Pensió d'aliments a favor de fills majors d'edat ingressos dels progenitors (TSJC-361/11)

Sentència

Magistrats

Jean Louis Vuillemin Joan Manel Abril Campoy Eulàlia Amat Llari

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC-361/11

SENTÈNCIA

En nom del Poble Andorrà.-

A la vila d'Andorra la Vella, el 29 de juny de 2012.

Reunida la Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del M I. Sr. Jean Louis Vuillemin, i els magistrats M.I. Sr. Joan Manel Abril Campoy i M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari, ha adoptat la resolució següent:

ANTECEDENTS DE FET

I.- En data 2 de març del 2010 la representació processal del Sr. Conde va formular demanda contra la Sra. Viñas, posant de manifest substancialment que el seu representat havia contret matrimoni canònic amb la defenent el dia 3 de maig de 1986. Que fruit de llur matrimoni havien nascut dos fills, anomenats Sancho i Izquierdo, actualment major i menor d'edat respectivament. Que ateses les divergències existents entre ambdós consorts, durant l'any 2002 havien cessat llur convivència, i alhora havien instat de comú acord un procediment judicial de separació matrimonial, al terme del qual havia recaigut sentència de data 13 de maig del 2003, en mèrits de la qual s'havia declarat la separació dels litigants i s'havia aprovat el conveni regulador per ells signat el dia 6 de maig del 2002.

Que des d'ençà, els cònjuges no havien reprès llur convivència, motiu pel qual concorrien els requisits legals necessaris en ordre a obtenir la dissolució del matrimoni per causa de divorci. Que altrament i des de la data en què s'havia subscrit el conveni regulador, havien tingut lloc canvis substancials en les relacions paternofilials, atès que entretant, el fill Sancho havia anat a viure amb el seu representat, malgrat la mare en tenia la guarda i custòdia, mentre que la filla Izquierdo havia romàs en companyia de la progenitora. Que ensems el fill es trobava cursant estudis d'enginyeria de so a Barcelona i vivia en una residència d'estudiants des dels mesos de setembre al juny.

Que així doncs, s'esqueia adoptar les mesures reguladores consistents en mantenir la pàtria potestat de la filla menor compartida entre ambdós progenitors, atribuir la seva guarda i custòdia a la mare, fixar un règim de visites amb el pare que descrivia, no establir cap import en concepte de pensió per aliments, atès que l'adversa percebia una millor retribució i cadascun dels litigants es feia càrrec de les despeses corrents d'un dels fills o, subsidiàriament, fixar la suma de 300 euros mensuals per aquest concepte, pagadora per cadascun dels progenitors a l'altre, i actualitzable anyalment en funció de l'índex de preus al consum, i preveure l'obligació dels progenitors de fer-se càrrec de la meitat de les despeses degudament acreditades que generessin la formació professional o universitària o els estudis superiors dels fills comuns, sempre que s'efectuessin amb aprofitament i fins que assolissin autonomia i independència.

Per tot l'esmentat, i desprès d'invocar els fonaments de dret aplicables al cas, la representació processal del Sr. Conde sol·licitava que es seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència declarant la dissolució del matrimoni contret pel seu representat i la Sra. Viñas per causa de divorci, i adoptant ensems les mesures reguladores suara ressenyades, tot el qual sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades, llevat que l'adversa mostrés temeritat i mala fe.

II.- La representació processal de la Sra. Viñas va contestar a la demanda formulada contra la seva mandant el dia 16 de març del 2010, sol·licitant que es seguís el present procediment pels seus tràmits, i en el seu dia es dictés sentència declarant el divorci de la seva representada i de l'adversa, mantenint la pàtria potestat sobre la filla compartida entre ambdós progenitors, atribuint la seva guarda i custòdia a la mare, establint un règim de visites de conformitat amb el parer de la filla, fixant l'obligació del pare de continuar pagant la pensió que va satisfer fins al mes d'octubre del 2007 a favor de la menor, amb tots els retards des del dia en què havia deixat de fer-ho, declarant la no obligació de la mare de contribuir a les despeses d'estudis del fill, sense fer especial imposició de les costes judicials ocasionades, llevat que la contrapart actués de forma temerària o amb mala fe.

