Delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima; Delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima; i Delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat. Valoració de la prova. Prova preconstiuïda. Proporcionalitat de la pena.

Sentència

Magistrats

YVES PICOD ANNA ESTRAGUES ARMENGOL FATIMA RAMIREZ SOUTO

Tribunal Superior de Justícia

Sala Penal

TSJP.- Recurs General 0000025/2026

ORIGEN.- Delictes Majors (Major d'edat) 6000103/2025 - 0

NIG: 5300516220240000399

Sentència: SENTÈNCIA 12-2026 DE 30/06/2026

Ponent : Yves PICOD

Data : 30/06/2026

Sala : Tribunal Superior de Justícia - Sala Penal

Referència : TSJP.- 0000025/2026

Nig : : 5300516220240000399

IU : ECLI : AD:TSJP:2026:00012

SENTÈNCIA 12-2026

PARTS:

Apel·lant: Sr. Albí

Advocat: Sr. Paul

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

Presidenta: Sra. Anna ESTRAGUÉS ARMENGOL

Magistrats: Sr. Yves PICOD (Ponent)

Sra. Fàtima RAMÍREZ SOUTO

Objecte: Delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima; Delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima; i Delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat. Valoració de la prova. Prova preconstiuïda. Proporcionalitat de la pena.

Andorra la Vella, a la data consignada al marge.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 25-02-2026 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida pel delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima; pel delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima; i pel delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat; sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió. És ponent el magistrat Sr. Yves PICOD.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: El Tribunal de Corts va dictar Sentència de data 25-02-2026 amb la següent part dispositiva:

"Condemnar Albí, com autor responsable d'un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima; d'un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima; i del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat; sense que concorrin circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal; a les penes de QUINZE (15) ANYS DE PRESÓ; i complementàries de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima Olga durant un període de dotze (12) anys; d'inhabilitació dels drets de pàtria potestat, guarda i custòdia i dret de visites respecte de la menor víctima Olga fins a la seva majoria d'edat; i d'expulsió del Principat per un termini de vint (20) anys; així com el pagament de les despeses processals causades.

Condemnar Albí en concepte de responsabilitat civil, a indemnitzar a la seva filla menor Olga en la quantia de QUINZE MIL EUROS (15.000 €) per raó del perjudici moral sofert".

II.- RESULTANT: la Sentència es recolza en els següents fets provats:

"Són fets provats i així es declara que, entre els anys 2013 i 2020, l'acusat Albí, nascut el dia NUM000/1978, de nacionalitat filipina i sense antecedents penals, en diferents i múltiples ocasions efectuà, amb ànim libidinós, tocaments a la zona dels genitals, als pits i al cul de la seva filla menor Olga, nascuda el dia NUM001/2009, és a dir, quan aquesta tenia entre quatre (4) i onze (11) anys.

Aquests fets es produïren al domicili familiar, en la majoria d'ocasions quan la mare, Belén, no es trobava, efectuant aquests tocaments l'acusat Albí o bé per sobre de la roba de la menor Olga, o bé directament desprès de desvestir-la, amb una freqüència de dos o tres vegades al mes.

Una vegada, trobant-se ambdós estirats al llit, i desprès que l'acusat Albí li comencés a tocar les parts íntimes a la menor Olga, li va demanar a la seva filla que li toqués el seu membre també, accedint la mateixa -com succeïa habitualment-, i trobant-se el cap de la menor entre les cames de l'acusat, i el cap d'aquest darrer entre les cames de la menor, el progenitor va referir-li que el seu penis era un

Chupa-chups, que se'l posés a la boca i xuclés, cosa que va fer la menor tot i que li feia fàstic, tot mentre el progenitor li tocava la vulva i els llavis vaginals amb les mans, i li llepava el sexe.

En altres ocasions, aquests tocaments es produïen quan la menor anava a dormir amb els seus pares, per por de dormir sola donada la seva curta edat en aquell moment, i, en alguns casos, quan el seu pare començava a tocar-la, ella marxava a dormir al menjador per evitar-ho.

Així, durant l'any 2017, desprès d'una intervenció quirúrgica de la mare, aquesta dormia en un llit a part a la mateixa habitació en la que l'acusat Albí compartia un altre llit amb la seva filla menor Olga, ocasió en que l'acusat realitzà tocaments als pits i a la zona vaginal de la seva filla, per damunt la roba, com feia habitualment, i, en un moment donat, mentre ella li donava l'esquena, li va baixar les calces i la va intentar penetrar amb el penis, movent-se enèrgicament la menor per evitar-ho.

Les diferents conductes sexuals de l'acusat Albí envers la seva filla menor Olga a fi de satisfer el seu ànim libidinós, s'allargaren fins que va tenir onze (11) anys, moment en que aquesta per raó de l'educació escolar rebuda en matèria de sexualitat va realitzar que el comportament del seu pare no era adequat, i li va demanar que parés.

Altrament, en alguna ocasió l'acusat Albí va donar cops amb la sabatilla, o amb la mà al cul de la seva filla menor Olga, quan aquesta li contestava malament.

La menor Olga va patir trastorn d'estrès posttraumàtic i trastorn adaptatiu d'ansietat, per raó d'aquests abusos perllongats en el temps, presentant com a conseqüència dels mateixos diversa simptomatologia posttraumàtica -encara avui activa- consistent en desitjos de mort i de suïcidi, no voler tornar a casa en sentir-se insegura al domicili familiar, conductes evitatives i no voler restar sola amb el seu pare, atacs d'ansietat, por, pensaments intrusius recurrents, símptomes dissociatius, estat d'alerta permanent, dificultats de concentració i memòria a curt termini, dificultats d'establir vincles de confiança amb adults i bloqueig d'expressió d'emocions, i alteracions de la cognició i de l'estat d'ànim, que han necessitat i encara necessiten de seguiment d'un tractament psicològic".

III.- RESULTANT: El lletrat de l'acusat Albí, Sr. Paul, formula recurs mostrant-se en total desacord amb la sentència del Tribunal de Corts, considerant que no resulta provat que hagi comès qualsevol dels fets que li són retrets, no havent realitzat cap acte de caire sexual amb la seva filla.

Estima que existeix una vulneració del principi de presumpció d'innocència, donat que la sentència està fonamentada en la declaració de la víctima, com a única prova directa.

El Tribunal de Corts en la sentència reconeguda dona una lectura de tota la prova pràctica molt favorable a la tesis condemnatòria de l'inculpat i des d'aquesta premissa fa l'anàlisi de dita prova, sense prendre en consideració el dubte raonable que presenta.

Subratlla les incoherències substancials en les declaracions de la menor:

- sobre la freqüència dels fets: el tribunal minimitza les substancials diferències en les declaracions. De l'anàlisi de les diferents declaracions de la menor en el marc del procediment judicial, aquesta formula diverses versions en relació amb la freqüència i el nombre total d'actes de naturalesa sexual. També existeix una important incoherència en relació a la data d'interrupció dels presumptuós fets.

- sobre el moment temporal dels presumptes actes sexuals: la menor manté una versió ambivalent, confusa i contradictòria; en funció de la persona i del moment en què va declarar, les versions són diferents sobretot quan haurien succeït els fets: els migdies o a les tardes o a les nits quan anava a dormir amb els seus pares? El pare demostra que tenia dues feines, el que impossibilitava el contacte, en no coincidir amb la menor.

- sobre el manifestat a terceres persones en relació a la freqüència i la naturalesa dels actes sexuals : declaració de la filla a la seva mare en quant a la temptativa de violació de l'any 2017; declaració el seu amic Norbert segons la qual el seu pare havia "intentat" violar-la, sense parlar mai de la fel·lació que evoca.

- sobre l'actitud de la Olga i la queixa principal front a les múltiples declaracions dels tercers. Sorprèn a la defensa que totes les persones que van declarar han afirmat que sempre havien vist a la menor com una persona contenta i somrient.

- sobre els traumes de la menor : els traumes que tenia la Olga són el resultat d'agressions físiques però no d'agressions o d'abusos sexuals;

- sobre l'actitud d'aquesta menor amb el seu pare: és sorprenent l'episodi que va succeir quan la menor tenia 14 anys i que per baixar els pantalons de pijama del seu pare davant la mare i l'avi. Segons la defensa, l'anècdota és suficientment rellevant per qüestionar el relat d'abús sexual exposat per la menor.

- i sobre la presumpta temptativa de violació de l'any 2017 on existeix un error del pare, és a dir una confusió amb la seva esposa. Impugna la defensa el relat de fets provats per part del Tribunal de Corts, estimant que la sentència recorreguda imagina o inventa un context libidinós al pretès intent de violació per justificar intent de violació, no tenint en compte les declaracions precises de la menor.

