al Principat i en aquesta situació la possibilitat de modificació de la capacitat per raó de la discapacitat que presenta un individu es troba proscrita (apartat 2), sense perjudici que per a l'exercici de la capacitat jurídica per part de les persones amb discapacitat, s'hagin d'instaurar els mecanismes de suport que es puguin considerar adients (apartat 3).

CINQUÈ.- No escau efectuar pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada atesa la naturalesa dels interessos que s'hi examinaven.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la ORG_0 contra la Sentència 110/2021 de data 14-7-2021 revocant el seu punt tercer instituint en aquest acte curador del Sr. Giner a la Direcció dels Serveis Socials del Ministeri d'Afers Socials, Habitatge i Joventut. Tanmateix escau revocar d'ofici el punt primer de la seva part decisòria quan declara la incapacitat del Sr. Giner, ratificant en el seu lloc la seva capacitat, si bé confirmant la mesura de suport establerta consistent en la curatela en les modalitats i extensió contemplades.

I sense fer pronunciament al respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.