III.- L'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va dictar Sentència en data 4 d'octubre del 2011 acordant:

Primer.- Que estimant parcialment la demanda formulada per la representació processal del Sr. Conde contra la Sra. Viñas, he de declarar i declaro la dissolució per causa de divorci del matrimoni canònic que per ells fou contret a la parròquia X., el dia 3 de maig de 1986, adoptant les següents mesures reguladores de les relacions paternofilials:

establir l'obligació del Sr. Conde i de la Sra. Viñas d'abonar a favor dels fills Sancho i Izquierdo, prop dels comptes bancaris oberts sota llur titularitat, per mentre cursin estudis universitaris o altres amb normal aprofitament, i fins a la data en què assoleixin suficient independència econòmica, les quantitats mensuals respectives de 175 euros i de 125 euros per a cadascun d'ells, pagadores dins els cinc primers dies de cada mes i actualitzables anyalment en funció de l'índex de preus al consum publicat pel M.I. Govern d'Andorra;

preveure que les despeses de caire extraordinari que generin els fills, les quals han d'incloure necessàriament les despeses d'estudis realitzats amb normal aprofitament, i de consegüent allotjament fora del Principat d'Andorra, de transport i de material necessari per a l'endegament dels estudis referits, siguin satisfetes en primera instància a càrrec dels comptes oberts sota la titularitat dels fills, sense afectació tanmateix de les quantitats que s'hi ingressin en el concepte referit en el precedent apartat, tot plegat amb el benentès que quan el ròssec creditor existent en dits comptes romangui exhaurit, les despeses referides i que siguin degudament acreditades hauran de ser satisfetes pel Sr. Conde i la Sra. Viñas a l'alçada del 60% i del 40% respectivament.

Segon.- Declarar que totes aquelles pretensions relatives a la pàtria potestat, a la guarda i custòdia i al règim de visites, tant amb el pare com amb els avis paterns, esgrimides per la representació processal del Sr. Conde en mèrits del seu escrit de demanda, han quedat sense objecte.

Tercer.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci del Sr. Conde i de la Sra. Viñas.

Quart.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades.

IV.- Contra l'esmentada resolució formula recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Conde i, en virtut dels arguments que exposa en les seves conclusions, demana la seva revocació en el sentit de fixar una contribució igualitària dels dos progenitors al pagament de les despeses dels seus fills majors d'edat o, subsidiàriament, que li correspongui a ell el 55% i a la Sra. Viñas el 45%, que aquesta contribució no es faci a través dels comptes bancaris oberts a nom dels fills i que se li imposin a l'adversa les costes del procediment.

V.- Contra la mateixa decisió planteja igualment recurs la representació processal de la Sra. Viñas i, en base als arguments en els què fonamenta el seu recurs, sol·licita la seva revocació i que es condemni a l'adversa a abonar-li les pensions endarrerides que es va obligar a pagar en favor de la seva filla, que no s'incloguin dins de les despeses extraordinàries les d'estudis, d'allotjament, transport i material necessari dels seus fills, que no se la obligui a pagar el 40% de les citades despeses i que se li imposin a l'adversa les costes del procediment.

Ha actuat com a magistrat ponent la M.I. Sra. Eulàlia Amat Llari.

FONAMENTS DE DRET

I.- Ni la representació processal del Sr. Conde, ni la de la Sra. Viñas s'oposen en aquesta alçada a la decisió de la Sentència d'instància de declarar la dissolució per divorci del matrimoni que van contreure en el seu dia. No obstant, les dues parts discrepen del percentatge en el qual l'Hble. Batlle entén que ambdós han de contribuir al pagament de les despeses dels seus fills majors d'edat, que els dos accepten que estant seguint estudis universitaris amb un aprofitament correcte. En aquest sentit, mentre el Sr. Conde nega percebre els ingressos en els què es fonamenta la decisió de la Sentència d'instància d'obligar-lo a contribuir en un 60% en les citades despeses, la Sra. Viñas considera que no li correspon fer-se càrrec del 40% de les mateixes.

De les dades aportades per l'entitat en la què treballa es dedueix que en el curs de l'any 2010 el Sr. Conde va percebre unes retribucions mensuals mitjanes de 5.735,52 euros, que incloïen les ajudes familiars, el lot de Nadal, bossa de vacances, assegurances, beques pels fills, pla de protecció social i una retribució variable, mentre que durant els mesos de gener i febrer del 2011 la retribució mensual mitjana ascendí a 4.937,93 euros (foli 305) i, si bé és veritat que l'import del lot de Nadal no es pot tenir en compte en aquest concepte, ja que s'ha de presumir que la Sra. Viñas també en rep un, no es pot dir el mateix de les restants quantitats, ja que suposen evidentment un estalvi pel que les rep i no s'ha provat que la defenent tingui els mateixos avantatges. D'altra banda, la Sra. Viñas percep un salari de 3.594,08 euros (foli 414).