Considera també que existeix un error manifest en la valoració de les distintes proves pericials, les quals no confirmen les declaracions de la menor. Subratlla la representació lletrada de l'acusat Albí, que els perits han manifestat que el seu nivell de mentida és molt elevat, entenent la defensa de l'acusat Olga que aquesta circumstància és rellevant perquè no pot demostrar la simptomatologia pels fets descrits per la menor.

Estima en particular, que mitjançant el resultat obtingut a l'SVA no es podia traduir probabilitat de credibilitat a les declaracions efectuades per la menor, sinó únicament a la primera declaració preconstituïda, què és precisament l'únic objecte de la valoració de credibilitat per mitjà de l'SVA. Afegeix que no existeix un mínim de criteris necessaris per considerar un relat més o menys creïble, de manera que es tracta d'una valoració totalment subjectiva dels forenses que elaboren l'informe. Estima també la defensa que "la valoració de la declaració relativa als suposats actes sexuals sense consentiment tindria una consideració mínima, abastant majoritàriament un presumpte acte concret relatiu als fets del 2017", els quals s'han produït per error tal com s'ha dit abans. Al·lega que malgrat que existeix un principi de lliure valoració de la prova, les conclusions probatòries de la sentència són arbitràries.

En conseqüència, sol·licita la revocació de la sentència recorreguda, acordant absoldre el seu defensat dels delictes majors continuats d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima i del delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima. Pel que fa el delicte de maltractament en l'àmbit domèstic sol·licita que s'imposi una pena d'un any i un dia de presó condicional amb un termini suspensió de la condemna de dos anys i que es pagui a la menor 600 € en relació amb la responsabilitat civil. Considera que no hi ha lloc a l'expulsió del Principat - compte tingut de l'arrelament de l'inculpat al Principat - ni a la prohibició d'entrar en contacte amb la menor ni a la inhabilitació dels drets de pàtria potestat i dret de visites respecte de la menor.

A títol subsidiari, demanda la nul·la validesa probatòria de la segona declaració preconstituïda. En efecte, la menor mai havia manifestat anteriorment cap acte de violació - consistent en una fel·lació - a excepció de la seva darrera declaració. Sorprèn a la defensa que els actes sexuals comencin quan la menor tenia quatre anys, amb un acte constitutiu de violació i que no s'hagin repetit en el temps.

En conseqüència, les penes tindrien que ser de dos anys de presó pel delicte continuat d'actes sexuals sense consentiment a menor d'edat i sent l'autor ascendent de la víctima, un any de presó condicional pel delicte de maltractament en l'àmbit domèstic.

Interessa a la defensa especialment la separació d'ambdues penes als efectes que el seu defensat pugui interessar l'aplicació de l'indult sobre aquest darrer tipus delictiu. Considera que no hi ha lloc a l'expulsió compte tingut el seu arrelament al Principat, la responsabilitat civil ex delicto es podria establir a 2.000 euros.

A títol més subsidiari, en cas de condemna per dits fets, sosté una indeguda aplicació de les regles del concurs real de delictes i una manca de proporcionalitat de la pena imposada. Estima que en aplicació de l' article 9.2 del Codi penal , es tindria que aplicar la norma penal més amplia o complexa, la qual absorbeix les infraccions menys greus. Per tant, convindria aplicar un únic fet continuat d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació, el qual absorbeix la totalitat de les conductes il·lícites. En fi, el tribunal no ha valorat les circumstàncies personals del seu defensat, la finalitat de prevenció especial de la pena i la jurisprudència existent en relacions a fets similars. Una pena de 15 anys com la imposada és totalment desproporcionada en relació a les finalitats de prevenció especial de la pena. Els elements exposats en comparació a les circumstàncies personals de l'acusat i el lapse de temps transcorregut fins que una pena tant elevada perdi la seva justificació de resocialització o es converteixi en purament retributiva, cosa que xoca amb els principis moderns del dret penal.

En conseqüència, es tindria que aplicar en aquest cas una pena de sis (6) anys de presó pels delictes principals i un any pel maltractament, sense expulsió, amb una responsabilitat civil fixada a 6.000 euros.

Interessa a la defensa en aquestes circumstàncies, la separació amb dues penes als efectes que el defensat pugui interessar l'aplicació de l'indult dels coprínceps.

IV.-RESULTANT: El Ministeri Fiscal s'oposa al recurs interposat.

Considera que d'aquella prova practicada vàlidament a la vista oral de la causa, apareixen demostrats els elements constitutius dels tipus penals pels quals fou condemnat Olga en la instància, tal com analitza i motiva de manera suficient la resolució objecte d'apel·lació. Considera substancialment que :

a.- No apareixen motius ni mòbils de ressentiment o venjança o rancor de la qual es pugui derivar una incertesa del relat de la menor.

Observa que la part recurrent evita formular cap al·legació sobre aquest extrem: de fet, no apareixen motius espuris en el relat de la menor; la pericial judicial no detecta cap motiu de simulació o motiu de ressentiment; i ensems cal afegir que la revelació dels fets es produeix en un primer moment als seus amics en un context tancat i en un moment de crisi de la menor (ansietat i manifestacions de suïcidi de la menor), per desprès aflorar finalment a l'escola, per demanda dels professionals, essent aquests qui activen el PAI. No existeix cap acció dirigida per la menor per denunciar els mateixos, la qual es veu quasi avocada a parlar dels fets. Tanmateix, la part recurrent reprotxa una actitud ambivalent de la víctima vers el seu pare tant en relació a la broma de baixar-li els pantalons, com en relació a les preguntes de la menor a la mare en relació a l'estat del seu pare a la presó: aquesta ambivalència, malgrat el que posa de relleu la part recurrent, no té res d'estrany quan hom es remet als estudis sobre les víctimes de violència sexual i menys quan la víctima és la filla de l'agressor.

b.- Les manifestacions de la menor són sòlides : són persistents, plurals i no contenent cap contradicció substancial. La menor víctima sempre explica el mateix (sense que sigui necessari i s'exigeixi un relat idèntic cada cop), és a dir, que el pare li va fer tocaments i que l'ha va violar entre els 4 i els 11 anys. La resolució objecte en fa una anàlisi exhaustiva.

c.- Existeix un conjunt de dades objectives que corroboren el relat de la menor. En primer lloc, la simptomatologia traumàtica pròpia d'una experiència traumàtica i compatible amb un abús sexual: depressió, ansietat, referència al suïcidi, aquests "traumes" o "flashbacks" que refereix la menor quan es troba a casa, tal com relata la Dra. Prima, la psicòloga Sra. Pilar i els pèrits judicials.

En segon lloc, la pericial descarta la simulació i ensems exposa que el relat de la menor és probablement creïble, criteri que ha resultat verificat pel conjunt de la prova practicada.

En tercer lloc, cal prendre en consideració la realitat de la reunió i confrontació de la menor amb el seu pare entre octubre i novembre 2023 (reconegut per la mare), on la víctima li reprotxa al pare els fets. En relació a aquesta situació, la mare reconeix que en aquell moment la menor plorava.

En fi, en relació a la manca de coincidència a casa entre la menor i el progenitor acusat: la prova practicada - interrogatori posat en relació als punts de la CASS del processat - demostra que el progenitor no sempre treballa de dia, en el temps objecte d'acusació, i no sempre tot el dia, sense comptar dies festius i vacances. La mare sí que treball de dia i sovint fins passades les 21 hores: la menor passava moltes tardes amb el pare a casa. Tanmateix, la menor dormia algunes vegades al mateix llit que el pare (quan tenia por, o durant el postoperatori de la mare), i això resta acreditat per les diferents declaracions de la menor i de la mare.

En conseqüència, malgrat les al·legacions formulades per la part recurrent en el seu escrit de recurs, no es pot negar que el conjunt de la prova practicada és suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència que empara al processat, resultant totalment creïble i fiable la declaració de la única prova directa, és a dir la declaració de la menor.

Afegeix que malgrat les al·legacions de la part recurrent, se'n desprenen dos fets perfectament diferenciats que conformen actes sexuals constitutius de violació:

D'una banda, "el progenitor va referir-li que el seu penis era un Chupa-chups, que se'l posés a la boca i xuclés, cosa que va fer la menor tot i que li feia fàstic, tot mentre el progenitor li tocava la vulva i els llavis vaginals amb les mans, i li llepava el sexe".

D'altra part, en una "ocasió en que l'acusat realitzà tocaments als pits i a la zona vaginal de la seva filla, mentre ella li donava l'esquena, li va baixar les calces i la va intentar penetrar amb el penis, movent-se enèrgicament la menor per evitar-ho".

