Naturalesa de l'acció del promotor per a reclamar contra els agents responsables dels vicis ruinògens de l'obra. Distinció entre l'acció que ostenten els adquirents envers el promotor i l'acció de repetició que aquest té envers l'arquitecte.

Sentència

Magistrats

JAUME TOR PORTA VINCENT ANIERE CARLES CRUZ MORATONES

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000076/2025

ORIGEN: 1000511/2019 - 0

NIG: 5300542120190003073

SENTÈNCIA 000064-2026 DE 09/06/2026

Ponent : Sr. Jaume TOR PORTA

Data : 09/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Civil

Referència : TSJC.- 0000076/2025

Nig : 5300542120190003073

IU : ECLI : AD:TSJC:2026:00064

SENTÈNCIA 000064/2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Albert

Representant: Sr. Isidre

Advocada: Sra. Fàtima

Apel·lat: COMUNITAT DE PROPIETARIS Y

Representant: Sra. Socorro

Advocat: Sr. Philippe

Apel·lat: Srs. Fermí i Derek

Representant: Sra. Visitació

Advocada: Sra. Annie

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Jaume TOR PORTA

Magistrats: Sr. Vincent ANIÈRE

Sr. Carles CRUZ MORATONES

OBJECTE: Naturalesa de l'acció del promotor per a reclamar contra els agents responsables dels vicis ruinògens de l'obra. Distinció entre l'acció que ostenten els adquirents envers el promotor i l'acció de repetició que aquest té envers l'arquitecte.

Andorra la Vella, 9 de juny del 2026

En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- L'11/11/2019, la representació processal de la COMUNITAT DE PROPIETARIS Y interposava demanda contra el Sr. Euric (succeït processalment pels Srs. Fermí i Casimir, qui al seu torn també fou succeïda processalment pels seus fills Srs. X, Y, V I W, representats pel seu pare el Sr. Derek), promotor que va ser de l'edifici, sol·licitant es dictés Sentència condemnant el demandat a refer les obres i/o instal·lacions i/o elements defectuosos o inacabats que afecten l'edifici COMUNITAT DE PROPIETARIS Y l' ADR000, reflectits a l'informe del Sr. Moisès i/o que es concretin en la prova pericial judicial corresponent, deixant-les en perfecte estat, així com a indemnitzar a la Comunitat agent pels danys i perjudicis ocasionats, d'acord amb el que s'acordi en període probatori i condemnant al defenent al pagament de la totalitat de les costes fins a total execució de sentència

2.- El 17 de desembre del 2020, les parts perfeccionaven una transacció judicial que resolia parcialment la controvèrsia que les enfrontava, fixant la suma final compensatòria a pagar pel promotor en 40.000.-euros, resolent de forma definitiva les reclamacions derivades dels defectes que no tenen el seu origen en les humitats i filtracions de l'aparcament i eventuals problemes estructurals de l'edifici provocats per les mateixes a les plantes soterrànies (fitxes 5 a 14 de l'informe del Sr. Moisès), continuant per la resta (fitxa 1 a 4) el procediment iniciat.

3.- Al seu torn, el 10/05/2021 la representació processal del Sr. Euric, formulava demanda pel procediment ordinari contra el Sr. Albert, demanant es dictés Sentència condemnant el darrer a pagar al demandant:

1) l'import de 40.000 euros ja satisfets pel Sr. Laurent en mèrits de la transacció judicial atorgada, per raó dels defectes que pateixen els edificis, i amb caràcter principal la teulada, segons peritatge del Sr. Gustavo (doc 4) i transacció aportada (doc 5), juntament amb els seus interessos legals corresponents, a comptar de la data del seu pagament, 17/12/2020 i fins a la data de la seva total liquidació;

2) el cost de reparació dels problemes d'humitats del garatge i eventuals problemes estructurals de l'edifici provocats per les mateixes a les plantes soterrànies, així com tot altre que se'n pugui derivar en el futur dels dits desperfectes, qual cost es quantifica en un mínim de 600.000 euros, o tota altra suma que resulti necessària per a la deguda reparació dels desperfectes que provoquen les humitats i defectes estructurals dels aparcaments, avui existents i també l'import necessari per efectuar totes les tasques de manteniment de futur previstes i que resultin necessàries, tot el que serà objecte de la deguda quantificació en període probatori, i a través de la corresponent pericial judicial, i que, com s'ha dit té com a causa la indeguda actuació professional de l'arquitecte autor del projecte i/o director de l'obra;

3) l'import dels honoraris d'experts que aquesta part ha hagut de menester per la preparació i reclamació que es formula en la present causa, i en particular dels honoraris del Sr. Ramir (4.493,50 euros), segons factures que s'acompanyen com a documents números 7 i 8, i del Sr. Gustavo (5.172,75 euros), segons factura que es reclama com a document número 9, s'acompanyen al present les diferents factures dels experts, que el Sr. Laurent en relació amb la present causa i

4) les costes processals inclosos els honoraris d'advocats i de procuradora i les taxes judicials, i honoraris pericials, atenent que és l'actitud de fugir d'estudi de l'adversa la que ha obligat aquesta part a iniciar el present procediment judicial.

4.- El 17/05/2021, els Srs. Fermí i Casimir (successors del Sr. Euric) van evacuar el tràmit de contesta a la demanda interposada per la COMUNITAT DE PROPIETARIS EDIFICI Y, demanant que es dictés Sentència estimant la demanda formulada, si bé seria el Sr. Albert qui havia d'assumir, mitjançant el pagament al promotor i/o a la comunitat de propietaris segons correspongui:

- El cost de reparació dels problemes d'humitats del garatge i eventuals problemes estructurals de l'edifici provocats per les mateixes a les plantes soterranis, així com tot altre que se'n pugui derivar en el futur dels dits desperfectes, qual cost es quantifica en un mínim de 600.000.-euros, o tota altra suma que resulti necessària per a la deguda reparació dels desperfectes que provoquen les humitats i defectes estructurals dels aparcaments, avui existents i també l'import necessari per efectuar totes les tasques de manteniment de futur previstes i que resultin necessàries, tot el qual serà objecte de la deguda qualificació en període probatori, i a través de la corresponent pericial judicial, i que, com s'ha dit té com a causa la indeguda actuació professional de l'arquitecte autor del projecte i/o director de l'obra. Les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procuradora i les taxes judicials, i honoraris pericials, atenent que és l'actitud de defugir de les seves obligacions adoptada per l'adversa, la que ha obligat aquesta part a iniciar el present procediment judicial.

