Cessió de negoci (TSJC 205/2014)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Joan Manel Abril Campoy Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000205/2014 ORIGEN: 5000325/2011 - 00

NIG: 5300542120140000986

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 d'abril del 2016.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Joan Manel Abril Campoy, i els magistrats

M.I. Sr. Vincent Anière i M.I. Sr. Carles Cruz Moratones, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- Per demanda formulada el 16 de setembre 2011 l'agent exposava que el 15.VI.09 va cedir per contracte privat al demandat el fons de comerç del negoci C. amb un preu de traspàs de 165.000 euros; que encara no ha cobrat 148.500 euros d'aquest preu de cessió i el demandat tampoc ha procedit al canvi de titularitat administrativa; que ha hagut de fer front a diversos deutes del negoci per raó de la seva titularitat administrativa i generats durant l'explotació per part del demandat; que ha fet front als lloguers de l'immoble dels mesos d'agost i setembre 2009, el consum d'aigua, una factura de proveïdor de fruita i verdura i la facturació del servei telefònic de maig i juny 2010, això és, 10.962'58 euros.

I demanava que fos dictada Sentència condemnant-lo pagar l'import predit amb els interessos legals des de la data de la contesta, i imposant-li les costes processals.

II.- El demandat ha comparegut a l'audiència del 14 d'octubre 2011 i ha contestat, oposant-se a la demanda dient que no ha satisfet la totalitat del preu de cessió del negoci perquè la demandada no ha complert l'obligació essencial al seu càrrec ja que la cessió es va efectuar sense el consentiment necessari del propietari de l'immoble; que no hi ha cap deute pendent al seu càrrec per l'explotació del negoci.

I sol·licitava la desestimació de la demanda amb la imposició de les costes processals a l'actora.

III.- Obert el judici a prova s'han practicat les proves proposades per la part actora declarades pertinents en la providència del 20 de gener 2012. En el termini impartit les dues parts han conclòs, ratificant les respectives pretensions.

IV.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 12-12-2012 i va decidir : "Estimar en part la demanda formulada en data 16 de setembre 2011 per la representació de la Sra. Querol, contra el Sr. Porras, i condemnar-lo a pagar a l'agent la quantitat de 10.000 euros incrementada amb els interessos legals des del 14 d'octubre 2011, i a l'abonament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procuradora."

V.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal de Porras i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació, imposant a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Carles Cruz Moratones.

FONAMENTS DE DRET

PRIMER. - En el present litigi la part agent, Sra. Querol, reclama de la part defenen, el Sr. Porras, diverses partides que li corresponien pagar com a conseqüència del contracte signat entre les dues parts en data 15-6-2009 pel qual li va traspassar el negoci C.

La sentència d'instància estima substancialment la demanda i condemna la part defenent al pagament de 10.000EUR com a rendes de lloguer dels mesos d'agost i d'octubre de 2009.

Contra tal decisió s'alça la part vençuda.

SEGON.- La part apel·lant demana, en primer lloc, la suspensió del procediment per prejudicialitat civil i, en segon lloc, de manera subsidiària, que s'entri en el fons de l'assumpte i es desestimi la demanda amb imposició de les costes a la part agent.

Hem de ratificar la desestimació de la suspensió per prejudicialitat civil que va tenir lloc per Aute de la Sala en data 17-3-2016 per extemporània en no haver-la plantejat en cas dels processos que diu està referenciada ni tampoc existir una substancialitat de parts.

TERCER.- Però entrant en el fons de l'assumpte compartim la seva valoració de la prova practicada per arribar a la conclusió que la pretensió de cobrar l'import de dues rendes (agost 2009 i octubre 2009) suposadament pagades per la Sra. Querol al seu arrendador i propietari de l'hotel esmentat, no pot prosperar per manca de prova convincent.

En efecte, l'única prova del suposat pagament de les rendes esmentades són dos abonaments bancaris en el qual en el primer (document 4 de data 26.8.09, foli 43) no hi figura el concepte o motiu, amb la qual cosa es fa difícil poder-lo imputar a renda del mes en curs. Pel fa al document del foli següent (document 5 de data 2-10-2009, foli 44) hi figura com a motiu "lloguer". Aquesta és l'única prova en la que es fonamenta la reclamació.

Per contra, no s'ha escoltat al Sr. Carnero -arrendador i propietari de l'hotel- per confirmar que aquests pagaments es corresponien realment amb les rendes reclamades o eren d'un període anterior, ni tampoc si les rendes a partir del mes de juliol de 2009 les pagava la Sra. Querol. En canvi hem conegut de la pròpia confessió de la Sra. Querol (foli 159) en la posició quarta que el Sr. Solana "li perdonaria les rendes degudes".

Aleshores, si la Sra. Querol reclama en base al compromís adquirit per la part defenent en el seu contracte privat d'15-6-2009 segons el qual aquest últim havia de fer-se càrrec de totes les despeses derivades de l'explotació de l'hotel des del mes de juliol de 2009, no s'explica que les rendes les seguís pagant ella sense que fos reemborsada pel Sr. Porras en la resta dels mesos no reclamats, però res d'això ens diu en la seva demanda ni en cap moment posterior que serviria per explicar que només siguin dues les rendes pendents de reintegrament.

En conclusió, la mateixa confusa demostració que va incorre en la reclamació de les altres partides que varen ser desestimades per la Batllia per manca d'acreditació suficient (i no han estat impugnades en aquesta alçada), ha impregnat la reclamació de dues rendes soltes sense que es conegui la raó de la seva reclamació.

No cal recordar que la prova de tal pagament per compte del Sr. Porras li corresponia a ella (i no a la part contrària) i era seva l'obligació de deixar sense dubtes al Tribunal de que era un deute realment degut. En no haver-ho pogut demostrar, la seva demanda ha de ser desestimada amb imposició de les costes de la instància a càrrec seu, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.

QUART.- L'èxit del recurs s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Porras contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 12 d'octubre de 2012, que revoquem íntegrament i DESESTIMEM la demanda interposada per la Sra. Querol amb imposició de les costes de la instància a la part agent. No fem imposició de les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.