Certament el primer fet hauria estat comés de manera consumada, però el segon en grau de temptativa: malgrat, la diferència en el grau d'execució del delicte, la doctrina i la nostra jurisprudència, ha deixat clarament establert que en aquests casos el delicte s'ha d'apreciar com a continuat i en tot cas apreciant el grau d'execució més complert i doncs més greu.

- Una ampliació dels fets posterior a la primera declaració no demostra en sí mateix una manca de consistència en les declaracions : l'experiència judicial en casos similars, també ens ha mostrat que la víctima pugui ampliar posteriorment el seu relat de fets sense que això deixi en entredit la validesa de la seva declaració, ni en relació als fets anteriorment relatats, ni en relació als fets nous que apareguin en una declaració complementària. Precisa que el fet que els pèrits no puguin valorar la credibilitat de la segona declaració preconstituïda, per no ésser el seu relat lliure sinó guiat a través de preguntes, no resta credibilitat a la menor en relació als fets nous explicats, en la mesura que allò nou relatat s'ha de posar en relació amb els altres elements de prova que conformen els criteris fixats per aquesta Sala per valorar precisament la credibilitat i la fiabilitat de la víctima.

Per altra part, els fets imputats al processat Olga no vulneren el mateix precepte legal, havent-se comés els mateixos en un lapse de temps de 7 anys, essent de manera molt més freqüent (2 o 3 vegades al mes) els tocaments pels quals fou condemnat en la instància, i només en dues ocasions fets constitutius de violació: per tant, no es pot considerar tots els fets en un sol delicte continuat. Per tant, l'aplicació de les normes del concurs real d'infraccions sembla del tot adequada, no havent-se doncs vulnerat el principi del non bis in idem sinó que el Tribunal a quo hauria fet una aplicació estricta de la llei penal.

El Ministeri Fiscal s'oposa a que es fixin penes separades per cada delicte, especialment pel fet que sembla il·lògic i contrari al dret i als principis d'imposició de la pena (especialment en relació al principi de prevenció especial) i a la gravetat dels fets, que el processat es pugui veure beneficiat per l'aplicació d'un indult ni que fos de manera parcial.

Pel que fa a la pena d'expulsió del Principat per 20 anys, aquesta es troba també àmpliament justificada, malgrat el temps de residència al país del processat, tenint en compte el rebuig i dany social que representen les conductes per les quals fou condemnat, permeten aquesta expulsió també garantir els principis de prevenció general i especial de la pena.

En qualsevol cas, la responsabilitat civil ex-delicto de 15.000€ per raó del perjudici moral patit també apareix com a proporcionada.

En conclusió, el Ministeri Fiscal sol·licita la confirmació total de la sentència.

FONAMENTS DE DRET

I. Consideracions prèvies

I.-CONSIDERANT: Amb caràcter previ, i abans d'entrar a analitzar les concretes al·legacions efectuades, convé recordar que:

1) encara que el recurs d'apel·lació té caràcter ordinari, i pot dur-se a terme una nova valoració de la prova practicada en la instància, la transcendental importància que en la ponderació de les proves personals té la percepció directa pel Tribunal de Corts de les diferents declaracions de les parts i dels testimonis, així com la inexistència de proves taxades o de regles que determinin el valor cert que s'hagi de donar a cada prova, fan que la revisió, tractant-se precisament d'aquesta mena de proves de caràcter subjectiu, estigui limitada a examinar -pel que fa al seu origen- la seva validesa i la regularitat processal; i a verificar únicament, respecte de la seva valoració, si les conclusions que el Tribunal de Corts ha obtingut, resulten congruents amb els resultats probatoris i si s'ajusten als criteris generals de raonament lògic, en concordança amb les regles d'experiència comunament admeses.

En conseqüència, en aquesta nova instància, sense haver presenciat personalment la prova, només cabria apartar-se de la valoració que de dita prova va fer el Tribunal de Corts que va presenciar-la, si hagués declarat com a provat, basant-se en aquesta, quelcom diferent del que realment va dir el declarant que no pugui deduir-se de cap altre medi probatori; si la valoració de la declaració condueix a un resultat il·lògic o absurd; i, de manera excepcional, si concorren altres circumstàncies de les que es desprengués de forma inequívoca i objectiva la falsedat d'un testimoni acollit com a cert, o la certesa d'un que no hagi estat tingut en compte pel jutjador.

2) Tal i com ha tingut ocasió d'afirmar aquesta Sala (TSJP 0000033/2025; sentència 15-2025), "la possibilitat que el testimoni de la persona que apareix com a víctima del delicte, tot i ser l'única prova, pugui sustentar un pronunciament de condemna, resulta admès per evitar la impunitat en aquells delictes, sobretot de naturalesa sexual, que es desenvolupen en un àmbit de privacitat, fora de la presència o intervenció de terceres persones.

Però, davant la situació límit de risc per al dret constitucional a la presumpció d'innocència que es produeix quan l'única prova de càrrec, la constitueix la declaració de la persona que apareix com a víctima del delicte, és necessari extremar els controls per verificar la seva credibilitat i fiabilitat.

Per això, s'han de considerar una sèrie d'elements o requisits que constitueixen, no tant pressupòsits de validesa, sinó criteris o paràmetres de valoració als quals ha d'atendre el tribunal a l'hora de valorar la prova, com són: a) l'absència d'incredibilitat subjectiva derivada de les prèvies relacions entre acusat i víctima, que permeten presumir que la segona actua i obra per mòbils de ressentiment, venjança o enemistat, determinant la incertesa del seu relat; b) la corroboració del testimoni de la víctima per dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a la versemblança d'aquest testimoni; i c) la solidesa de les manifestacions que incriminen a l'acusat, que han de ser persistents, plurals, sense canvis substancials d'unes a les altres i sense ambigüitats i contradiccions.

Com s'ha dit, es tracta de paràmetres o pautes orientatives per valorar el testimoni de la víctima, de manera que encara en el cas que algun no fos favorable en tot o en part a la credibilitat del testimoni de la víctima, el Tribunal la hi pot concedir sempre que es motivi la raó.

Els paràmetres a) i c) estan associats a la credibilitat, concepte de caràcter subjectiu que es refereix a la confiança que ofereix el testimoni i és per tant, una creença subjectiva, mentre que el paràmetre b) fa referència a la fiabilitat, és a dir, a la concordança del relat amb la realitat a través d'elements de la corroboració objectiva del relat que ofereix la persona que apareix com a víctima. No n'hi ha prou, per tant, que el testimoni de la presumpta víctima resulti creïble des d'un punt de vista subjectiu, perquè el seu relat incriminatori sigui persistent sense contradiccions o incoherències, el fet sigui de possible existència i no tingui motius per incriminar falsament a l'acusat, sinó que, a més, és necessari que l'existència del fet delictiu aparegui corroborat o confirmat per altres dades o elements afegits a la seva declaració.

Aquests elements de corroboració, no consisteixen en proves suplementàries, ja que si hi ha altres proves dels fets ja no seria necessària aquesta corroboració, sinó que han de consistir en dades, elements, indicis o vestigis afegits a la declaració que permetin establir la concordança entre el que s'ha declarat i el que realment ha passat, dotant a la declaració de la presumpta víctima de la necessària solidesa per a destruir la presumpció d'innocència de la persona acusada.

Es tracta, en definitiva, de valorar que el testimoni de la víctima tingui la consistència necessària per proporcionar objectiu, una convicció absent de tot dubte racional sobre la responsabilitat de l'acusat."

II. Sobre la pretesa vulneració del principi de presumpció d'innocència.

II.-CONSIDERANT: Convé prendre en consideració quan es tracta de delictes de comportament sexual generalment exercitats en un àmbit privat, en la quasi totalitat dels casos és disposa com a única prova directa la declaració de la víctima i, com en el present cas en que l'acusat nega els fets, el seu testimoni esdevé de cabdal importància. Així, és jurisprudència consolidada (entre altres, Sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de data 26/01/2024) que en els delictes de comportament sexual, que habitualment són executats en un àmbit d'intimitat, el més habitual és disposar com a úniques proves directes les versions de l'acusat i de la víctima, normalment contradictòries, per la qual cosa el testimoni de la víctima ha de tenir eficàcia suficient per desvirtuar el principi de la presumpció d'innocència sempre i quan no hi hagi raons objectives que li restin credibilitat, doncs la vigència en el procediment penal andorrà del principi de lliure valoració de la prova, d'acord amb el que disposa l' article 160 del Codi de procediment penal , exclou l'apotegma "testis unus, testis nullus", apotegma que no té cap eficàcia en el procediment penal, i, molt menys, quan es tracta de jutjar delictes de comportament sexual en què la prova de càrrec directa habitualment s'integra pel sol testimoni de la víctima. Aquest testimoni, però, haurà de sotmetre's a contradicció de les parts i haurà de ser ponderat pel Tribunal tenint en compte l'absència en la víctima de qualsevol mòbil de ressentiment o enemistat vers l'acusat que pugui comprometre la seva credibilitat, l'existència de dades objectives perifèriques que el reforcin i la persistència i fermesa de la víctima en la seva declaració incriminatòria, reiterada en el temps i sense ambigüitats ni contradiccions.

