Sanció administrativa. Legalitat (0059/09)

Sentència

Magistrats

Bernard Plagnet Albert Andrés Pereira Lluís Saura Lluivia

Núm. de Protocol: AD-0198-1/08 TSA: 011/09

S E N T È N C I A NÚM. 59-2009

PARTS:

Apel·lant: Ribes Representant: Puig Advocat: Elías

Apel·lada: HBLE. COMÚ D'ANDORRA Representant: Galván Advocat : Gibert

Apel·lada: M.I. GOVERN Representant: Barberá Advocat : Sanç

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President : : M.I. Sr. Bernard Plagnet

Magistrats: M.I. Sr. LLUIS SAURA LLUVIA

M.I. Sr. Albert Andrés Pereira

A la vila d'Andorra la Vella, el 19 de juny de 2009

El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número AD-0198-1/08.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.

A N T E C E D E N T S D E F E T

1.- El Sr. Ribes va interposar recurs contra l'estimació parcial per part de la Espada del recurs d'alçada formulat contra la resolució de l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA de data 13 de desembre de 2007.

2.- En la sentencia del 12 de gener del 2009, el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda pel Sr. Ribes.

3.- En el seu recurs d'apel·lació de data 27 de febrer del 2009, el Sr. Ribes manifesta principalment que:

-demana la practica de proves testificals

-no s'han produït els fets en els que es fonamentava la resolució del Comú, i que si algun fet fos susceptible de sanció, això havia succeït al 2002 i per tant, la infracció havia prescrit

-la Espada va portar a terme una requalificació jurídica dels fets, que aquesta part considera que és contraria a dret i que excedeix les competències que la Espada té atorgades segons la LGOTU.

-la resolució del Comú per la que imposava una multa al demandant, la Espada l'havia de declarar nul·la de ple dret,

-la sentencia estableix una inversió probatòria injustificada: el Sr. Ribes no va construir la caseta d'obra « litigiosa » sinó que únicament li va fer unes petites modificacions l'any 2002, modificacions que tampoc afectaven a l'estructura, ni al terreny on està situada.

-demana el pagament de les costes processals

4.- En la seva contesta de data 13 de març del 2009, el MI GOVERN manifesta principalment que:

-l'autoria dels fets queda, totalment avalada, gràcies a les manifestacions de la part contraria i a les constatacions realitzades als actes d'inspecció,

-la Espada ha fet ús de la competència que la LGOTU li atorga per tal de resoldre decisòriament tots els recursos d'alçada que s'interposin contra actes de l'administració comunal en matèria d'ordenació del territori, urbanisme i construcció; la Espada disposa d'unes competències decisòries que li permeten anul·lar, modificar o confirmar els actes comunals impugnats, en virtut del control de legalitat,

-la construcció realitzada és una infracció permanent i continuada que no pot produir la prescripció de la infracció comesa (article 160 de la LGOTU)

-l'apel·lant parteix de la falsa creença de què es poden impugnar els raonaments de la sentencia, interpretant-los al seu benefici en contra del mateix fallo,

-les resolucions tant del Comú d'Andorra la Vella com de la Espada no són nul·les,

-demana la imposició de les costes processals

5.- En el seu recurs de data 30 de març de 2009, l'HBLE. COMÚ D'ANDORRA manifesta principalment que el recurs administratiu previ era fora de termini.

L'HBLE. COMÚ D'ANDORRA contesta igualment les conclusions del Sr. ENTITY_4:

-els fets que han motivat la sanció estan acreditats

-la prescripció no es aplicable segons l'article 160.2 de la LGOTU.

-demana la imposició de les costes processals

6.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.

F O N A M E N T S D E D R E T

Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.

Segon.- La pràctica de proves en segona instància és excepcional. En aquest cas, la pràctica de proves no és necessària per a resoldre el present litigi i per tant la demanda s'ha de rebutjar.

Tercer.- La resolució del Comú de data 19 de desembre del 2007 es va notificar el 27 de desembre de 2007 (veure foli 161). El recurs d'alçada contra aquesta resolució es va presentar el dia 22 de gener de 2008, és a dir, fora de termini. Per aquest motiu, el Comú estima per tant, que hi ha absència de recurs previ, per la qual cosa la via jurisdiccional està tancada pel Sr. Ribes.