Ensems, sol·licitava l'acumulació dels dos procediments (1000511/2019 i 1000547/2019), de forma que les respectives reclamacions de la comunitat de propietaris envers el promotor i d'aquest envers l'arquitecte es tramitin i resolguin de forma conjunta.

5.- Per Aute de 14/06/2021 s'acordava l'acumulació d'ambdós procediments.

6.- El 25/10/2021, la representació processal del Sr. Albert contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions del demandant, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant, el pagament de les costes ocasionades.

7.- Les parts han replicat i duplicat reiterant les seves pretensions inicials, i una volta practicats els mitjans de prova i evacuades les respectives conclusions, el dia 10/03/2025 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar la demanda formulada per la COMUNITAT DE PROPIETARIS DE L' ADR001 contra el senyor Euric - succeït processalment pels senyors Fermí, i pels hereus de la senyora Casimir : X, Y, V I W - i condemnar els demandats a fer les reparacions que afecten l'edifici COMUNITAT DE PROPIETARIS Y i més concretament els soterranis 1 a 3 seguint les indicacions del perit judicial que consten detallades al paràgraf 3.2 de la pericial definitiva, folis 29/37, a l'annex 9, foli 723 i ss., amb el detall de la reparació de l'estructura i de la impermeabilització.

Aquesta reparació comporta l'assumpció per part de la promotora, hereus del senyor Laurent, a fer-se càrrec de tots els honoraris tècnics de concepció del projecte i de direcció facultativa que siguin normativament obligats. Així mateix, la part condemnada haurà d'indemnitzar a la demandant en el perjudici que tingui la COMUNITAT agent quan faci les obres de reparació que els pèrits judicials han estimat al tancament del soterrani durant 3 mesos (foli 678) i si aquest tancament és obligatori pels tres soterranis, la defenent condemnada haurà d'indemnitzar als propietaris en conseqüència.

Segon.- En relació als autes 1000547/2019 que han estat acumulats als presents, s'estima la demanda formulada pel senyor Fermí - que es troba succeït processalment pels senyors Fermí, i pels hereus de la senyora Casimir : X, Y, V I W- contra el senyor Albert en el sentit de condemnar el senyor Albert a satisfer les despeses relatives als defectes de disseny de la coberta i la façana , en una suma no superior a 40.000 euros ; a fer les reparacions que afecten l'edifici COMUNITAT DE PROPIETARIS Y i més concretament els soterranis 1 a 3 seguint les indicacions del perit judicial que consten detallades al paràgraf 3.2 de la pericial definitiva, folis 29/37, a l'annex 9, foli 723 i ss., amb el detall de la reparació de l'estructura i de la impermeabilització.

En aquest sentit, l'assumpció dels costos per part del senyor Albert comportarà el 100 % de costes en relació a les despeses de reparació de l'estructura i el 90 % dels costos de la reparació de la impermeabilització.

Aquesta reparació comporta l'assumpció per part del senyor Albert a fer-se càrrec de tots els honoraris tècnics de concepció del projecte i de direcció facultativa que siguin normativament obligats.

No es dona lloc a cap import en concepte de manteniment futur.

Tercer.- (autes 1000511) Es condemna en costes judicials i processals als hereus del senyor Euric, incloses les despeses de pericial tant del senyor Moisès i Gustavo com del pèrit judicial que ha hagut de satisfer la comunitat (9.000 euros).

(autes 1000547) Es condemna en costes processals i judicials al senyor Albert, incloses les despeses de pericial del senyor Ramir i la part de pericial judicial (9.000) que ha hagut de satisfer el demandant Laurent".

8.- El 15 d'abril de 2025, la representació processal del Sr. Albert va interposar recurs d'apel·lació contra la sentència de primera instància, al·legant manca de motivació i incorrecta valoració de la prova quan fixava, a càrrec seu, la total responsabilitat pels defectes estructurals i el 90 % pels d'impermeabilització existents en l'obra Y. Sostenia que els informes pericials atribuïen l'origen dels defectes estructurals a errors de disseny imputables a l'enginyer Cédric amb un repartiment de responsabilitat del 50 % entre aquest i l'arquitecte, i que, pel que fa a la impermeabilització, la responsabilitat s'havia fixat en una tercera part per a cadascun dels tres intervinents (enginyer, arquitecte i constructora). Denunciava que el Tribunal de Batlles s'havia apartat d'aquestes conclusions sense motivació suficient, vulnerant el dret a la tutela judicial efectiva, i que la imputació d'un 10 % de responsabilitat a la constructora era arbitrària i contrària a la prova tècnica. En conseqüència, sol·licitava la revocació parcial de la sentència i la fixació d'una distribució de responsabilitats d'un terç per a cadascun dels intervinents.

9.- La representació processal dels Srs. Fermí i Derek s'oposa al recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Albert, tot recordant que la constructora no era part en el procediment i, per tant, no se li podia atribuir cap responsabilitat pels fets objecte de litigi. Defensa que la sentència de primera instància va determinar correctament la responsabilitat contractual de l'arquitecte en la construcció de l'edifici Y, i que aquest no pot pretendre ara reduir-la al·legant responsabilitat de l'enginyer d'estructures, a qui mai havia implicat en el procés. Afegeix que, segons l' article 110 del Reglament de Construcció de 12 de maig de 2020 , l'arquitecte és l'únic responsable davant tercers, en tant que director de l'obra, i que els col·laboradors tècnics actuen sota la seva supervisió. Sosté que els percentatges de responsabilitat fixats són ajustats a dret i sostinguts per la prova pericial, i la testifical del Sr. Ramir, que va atribuir l'error a la fase d'execució i no als càlculs de l'enginyer.

Subsidiàriament, argumenta que els problemes d'impermeabilització deriven de decisions relatives al projecte adoptades per l'arquitecte, com la col·locació de la pantalla de jets i el sistema d'impermeabilització sobre aquest element estructural.