III.- CONSIDERANT: Estima la defensa que existeix en la sentència recorreguda una vulneració del principi de presumpció d'innocència, donat que la sentència està fonamentada en la única declaració de la víctima. Subratlla les incoherències substancials en les declaracions de la menor : sobre la freqüència dels fets, sobre el manifestat a terceres persones en relació a la freqüència i la naturalesa dels actes sexuals, sobre l'actitud de la menor i la queixa principal front a tercers, sobre els traumes de la Olga, sobre l'actitud d'aquesta amb el seu pare i sobre la presumpta temptativa de violació de l'any 2017, així com la pretesa violació (a partir da la pràctica d'una fel·lació) que s'hauria produït al principi de tot.

1. Coherència substancial de les declaracions de la menor.

En primer lloc, no apareixen de cap manera - el què la defensa no contesta - motius ni mòbils de ressentiment o venjança o rancor dels quals es pugui derivar una suspició relativa al relat de la menor, com es pot sospitar en situacions similars on la mare i la filla es posicionen en ruptura amb el pare. No hi ha cap motiu, ni element, que faci pensar que la menor vulgui perjudicar al seu pare.

A més, és important subratllar que aquesta denúncia es va formalitzar - no a través la menor de manera directa a la policia, sinó de manera exterior a la família. En efecte, és significatiu que la revelació dels fets es produeix en un primer moment als seus amics Norbert i Joana en un context de crisi de la menor, manifestada per molta ansietat i manifestacions de suïcidi de la menor, i desprès en un segon moment a l'escola, per demanda dels professionals, essent aquests qui activen el protocol d'actuació immediata (PAI). No s'ha produït cap manifestació directa dirigida per la menor per denunciar el comportament sexual del seu pare. En aquest sentit, la pericial judicial no detecta cap motiu de simulació o motiu de ressentiment per part de la menor envers el seu progenitor.

Al contrari, la relació de la Olga amb el seu pare era millor que amb la seva mare, el que està confirmat per aquesta. A la vista oral, diu que encara avui, a vegades, quan està en el telèfon amb el seu marit, la menor demana per ell, afegint que la Olga era feliç amb el seu pare. Era la mare qui marcava les regles a casa, la qual era més dura que el pare, segons manifesta la mateixa menor i la testimoni la Sra. Joaquima. Igualment ho precisen les testificals prestades en el plenari per Marina i Gladys, confirmant que la menor els ho va manifestar en el transcurs de la seva entrevista al Lycée el dia 29/04/2024. Desprès de l'empresonament del recurrent, la menor Olga li diu a la seva mare que li transmeti al seu pare un missatge que denota la seva afecció per ell :"dile que también se cuide y que lo siento" (foli 395). No tenia doncs la menor cap motiu per denunciar falsament al seu pare de fets tant greus o venjar-se. La revelació dels abusos sexuals per part del pare són conseqüència d'una situació d'estrès perllongada, quan la menor torna a tenir pensaments intrusius de records viscuts, fins un dia que no pot suportar més la seva situació.

En segon lloc, els professionals tractants de la menor manifesten que la menor no volia coincidir amb al pare per por del mateix, per això s'escapava de casa o es tancava al bany, per quant es trobava malament a casa per raó dels fets d'autes. Només torna tranquil·lament a casa quan el pare ja es troba en presó preventiva.

Amb tota evidència, aquesta por s'inicia només quan als 11 anys la menor s'adona - sobretot gràcies a unes classes sobre l'educació sexual - que el que li fa el pare no és normal. Va obrir progressivament els ulls. De fet, la menor canalitza el seu malestar a través d'un comportament rebel progressiu a partir dels 12 anys. En aquest sentit, la psicòloga tractant explica la rebel·lia de la menor, relligant-la amb la mala relació amb la mare: aquesta darrera no la va saber protegir front de l'agressió sexual del pare, ni la va creure quan la menor li ho va manifestar en una discussió. Sempre ha volgut defensar el pare, probablement per por de fer explotar la cèl·lula familiar i de totes les conseqüències que se'n derivaven.

Tanmateix, la part recurrent reprotxa una actitud ambivalent de la víctima vers el seu pare, tant en relació a la broma de baixar-li els pantalons, com en relació a les preguntes de la menor a la mare en quant a l'estat del seu pare a la presó: aquesta ambivalència, no és sorprenent, ni té res d'estrany. L'esmentada broma va succeir quan la menor tenia ja 14 anys, i no estava psicològicament bé. Malgrat hauria de tenir repulsió, es va apropar al seu pare i va baixar-li els pantalons en presència de la mare i de l'avi per fer una broma. Aquest comportament, malgrat ser infantil o absurd, no té connotació sexual, com ho subratlla el Ministeri fiscal. Contràriament al què sosté la defensa, aquesta anècdota no qüestiona el relat d'agressions sexuals exposat per la menor.

De totes maneres, no existeix cap element suficient per posar en dubte el relat de la menor, com tampoc ho és la pregunta de la menor a la seva progenitora respecte de la situació del pare a la presó. En aquest sentit, la psicòloga Sra. Pilar posa de relleu que al moment de revelar els fets, la menor tenia sentiments de culpabilitat en relació a les conseqüències que suposava la revelació dels fets.

En tercer lloc, les manifestacions de la menor són persistents i no contenen cap contradicció substancial: la menor víctima sempre explica el mateix, és a dir que el pare li va fer tocaments i que va intentar violar-la quan era petita.

En aquest sentit, la resolució objecte de recurs fa una anàlisi exhaustiva dels fets ocorreguts. La resolució recorreguda observa entre els elements que reforcen la credibilitat de la menor, el què explica a tothom - inclús a la mare que no la creu - quan entre octubre i novembre de 2023, va haver-hi una reunió familiar en què el seu pare va reprotxar a la menor que havia fet dos petons al seu tiet, i això va fer acabar amb una discussió, reprotxant-li la menor al seu pare "y tu qué? Lo que me has hecho...". I li diu a la seva mare "el papa està intentando meter". La mare reconeix que la menor estava plorant quan ho explicava, el que demostra la seva sinceritat.

Segons la defensa, existeix imprecisió en el relat prestat per la menor. No obstant, convé subratllar la jurisprudència establerta per aquesta sala, entre d'altres, per la referida Sentència 15-2025 dictada en data 30/06/2025 per la Sala Penal Tribunal Superior de Justícia, en el seu CONSIDERANT III: "Abans de l'examen de les preteses contradiccions, és necessari posar de relleu que la persistència en el relat, no exigeix una repetició idèntica dels fets, sinó l'absència de contradiccions en allò que és substancial i rellevant, que és el que pel seu impacte psicològic, es grava en la memòria de la persona víctima d'un succés traumàtic. Per això, el canvi d'ordre en la successió dels fets, la seva ampliació quan no afecten a la significació substancial del que s'explica, la modificació del vocabulari i de la sintaxi, i fins i tot les contradiccions entre el que es declara en diferents moments processals, com a conseqüència dels canvis lògics que en el record, produeix el transcurs del temps, no afecten a la credibilitat sempre que no denotin una tendència a la fabulació."

En conseqüència, les precisions i aproximacions al·legades per la defensa no afecten ni la credibilitat ni la sinceritat de la menor. Són bastant habituals quan es tracta d'una menor en aquest tipus de situació molt difícil de suportar.

2. Temporalitat des fets.

En quant a la temporalitat dels fets, la defensa posa de relleu les contradiccions de la menor: per exemple, en el foli 637, diu que els fets van succeir dir cada dos o tres vegades al mes i en el foli 685, declara que va ocórrer dos vegades a l'any i que hi ha anys on no passava res.

La sentència del Tribunal de Corts considera que d'una banda, les diferents expressions temporals o de freqüència expressades per la menor no són diferències substancials, doncs ho són com a resposta a les diverses qüestions que li són plantejades pels pèrits forenses, i, d'altra banda, corresponen a un extens lapse temporal determinat entre els anys 2013 i 2020 quan la menor tenia entre 4 i 11 anys, existint així diversitat de paràmetres sobre la freqüència i els actes sexuals produïts, essent doncs plenament coherent l'exposat per la menor, i en cap cas afectant al nucli o essència del relat prestat.

