Pàtria potestat (0307/09)

Sentència

Magistrats

Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari Jean Louis Vuillemin

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC- 307/09

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 31 de maig de 2010.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- La representació processal del M.I. GOVERN D'ANDORRA va interposar demanda, en data 8-04-2008, envers el Sr. Sarabia i Herrera, en virtut de la qual es sol·licita la privació de la pàtria potestat dels Srs. Sarabia i Herrera respecte de les menors d'edat Alcalá, Pina, Ruiz i Canals. En data 25-04-2008 es va ampliar el petitum de la demanda per la part agent, en el sentit que es declarés l'abandonament de les filles menors.

Els defenents van oposar-se a la demanda i van efectuar les al·legacions que van tenir per convenients, defensant el Sr. Sarabia l'acord amb la retirada de la potestat de la Sra. Herrera i entenent aquesta darrera que el que procedia era la desestimació íntegra de la demanda presentada.

El Ministeri Fiscal va contestar a la demanda per escrit de 15-05-2008.

II.- L'Hble. Tribunal de Batlles va dictar sentència, de data 27-10-2009, essent la seva part decisòria la que segueix: "DECIDIM Primer.- Que estimant substancialment la demanda formulada per la representació processal del M.I. GOVERN D'ANDORRA, hem de declarar i declarem la privació de la pàtria potestat de la qual el Sr. Sarabia Sarabia i la Sra. Herrera eren titulars fins a la data respecte de les seves filles menors d'edat Alcalá, Pina, Ruiz i Canals.

Segon.- Pronunciar la constitució de la tutela com a òrgan de protecció de les menors Alcalá, Pina, Ruiz i Canals, remetent tanmateix a la demandant a un procediment de jurisdicció voluntària als efectes que es procedeixi al nomenament del tutor corresponent.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades".

III.- Contra la sentència d'instància, ha interposat recurs la Sra. Herrera, qui, per escrit de conclusions, de data 15-03-2010, sol·licita que es dicti sentència, per la que es revoqui la privació de la potestat de les seves quatre filles. Així mateix, per escrit de 31-03-2010, que intitula contesta a les conclusions, el Sr. Sarabia demana també la revocació de la sentència d'instància, al no complir-se els pressupòsits legals per a donar lloc a la privació de la potestat. Per el contrari, el Mgfic. Ministeri Fiscal, per escrit de data 9-04-2010, sol·licita la confirmació de la resolució d'instància, tant en relació a la declaració d'abandonament com a la privació de la potestat dels progenitors. Per escrit, de 9-04-2010, el M.I. GOVERN D'ANDORRA va demanar també que es procedís a la confirmació de la resolució d'instància.

Ha actuat com a magistrat ponent el M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy.

FONAMENTS DE DRET

I.- Els motius o greuges en els que les parts recurrents fonamenten els seus escrits són, en essència, els que segueixen. En primer terme, respecte del recurs de la Sra. Herrera, considera que els fets que es relaten en el Considerant II no es poden incardinar en els supòsits taxats de l'article 38 de la Llei qualificada de l'adopció i les altres formes de protecció del menor desemparat. Entén que la família no és privilegiada i que el perill en relació a la seguretat, salut o moralitat dels infants no ha estat provat. Afegeix que aquest serveis socials es manifesta com a hostil amb els valors i la forma d'actuar dels pares biològics. I insisteix en el fet que la privació de la potestat esdevé la mesura límit que es pot prendre per l'òrgan judicial.

El recurs que interposa el Sr. Sarabia incideix també en l'argument que no concorren els pressupòsits per a la privació de la potestat, atès que pel pare no s'ha posat en perill ni la integritat ni la moralitat dels menors. Afegeix que per escrit de 4-03-2010, ha canviat substancialment la situació personal del pare.

II.- Consta acreditat que per Aute de 29 de juliol de 2005 la guarda i custòdia de les filles Alcalá, Pina i Ruiz fou confiada a la Direcció del Servei Social del M.I. GOVERN D'ANDORRA, d'acord amb els informes del Servei de policia i de l'equip d'atenció social.

Amb posterioritat, i atès que no complien amb el pla de treball que s'havia determinat per a poder recuperar la guarda i custòdia (diligència de 16 de febrer de 2006) i davant de l'actuació agressiva del Sr. Sarabia el règim de visites va haver de continuar en presència del Servei de policia.

Des del mes de juliol del 2007 no han procedit a l'abonament de les pensions d'aliments establertes per Aute de 8 de gener de 2007. El 10 de juliol de 2007 el pare va marxar del Principat d'Andorra i es va endur el passaport i el carnet de vacunes de la menor i, malgrat conèixer la inidoneïtat de la mare per tenir cura de les seves filles, la va deixar sota la custòdia d'aquesta. En data 16-07-2007 es va dictar Aute, pel qual la menor Canals restava sota la guarda i custòdia de la Direcció del Servei Social d'Andorra. Al mes de setembre de 2007 la Direcció del Servei Social va privar als progenitors del règim de visites, atesa la seva incidència negativa i des del dia 25-01-2008, per Acord de la Comissió Tècnica d'Atenció als menors, es va adoptar la mesura d'acolliment en família.