A més, formula recurs d'adhesió sol·licitant la rectificació d'un error material de la sentència de Batllia per ampliar el pronunciament sobre les costes, de manera que s'incloguin els honoraris del perit Sr. Gustavo i els altres costos satisfets pels promotors, personals o en benefici de la comunitat de propietaris. També demana que es condemni l'arquitecte a assumir tots els imports que el promotor hagi d'abonar a la comunitat, inclosos els perjudicis derivats del tancament temporal dels soterranis, qüestió que la resolució apel·lada hauria omès expressament.

10.- La representació processal del Sr. Albert s'ha oposat al recurs d'adhesió formulat demanant es dictés Sentència desestimant-lo i imposant a la part que el promovia el pagament de les costes que en derivaven.

11.- La representació processal de la Comunitat de propietaris demandant, s'ha oposat tant al recurs d'apel·lació com al recurs d'adhesió presentats, demanant es dictés Sentència desestimant-los amb imposició de les costes que en derivaven.

12.- Per providència de 11 de novembre del 2025 es convidava les parts perquè es pronunciessin sobre si el promotor ostentava o no legitimació activa suficient per exercir les accions que pretén fer valer en aquest procediment, responent les parts segons figura en les actuacions.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present litigi, la Comunitat de Propietaris de l'edifici Y interposava demanda contra el promotor, Sr. Euric, pels defectes constructius detectats a l'immoble (es tracta de catorze patologies segons l'informe de l'arquitecte Moisès), demanant-ne la reparació i la corresponent indemnització.

El 17 de novembre de 2020, les parts van signar una transacció judicial parcial: el promotor abonava 40.000 € per reparar determinats desperfectes menors (fitxes 5 a 14 de la demanda) i quedava exonerat de responsabilitat sobre aquests, convenint, però que el litigi continuava pels problemes d'humitat i filtracions als soterranis, així com pels eventuals danys estructurals.

El promotor (posteriorment substituït processalment pels seus hereus) contestava la demanda mostrant la seva conformitat a les pretensions articulades per la part contrària, sostenint, però que el responsable definitiu dels desordres concurrents era l'arquitecte, Sr. Albert, entenent que aquest havia de ser al seu torn declarat responsable dels costos de reparació i de qualsevol perjudici futur, que prudencialment fixava en uns 600.000 €, més interessos i costes.

Per això, el 10 de maig de 2021, la representació processal del promotor introduïa una demanda contra l'arquitecte, atribuint-li els danys derivats de la seva actuació com a autor del projecte i director de l'obra, i reclamant-li essencialment tant els 40.000 € ja satisfets en mèrits de la transacció com el cost de reparació de les humitats i danys estructurals.

Els dos procediments es van acumular per aute del 16 de juliol de 2021.

L'arquitecte Sr. Albert, va reconèixer haver intervingut en l'obra, però va sostenir que el projecte inicial era de l'arquitecte Càndid, i que ell només havia introduït modificacions puntuals. A més, va qüestionar els informes pericials, atribuint els defectes a errors d'execució del constructor o a la manca de manteniment dels propietaris, i va al·legar que els danys aparegueren anys després de finalitzar l'obra, excloent així una fallada de disseny.

El Tribunal de Batlles, després d'analitzar la prova pericial, va concloure que els defectes d'impermeabilització i estructurals dels tres nivells soterranis provenien d'un error de concepció del projecte i d'una deficient direcció facultativa per part de l'arquitecte, especialment per haver aplicat un sistema de jet grouting inadequat en un terreny amb nivell freàtic molt alt, sense preveure murs perimetrals. Tot i detectar el problema durant les obres, el Sr. Albert no va replantejar l'obra ni va estendre la solució correctiva adoptada al soterrani -3 (mur perimetral) a la resta de plantes.

Pel que fa a les cobertes, teulades i façanes, el Tribunal distingeix entre defectes de disseny i d'execució.

Seguidament i després de referir-se a diferents pronunciaments de la Sala sobre l'àmbit de la responsabilitat del promotor i l'arquitecte, atribueix al Sr. Albert el 100 % de responsabilitat en les patologies estructurals dels soterranis i el 90 % dels costos d'impermeabilització.

Per tot això, 1) estima la demanda de la comunitat de propietaris contra els hereus del Sr. Euric i se'ls condemna a executar les reparacions dels soterranis -1, -2 i -3, d'acord amb les indicacions del perit judicial, referides a l'estructura i la impermeabilització. Ensems hauran d'assumir tots els honoraris tècnics de projecte i direcció facultativa i també han d'indemnitzar la comunitat pels perjudicis del tancament dels garatges durant tres mesos i 2) estimar majoritàriament la demanda acumulada (autes 1000547/2019) formulada pels hereus del promotor contra l'arquitecte Albert, condemnant-se'l a satisfer fins a 40.000 € pels defectes de disseny de la coberta i façana, a fer-se càrrec de la reparació dels soterranis segons la pericial judicial, assumint el 100 % dels costos estructurals i el 90 % dels costos d'impermeabilització, així com els honoraris tècnics corresponents, sense reconèixer-se cap import per manteniment futur, en considerar que les reparacions garantiran la durabilitat de l'edifici durant almenys deu anys. Quant a les costes processals preveu que els hereus del Sr. Laurent han de pagar les costes de la demanda inicial, incloent-hi les pericials de Moisès, Gustavo i del perit judicial i que el Sr. Albert ha d'assumir les costes del procediment acumulat, incloses les despeses de la pericial del Sr. Ramir i part de la pericial judicial (9.000 €).

I és contra aquesta decisió que la representació processal de l'arquitecte articula recurs d'apel·lació i la de la promotora d'adhesió. Convé, això no obstant, destacar que la decisió assolida respecte de la demanda de la Comunitat de propietaris (punt primer de la part decisòria de la Sentència) ha esdevingut ferma i definitiva a partir del moment que tal pronunciament no ha estat en cap moment impugnat.

Segon.- Consideracions preliminars sobre el plantejament de les accions respectives per les parts demandants.