És veritat que el relat en el temps de la menor presenta unes discrepàncies en quant a la temporalitat, com ho sosté la defensa : ritme dels tocaments en el temps, període dels tocaments, (migdia, tarda o a la nit), i finalització d'aquests.

Però en quant a la materialitat, la menor sempre ha explicat el mateix en quant als tocaments i la temptativa de violació. No es pot tampoc obviar que els fets són relatats per la menor quan tenia 15 anys i que aquests fets es van produir entre els 4 i els 11 anys. La menor manifesta que els fets es van interrompre en 2020 quan tenia 11 anys, és a dir quan va prendre consciència de l'anormalitat de la situació, malgrat que existeixi una imprecisió sobre la finalització d'aquests tocaments, com ho sosté la defensa: en efecte, en la seva primera declaració, la menor deixa entendre que el seu pare va interrompre els tocaments després de l'episodi de la temptativa de violació, és a dir quan tenia 8 anys i que li va dir "para", però precisa que en el mateix temps, que desprès de l'agressió : "cuando estaba mi madre, lo hacía ver que me tocava los pechos en broma".

De totes maneres, va revelar en el 2024, els tocaments als seus amics i professionals, és a dir quatre anys com mínim després de finalitzar els tocaments denunciats. Aquestes variacions i la manca de precisió relatives a un període molt llarg sobre la freqüència dels abusos del pare durant la seva infància no signifiquen que la menor va inventar els abusos del seu progenitor. Quan es descriu de manera reiterada fets antics sobre un període tan llarg, l'exigència de precisió no és la mateixa que quan es parla de fets recents, sobretot per part d'una menor tímida, introvertida i reservada, poc expressiva, de 15 anys que evoca amb dificultats evidents les pertorbacions de la seva infància. S'han d'apreciar les declaracions de la menor de manera global i no per elements separats, a fi de verificar la seva sinceritat.

També li sembla a la defensa incongruent el fet que la menor continués dormint amb el seu pare, sabent que podia trobar-se exposada a situacions d'agressions sexuals per part del seu pare durant la nit. Però cal prendre en consideració que una nena molt jove no sap sempre evitar les situacions ambigües i protegir-se de manera eficaç, sobretot contra els seus pares en els quals té una confiança absoluta i que són la seva referència.

En relació a la manca de coincidència a casa entre la menor i el pare, la prova practicada - interrogatori en relació als punts de la CASS del processat - demostra que el progenitor no sempre treballava de dia, en el temps objecte d'acusació, i no sempre tot el dia, sense comptar dies festius i vacances, a diferència de la mare que treballava de dia i sovint fins passades les 21 hores. És a dir, que la menor passava moltes tardes amb el pare a casa. Tanmateix, la menor dormia algunes vegades al mateix llit que el pare, sobretot durant el postoperatori de la mare, el que queda llargament acreditat per les diferents declaracions de la menor i de la seva mare.

3. Coherència amb els testimoniatges dels tercers.

Les manifestacions de la menor són persistents, repetides, sense tenir no obstant, un relat idèntic cada cop. No presenten cap contradicció substancial: la menor víctima sempre explica el mateix, és a dir que el pare li va fer tocaments entre els 4 i els 11 anys, malgrat una certa imprecisió sobre la finalització dels fets i la temporalitat, tal com ho posa en relleu la defensa i com hem mencionat anteriorment.

La menor explica sempre substancialment el mateix, tot i que mai amb masses detalls. No es tracta d'una sola declaració en la fase d'instrucció, sinó de diverses explicacions a diversos professionals que constaten cada cop una afectació emocional molt important de la menor i un estrès molt profund.

La revelació als seus amics confirma l'estat psicològic de la menor i corrobora els fets. Convé posar de relleu en aquest sentit, les circumstàncies de la revelació que són molt significatives: el diumenge 28/04/2024, a la tarda i mentre restava tancada al bany de casa seva durant aproximadament dues hores, als seus amics més íntims, Norbert i Joana, mitjançant la conversa de xat d'instagram - documental que obra incorporada als folis 221 a 246 i 159 a 187 respectivament - on revela les agressions sexuals i les seves idees autolítiques (folis 165 i 225, 228 i 229); la por que l'inspira el seu pare quan està amb ell sola a casa, l'actitud front a ella de la seva mare - molt freda i poc comprensiva - així com la sensació d'aïllament social i d'abandonament de la seva família (folis 166, 167 i 226). Detalla les agressions de caràcter sexual del seu pare, les conseqüències, cas d'explicar-ho envers els seus pares (folis 179 i 180) o vers ella mateixa (foli 183, 185, 231 i 240 a 242).

Evoca també el temps que li queda fins la majoria d'edat, tres anys, per poder marxar de casa (foli 230) o els motius pels quins no s'ha queixat abans o no ha denunciat els fets (foli 239). Va mantenir substancialment el mateix relat a la seva amiga Aina.

Efectivament, la lectura i observació dels diversos xats d'instagram entre la menor Olga i els seus amics Norbert (folis 221 i s) i Joana (folis 159 i s), durant la tarda del diumenge 28/04/2024 - els quals han estat ratificats pels mateixos a l'acte del plenari - confirmen la seqüència d'estrès en què es trobava Olga, amb ideacions suïcides - com a conseqüència de la por que li comportava estar a soles amb el seu pare a casa, per raó dels actes sexuals patits. Tot això explica que els seus dos amics, a través de la mare d'en Norbert, contactessin amb el professor Teodor, reenviant-li les captures de pantalla de la conversa amb la menor Olga (folis 94 i s) entre les que s'afirmava que estava tancada al bany, que ja no podia aguantar més la situació que vivia.

Així, davant la referida situació, el professor Teodor, elevà la comunicació a les responsables del Lycée el mateix diumenge 28/04/2024, i, en data 29/04/204, dilluns, vers les 8:00 hores, Marina, Directora Principal, Joaquima, consellera principal d'educació, i Cecília i Gladys, tècniques especialitzades en l'àmbit de l'educació social, s'informaren prop dels menors amics d' Olga, Norbert i Joana; reberen a la seva mare; i, posteriorment a la pròpia menor, activant seguidament el Protocol d'Actuació Inmediata (PAI) avisant al Servei de Policia.

En el informe que van redactar (folis 15 i s), es constata l'afectació de la menor que plorava molt en el moment de l'entrevista amb els professionals, així com la seva angoixa per tornar a casa amb el seu pare. Es pot mencionar, entre altres, el testimoniatge d' Joaquima que va activar el PAI avisant al Servei de Policia, recollint a la menor a la infermeria del centre escolar en constatar que estava molt afectada i plorava molt, que tenia la cara desencaixada, trobant-se descomposta i molt trista, i amb una real por de tornar a casa seva pels records intrusius que li produïen els fets relatats i pel temor que l'inspirava el seu pare.

En el seu recurs, la defensa posa de relleu certes contradiccions, però aquestes no són substancials i han d'ésser posades en relació amb l'edat de la víctima tant en el moment que ho explica, com en el moment que es van produir els fets, així com en relació a la resta de proves practicades. No afecten de cap manera al nucli o l'essència del relat exposat per la menor, confirmat pels tercers.

També ha posat de relleu la defensa en el seu recurs que totes les persones en contacte amb Olga anteriorment - tal com Norbert- han afirmat que sempre havia vist a la menor com una persona contenta i somrient. Ni tan sols amb posterioritat als fets i fins el 2023 la van veure malament. Però és difícil deduir de l'aparença exterior d'una menor, l'absència de sofriment interior o el seu mal estat revelat per aquest episodi, on està tancada al bany i confessa no poder suportar més aquesta situació d'estrès i de por.

No es pot obviar també que la menor Olga ja havia revelat les accions sexuals abusives del seu progenitor durant el mes de setembre o octubre de 2023 a la seva mare, confrontant directament al seu progenitor per raó de l'intent de penetració de l'any 2017 - de cinc anys anteriors - del qual serà qüestió posteriorment, sense que aquesta en l'àmbit familiar li donés suport o recolzament, havent manifestat la progenitora per davant del Tribunal que no entenia perquè la menor s'havia queixat cinc anys desprès, i no a l'any 2017, quan van produir-se els fets. Aquesta última reacció és sorprenent donat que en aquella època comptava la menor únicament amb només 8 anys, és a dir que no podia fàcilment denunciar sola els fets ocorreguts, a la policia.

En fi, la defensa subratlla la recent situació de rebel·lia de la menor. És cert que a casa de la menor hi havia molt mal ambient: els seus pares tenien un caràcter autoritari, tenien normes molt estrictes, la mare era freda amb ella. Però és difícil saber si aquesta situació de rebel·lia que vivia últimament la Olga tenia relació amb fets propis de l'adolescència, front les normes estrictes dels seus pares o dels actes sexuals soferts o bé de les dues situacions.