Però resulta de l'examen de l'expedient administratiu que la resolució es va notificar efectivament el 27 de desembre de 2007, però aquesta notificació es va fer a la Sra. F.S. la qual va signar el rebut (veure foli 161). Ara bé, en la seva carta al Comú de data 8 d'agost del 2006, el Sr. Ribes havia designat el seu advocat « per la tramitació d'aquest expedient » (veure foli 88). I l'advocat de l'interessat ha manifestat que rebé la resolució del 19 de desembre de 2007 el dia 7 de gener de 2008.

D'altra banda, la Espada no va advertir l'extemporaneïtat del recurs i va resoldre sobre el fons el recurs administratiu.

Tenint en compte aquestes circumstàncies particulars del cas, cal aplicar la jurisprudència d'aquesta Sala, segons la qual « el sistema de recursos s'ha d'interpretar de la manera més favorable a la seva tramitació » (sentència del 14 de setembre de 2007).

En conseqüència, l'excepció d'extemporaneïtat no pot prosperar.

Quart.- Sobre la competència de la Espada

Segons l'article 132-2 de la LGTOU, te competències decisòries per,

« a) Resoldre decisòriament tots els recursos d'alçada que s'interposin contra actes de l'Administració comunal en matèria d'ordenació del territori urbanisme i construcció i els de reposició contra els actes de la mateixa Comissió.... »

La Espada intervé per tant en aquest cas, en el quadre de control de la legalitat dels actes de l'administració comunal. Disposa per tant d'una competència general que li permet, si es presenta el cas, de precisar la qualificació jurídica dels fets. En efecte, el control de la legalitat engloba, el control de la realitat dels fets i de la seva qualificació jurídica.

En aquest cas, la resolució del Comú havia imposat una sanció de 30 000 EUR al Sr. Ribes « per infracció urbanística greu per infringir les disposicions relatives a l'ús del sol ». Aquesta resolució es referia a varis articles de la LGOTU i, principalment a l'article 39 d'aquesta llei (veure foli 91).

Aquest article disposa:

« Prohibicions generals en sòl no urbanitzable.

Llevat de les excepcions regulades específicament als articles 51 i 52, cap mena de treball o activitat que comporti modificació de l'estat natural del terreny, moviment de terres, extraccions de pedra, grava o sorra, tala d'arbres, obertura de pistes o camins, construcció o instal·lació de cap mena, no són autoritzats en terrenys qualificats de sòl no urbanitzable. »

Com ha remarcat la Espada (veure foli. 97), la Llei « no defineix usos, sinó activitats o actuacions permeses o prohibides, i allò que s'ha imputat en realitat a l'infractor és haver realitzat una sèrie d'activitats modificant l'estat del terreny i haver efectuat treballs de construcció en el mateix que no tenen cap suport legal, de forma que les infraccions comeses s'han de considerar greus pel que fa la construcció de la caseta d'obra en terreny « non aedificandi » i lleu pel que fa els treballs de modificació de l'estat anterior del terreny ».

Aportant aquestes precisions, la Espada no ha excedit les seves competències i el recurrent no s'ha trobat en situació d'indefensió. D'altra banda, aquestes precisions són més favorables al recurrent que la resolució del Comú.

Cinquè .- Sobre les infraccions

Resulta del plec de càrrecs de data 14 de juliol de 2006, « que, en data 22 de gener de 2006, es procedí a realitzar una inspecció a les proximitats del carrer major de Santa Coloma, exactament per sobre del límit del pla director de caiguda de blocs rocosos...es constata que l'empresa Azorin representada pel Sr. Ribes estava efectuant moviments de terra sense la pertinent autorització per part del Comú d'Andorra la Vella, a més d'efectuar un tancament de parcel·la no autoritzat » (veure foli 82).

La resolució del Comú de data 19 de desembre del 2007 es refereix « als moviments de terres que han alterat i estan alterant les cotes naturals del terreny mitjançant la utilització de grues excavadores que ha efectuat i estan efectuant aquesta sèrie de treballs » (veure foli 89).

La realització d'aquestes activitats està acreditada per les fotografies que figuren en l'expedient administratiu (veure folis 143 i següents i 189 i següents.). D'altra banda, el recurrent no discuteix seriosament la realitat d'aquestes infraccions. Per exemple, en la seva resposta al Comú, de data 8 d'agost de 2008, manifesta : « Nogensmenys, i considerant que tant la pedra com la terra vegetal són utilitzats per la meva empresa en les obres que realitza, a vegades per una millor optimització de la superfície del magatzem no és estrany que es moguin aquests materials dins del mateix terreny, però reitero que no s'ha excavat ni alterat la topografia del terreny » (veure foli 87).