En el present litigi concorren dues pretensions que, si bé es troben connectades per un mateix substrat fàctic -la constatació de vicis ruinògens en l'edificació objecte de controvèrsia-, responen a causes de demanar diferents i es fonamenten en relacions jurídiques també distintes. Aquesta connexió material no pot fer perdre de vista la necessitat de distingir, amb precisió, la naturalesa de cadascuna d'aquestes accions i els efectes que aquesta distinció projecta sobre la resolució de la controvèrsia suscitada.

D'una banda, la comunitat de propietaris va exercitar inicialment una acció contra el promotor, fonamentada en la responsabilitat que li correspon com a agent de l'edificació. Aquesta responsabilitat ha estat reiteradament afirmada per la jurisprudència d'aquest Tribunal. En aquest sentit, la Sentència de 26/06/2020, rotlle TSJC 093/2019, en línia amb les Sentències TSJC 046/2007 i TSJC 054/2018, recorda que "el promotor respon dels defectes i vicis que presenti l'edifici en la seva qualitat d'agent de l'edificació i la seva responsabilitat deriva del fet que, com a persona física o jurídica que, amb capital propi o aliè i en sòl propi o aliè, impulsa la realització d'una obra immobiliària, és l'encarregat de triar els facultatius que projectaran i dirigiran l'obra, així com el constructor que l'executarà materialment, i, com a agent que obté el lucre de l'operació, ha d'assumir també els riscos inherents a la mateixa (ubi commodum ibi incommodum), el que suposa que el promotor hagi de respondre dels defectes o vicis ruïnògens, en el sentit ampli de ruïna física, potencial o funcional, envers els adquirents dels immobles objecte d'alienació".

Aquesta acció exercitada per la comunitat de propietaris presenta, per tant, una naturalesa directa. Es fonamenta en la posició del promotor davant els adquirents i en l'assumpció, per part seva, dels riscos propis de l'operació immobiliària que va impulsar i comercialitzar. Resulta rellevant destacar que la comunitat de propietaris no ha formulat cap pretensió contra l'arquitecte. Aquest, en conseqüència, resta al marge de la relació processal originària establerta entre la comunitat i el promotor, de manera que no pot veure's afectat directament per la pretensió exercitada per aquella.

La intervenció de l'arquitecte en aquest procediment deriva exclusivament de la demanda formulada posteriorment pel promotor. Mitjançant aquesta demanda, el promotor reclama, d'una banda, el reintegrament de l'import de 40.000 euros satisfet a la comunitat de propietaris en virtut de la transacció judicial -parcial- assolida en el marc del litigi iniciat per la comunitat de propietaris. D'altra banda, sol·licita que l'arquitecte assumeixi el cost de reparació de les humitats existents al garatge i dels eventuals defectes estructurals de l'edifici, que atribueix a una actuació professional negligent.

Atès el contingut material de la reclamació, la pretensió del promotor pot reconduir-se a dues dimensions diferenciades. La primera presenta un caràcter regressiu o de repetició, en la mesura que pretén recuperar de l'arquitecte la quantitat abonada a la comunitat de propietaris en compliment de l'acord transaccional. La segona es vincula a una eventual responsabilitat contractual derivada de la relació professional existent entre el promotor i l'arquitecte en el marc de la construcció del conjunt residencial, adreçada a obtenir el rescabalament del cost de reparació dels vicis constructius que el promotor hagi d'assumir, sempre que quedi acreditat que aquests tenen causa directa en un incompliment de les obligacions assumides per l'arquitecte o en una actuació tècnicament negligent que li sigui imputable.

Aquesta configuració posa de manifest que les accions exercitades en el present litigi no se situen en un mateix pla jurídic. La reclamació de la comunitat contra el promotor respon a una acció directa del perjudicat contra l'agent de l'edificació que li ha transmès els immobles. La reclamació del promotor contra l'arquitecte, en canvi, té una naturalesa essencialment interna, regressiva o de cobertura, en la mesura que pretén traslladar-li, totalment o parcialment, les conseqüències econòmiques que el promotor ha assumit o pugui haver d'assumir davant la comunitat.

Des d'aquesta perspectiva, cal reconèixer que l'acumulació acordada no era, en aquest cas, el mecanisme processal que més s'adequava a la naturalesa de les relacions jurídiques controvertides. La connexió fàctica existent entre les pretensions podia explicar la voluntat de donar una resposta unitària al conflicte, però no eliminava la diferència estructural existent entre, d'una banda, la responsabilitat externa del promotor envers la comunitat de propietaris i, de l'altra, la possible distribució interna de responsabilitats entre el promotor i l'arquitecte. Des d'aquesta perspectiva, l'acumulació de processos ha comportat una confusió innegable entre l'acció directa del perjudicat i l'eventual acció regressiva del promotor, sense que la mera connexió material derivada del fonament d'ambdues reclamacions (existència d'uns mateixos defectes constructius) justifiquessin convertir en acció principal allò que, per la seva pròpia naturalesa, responia a una pretensió de responsabilitat ulterior. En el context concurrent, la llera processal més adequada era la crida en garantia. Aquesta institució, recordem que permet fer intervenir en el procés aquell tercer respecte del qual el demandat considera que pot tenir una acció ulterior de cobertura, reemborsament o responsabilitat, sense alterar l'objecte principal del litigi ni la posició de les parts que l'han promogut. En el present cas, aquest mecanisme hauria permès al promotor preservar la seva eventual acció contra l'arquitecte, situant-la en el seu marc propi: subordinada a la declaració de responsabilitat del promotor davant la comunitat i limitada, si esqueia, a la determinació de la contribució interna que pogués correspondre al tècnic intervinent.

Ara bé, aquesta constatació no pot comportar, en l'estadi processal actual, una conseqüència que impedeixi l'examen del fons. Cap de les parts s'ha queixat de l'acumulació acordada, ni ha denunciat que aquesta decisió li hagi ocasionat indefensió material. Al contrari, totes les parts han pogut articular les seves respectives pretensions i defenses dins el marc processal finalment configurat, amb ple coneixement de les qüestions controvertides i amb possibilitat efectiva de contradicció.

