Administrador testamentari (6000158/2021)

Sentència

Magistrats

Carles Cruz Moratones Jaume Tor Porta Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

PARTS:

Apel·lant: Sr. Álvarez

Representant: Sra. Carnero

Advocat: Sr. Esteban

Apel·lat: Sra. Romeu

Representant: Sr. Mercader

Advocat: Sr. Hoyos

TSJC.- 0000231/2022 ORIGEN: 6000158/2021 - 00

NIG: 5300542120210001970

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sr. Jaume Tor Porta

OBJECTE: administrador testamentari.

SENTÈNCIA 062-2023

Andorra la Vella, el 12 de maig del 2023. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- El 23-7-2021, la representació processal del Sr. Álvarez va interposar demanda a tramitar pel procediment ordinari contra la Sra. Romeu, sol·licitant es dictés Sentència acordant:

permetre al seu mandant i a un fedatari públic l'accés a la finca situada al Carrer B numero 000, 0-0 de la ciutat de Manresa per tal d'aixecar una acta notarial de l'estat de l'immoble i dels béns en ell continguts, en arres a la protecció dels seus fills menors i en la mateixa forma que es va dur a terme respecte de la resta de finques incloses en la gestió de l'herència;

retornar aquells béns i documents de la exclusiva propietat del seu mandant i que es troben a l'interior del precitat bé immoble, que va ésser el seu despatx professional i va ésser igualment el domicili conjugal;

satisfer la suma de 5.591,98.-euros abonada pel seu mandant i que ha estat imputada a la gestió del cabal relicte de la Sra. ENTITY_10;

pagar els interessos i les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i eventualment de perit, a acreditar en període d'execució de sentència.

2.- El 15 de setembre del 2021, la representació processal de la Sra. Romeu va formular recurs de reposició contra la providència disposant l'admissió a tràmit de la demanda. Aquest recurs va ser desestimat per aute del 26 de novembre del 2021.

3.- El 27-9-20214, la representació processal de la Sra. Romeu contestava la demanda, articulant excepcions de manca de litisconsorci passiu necessari i de manca de competència jurisdiccional i va sol·licitar que en el seu dia es dicti sentència, que desestimi en tots els seus termes les pretensions formulades i imposi a l'agent el pagament de les costes processals ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.

4.- L'11-1-2022 es celebrava l'audiència prèvia legalment prevista i el 8-3- 2022, el judici oral, on després de practicar-se la prova considerada pertinent, les parts evacuaven les seves respectives conclusions.

5.- El 15-7-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:

"Primer.- Estimar parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Álvarez contra la Sra. Romeu i condemnar a aquesta darrera a pagar, amb càrrec a l'herència de la Sra. Quesada, la suma de 5.591,98.-euros, majorada dels interessos legals meritats des de la contesta a la demanda el 27 de setembre del 2021.

Segon.- No fer expressa imposició de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al Setè.- Fonament Jurídic de la present resolució judicial".

6.- La representació processal del Sr. Álvarez formula recurs d'apel·lació contra aquesta decisió sol·licitant la seva revocació i que en el seu lloc es dictés per aquesta Sala nova resolució disposant l'estimació íntegra de la demanda i condemnant la Sra. Romeu al pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies, en base als següents motius de recurs.

En primer lloc, sosté que el fonament jurídic quart de la Sentència dictada no s'ajustava a dret i que el Tribunal "a quo" havia fet una valoració inadequada dels fets i de la prova que constava en autes. Amb aquesta finalitat relata que la Sra. Romeu no havia realitzat l'inventari de béns de l'herència en el termini legal, ometent de forma deliberada les obligacions inherents al seu càrrec de marmessora. D'altra part denunciava que no tant sols havia impedit al Sr. Álvarez realitzar un Acta notarial en l'apartament situat a Manresa per a justificar, en interès dels fills menors, el seu estat i justificar dels mobles que l'integraven, sinó que fins i tot l'havia buidat de manera precipitada, ignorant en l'actualitat on tots els béns que s'hi trobaven havien estat dipositats. Quant a les indicacions que la Sra. Romeu va realitzar en el decurs de la vista oral quan admetia haver realitzat l'inventari d'aquesta unitat immobiliària durant el mes d'agost del 2021, indicava que aquest no s'havia incorporat a les actuacions ni tampoc s'havia entregat al Sr. Álvarez en la qualitat de representant dels fills menors de la causant.