Segons el que disposa l'article 38 de la llei qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat, la privació de la pàtria potestat pot tenir lloc quan els progenitors per maltractaments, embriaguesa habitual, mala conducta notòria, delinqüència o mancances a la guarda, vigilància i educació de l'infant posen manifestament en perill la seguretat, la salut o moralitat de l'infant, o quan una mesura d'assistència educativa hagi estat decidida pel fill i s'han abstingut voluntàriament, durant més d'un any, d'exercir els drets i complir amb els deures que estableixen els articles 34 i 35.

Si es comença l'estudi per aquest darrer extrem, aquesta Sala ha de concloure amb la sentència d'instància que concorre una causa de privació de la potestat. En efecte, els articles 34 i 35 de la Llei Qualificada de l'adopció i de les altres formes de protecció del menor desemparat contemplen els deures de correspondència i visites i les despeses de manteniment i educació. I en aquest sentit, s'escau posar de relleu que, en primer lloc, que les despeses d'alimentació de les filles solament foren sufragades pels progenitors fins al mes de juliol de 2007, mentre que d'ençà aquesta data les despeses de manteniment i educació no han estat ateses. Tanmateix, s'escau també posar de manifest que, com indica la resolució de primera instància, la mesura d'acolliment en centre es va adoptar per a intentar que, mitjançant el seguiment dels plans de treball i els tractaments mèdics prescrits, els progenitors poguessin recuperar en el futur la guardà i custòdia de les menors. I si s'analitza el que ha succeït en els darrers anys, es pot constatar com els progenitors no han respectat, i han incomplert, els plans de treball fixats, de forma que s'ha arribat a insultar i amenaçar als treballadors socials, la qual cosa li va comportar una condemna penal al pare de les menors. Però, a més de no complir amb els plans de treball, tampoc van donar compliment als seguiments i tractaments mèdics que es pautaven des dels Serveis socials per mitigar les seves patologies preexistents, i que, tot això, va redundar en la supressió del règim de visites en benefici de les filles menors.

Per tant, des d'aquesta òptica ja concorre una de les causes que pot justificar la privació de la potestat dels progenitors. Però és que, a més, de l'estudi de les actuacions es revela que, a criteri d'aquesta Sala, els progenitors van posar en perill manifest la seguretat i la salut de les menors. I, des d'aquesta òptica, són vàries les situacions que acrediten aquest extrem. En primer terme, la Sra. Herrera ha estat condemnada penalment per dues contravencions penals de lesions per imprudència en relació a les lesions patides per una de les filles menors. En segon terme, la mare ha reconegut haver deixat soles a les filles menors de 5,3, i 1 any d'edat, en diverses ocasions, al domicili familiar sense l'assistència de ningú. En tercer terme, dels informes del Centre d'acolliment d'infants, de dates 20-10-2005, 28-11-2005 i 2-10-2006, s'extreu que la filla petita es troba desatesa en relació a les seves necessitats fisiològiques i que existeixen dificultats per a conèixer les necessitats de les menors. En quart terme, el pare, malgrat asseverar que la mare no cuida bé de les filles (que les deixa soles, que s'han fet cremades, que deixa el gas obert.- Informe psiquiàtric de 8-6-2005), va marxar del Principat i no va atendre les necessitats de les menors, a la vegada que consta que no ha seguit els tractament mèdics recomanats per posar fi o mitigar les patologies que l'afecten, malgrat existeixin a les actuacions diferents declaracions d'intencions en el sentit de voler recuperar la custòdia de les seves filles.

Si als anteriors extrems que acrediten la concurrència dels supòsits legals per a la privació de la potestat dels pares, s'afegeix que l'interès prioritari que ha de guiar a aquest Tribunal, en matèria de resolucions que afectin a menors, és sempre l'interès d'aquests, s'ha de concloure, per una banda, que les menors, es troben acollides en família, essent la seva evolució personal i relacional positiva, sense que el retorn al nucli familiar es pugui valorar com a positiu, i que els informes psicològics dels progenitors (folis 758 i 760) reconeixen la incapacitat dels mateixos per a fer-se càrrec de la cura de les seves filles.

III.- En consonància amb les anteriors consideracions, s'escau desestimar el recurs interposat i confirmar la resolució dictada a la instància. L'especial natura dels interessos que es ventilen en el present litigi justifiquen la no imposició de les costes processals (arg. Novel·la 82, cap. X).

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

DESESTIMEM el recurs interposat per la representació processal de la Sra. Herrera i Sarabia contra la sentència, de data 27-10-2009, i confirmar íntegrament la seva part decisòria. No procedeix efectuar imposició de les costes processals d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.