A aquesta circumstància s'hi afegeix un element que no pot ésser menystingut: ens trobem davant d'un litigi iniciat l'any 2019, en el qual la resposta judicial no pot quedar indefinidament diferida per raons estrictament formals quan aquestes no han estat oportunament denunciades ni han compromès el dret de defensa de cap intervinent. La funció jurisdiccional exigeix, en aquest context, evitar que les dificultats derivades d'una tècnica processal qüestionable impedeixin donar una resposta efectiva, coherent i completa a la controvèrsia substancial sotmesa a decisió. Aquesta solució és la que millor s'adiu amb les exigències d'economia processal, tutela judicial efectiva i bona administració de justícia, en la mesura que permet resoldre definitivament les pretensions debatudes sense sacrificar cap garantia essencial de les parts.

Tercer.- Quant a la intervenció de l'enginyer calculista i a la imputació de la responsabilitat estructural al Sr. Albert

La part apel·lant sosté que la sentència d'instància hauria omès la incidència de la intervenció de l'enginyer calculista, Sr. Cédric, en la producció de les patologies estructurals dels soterranis, fonamentant-se en el fet que la pericial judicial distribuïa la responsabilitat tècnica a parts iguals entre aquell professional i l'arquitecte. Aquest motiu ha de ser desestimat per les raons que s'exposen a continuació.

Cal recordar, amb caràcter previ, que el deure de motivació no obliga el tribunal a assumir automàticament les conclusions d'un dictamen pericial, ni tan sols quan aquest té origen judicial. Les conclusions pericials constitueixen un element de convicció rellevant en matèries tècniques, però no vinculen l'òrgan jurisdiccional en la qualificació jurídica dels fets ni en la determinació final de la responsabilitat civil. Correspon al tribunal valorar el conjunt de la prova practicada d'acord amb les regles de la sana crítica i extreure'n les conseqüències jurídiques que resultin procedents, sense que l'apartament de les conclusions pericials constitueixi per si sol una vulneració del deure de motivació, sempre que aquell apartament es fonamenti en raons explícites i coherents.

Realitzada aquesta puntualització, la responsabilitat del Sr. Albert ha de ser abordada des d'una doble perspectiva:

A) La modificació substancial del projecte original i les seves conseqüències sobre la responsabilitat del Sr. Albert.

La sentència de la Batllia ja apunta adequadament que el Sr. Albert no va intervenir en l'obra en qualitat de simple continuador d'un projecte aliè, sinó que va introduir una modificació d'abast estructural rellevant consistent en l'addició d'una tercera planta soterrada al projecte original del Sr. Càndid.

Aquesta modificació no consistia en un canvi menor. Era per la seva pròpia naturalesa una alteració que afectava directament i de manera substancial el sistema de fonamentació, la contenció de terres i les condicions generals d'estabilitat del conjunt. Una intervenció d'aquesta naturalesa i transcendència no podia abordar-se com una addició mecànica sobre una base preexistent que es donava per vàlida sense ulterior verificació. Ben al contrari, imposava al Sr. Albert l'obligació de revisar i contrastar de nou la integritat del projecte estructural a la llum de les noves condicions introduïdes, comprovant que les solucions constructives preexistents mantenien la seva idoneïtat tècnica en el nou context.

En assumir el projecte modificat, presentar-lo a l'administració i obtenir-ne l'aprovació, el Sr. Albert va fer seves totes les solucions constructives que aquell incorporava, incloses aquelles que poguessin tenir origen en el treball del calculista o del primer arquitecte, comportament que s'erigeix en l'expressió jurídica de la responsabilitat professional que l'arquitecte accepta quan subscriu i presenta un projecte com a propi. A partir d'aquell moment, les deficiències del projecte li eren plenament imputables com a professional que havia tingut l'oportunitat i el deure de detectar-les i corregir-les abans de presentar el projecte definitiu.

B) La manca d'actuació correctora durant l'execució

A la responsabilitat derivada de l'assumpció i modificació del projecte s'afegeix, amb rellevància determinant, la manca d'actuació correctora durant la fase d'execució de l'obra.

El Sr. Albert va deixar constància en el llibre d'obra, l'any 2004, que les columnes de jet grouting presentaven una resistència inferior a l'exigida per les especificacions del projecte. Aquesta constatació formal, feta pel propi arquitecte en l'exercici de les seves funcions com a director facultatiu, té una doble significació jurídica que cal valorar. D'una banda, acredita de manera incontrovertible el coneixement efectiu de la deficiència en un moment en què l'obra es trobava en plena fase executiva i les mesures correctores eren encara tècnicament possibles i raonablement accessibles. De l'altra, situa el Sr. Albert en una posició professional que li imposava un deure reforçat d'actuació perquè a partir del moment en què va deixar constància d'una deficiència estructural en el llibre d'obra quedava immediatament obligat a adoptar les mesures necessàries per corregir-la, i no pot posteriorment escudar-se en aquella mateixa constatació per intentar acreditar que la responsabilitat correspondria a altres agents.

El deure professional que naixia d'aquella constatació no podia satisfer-se amb la mera documentació de la incidència. Exigia, en funció de la gravetat de la situació, ordenar les comprovacions complementàries que fossin necessàries, requerir a la constructora les rectificacions pertinents, promoure una modificació del projecte que incorporés una solució alternativa adequada o, si la situació ho imposava, impedir la continuació dels treballs fins que la deficiència hagués estat degudament resolta. No ens trobem, cal insistir-hi, davant d'un defecte descobert anys després de la finalització de l'obra, quan les possibilitats d'intervenció eren ja limitades. Ens trobem davant d'una deficiència advertida en plena fase executiva, quan la intervenció del director facultatiu podia haver evitat la consolidació del problema o, si més no, reduir-ne substancialment les conseqüències.

La circumstància que veladament apunta la demandada en la instància segons la qual el promotor -recordem que a través d'una societat també exercia de constructor- hauria exercit pressions per continuar l'obra sense adoptar solucions correctores de major cost no altera aquesta conclusió. La direcció facultativa compleix una funció de garantia tècnica que és independent dels interessos econòmics o de calendari dels altres agents de l'edificació. Precisament perquè l'arquitecte director d'obra no és un simple executor de la voluntat del promotor ni un supervisor formal de l'activitat del constructor, sinó el professional que ha de vetllar per la correcció tècnica de l'edificació, la seva responsabilitat no queda condicionada per les preferències o pressions d'aquells. És justament en situacions de conflicte entre l'interès a continuar l'obra i la necessitat de garantir-ne la correcció tècnica quan el deure d'independència professional del director d'obra adquireix la seva màxima rellevància i exigibilitat.