En segon lloc i respecte de la reclamació que articulava pels béns mobles del Sr. Álvarez, referia que la major part d'ells eren propis a la seva activitat professional el que permetia sense lloc a cap mena de dubtes atribuir-ne la seva titularitat al recurrent de la mateixa manera que la bicicleta d'home que s'apreciava en la filmació, referint que en cap cas s'havia peticionat el retorn dels béns dels menors atès que era voluntat d'aquests que els mateixos es quedessin en el domicili matern i que en tot cas va ser la Sra. Romeu qui procedia a la seva retirada sense cap tipus de comunicació prèvia el que els deixava en absoluta indefensió. D'altra part es queixava de que s'hagués admès la incorporació amb valor probatori de la Sentència de divorci que la contrapart havia acompanyat de manera extemporània en seu del judici oral, considerant que amb aquest procedir es menystenia l'art. 125 del CPC, sense que concorregués cap dels supòsits de l'art. 126 del CPC que en pogués justificar la seva admissió.

Sostenia en darrer lloc que cas d'estimar-se el recurs articulat, les costes havien de ser imposades a la part demandada.

7.- La representació processal de la Sra. Romeu ha contestat el recurs d'apel·lació formulat oposant-se a les pretensions que s'hi articulaven, sol·licitant es dictès Sentència desestimant el recurs articulat i imposant a la part recurrent el pagament de les costes que se'n derivaven. Refereix amb aquesta finalitat de manera succinta que la resolució dictada era ajustada a dret; que l'actuació de la seva representada en l'administració de l'herència era correcta i que la Sra. Romeu havia efectuat un inventar dels béns de l'habitatge de Manresa per part d'una empresa especialitzada i ensems aquest s'havia supervisat per un Notari espanyol i que aquests béns es trobaven en un magatzem, si bé l'inventari no seria lliurat als hereus de la difunta fins que els mateixos assoleixin l'edat de 30 anys. Referia que si no s'havia lliurat la informació que demanava l'adversa era per quan no era l'hereu ni tenia la confiança de la causant, afegint en tot cas que el Sr. Álvarez sabia que dita unitat immobiliària es trobava arrendada i que va haver de ser buidada per entregar-ne la possessió a l'arrendatari.

Quant als béns quina restitució reclamava, sostenia que el demandant en cap cas els identificava ni tampoc justificava la seva titularitat, referint ensems que mercès la Sentència de divorci que havia incorporat s'apreciava com la part demandant havia retirat tots els seus béns privatius de l'esmentat domicili. D'altra part relatava que la seva aportació s'incardinava en les previsions de l'art. 241.b) i 126.d) del CPC, atès que fins la data no havia pogut obtenir-ne una còpia en no haver estat part en el procés.

Quant a les costes derivades del recurs considera que han de ser imposades a la part recurrent

FONAMENTS DE DRET

Primer.- En el present procediment, el Sr. Álvarez, actuant en qualitat de representant legal dels seus fills menors d'edat, Somoza i Puga, interposa una acció contra la Sra. Romeu, administradora testamentària dels béns de l'herència de qui fou la mare dels seus fills, Sra. Quesada. Concretament pretenia que se l'autoritzés a accedir amb un fedatari públic, a l'apartament ubicat al C/ B núm. 000, 0-0 de Manresa per a deixar constància fidedigne del seu estat i del seu contingut, pretensió aquesta que sustenta en la protecció dels interessos dels seus fills menors. També interessa la condemna de la demandada a retornar els béns i documents de l'exclusiva propietat del demandant que es trobarien a l'interior d'aquest apartament i a satisfer la suma de 5.591,98.- EUR que el demandant havia assumit però que corresponien a la gestió del cabal relicte, el tot amb expressa imposició de les costes ocasionades.

La Sentència dictada per l'òrgan judicial "a quo" acull parcialment aquestes pretensions, condemnant la part demandada a satisfer la quantitat econòmica que es reclamava desestimant però les restants, sense fer especial pronunciament en costes processals.

Segon.- Resulta definitivament acreditat en les actuacions, que fruit del matrimoni celebrat entre els Srs. Álvarez i Quesada, naixeren en Somoza (12-2-2005) i na Puga (24-4-2006). El matrimoni indicat resultava dissolt per Sentència de divorci de 12-5-2017, dictada pel Jutjat de primera instància núm. 4 de Manresa segons figura en el seu certificat de naixença .

La Sra. Quesada moria el 7-6-2018 a P1, regint-se la seva successió pel testament atorgat davant del Notari Sr. Vaquero el dia 19-9-2017. En aquest, i pel que aquí interessa, instituïa hereus universals de tots els seus béns i drets als seus fills Somoza i Puga, per parts iguals, preveient no obstant que "cas de succeir-me algun dels meus fills essent menor de trenta (30) anys encomano a la senyora Romeu, l'administració dels béns i drets que els pertanyin en la meva herència, per mentre no arribin a la referida edat. Queda ben entès que els béns imputables a la seva quota legitimària seran de la seva administració a partir de la majoria d'edat".