Tenint en compte els ingressos que perceben els litigants, considerem correcte la decisió de l'Hble. Batlle de que el Sr. Conde contribueixi en un 60% a satisfer les despeses dels seus fills, mentre que la Sra. Viñas ho faci en un 40%, sense que es puguin admetre els arguments del primer en ordre a que es disminueixi la seva participació, perquè els seus ingressos són clarament superiors als què percep la segona, ni els d'aquesta en sentit contrari, perquè la disparitat entre uns i altres no és tant gran com ella pretén, tenint en compte, a més a més, que en aquestes qüestions no regeix el principi de congruència amb la mateixa mesura que ho fa en altres supòsits, ja que el que cal tenir en compte és l'interès dels fills a veure resoltes les seves necessitats d'acord amb les possibilitats dels seus pares.

II.- Pel que fa a les peticions que es recullen exclusivament en un dels dos recursos, argumenta el Sr. Conde que no procedia fer cap pronunciament respecte als comptes bancaris dels quals són titulars els fills, mentre que la Sra. Viñas defensa que les sumes dedicades als estudis dels fills no es poden considerar despeses extraordinàries, i aquestes peticions s'han d'atendre.

La Sentència que és objecte del present recurs entén que "les despeses de caire extraordinari, les quals han d'incloure necessàriament les despeses d'estudis realitzades amb normal aprofitament, i de consegüent allotjament fora del Principat d'Andorra, de transport i de material necessari per a l'endegament dels estudis referits, les mateixes hauran de ser satisfetes en primera instància a càrrec dels comptes oberts sota la titularitat dels fills i a on s'han anat ingressant diners mensualment i durant anys a tal efecte, tal com s'ha vingut fent fins a la data pel que fa al fill Sancho i sense afectació tanmateix de les quantitats que s'hi ingressin en el concepte referit en el present paràgraf, tot plegat amb el benentès que quan el ròssec creditor existent en dits comptes romangui exhaurit, les despeses que ens ocupen i que siguin degudament acreditades hauran de ser satisfetes pel Sr. Conde i la Sra. Viñas a l'alçada de 60% i del 40% respectivament, novament tenint en compte la disparitat de revinguts entre ambdós", mentre que en el paràgraf anterior s'acordava que mentre els fills dels litigants cursessin estudis amb normal aprofitament el Sr. Conde i la Sra. Viñas ingressarien en els comptes esmentats 175 i 125 euros mensuals respectivament.

No obstant, no ha quedat acreditat a les actuacions que la obertura dels citats comptes anés destinada exclusivament a suportar el cost dels estudis dels fills dels litigants, ni menys encara en quina mesura ho havien de fer. D'altra banda, s'ha provat que en el compte de la filla s'hi han ingressat 30,05 i 30,50 euros mensualment, presumiblement per part dels seus progenitors, restant un saldo de 9.306,04 euros (foli 77 i ss), mentre que de la consulta de moviments del compte corrent del fill resulta que hi ha determinats ingressos que no responen a la quota fixa de la qual es fan càrrec els seus pares i algunes de les quantitats que s'han retirat del mateix no es sap a quina finalitat es van destinar, restant exclusivament un saldo de 397,86 euros (folis 390 i 391).

Per aquestes raons, si bé els comptes bancaris dels quals són titulars els fills poden ser idonis per ingressar en ells les sumes que aportin els seus pares per subvenir a les seves necessitats, el que no es pot fer és vincular l'exigència d'aportar determinades quantitats a l'exhauriment del ròssec que presenten els mateixos, ja que ni tenen les mateixes fonts de proveïment, perquè en el cas del fill Sancho són superiors, ni les quantitats que es retiren són similars, ja que també són més importants en el cas d'aquest.

D'altra banda, tal com argumenta la Sra. Viñas, no es pot entendre que són despeses extraordinàries les d'estudis realitzades amb normal aprofitament, del consegüent allotjament fora del Principat d'Andorra, de transport i de material necessari per l'endegament dels estudis referits, ja que, com destaca la Sentència de 30 de novembre del 2010 seguint la jurisprudència constant d'aquesta Sala, s'han de considerar extraordinàries aquells despeses imprevisibles o urgents, sense que es puguin qualificar com a tal les que es deriven dels estudis que estan portant a terme els fills dels litigants, que, com a mínim en l'actualitat, són previsibles i continuades.