C) La intervenció del calculista i les seves conseqüències en aquest procediment

En aquest context, la possible contribució de l'enginyer calculista en la fase de càlcul estructural no pot operar com a element de reducció de la responsabilitat exigible al Sr. Albert en el present procediment. La qüestió central no és qui va participar en la definició inicial del sistema estructural, sinó qui, un cop evidenciada durant l'execució la insuficiència d'aquell sistema, tenia la posició professional necessària per reaccionar i no ho va fer. Aquesta posició era exclusivament la del director facultatiu.

D'altra banda, el Sr. Cédric no ha estat part en aquest procediment i no ha pogut defensar-se de cap pretensió que l'afectés. Per aquesta raó, aquest Tribunal no pot efectuar en la present resolució cap pronunciament distributiu de responsabilitat respecte d'ell amb efectes de cosa jutjada. Ara bé, i precisament per aquesta mateixa raó, la present sentència tampoc no impedeix que el Sr. Albert pugui exercitar, si ho considera procedent, l'acció de repetició que estimi pertinent contra l'enginyer calculista en un procediment independent. En aquell eventual litigi, el Sr. Albert podrà fer valer el dictamen pericial practicat en aquestes actuacions, la distribució tècnica de responsabilitat que s'hi proposa i qualsevol altra prova que consideri oportuna. La manca d'una quantificació expressa de la quota imputable al Sr. Cédric en la present resolució no constitueix cap obstacle jurídic per a l'exercici d'aquella acció futura, atès que la cosa jutjada que es deriva d'aquesta sentència no pot projectar els seus efectes sobre qui no ha estat part en el procés.

Finalment, cal recordar que el perjudicat no està obligat a dirigir la seva acció contra tots els possibles responsables del dany en un mateix procediment. El sistema de responsabilitat civil permet reclamar la reparació íntegra del perjudici a aquell intervinent respecte del qual concorren els pressupòsits de responsabilitat, sense que el fet que la demanda no s'hagi adreçat a d'altres possibles responsables, pugui perjudicar la posició del reclamant ni beneficiar qui sí ha estat demandat.

Per tot l'exposat, aquest motiu del recurs ha de ser íntegrament desestimat, amb confirmació de la condemna imposada al Sr. Albert en relació amb les patologies estructurals dels soterranis de l'edifici Y.

Quart.- Sobre el repartiment de responsabilitats en matèria d'impermeabilització

La sentència d'instància atribueix a la constructora ORG000 un 10% de la responsabilitat pels defectes d'impermeabilització apreciats als tres soterranis de l'edifici, i imputa el 90% restant al Sr. Albert. La part apel·lant qüestiona aquesta distribució per considerar que no s'ajusta a les conclusions de la prova pericial judicial, la qual repartia la responsabilitat en tres parts iguals entre l'enginyer calculista, la direcció facultativa i l'empresa constructora, i sosté que la sentència recorreguda s'ha apartat d'aquella distribució sense oferir una motivació suficient.

Per resoldre la qüestió aquest extrem del recurs cal partir del contingut de la pericial judicial, que no efectua una imputació genèrica dels defectes d'impermeabilització sinó que identifica tres àmbits causals diferenciats i concurrents.

El primer és un condicionant estructural de base: el sistema d'impermeabilització va ser projectat i aplicat sobre una estructura que, en determinades zones, no oferia les condicions necessàries per permetre'n una correcta execució. Aquesta deficiència estructural prèvia va comprometre l'eficàcia de la impermeabilització en aquells punts en què les patologies estructurals incidien directament sobre la possibilitat d'obtenir una estanquitat adequada. El dictamen atribueix la responsabilitat per aquesta causa a l'enginyer calculista, en la mesura que la concepció estructural deficient va actuar com a causa originària que va condicionar les possibilitats d'una impermeabilització plenament eficaç tot i això ja hem pogut assenyalar la responsabilitat de l'arquitecte demandant en l'anterior apartat.

El segon àmbit causal és la deficient execució material dels treballs d'impermeabilització per part de la constructora. El perit és especialment clar en aquest punt: el sistema d'impermeabilització es va aplicar sobre una estructura concebuda de manera deficient fet que va impedir la seva correcta execució, però en la part que es podia executar correctament, els paraments i sostres vistos del soterrani, també es va executar de manera deficient per part de l'empresa constructora. Aquesta circumstància evidencia de manera inequívoca que una part del problema no derivava de la inadequació estructural de base sinó d'una aplicació material incorrecta del producte impermeabilitzant en zones que, malgrat les deficiències generals de l'estructura, sí eren susceptibles d'una execució correcta.

A partir d'aquesta anàlisi, el perit proposa una distribució per terços iguals, que no respon a una divisió arbitrària sinó a la identificació de tres factors causals diferenciats, cadascun amb un àmbit propi i una incidència equivalent en el resultat lesiu.

Davant d'aquestes conclusions, la sentència d'instància fixa la responsabilitat de la constructora en un 10%. El tribunal reconeix l'existència d'una mala praxis en l'execució de la impermeabilització però no explica de manera rigorosa per quina raó aquesta constatació ha de traduir-se en una quota del 10% en lloc del 33% que el dictamen havia calculat de manera argumentada. Dit en altres termes, la sentència accepta el fet base però s'aparta de la seva traducció quantitativa sense oferir cap raonament alternatiu que ho justifiqui.

La valoració de la prova correspon sempre a l'òrgan jurisdiccional, que pot apartar-se de les conclusions tècniques quan existeixin raons fonamentades per fer-ho. Ara bé, quan el dictamen és clar, coherent, tècnicament argumentat i no resulta contradit per una altra prova de major força de convicció, l'apartament de les seves conclusions exigeix una motivació específica que permeti comprendre per quina causa el tribunal considera inadequada la distribució proposada i quin criteri alternatiu la justifica.

