Pòlissa de crèdit-responsabilitat de l'avalista (0066/11)
- Resolució
- Sentència · 30/06/2011
- Sentit
- desestima (sentit formal de la part dispositiva, automàtic: no diu qui guanya)
- ROJ
- STSJAD 148/2011
- ECLI
- ECLI:AD:TSJADAD:2011:148
- Recurs
- 66/11
- Ponent
- Eulàlia Amat Llari
- Magistrats
- Eulàlia Amat Llari, Joan Manel Abril Campoy, Jean Louis Vuillemin
- Àrea
- Civil Mercantil i societats
- Descriptors
- RESPONSABILITAT CONTRACTE COMPRAVENDA COMPTE CORRENT PÒLISSA RECURS D'APEL·LACIÓ
El Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha desestimat el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gaya contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 de novembre del 2010. La sentència original condemnava els Srs. Conde, Bonet i Gaya a pagar conjuntament i solidària a "Briones" la suma de 186.610,95 euros, més interessos i comissions, derivats d'un crèdit en compte corrent que havia estat concedit als primers i avalat pel darrer. El Sr. Gaya havia argumentat que existia una vinculació entre la pòlissa de crèdit i el contracte de compravenda, i que l'agent havia actuat de manera poc diligent i contrària als principis de bona fe contractual. Tanmateix, el tribunal ha rebutjat aquests arguments, considerant que la decisió de "Briones" de demandar als tres acusats era legítima i que l'obligació de l'avalador era accessòria però no extingida per la falta de signatura de l'escriptura de compravenda. Finalment, el tribunal ha imposat les costes del recurs a la part recurrent.
Resum automàtic publicat pel CENDOJ: serveix per orientar-se; el que val és el text de la resolució.
Sentència
Magistrats
Eulàlia Amat Llari Joan Manel Abril Campoy Jean Louis Vuillemin
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC-0066/11
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 30 de juny de 2011.
Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- En data 27 de novembre del 2009 la representació processal de la societat "Briones" va formular demanda contra els Srs. Bonet, Conde i Gaya, sol·licitant que es condemnés als defenents a pagar conjuntament i solidària a la seva mandant la suma de 186.610,95 euros, deute derivat del crèdit en compte corrent que els hi havia estat concedit als primers i que el darrer havia avalat, incrementats amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus de "descoberts", quant a l'interès, i per a "préstecs i crèdits", en quant a la comissió, successivament en vigor, segons l'ORG_0 a partir del 7 d'octubre del 2009, data de la liquidació, fins el seu total pagament, més la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
II.- Malgrat haver estat legalment citat el Sr. Gaya no va comparèixer, sent declarat en situació de rebel·lia processal.
III.- La representació processal del Sr. Bonet i de la Sra. Conde va contestar a la demanda oposant-se a la mateixa amb l'argument que el crèdit s'havia concedit amb la finalitat d'adquirir unes determinades unitats immobiliàries que el Sr. Gaya, avalador del préstec, estava construint al Pas de la Casa, de tal manera que, un cop finalitzada l'obra, es constituiria una hipoteca sobre les mateixes, quedant cancel·lada la pòlissa de crèdit, però que l'obra encara no s'havia acabat i les sumes prestades s'havien destinat al pagament del pis, de tal manera que l'únic responsable de l'incompliment era el Sr. Gaya. Per aquests motius, sol·licitava que es dictés Sentència absolent als seus mandants de la reclamació entaulada contra ells i condemnant al Sr. Gaya al pagament de les sumes reclamades per l'agent, així com a fer-se càrrec de les costes judicials o, subsidiàriament, absolent als seus representats de la dita reclamació i condemnant a l'adversa al pagament de totes les costes generades pel procediment.
IV.- Les parts van replicar i duplicar de la forma acostumada i, posteriorment, van aportar els seus escrits de conclusions reiterant els seus arguments i oposant-se als de l'adversa.
V.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar Sentència en data 19 de novembre del 2010 estimant la demanda formulada per la representació processal de la societat "Briones" contra els Srs. Bonet, Conde i Gaya, condemnant solidàriament als demandats a satisfer a "Briones" la suma de 186.610,95 euros, incrementada amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculat d'acord amb el pacte 8è del contracte del crèdit del 21 de maig del 2007, a partir del 7 d'octubre del 2009 i fins el seu total pagament, imposant als defenents per parts iguals la totalitat de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
VI.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Gaya i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de desestimar la demanda interposada per Briones, imposant a aquesta entitat les costes processals causades tant d'advocat com de procuradora de la seva mandant en primera i segona instància.
Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.
FONAMENTS DE DRET
I.- Ha quedat acreditat a les actuacions que en data 21 de maig del 2004 la societat "Briones", va concedir als Srs. Conde i Bonet un crèdit en compte corrent amb venciment 21 de maig del 2006, tot i autoritzant-los a girar en descobert fins la quantitat màxima de 150.000 euros, suma que aniria destinada únicament i exclusivament a cobrir els pagaments per la compra per part dels beneficiaris de l'apartament planta tercera, porta A, una plaça d'aparcament i un traster que formaven part de l'Edifici X., situat al XXXX, avalant el dit préstec solidàriament amb els beneficiaris el Sr. Gaya, que era el venedor, que renunciava als beneficis d'ordre, excussió, divisió i a tot altre que li pogués correspondre i que prestava aval indefinit i irrevocable qualsevol que fossin les facilitats de pagament, ajornaments, terminis de gràcia o cortesia i pròrrogues concedides o tolerades per "Briones" a la part beneficiària (folis 33 i 34).
Tampoc es discuteix que dita pòlissa es va prorrogar dues vegades en les mateixes condicions, quedant com data de venciment el 21 de maig del 2008 (folis 40 a 43), ni que el dia 6 d'octubre del 2009 el citat compte tenia un ròssec deutor de 186.610,95 euros (foli 25), que calia incrementar amb els interessos i comissions liquidats trimestralment i calculats als tipus de "descoberts"- quan a interès- i per a "préstecs i crèdits" -quant a la comissió- successivament en vigor, segons l'ORG_0 a partir del dia 7 d'octubre del 2009 - data de la liquidació- fins el seu total pagament, ni que en la data de la presentació de la demanda que dóna origen al present procediment les unitats immobiliàries que van prometre adquirir els Srs. Conde i Bonet no estaven finalitzades, raó per la qual els compradors havien sol·licitar la resolució del contracte signat en el seu moment.
En aquestes circumstàncies, la Sentència objecte del present recurs va decidir estimar la demanda formulada per "Briones" contra els Srs. Conde, Bonet i Gaya i aquest darrer formula recurs d'apel·lació contra la mateixa argumentant que calia suspendre el procediment fins que es substanciés el que havien instant els defenents contra el seu mandant per tal de resoldre la promesa de compravenda pactada en el seu dia atès el suposat incompliment del Sr. Gaya, que existia una vinculació entre la pòlissa de crèdit i el contracte de compravenda, ja que la única finalitat d'aquella era l'adquisició de les unitats immobiliàries objecte del mateix, vinculació que es posava de relleu en el fet que per dues vegades s'havia reconduït el crèdit coincidint amb el retard de l'entrega de les unitats immobiliàries, de tal manera que l'agent estava també vinculat per la promesa incomplerta pels Srs. Conde i Bonet, que el Banc s'havia de dirigir contra els que havien incomplert la pòlissa de crèdit i la promesa de compravenda i que l'obligació de l'avalador era accessòria i, per tant, qui havien de respondre davant del Banc eren els Srs. Conde i Bonet.
II.- Pel que fa al primer motiu d'aquest recurs, cal destacar que la petició de suspensió del present procediment no es podia admetre en cap cas. Per un cantó, perquè va ser proposada de forma extemporània en l'escrit de conclusions formulat per la representació processal del Sr. Gaya i per un altre, perquè no és cert que l'aval únicament operés en el supòsit que el Sr. Gaya incomplís les seves obligacions, ni que aquest garantís l'acabament de l'obra, sinó que el que es garantia era el retorn de la suma prestada als beneficiaris, com es dedueix clarament dels termes en els què està redactada la pòlissa que consta al foli 22 de les actuacions. Encara que és cert que, una vegada acabada l'obra i atorgada la corresponent escriptura de compravenda, si els compradors encara no havien retornat el préstec subscrit amb "Briones", aquesta garantia podia ser substituïda per una hipotecària, moment en el què podria quedar alliberat l'avalador, aquesta era una facultat del prestamista que podia admetre o no la substitució i alliberar o no al Sr. Gaya i no pas una obligació, raons totes elles que porten a desestimar aquest motiu del recurs, ja que la decisió que es prengui en relació al litigi que enfronta als Srs. Conde i Bonet amb el Sr. Gaya és irrellevant en relació al que enfronta a aquests amb "Briones".