Així, també, com ho constata el Tribunal de Corts, en els seus informes de seguiment del CRAE i dels evacuats pel Servei Especialitzat d'Atenció a la Infància i l'Adolescència de dates 30/05/2024 (folis 436 i s), 19/08/2024 (folis 474 bis i s), i 20/09/2024 (folis 481 i s), aquelles conductes de rebel·lia denunciades pels progenitors no s'han produït una volta la menor institucionalitzada, trobant-se la menor en seguretat.

No obstant, s'han pogut constatar per contra unes conductes de la mare de xantatge emocional a fi de responsabilitzar a la menor de la situació familiar global en la qual es troba, especialment d'empresonament del seu pare, culpabilitzant-la i arribant-li a afirmar en presència dels propis funcionaris del Àrea d'Atenció a la Infància i l'Adolescència, entre d'altres, que hauria de regalar el gos, mascota de la menor, i marxar definitivament a Filipines, deixant-la sola al país, sense oferir-li la mínima mostra d'afecte o de comprensió. Tot això provoca de manera inevitable un elevat sentiment de culpabilitat en la Olga, com en qualsevol menor en una situació similar quan necessita protecció familiar sense tenir-la. No obstant, malgrat tot això, s'ha mostrat sòlida i globalment constant en les seves declaracions objecte de denúncia.

4. Solidesa i corroboració de les declaracions: peritatges.

En quant a la corroboració de les declaracions de la víctima, la sentència recorreguda observa pertinaçment la existència de dades objectives concomitants i clarament relacionades que contribueixen a conferir una total versemblança d'aquest testimoni.

a) Aquestes dades resulten de la psiquiatra de guàrdia de l'Hospital ORG000, Dra. Nàdia, en el seu informe d'assistència de data 29/04/2024 (folis 26 i s.), de la psiquiatra, Dra. Prima en el seu informe de data 23/07/2025 (foli 719) i la psicòloga Pilar en el seu informe de data 07/04/2025 (foli 604 i s. Lino i Hugo, en el seu informe pericial de data 21/10/2024 (folis 291 i s.), tots els quals foren ratificats a la data del judici oral i sotmesos a plena contradicció de les parts.

Convé evidenciar que tant els pèrits judicials - com la Dra. Nàdia - van manifestar al judici oral que la menor no presentava tendència ni a la fabulació, ni a la invenció de fets i que el seu testimoniatge era creïble. La psiquiatra, en el seu informe d'assistència de data 29/04/2024 (folis 26 i s.) exposa que la menor "refereix sentir-se insegura a casa, intenta evitar estar amb el pare a soles. Diu que quan entra a casa té por de que li passi alguna cosa dolenta i va compartir els antecedents descrits (abusos sexuals) amb el seu grup d'amics que li van aconsellar fer denúncia de la situació."

Per la seva part, la Dra. Prima, a la data del judici oral, posa de relleu l'ambivalència que presenta la Olga en relació a l'acusat Olga, doncs tenia dos relacions amb el seu pare: d'una banda, la part sexual materialitzada pels tocaments freqüents, i, després, la part positiva, que consistia en que el seu pare era bon pare, considerant la primera com una situació plenament normal en supòsits en què comença tot en una edat tan curta, fins al moment que va rebre educació apropiada, a través i gràcies als cursos d'educació sexual en l'establiment escolar que li van fer adonar-se de la inadequació de les conductes sexuals mantingudes amb el seu pare.

Tots els perits observen a la data del judici oral que la menor no volia anar a casa, ni compartir espais comuns amb el seu pare per motiu dels actes sexuals patits, tenint conductes per evitar les rememoracions intrusives que li produïen els fets viscuts i el seu record o referència, que ella defineix o cataloga com a "traumes".

Afegeixen que la menor Olga va patir trastorn d'estrès posttraumàtic i trastorn adaptatiu d'ansietat, per raó d'aquests abusos perllongats en el temps. Va presentar la menor - com a conseqüència dels mateixos -diversa simptomatologia posttraumàtica consistent en desitjos de mort i de suïcidi, desig de no tornar a casa en sentir-se insegura al domicili familiar, o de no quedar-se sola amb el seu pare, atacs d'ansietat, por, pensaments intrusius recurrents, símptomes dissociatius, estat d'alerta permanent, dificultats de concentració i memòria a curt termini, dificultats d'establir vincles de confiança amb adults i bloqueig d'expressió d'emocions, alteracions de la cognició, el què ha necessitat el seguiment d'un tractament psicològic.

Com il·lustració, la psicòloga Pilar subratlla que la Olga està angoixada perquè sap que hi ha un judici en relació al seu pare i ha patit un estat d'angoixa amb pèrdua de consciència, pel que podria passar al judici i les conseqüències que es podrien generar. Afegeix que la menor li va explicar que el seu pare era una figura de referència i que paral·lelament li feia por que es reproduïssin aquestes situacions de tocaments sexuals. Precisa que la Olga té molts sentiments de culpabilitat i sempre expressa que li hauria agradat tenir una relació normal amb el seu pare.

b) L'informe pericial de data 21/10/2024 (folis 291 i s.), redactat pels perits forenses Virgínia i Hugo, el qual fou ratificat a la data del judici oral i sotmès a contradicció de les parts, conclou que la declaració de la menor Olga és probablement creïble en base a l'anàlisi de credibilitat de testimoni mitjançant el Statement Validity Assessment (SVA) de Emidi i Josep, tot exposant simptomatologia posttraumàtica compatible amb una vivència traumàtica, com pot ser una situació d'abús sexual. Posen de relleu el seu estat emocional i recomanen tots, continuar amb el seguiment psicològic individual i la intervenció familiar ja iniciada.

És cert que el resultat del test esmentat no es pot atribuir a les tres declaracions efectuades per la menor - com ho sosté la defensa - sinó únicament a la primera declaració preconstituïda que és precisament l'objecte de la valoració de credibilitat del testimoni de la menor i que dels 19 items, 8 es van quedar positius. Per tant, aquesta valoració condueix als experts a deduir una probabilitat de credibilitat de la menor, és a dir que fan una apreciació prudent.

La representació lletrada de l'acusat Albí remarca que la pericial forense valora majoritàriament l'episodi del 2017, que havent estat valorat com probablement creïble, no determina que certament el relat de la menor fos creïble ja que únicament 8 de 19 ítems són afirmatius, i la resta són de compliment parcial o negatius. Doncs no es poden extreure les conclusions negatives preteses, d'una banda, limitant la pericial als fets ocorreguts durant l'any 2017, doncs abasten tots els referits per la menor en el marc de les tres entrevistes, i, d'altra banda, concloure una determinació de negació de credibilitat del testimoni de la menor en base a la pericial practicada.

No obstant, tal i com exposaren a la data del judici els pèrits forenses, la catalogació en base al compliment o no, i total o parcial al seu torn, dels items examinats en el marc de la valoració, permet una consideració de l'anàlisi de credibilitat del testimoni que ha de ser posada en context amb la resta de circumstàncies concurrents.

En relació al test que valora l'escala d'ansietat, subratlla la representació lletrada de l'acusat Albí que els perits han manifestat que el nivell de mentida és molt elevat, entenent la defensa de l'acusat Olga que aquesta circumstància és rellevant perquè no pot demostrar la simptomatologia pels fets descrits per la menor.

Constata la sentència en relació al CMAS-R : Escala d'Ansietat Manifesta en nens, conforme exposen els pèrits al seu informe que: "La puntuació en l'escala de mentida és un indicador d'imprecisió en les respostes obtingudes i per tant la informació que es recull en les respostes no és real i no es poden tenir en compte la resta dels resultats. La interpretació d'aquesta escala és que la desitjabilitat social és molt alta, és a dir que la Olga s'ha volgut mostrar millor del que realment està i que les seves respostes són un mecanisme de defensa. Per tant, els resultats obtinguts en la resta de les escales no són interpretables i probablement la Olga experimenta una ansietat més alta del que informa en aquesta prova." (foli 295).

Tal com ho conclou la sentència recorreguda, semblen les respostes de la menor emmascarar una situació d'ansietat major a la presentada pels resultats de les proves. No es pot deduir de cap manera d'aquest test que les acusacions de la menor són mentides o no fiables o concloure a la negació de credibilitat del testimoni en base a la pericial practicada.