Dit l'anterior, la responsabilitat de la direcció facultativa no s'estén sense límit a tots els defectes que es produeixin en l'obra. El director facultatiu respon de la concepció del projecte, del seguiment de l'execució i de la reacció davant les incidències que comprometin l'estabilitat i la idoneïtat de l'edificació, però aquesta funció de control i vigilància mediata no el converteix en garant universal dels defectes d'execució material que pertanyen a l'esfera tècnica pròpia del constructor.

En el present cas, la pericial judicial ha identificat amb precisió una causa autònoma del dany que és imputable exclusivament a la constructora: la incorrecta aplicació del producte impermeabilitzant en aquelles zones dels soterranis que, malgrat les deficiències estructurals generals, sí eren susceptibles d'una execució tècnicament correcta. Aquesta conducta té autonomia causal pròpia i no pot ser reconduïda a cap omissió de la direcció facultativa i ha estat singularment valorada pel perit (1/3 part). Atribuir al Sr. Albert una part d'aquesta responsabilitat equivaldria a fer-lo responsable d'un resultat lesiu sense nexe causal amb la seva actuació professional, cosa que no té empara en el règim de responsabilitat aplicable.

El fet que la constructora no hagi estat cridada a aquest procediment no altera aquesta conclusió. La manca de participació de ORG000 en el litigi impedeix que se li fixi una quota de responsabilitat amb efectes de cosa jutjada en la present resolució, però no que la seva conducta sigui considerada com una causa autònoma del dany que delimita l'abast de la responsabilitat exigible al Sr. Albert. La present sentència opera en el pla de les relacions entre el Sr. Albert i els promotors, sens perjudici de les accions que els perjudicats puguin exercitar contra la constructora en un procediment independent per la part del dany que li és atribuïble, i de les que el Sr. Albert pugui interposar, si escau, en via de repetició.

En conseqüència, procedeix estimar aquest motiu de recurs i modificar la distribució de responsabilitats en matèria d'impermeabilització de la manera següent: el Sr. Albert haurà d'assumir els dos terços del cost total de reparació de la impermeabilització, corresponents a la seva pròpia quota com a direcció facultativa i a la quota vinculada a la deficiència estructural originària que el dictamen atribuïa a l'enginyer calculista, per les raons exposades en els apartats anteriors. Quantitativament, aquesta quota correspon a 223.081,072 euros, als quals cal afegir dos terços dels honoraris tècnics de redacció del projecte d'execució de la reparació i de direcció facultativa de les obres, és a dir, 17.210,760 euros, amb un total de 240.291,832 euros.

El terç restant del cost de reparació de la impermeabilització -111.540,536 euros més 8.605,380 euros d'honoraris tècnics, amb un total de 120.145,916 euros- és atribuïble a la constructora ORG000 per la seva deficient execució material dels treballs, però queda fora de l'àmbit de responsabilitat que es pot atribuir a l'arquitecte demandat.

La sentència d'instància ha de ser, per tant, parcialment revocada en aquest extrem, reduint la condemna del Sr. Albert en matèria d'impermeabilització als dos terços del cost total de reparació d'aquest concepte, amb els imports acabats d'assenyalar.

Cinquè.- recurs d'adhesió

La representació processal dels Srs. Fermí i Derek formula al seu torn, recurs d'adhesió contra la Sentència d'instància en base als següents motius:

En primer lloc, demana es corregeixi l'error material que considera existia en la condemna en costes respecte dels honoraris del perit Sr. Gustavo. Sosté que la sentència d'instància condemnava els hereus del Sr. Laurent a satisfer a la comunitat de propietaris les despeses dels perits Moisès i Gustavo. L'adhesió sosté que aquesta atribució és incorrecta respecte del Sr. Gustavo, atès que aquest perit no va ser contractat per la comunitat sinó pel propi promotor, i així consta acreditat en autes. En conseqüència, sol·liciten que els honoraris del Sr. Gustavo siguin eliminats de les costes que el promotor ha de satisfer a la comunitat i, en canvi, incorporats com a cost que el Sr. Albert ha de reintegrar al promotor.

En segon lloc defensen que el Sr. Albert hauria d'assumir la totalitat de les costes que el promotor ha de pagar a la comunitat. Refereix per això que aquestes despeses deriven directament de la inactivitat i resistència del Sr. Albert, que va negar qualsevol solució extrajudicial malgrat les gestions prèvies davant la seva companyia asseguradora. Atès que el Sr. Albert havia estat declarat responsable pràcticament de la totalitat dels defectes, no seria just que el promotor hagués de suportar les costes de la seva relació amb la comunitat sense poder recuperar-les de l'arquitecte. Sol·liciten, per tant, que la condemna en costes a càrrec del Sr. Albert inclogui tots els imports que el promotor hagi de satisfer a la comunitat, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i les despeses pericials de les dues parts.

En darrer lloc considera que el Sr. Albert hauria d'assumir la indemnització per tancament de l'aparcament. Refereix que la sentència condemna els hereus del Sr. Laurent a indemnitzar la comunitat pel perjudici derivat del tancament de l'aparcament durant les obres de reparació, estimat en un màxim de tres mesos, però no preveu que el Sr. Albert hagi de reintegrar aquest import al promotor. En aquest sentit considera que aquesta omissió manca de justificació, atès que si el Sr. Albert és el responsable de les patologies que motiven les obres, ha de respondre també dels perjudicis accessoris que aquelles obres generin. Sol·liciten, a més, que la condemna s'aclareixi en el sentit que la indemnització operarà pel temps efectivament necessari per a la reparació, amb el límit de tres mesos, i que quedarà exclosa si el promotor facilita una plaça d'aparcament alternativa als propietaris afectats.

A) Sobre la correcció de l'error material relatiu als honoraris del perit Sr. Gustavo

Aquest motiu ha de ser estimat.