III.- Argumenta igualment el recurrent que existia una vinculació entre la pòlissa de crèdit atorgada per "Briones" i el contracte de compravenda signat entre ell i els Srs. Conde i Bonet, però tampoc aquest argument es pot estimar. És cert que a la citada pòlissa es va pactar que el crèdit que s'atorgava sols podia anar destinat a cobrir els pagaments per la compra de les unitats immobiliàries que els beneficiaris havien pactat amb l'avalador, però entenem que aquest pacte sols responia a l'interès presumible del Banc en que, si els compradors no li havien retornat el préstec en el moment d'adquisició de l'immoble, aquest pogués respondre dels seus deutes, afegint una nova garantia a aquella que li podien oferir els patrimonis dels beneficiaris del préstec i de l'avalador. No obstant, aquesta vinculació no podia suposar en cap cas que aquest quedés deslliurat de la seva responsabilitat fins que el préstec es retornés, o es substituís la garantia pactada per una hipotecària. D'altra banda, el fet que "Briones" hagués prorrogat dues vegades el préstec concedit coincidint amb el retard en el lliurament de l'obra no es pot entendre més que com l'exercici d'una facultat de la qual gaudia el Banc per tal de que els prestataris poguessin garantir el retorn del préstec amb una garantia suplementària.
IV.- Com a segon motiu del seu recurs defensa la part recurrent que "Briones" s'havia d'haver dirigit contra els beneficiaris de la pòlissa, ja que eren ells qui l'havien incomplert, al mateix temps que ho feien amb el contracte de promesa de compravenda, de tal manera que l'agent havia actuat de manera poc diligent i contrària als principis de bona fe contractual al anar reconduït el contracte, establint pròrrogues i terminis de gràcia, amb la única finalitat d'ampliar els interessos meritats al seu ús i gaudir i finalment accionar contra qui no havia incomplert les seves obligacions contractuals.
Per tal de donar resposta a aquests arguments cal posar de relleu que el Sr. Gaya va avalar solidàriament el crèdit subscrit pels Srs. Conde i Bonet, va renunciar al benefici d'excussió i va signar igualment i en les mateixes condicions com avalador les pròrrogues del primer contracte, raó per la qual no es pot considerar que l'agent actués de mala fe quan va formular la demanda que dóna origen al present procediment tant contra els beneficiaris, com contra l'avalador, perquè la mateixa naturalesa de les obligacions solidàries li permetia fer-ho contra tots tres i fins i tot exclusivament contra el darrer, sense que el compliment o incompliment del contracte de compravenda per part d'alguna de les parts li impedís dirigir-se contra ell en quan es tractava d'un pacte del qual ell no formava part.
V.- Per últim, defensa el recurrent que l'obligació de l'avalador és accessòria i que per aquest motiu, la responsabilitat de que no s'hagués signat l'escriptura de compravenda de les unitats immobiliàries unides a la pòlissa en virtut del pacte 10è era només dels Srs. Conde i Bonet, però tampoc aquest motiu es pot estimar. Ningú nega que la fiança sigui accessòria de l'obligació principal, de tal manera que en cas d'extinció d'aquesta darrera decau igualment la primera, però en el cas que s'hagués atorgat l'escriptura de compra venda dels immobles la fiança atorgada pel Sr. Gaya no s'hauria extingit, perquè tampoc ho hauria fet l'obligació principal. Altre cosa és que en aquest supòsit el Banc potser s'hauria avingut a substituir una garantia personal per una hipotecària, encara que també podria haver decidit acumular-les totes dues, però aquesta era una decisió que el Banc era lliure d'adoptar o no, perquè l'aval es qualifica a la pòlissa com indefinit i irrevocable i en cap cas vinculat al compliment per part del constructor de l'immoble de les seves obligacions.
VI.- En desestimar-se el recurs procedeix imposar les seves costes a la part recurrent de conformitat amb allò que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Gaya contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 19 de novembre del 2010 que CONFIRMEM íntegrament, imposant les costes d'aquesta alçada a la part recurrent.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.