5. Sobre la negació global dels fets per l'acusat.

Front aquestes acusacions reiterades i constants, l'avui recurrent Olga ha negat sempre - de manera rotunda i sense intentar matisar - tots els actes de caràcter sexual. Declara "nunca, jamás" - essent persona tancada i de poques paraules - de la mateixa manera que en l'episodi de l'any 2023 va negar els fets d'inici a la seva dona i a la seva filla i que va negar els maltractaments contra tota versemblança, sobretot malgrat ser acceptats per la defensa i malgrat les declaracions de la seva dona. És sobretot significatiu que mai va intentar donar una mínima explicació al què la menor hagi manifestat tots aquests fets, menor amb la qual - de manera paradoxal - tenia bones relacions, a diferència de la seva esposa que tenia moltes dificultats de diàleg amb la Olga.

En relació a la pericial efectuada pel Dr. Genís a l'acusat Olga, convé remarcar que se li ha fet el test M-FAST, nomenat MISSA, el qual presenta un resultat negatiu; però així com que el pèrit manifestà que en la seva experiència, és probable que una persona immersa en aquestes infraccions en temes d'agressió i d'abusos sexuals donés positiu, i que segons la literatura científica es donava en un 65% d'aquests casos. Nogensmenys, remarca la sentència recorreguda que "el Dr. Genís posà de manifest que el percentatge descrit en la literatura científica ho és en relació a una massa crítica que no es trobava en la situació jurídica de l'acusat Olga, raons per les quals no es consideren extrapolables aquests al supòsit examinat".

En tot cas, d'aquesta avaluació no es pot concloure la innocència de l'acusat, donat que la pericial no descarta de manera indubtable l'autoria del processat. L'única cosa que demostra realment aquest test és que l'acusat no dissimula una malaltia mental o una psicosis.

IV.-CONSIDERANT: En conclusió, malgrat les al·legacions formulades per la part recurrent en el seu escrit de recurs, convé constatar que el conjunt de la prova practicada és suficient per desvirtuar el principi de presumpció d'innocència que empara el processat, resultant totalment creïble i fiable la declaració de la única prova directa, és a dir la declaració de la menor.

III. Sobre l'existència de fets continuats constitutius de violació.

1-En quant a la temptativa de violació del 2017

V.-CONSIDERANT: Explica la menor que quan la seva mare estava malalta, fets situats en el 2017 quan tenia vuit anys, el seu pare va intentar penetrar-la quan dormia, però va parar l'acció quan es donà compte que estava desperta i quan va ordenar parar. Explica més precisament : "me volvió a subir las bragas eso como si nada, como estuviera durmiendo" (foli 640). En el mateix sentit, va confessar a tercers aquest fet precís - com al seu amic Norbert - que el seu pare l'havia "intentat" violar-la.

A més de les declaracions de la menor, existeixen circumstàncies exteriors que demostren indirectament la realitat dels fets. En efecte, en el transcurs de la discussió familiar del setembre-octubre 2023, quan el seu pare va renyar a la menor perquè havia fet dos petons al seu tiet a la galta, i la menor va reprotxar-li al seu pare "y tu qué ? Lo que me has hecho...", i malgrat la mare no la creu, la menor li declara: "el papa está intentando meter".

En relació a aquesta situació, és la mare que va organitzar la confrontació amb el pare i la filla. Reconeix que en aquell moment la seva filla plorava, el que dona encara més credibilitat a que hagin ocorreguts fet greus.

En aquell moment, dormien el pare amb la filla i la mare a un llit a part, tots a la mateixa habitació. Quan la nena li va explicar a la seva mare que el seu pare l'havia intentat violar, li va preguntar si la va arribar a penetrar i la nena li va dir que no. Diu la mare que es va qüestionar anar a la policia, però quan va confrontar els dos protagonistes, el seu marit li va explicar que va fer una confusió i que es va pensar que estava amb ella i quan es va adonar que era la menor, va parar. La mare el va creure sense dificultat, minimitzant la situació d'agressió sexual. Declara que ho va parlar amb la seva filla i entre tots dues van decidir no denunciar els fets a la policia. Convé prendre en consideració que la nena tenia vuit anys i que no podia anar ella sola a la policia.

A la vista oral, la mare va confirmar que va ser la seva filla qui li va dir que quan la van operar de la vesícula, el seu pare va "rascar-li amb el pito" i sobretot que la Olga estava plorant i ella també. La mare després va preguntar al pare que ho va negar tot.

La defensa contesta els elements de contextualització del resultant de fets provats indicats a la sentència per considerar-los com orientatius d'una actitud libidinosa. Precisa el primer resultant de fets provats de la sentència que l'acusat va realitzar "els tocaments als pits i a la zona vaginal de la seva filla per damunt de la roba, com feia habitualment i en un moment donat, mentre ella li donava l'esquena, li va baixar les calces i la va intentar penetrar amb el penis (...)." És veritat que per descriure l'intent de penetració, la nena s'ha limitat a declarar que dormia i que va sentir que el seu pare intentava penetrar-la, precisant que a partir d'aquest moment, es va moure i que el seu pare es va adonar que estava desperta.

No obstant, malgrat aquests elements de contextualització relatius als tocaments anteriors descrits en el primer resultant dels fets provats de la sentència i denunciats per la defensa - insuficientment acreditats, tenint en compte que la menor va declarar que dormia quan va sentir l'intent de penetració del seu pare - és difícil creure la confusió al·legada per part del pare, entre una filla de vuit anys i l'esposa que té un altra corpulència així com una morfologia diferent i la versió de la defensa segons la qual el pare hauria aturat l'acció quan es va donar compte que es tractava de la seva filla i no de la seva dona. Precisa la menor : "el me volvió a subir las bragas y me hizo como si nada, como si estuviera durmiendo".

Al contrari, la versió de la confusió invocada pel pare, demostra la materialitat dels fets i que la noia no ha inventat res, malgrat la interpretació que formula la defensa - destinada a negar l'element moral d'intenció libidinosa- mancada de tota versemblança.

Precisem que jurídicament, la teoria de l'error de fet - suggerida i implícitament formulada - suposa una percepció incompleta de la realitat o de les circumstàncies d'una situació, la qual condueix una persona equivocar-se quan actua. Però per les raons anteriorment esmentades, és una justificació totalment inversemblant.

A més, observa la sentència que, d'una banda, Marina, Directora Principal, Joaquima, consellera principal d'educació, i Cecília i Gladys, tècniques especialitzades en l'àmbit de l'educació social, reberen a la mare i posteriorment a la pròpia menor, essent en conseqüència l'anterior relat l'exposat per la progenitora en origen, sense la intervenció de la menor. D'altra banda, les quatre professionals del centre escolar han prestat declaració, ratificant en l'acte del plenari Marina, Cecília i Gladys, que fou la mare qui els explicà que va confrontar el pare, i, en demanar-li, aquest li manifestà que s'havia confós amb ella, així com que banalitzava els fets - segons refereix Cecília - els va dir literalment : "però esto no es grave, no le introdujo el pito".

La psicòloga diu que la va sorprendre molt la reacció de la mare front a aquesta situació molt particular i xocant : "li semblava una pel·lícula", insistint en que la mare no semblava de cap manera conscient de la gravetat dels fets. Finalment, en el judici oral, la mare exposa al Tribunal que fou ella qui li digué al pare si s'havia equivocat, negant-ho aquest. La seva declaració correspon no obstant a l'exposat per les professionals escolars.

Tots aquests elements condueixen a donar una total consistència a la denúncia d'aquests fets concrets, situats amb precisió en 2017, manifestament constitutius d'una violació en grau de temptativa, en el sentit de l' article 17 del Codi penal , donat que el pare va intentar penetrar a la seva filla quan dormia: en efecte, va aturar els actes destinats a la violació de la seva filla per ordre d'aquesta quan es va despertar, és a dir per causes totalment independents de la voluntat de l'autor.

2. En quant a l'existència d'actes constitutius de violació.

VI.-CONSIDERANT: La menor declara que una vegada, trobant-se ambdós estirats al llit, i desprès que el seu pare li comencés a tocar les parts íntimes, aquest li va demanar que li toqués el seu membre també, accedint la menor i trobant-se el cap de la mateixa entre les cames de l'acusat, i el cap d'aquest darrer entre les cames de la menor, el progenitor va referir-li que el seu penis era un Chupa-chups, que se'l posés a la boca i xuclés, cosa que va fer la menor malgrat que li feia fàstic, tot mentre el progenitor li tocava la vulva i els llavis vaginals amb les mans, i li llepava el sexe.

Per valorar aquesta declaració controvertida, convé prendre en consideració varis criteris.