Ateses aquestes consideracions, entenem procedent establir que la Sra. Viñas haurà d'ingressar en els comptes corrents dels què siguin titulars els seus fills la suma mensual de 400 euros en favor de cadascun d'ells, mentre que el Sr. Conde farà altre tant amb un import de 600 euros mensuals per cada un, quantitats que s'hauran d'actualitzar anyalment d'acord amb l'índex dels preus al consum publicat pel M.I. Govern del Principat, contribuint tots dos a la satisfacció de les despeses extraordinàries dels seus fills en la proporció del 40% la primera i 60% el segon, incloent dins d'aquest concepte aquelles que siguin imprevisibles en aquest moment, imports que s'hauran d'abonar mentre en Sancho i la Izquierdo cursin estudis superiors amb normal aprofitament.

III.- Pel que fa al greuge exposat pel Sr. Conde en el sentit que s'ha vulnerat el seu dret a la intimitat, ja que ha s'ha vist obligat a mostrar quins imports i en quines dates ha gastat en farmàcia, metges, restauració o aparcament entre altres, no es pot considerar en absolut que s'hagi produït la citada intromissió, quan aquesta no ha anat més enllà d'allò precís per esbrinar quina és la seva capacitat econòmica i valorar així quina ha de ser la seva contribució a satisfer les despeses d'aliments dels seus fills, que s'han d'atendre de manera preferent.

IV.- La Sra. Viñas reitera en aquesta alçada la seva petició de que li siguin abonades les pensions endarrerides de les què el Sr. Conde és deutor en favor de la seva filla. No obstant, malgrat és possible entendre que en la seva contesta a la demanda es formulava una reconvenció implícita, aquesta no va anar acompanyada de la corresponent fase d'al·legacions i, per tant, l'adversa sols es va poder defensar de la mateixa en el tràmit de conclusions, de tal manera que si s'estimés la seva petició sense decretar la nul·litat d'actuacions el Sr. Conde es trobaria en una situació d'evident indefensió. En tot cas, aquesta petició deriva de l'obligació que estableix la Sentència de separació dels esposos de data 13 de maig del 2003, que homologava el conveni subscrit per ells en data sis de maig del 2002, i, per tant, és en el marc d'execució de la dita resolució a on s'ha de donar resposta a aquesta petició i no es pot admetre l'argument de la citada senyora en el sentit que aquesta resolució va quedar sense efecte perquè es va arribar a un pacte en sentit diferent al acordat inicialment (foli 27), ja que, en qualsevol cas, es tracta d'un conveni que mai es va homologar judicialment i que, segons ella mateixa argumenta de manera certament incongruent, no modifica la pensió a favor de la filla que reclama.

V.- En estimar-se parcialment els recursos presentats per les representacions processals del Sr. Conde i de la Sra. Viñas i tenint a més en compte la naturalesa del procediment, no procedeix fer especial pronunciament sobre les costes que han generat en aquesta alçada de conformitat amb la facultat que atorga als Tribunals el capítol X de la Novel·la 82.

Decisio

Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,

La Sala Civil del M.I. Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDEIX

ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d'apel·lació formulats per les representacions processals dels Srs. Conde i Viñas contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal Unipersonal, Secció Civil, en data 4 d'octubre del 2011 que REVOQUEM PARCIALMENT en el sentit d'establir que la Sra. Viñas haurà d'ingressar en els comptes corrents dels què siguin titulars els seus fills la suma mensual de 400 euros en favor de cadascun d'ells, mentre que el Sr. Conde farà altre tant amb un import de 600 euros mensuals per cada un, quantitats que s'hauran d'actualitzar anyalment d'acord amb l'índex dels preus al consum publicat pel M.I. Govern del Principat, contribuint tots dos a la satisfacció de les despeses extraordinàries dels seus fills en la proporció del 40% la primera i 60% el segon, incloent dins d'aquest concepte aquelles que siguin imprevisibles en aquest moment, imports que s'hauran d'abonar mentre en Sancho i la Izquierdo cursin estudis superiors amb normal aprofitament, CONFIRMANT en tots els demés punts la citada resolució i sense fer especial pronunciament sobre les costes d'aquesta alçada.

Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a l'Hble. President de la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.