El 27-5-2019, el Sr. Álvarez i la Sra. Romeu, efectuaven a Barcelona, escriptura d'herència davant de Notari, en que després de realitzar un inventari dels béns relictes deixats per la causant, atorgaven que els menors acceptaven a benefici d'inventari l'herència de la seva mare, adjudicant-se els béns per meitats indivises i que la Sra. Romeu acceptava el càrrec d'administradora de l'herència en l'extensió indicada en el testament de la causant. En aquesta mateixa escriptura, les parts incorporaven les actes de presència autoritzades per la Saig Sra. Amorós el 5-11-2018 respecte dels immobles situats a P1 (C/ T 7, 0-0) i P2 (C/ HG, edif. TV, 0-0).

Resulta també admès que el 22-9-2018, el Sr. Álvarez amb el seu fill Somoza, accedia a l'apartament situat a Manresa en presència de la Sra. Romeu, realitzant una filmació general de com es trobava. Posteriorment articulava petició diverses a la Sra. Romeu per a poder-hi tornar a accedir, havent aquestes peticions resultat infructuoses.

És en aquesta situació que la representació processal del Sr. Álvarez articulava la demanda que originava el present procediment. Ressaltarem però amb la finalitat de ser el més precisos possibles, que en el decurs de l'audiència prèvia, s'incorporava altra filmació, de la qual s'infereix que l'apartament situat a Manresa va ser buidat.

Les pretensions articulades per la part demandant resultaven parcialment acollides, per l'òrgan judicial d'instància en la sentència de 15-7-2022, condemnant la Sra. Romeu a pagar amb càrrec a l'herència de la Sra. Quesada la suma de 5.991,98.- EUR, majorada dels interessos legals des del dia 27-9- 2021. Les restants pretensions articulades han estat desestimades.

Tercer.- Quant al primer motiu de recurs que s'articula respecte del refús de la pretensió a través de la qual perseguia que se l'autoritzés a accedir a l'habitatge de Manresa per a realitzar una Acta de presència que en pogués justificar l'estat i contingut, el seu interès pràctic ha decaigut atès que resulta degudament acreditat que en el decurs del procediment en la instància la Sra. Romeu buidava el seu contingut, afegint ensems en aquesta alçada que l'apartament ha estat arrendat a un tercer. Per aquesta sola raó, la decisió adoptada en la instància esdevenia ajustada a dret i s'havia de desestimar el recurs que s'articula. En tot cas, ressaltarem que aquelles indicacions que el recurrent efectua en aquesta alçada quan defensa la conveniència de que la Sra. Romeu, incorpori l'inventari que sosté haver efectuat respecte dels béns del pis de Manresa a l'acta d'acceptació de l'herència no poden ser examinades en mèrits de la regla "pendente apellatione nihil innovetur".

Malgrat el que acabem d'exposar, sÍ que considerem necessari efectuar les següents precisions respecte de la real problemàtica que es suscitava i que passava, en definitiva per determinar, si els hereus titulars d'un patrimoni en administració -recordarem que el seu progenitor acceptava per compte dels seus fills menors la successió de la Sra. Quesada a benefici d'inventari- es troben legitimats per a conèixer des d'un bon inici de l'administració la seva composició, o si aquesta informació, com sembla sostenir-ho la representació processal de la Sra. Romeu en aquesta alçada, ha d'intervenir quan cessi l'administració de l'herència per assoliment de la condició pactada en el testament, lliurant-se en aquell moment al marge dels béns que corresponguin l'inventari que sosté haver realitzat respecte de l'immoble de Manresa.

Aquesta problemàtica no es troba expressament resolta per la vigent llei 46/2014 de la successió per causa de mort -aplicable al present supòsit en mèrits de la seva disposició addicional primera, apartat segon atesa la nacionalitat andorrana de la causant-. No obstant, diferents arguments ens inclinen per una resposta afirmativa per les raons que seguidament es detallen.

En primer lloc, hem de ressaltar que l'abast de l'encàrrec realitzat per la causant a la Sra. Romeu segons es troba delimitat en el testament atorgat, es cenyeix a l'administració dels béns i drets dels seus fills, fins que aquests no assoleixin l'edat de 30 anys, sense incloure cap mena de reserva suplementària. En aquesta eventualitat, s'ha de considerar que l'activitat encarregada a la Sra. Romeu es cenyeix a la gestió patrimonial del patrimoni deixat per la Sra. Quesada als seus fills menors i en interès seu (recordem que els mateixos ja l'han acceptat a benefici d'inventari), sense però que pugui impedir als titulars dels béns, conèixer exactament la seva composició, sense perjudici de que la seva administració pugui correspondre a un tercer.