Però la resolució del Comú afegeix « A més s'ha construït una caseta d'obra, i a banda de tots els moviments de terra efectuats, s'ha excavat una fossa per reparar i fer el manteniment dels propis vehicles. Ambdós extrems queden palesos i constatats en les fotografies realitzades.

El recurrent reconeixia la realització de la fossa en el seu recurs d'alçada de data 22 de gener de 2008 : « Únicament, l'any 2002, quan la propietat de la parcel·la li va llogar aquesta, per donar-li l'ús que durant aquest temps Azorin li ha estat donant, es va obrir un forat al terra per poder fer reparacions a la maquinaria de l'empresa. I l'esmentat forat ha estat retornat a l'estat inicial amb posterioritat » (veure foli 123).

Per contra, discuteix la construcció d'una caseta d'obra. Indica en el seu recurs d'apel·lació que «aquesta part ha manifestat en tot moment que el Sr. Ribes no va construir la caseta d'obra litigiosa sinó que únicament li va fer unes petites modificacions l'any 2002, modificacions que, par altra part, tampoc afectaren a l'estructura, ni al terreny on està situada ».

Sobre aquest punt, el Comú no aporta elements decisius que permetin contradir l'afirmació del Sr. Ribes. En la seva contesta de data 30 de març de 2009, el Comú es limita a indicar « Aquella caseta no podia haver estat precisament allí abans de la construcció d'aquell formidable mur de pedres i ingent acumulació de terres, just darrera de la caseta. No hi havia ni espai ni accés per a construir el mur i dipositar les terres si la caseta hagués estat allí construïda. Fou, necessàriament construïda desprès de dipositar les terres i pedres que el propi Sr. Ribes diu que s'ha anat fent des del 2002 ».

Tractant-se d'un procediment sancionador, l'acreditació dels fets ha de ser incontestable. Ara bé, en aquest cas, la construcció de la caseta pel Sr. Ribes no ha estat comprovat; podem per tant concloure que efectivament l'interessat ha efectuat únicament modificacions, com reconeix ell mateix.

Aquestes infraccions no són prescrites, segons l'article 160-2 de la LGOTU :

« 2. Si es tracta d'infraccions resultants d'una activitat continuada, la data d'inici per al còmput és aquella en què finalitza l'activitat o la del darrer acte amb què la infracció és consumada. »

Sisè : Sobre la graduació de les sancions:

Segons l'article 159 de la LGTOU,

1. Per graduar les sancions es pren en consideració la gravetat de la matèria, la importància econòmica dels fets constitutius de la infracció, les circumstàncies eventuals que poden agreujar o atenuar la responsabilitat, si hi ha reiteració per part de la persona responsable i el grau de culpabilitat de cada un dels infractors

En aquest cas, els treballs en curs s'han efectuat sobre un sol rústic afectat per riscos naturals, com ho mostren els plànols que indiquen els nivells de perillositat (veure folis 171 i 172). En aquestes condicions, aquests treballs poden representar un risc, principalment per al personal empleat per l'empresa. Com s'ha indicat més amunt (fonament Cinquè), el recurrent ha reconegut haver realitzat treballs de millora i aquesta circumstància caracteritza la infracció.

És la raó per la qual aquestes operacions constitueixen, segons les circumstàncies d'aquest cas, una infracció greu en el sentit de l'article 158- b de la LGTOU. Aquestes infraccions són sancionades « per una multa de 500.001 fins a 5.000.000 de PTA ».

Podem per tant concloure que la sanció adoptada per la Espada en la seva resolució de data 22 d'abril de 2008 - a saber una multa de 15 000 EUR- no és un muntant desproporcionat, tenint en compte les circumstàncies d'aquest cas.

Setè.- No s'aprecien circumstancies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.

D E C I S I Ó

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:

Primer: Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Ribes.

Segon: Confirmar la sentencia recorreguda i declarar que la decisió de la Comissió tècnica d'urbanisme de data 22 d'abril de 2008 és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.

Tercer : De no efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.

Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.