La sentència d'instància condemna els hereus del Sr. Laurent a satisfer a la comunitat de propietaris les despeses dels perits Moisès i Gustavo, tractant ambdós com a perits de la comunitat de propietaris demandant. Tanmateix, de l'examen de les actuacions resulta acreditat que el Sr. Gustavo va ser contractat i satisfet pel promotor, i no per la comunitat de propietaris, en el marc de la preparació de la reclamació que aquell va formular contra l'arquitecte per tal de determinar les causes, els responsables i el cost dels defectes objecte de litigi. Així ho acredita la factura aportada com a document número 9 de la demanda formulada pel promotor contra l'arquitecte en els autes 1000547/2019, i aquesta circumstància no ha estat contradita per cap de les parts.

Atribuir el cost d'aquest perit a la comunitat de propietaris constitueix un error material que distorsiona la distribució de costes fixada en la resolució recorreguda. En conseqüència, els honoraris del Sr. Gustavo han de ser eliminats de les costes que els hereus del Sr. Laurent han de satisfer a la comunitat de propietaris.

B) Sobre la pretensió que el Sr. Albert assumeixi la totalitat de les costes que el promotor ha de satisfer a la comunitat

Aquesta pretensió no pot ser atesa. Les costes que el promotor ha de satisfer a la comunitat de propietaris deriven de la seva posició com a part demandada i condemnada en els autes principals 1000511/2019, és a dir, en el marc d'un litigi en el qual el Sr. Albert no era inicialment part. La responsabilitat del promotor davant la comunitat és autònoma i independent de la responsabilitat de l'arquitecte davant del promotor: el primer respon envers els adquirents en la seva qualitat d'agent de l'edificació i garant últim del procés constructiu, amb independència que aquella responsabilitat tingui causa en una actuació professional deficient d'un tècnic per ell contractat. Aquesta estructura de responsabilitat és precisament la que justifica l'existència de dos procediments diferenciats i la seva posterior acumulació.

La condemna en costes és una conseqüència processal inherent a la posició de part en el litigi i a l'estimació de les pretensions exercitades en aquell litigi concret. Les costes que el promotor ha de satisfer a la comunitat no constitueixen un dany indemnitzable en el marc de la relació entre promotor i arquitecte, sinó el cost inherent a la condició de deutor principal que el promotor ostenta davant dels adquirents per raó del seu propi rol com a agent de l'edificació

D'altra part tampoc es pot perdre de perspectiva que tal pretensió no integrava la demanda inicial formulada pel promotor.

Aquets motiu del recurs ha de ser desestimat.

C) Sobre la pretensió que el Sr. Albert assumeixi la indemnització per tancament de l'aparcament.

Aquest motiu ha de ser desestimat per una raó que opera amb caràcter previ a qualsevol consideració de fons: la pretensió desborda l'objecte del litigi tal com va quedar delimitat per la demanda formulada pel promotor contra l'arquitecte en els autes 1000547/2019.

En efecte, el petitum d'aquella demanda, tal com va quedar concretat es limitava a les pretensions següents: el reintegrament dels 40.000 euros satisfets en virtut de la transacció judicial; el cost de reparació dels problemes d'humitats del garatge i dels eventuals problemes estructurals dels soterranis i altres que poguessin sorgir en el futur més l'import per efectuar tasques de manteniment; els honoraris dels experts necessaris per a la preparació i formulació de la reclamació -concretament els del Sr. Ramir i els del Sr. Gustavo-; i les costes processals del procediment. En cap moment es va formular cap pretensió relativa als perjudicis derivats del tancament temporal de l'aparcament durant l'execució de les obres de reparació, ni en la demanda inicial ni tampoc en fase de conclusions.

La indemnització pel tancament de l'aparcament va ser acordada en el marc de la condemna imposada a la promotora envers la comunitat de propietaris en els autes principals 1000511/2019. Aquell pronunciament és propi del litigi entre comunitat i promotor. No pot ser automàticament traslladat a la relació entre promotor i arquitecte quan aquella pretensió no va ser objecte de demanda en el procediment acumulat 1000547/2019, atès que la seva inclusió en aquest procediment requeria una petició expressa que mai no es va formular.

El principi de congruència imposa al tribunal el deure de resoldre exclusivament sobre allò que ha estat demanat per les parts i sotmès a contradicció en el procés, i opera amb la mateixa intensitat en seu d'apel·lació que en primera instància. Admetre aquesta pretensió per via de recurs d'adhesió equivaldria a introduir en el procés un objecte litigiós nou que no ha estat sotmès a contradicció entre les parts i respecte del qual el Sr. Albert no ha pogut articular cap al·legació en el moment processal escaient, amb la consegüent vulneració del seu dret de defensa. Aquesta circumstància determina la inviabilitat de la pretensió amb independència de la seva eventual procedència des d'una perspectiva material.

Per tot l'exposat, el recurs d'adhesió ha de ser estimat únicament en el primer motiu, relatiu a la correcció de l'atribució dels honoraris del Sr. Gustavo, i desestimat en la resta.

Sisè.- costes

Atesa l'estimació substancial de la demanda articulada per la part promotora contra el Sr. Albert escau confirmar la decisió adoptada respecte de les costes ocasionades en el litigi iniciat pel promotor a l'arquitecte.

Quant a les costes derivades del recurs d'apel·lació i del recurs d'adhesió, el seu èxit comporta que no hagi de fer-se pronunciament sobre aquelles causades en aquesta alçada.

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Estimar parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del Sr. Albert i estimar parcialment el recurs d'adhesió formulat per la representació processal dels Srs. Fermí i Derek, tots dos contra la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en data 10 de març del 2025, revocant exclusivament el segon paràgraf del punt segon de la seva part decisòria en el sentit que l'assumpció de costos del Sr. Albert en les despeses de reparació de l'estructura haurà d'intervenir a alçada del 100% i en les 2/3 parts respecte dels costes de reparació de la impermeabilització, i es modifica el pronunciament tercer de la part decisòria de la Sentència d'instància en el sentit que els honoraris del perit Sr. Gustavo (5.172,75 euros) s'exclouen de les costes que els hereus del Sr. Euric han de satisfer a la Comunitat de Propietaris Y en el marc de la condemna en costes del procediment acumulat 1000547/2019.

Per la resta es desestimen els recursos d'apel·lació i d'adhesió articulats, i es confirma la Sentència dictada, sense que resulti procedent fer pronunciament sobre les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.