En un altre ordre d'idees i si bé és cert, que la Llei no regula expressament la problemàtica que ara examinem, no és menys cert que quan contempla la figura del marmessor de l'herència, figura aquesta que guarda determinades similituds amb la de l'administradora de l'herència- preveu que la seva activitat ha de poder ser fiscalitzada pels titulars del patrimoni administrat. Concretament, la llei contempla pel marmessor l'obligació de retre comptes de la seva activitat (art. 235.4 de la Llei de la successió per causa de mort pels marmessors) i d'altra banda una acció específica de remoció fonamentada en una conducta dolosa o greument negligent (art. 236). L'exercici d'aquesta activitat fiscalitzadora, només es pot concebre si admetem que els hereus han de poder disposar d'un coneixement previ de tot el patrimoni del que són titulars. A manca d'aquesta informació necessària, el control de la tasca de l'administrador, es converteix en un acte de fe, respecte de l'inventari que el marmessor hagi realitzat unilateralment. Des d'aquesta perspectiva, la doctrina configura l'inventari de la successió a càrrec del marmessor, com una garantia per a les persones interessades en la successió (LPF, El Albaceazgo, foli 200), característica aquesta que reforça la conclusió que els hereus han de poder participar en la formació d'inventari.

També reforça aquesta conclusió la mateixa conducta anterior de l'administradora de l'herència. En aquest sentit recordarem que la Sra. Romeu va permetre al Sr. Álvarez accedir en els apartaments situats a Andorra amb una Saig i fins i tot tolerà que accedís a l'habitatge de Manresa amb el seu fill i pogués enregistrar allò que considerés oportú. En aquesta situació no s'entén l'oposició radical que ara mostra a que els hereus puguin conèixer la composició inicial del cabal de l'herència de la seva mare, sigui personalment quan esdevinguin majors d'edat, sigui en l'actualitat a través del seu representant legal.

En conseqüència, cap obstacle existia per a que el Sr. Álvarez, en representació dels seus fills, pogués tenir coneixement de la composició del cabal de l'herència de la Sra. Quesada, i que atès el temps transcorregut entre la data d'acceptació del càrrec d'administradora de l'herència (27-5-2019), el 23-7-2021 pogués articular una demanda jurisdiccional amb la finalitat d'accedir a l'apartament de Manresa amb la finalitat de determinar de manera fidedigna els béns específics que en el mateix es trobaven així com constància del seu estat.

Quart.- Pel que es refereix a la reclamació que s'articula en concepte de restitució de béns del Sr. Álvarez situats a l'interior de l'apartament de MANRESA, aquesta pretensió haurà de ser desestimada.

L'art. 130.2 del CPC, exigeix que en la demanda es concreti amb claredat i precisió el que es demana, i des d'aquesta perspectiva hem de convenir amb el Jutjador "a quo" que la pretensió específica que la representació processal del Sr. Álvarez articula no conté cap mena de referència específica, individualitzada, sobre uns béns concrets que permetin determinar exactament la concreta tutela que s'exercita, sinó que es limita a sol·licitar el retorn dels béns i documents estrictament de la exclusiva propietat del Sr. Álvarez que es troben a l'interior de les dependències del citat domicili.

I si bé al llarg del procediment ha intentat individualitzar la tutela que demana en una bicicleta i determinades impressores, aquesta precisió resultava extemporània i situava la Sra. Romeu en clara indefensió.

Aquest motiu del recurs ha de veure's abocat al fracàs.

Cinquè.- Quant al recurs que s'introduïa respecte de l'admissió a tràmit amb efectes probatoris de la Sentència de divorci, sorprèn aquest argument quan el recurrent va ser, a diferència de la Sra. Romeu, part en el procediment indicat. En tot cas però, en aquestes alçades considerem que el seu interès ha decaigut: a partir del moment en que s'ha considerat que la pretensió restitutòria articulada pel Sr. Álvarez resultava imprecisa, el fet que en la Sentència de divorci poguessin figurar determinades precisions respecte de la inexistència de béns del recurrent en el domicili conjugal resulta irrellevant.

Sisè.- Quant a les costes, el pronunciament adoptat en la instància ha de ser mantingut. La demanda es va veure parcialment acollida, resultant aplicables les disposicions de l'art. 350.3 del CPC.

Respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada no ha de fer-se pronunciament al seu respecte a partir del moment que ha permès precisar l'abast de les obligacions de l'administrador de l'herència respecte dels hereus.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Álvarez contra la Sra. Romeu contra al Sentència de data 15-7-2022 quina part dispositiva confirmem. I sense fer pronunciament respecte de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.