Segons la defensa, en cap cas existeix prova de càrrec per considerar els actes sexuals constitutius de violació per via oral : observa que només s'han explicat un cop en la segona declaració que fou dirigida - i no espontània com la primera i que contradiu aquesta última. Afegeix que la menor mai va revelar aquests fets a les persones que la varen veure abans, com són els amics o els mestres, o posteriorment la psicòloga o la psiquiatra. A més, la defensa considera que és sorprenent que aquests actes sexuals s'iniciessin al principi de tot, quan la nena tenia quatre anys i comencessin amb un presumpte acte constitutiu de violació; sobretot, indica que es tracta d'un fet únic, no repetit en el temps, el que és inhabitual i estrany en matèria de delinqüència sexual.

Insisteix molt també la defensa per recordar que dins dels requisits jurisprudencials per considerar la declaració d'una víctima, suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'acusat, es troben la persistència i la fermesa en la declaració de la víctima. Una declaració per uns fets manifestats a l'últim moment, després de múltiples declaracions a persones exteriors en les quals dits fets no estan mencionats, i sobretot una declaració no espontània, no pot de cap manera, segons la defensa, fonamentar una condemna i desvirtuar la presumpció d'innocència.

VII.-CONSIDERANT: Convé observar que l'audició de les tres gravacions de les seves declaracions, condueixen a constatar que durant el transcurs de la primera entrevista, la menor ja anuncià d'alguna manera la referida conducta sexual, sense que la comitiva judicial ni els pèrits forenses abundessin o aprofundissin en relació a aquest extrem. Així, ja en la seva primera declaració la menor relatà, entre altres, que ve imagenes de lo que su padre le hacía, "su padre le tocaba los pechos, las partes íntimas, recuerda las partes de su padre ...". És en la segona exploració, aquesta vegada dirigida a partir d'aquestes últimes declaracions, que detalla més explícitament les referides seqüències viscudes, tal com ho hem dit abans.

Segons la sentència recorreguda, convé prendre en compte el caràcter de la menor. S'entén que la seva timidesa, vergonya i la manca de confiança inicial faci que, posteriorment, quan la menor està més tranquil·la, precisi més àmpliament els fets. Així, el perit Sr. Hugo ha precisat que la menor ho volia explicar en la primera declaració però ni la comitiva judicial, ni els perits, van preguntar sobre aquest extrem, el que explica l'absència d'espontaneïtat d'aquestes declaracions relatives a la violació.

Com ho manifesta el Ministeri públic, és difícil considerar que la menor hauria ampliat falsament els fets - tenint en compte que ja era al CRAE i el seu pare ingressat en presó. Considera que no hi ha cap manca de consistència en el relat perquè hagi estat explicat més explícitament en el transcurs de la segona declaració: estima que això passa sovint amb les víctimes, donat que explicar certs fets d'una gravetat com aquesta, pels que ella se sent, com a mínim, incomoda, és difícil d'explicar per molt que sigui a professionals. És cert que l'experiència judicial en casos similars, ha mostrat que la víctima pot ampliar posteriorment el seu relat de fets sense que això invalidi la seva declaració, ni en relació als fets anteriorment relatats, ni en relació als fets nous que apareixen en una declaració complementària. Una ampliació dels fets posterior a la primera declaració, no demostra una manca de consistència en les declaracions, donat que cada víctima té el seu propi ritme per explicar els fets.

No obstant, cal tenir en compte que es tracta de fets ocorreguts quan la menor tenia 4 anys (foli 684) és a dir, quan la memòria infantil comença progressivament a desenvolupar-se - desprès de l'amnèsia del tres primers anys de vida - però sense presentar la mateixa fiabilitat i la mateixa precisió en comparació amb fets més recents, tal com els succeïts en el 2017.

A més, són fets que no ha evocat la menor amb la mateixa espontaneïtat que els tocaments repetits posteriorment - com hem precisat anteriorment - i que mai va comentar als seus amics: declara al seu amic Norbert que el seu pare havia "intentat" violar-la, sense parlar de cap violació o evocar l'escenari que descriu, com si fos un acte més llunyà, més abstracte, doncs més incert. De la mateixa manera, va explicar als professionals del centre educatiu (foli 16) que havia sofert tocaments als pits i a les seves parts íntimes quan la seva mare no era a casa entre els 4 als 11 anys, sense evocar o parlar d'aquesta fel·lació.

La senyora Gladys - present el moment de la reunió al Centre - va referir a l'acte de judici oral que la nena no va evocar la situació esmentada. Tampoc en el moment de la confrontació amb el seu pare en el 2023 a iniciativa de la mare, no va ser qüestió d'aquesta violació, queixant-se únicament la menor de la temptativa de penetració del seu pare, situada en l'any 2017, és a dir cinc anys abans.

En fi, aquesta declaració contradiu en part la primera declaració preconstituida (foli 625) on respon la Olga que no se'n recorda de la primera vegada que el seu pare li havia fet alguna cosa, explicant precisament que si no ho recordava, és perquè era "molt petita"; considerant doncs ella mateixa que la seva memòria no podia anar tant lluny o que li costava recordar el començament dels fets.

En conseqüència, sense considerar que la menor hauria ampliat els fets de manera exagerada amb aquests fets controvertits - antics i presumits situats en el 2013, és a dir quan la nena tenia 4 anys - la declaració de la menor no presenta la mateixa fiabilitat en quant a la seva consistència que la sèrie de tocaments posteriors, àmpliament denunciats o bé la temptativa de violació anteriorment examinada, molt més recent i situada més precisament en el 2017 quan la Olga tenia 8 anys. No es pot excloure totalment una mala interpretació de la nena d'una situació ambigua, una confusió de la memòria o que s'hagi identificat amb la seva mare, donat la antiguitat dels fets i la situació de proximitat i d'intimitat permanent que vivien tots junts en la mateixa habitació.

Per tant, en presència d'un dubte raonable en relació a aquests fets - jurídicament constitutius de violació - la presumpció d'innocència té que prevaldre sobre les declaracions de la nena, les quals no es troben suficientment consolidades en aquest punt - donat que no presenten les mateixes garanties d'espontaneïtat i de precisió que les altres acusacions, que no són corroborades pels testimonis a diferència de les altres declaracions - malgrat ser probablement totalment sinceres, en l'absència d'interès de la menor d'acusar el seu pare de fets tant greus.

IV. Sobre els maltractaments.

VIII.-CONSIDERANT: Pel que fa a les conductes de maltractaments imputades a l'acusat Albí, són negades tals accions per part de l'acusat Olga, no únicament en les seves declaracions, sinó inclús en el moment de la seva darrera paraula a la data de la vista oral, en la qual declara que mai ha pegat a la seva filla amb una sabatilla i amb un bastó, en contradicció total amb les declaracions de la seva dona i de la seva filla.

No obstant, la defensa no les contesta i formula recurs únicament pel que fa a la pena pronunciada, com ho precisarem desprès.

V. Sobre les penes.

IX.-CONSIDERANT: Pel que fa la determinació de les penes, convé prèviament tenir en compte les penes mínimes i màximes legalment establertes per a cadascuna de les infraccions individualment considerades, a fi de donar compliment al principi de legalitat.

El delicte major d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys i per una persona ascendent de la víctima, tipificat i penat a l' article 147 apartats 1 i 3 del Codi penal vigent en el moment dels fets, té legalment prevista una pena de presó de dos (2) a set (7) anys; el delicte major d'actes sexuals sense consentiment constitutius de violació essent l'autor ascendent de la víctima, tipificat i penat a l' article 147 apartats 2 i 3 del mateix Codi, presó de sis (6) a quinze (15) anys, que ha se ser reduïda a la meitat en cas de temptativa ( art. 54.1 CP ) ; en fi, el delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat, tipificat i penat a l' article 114.1 paràgraf 2 del Codi penal té legalment prevista una pena de presó de fins a dos (2) anys, pena que ha de ser imposada en la seva meitat superior quan la conducta s'hagi portat a terme envers un menor d'edat o en la seva presència.

En quant a l'apreciació de la pena, cal destacar l'extrema gravetat dels fets d'autes - tractant-se d'abusos sexuals reiterats durant varis anys d'un pare de família sobre la seva filla de curta edat (de 4 fins 11 anys) i d'un intent de violació de la mateixa quan tenia 8 anys.

No obstant convé prendre en consideració - en conformitat amb l' article 56 del codi penal -la manca d'antecedents penals i el fet que segons el doctor Genís (foli 600), "el subjecte no és perillós, no està inclinat al delicte, no sembla inclinat a poder cometre altres infraccions contra la llibertat sexual del codi penal i es podria guarir i adaptar".

En conseqüència - tenint en consideració l'absolució pel delicte de violació per ascendent no suficientment acreditat - la sala penal pronuncia les penes següents,

-Pel delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys per una persona ascendent de la víctima, una pena de 5 anys. Malgrat el temps transcorregut des dels últims tocaments, cal tenir en compte que han sigut repetits, perllongats en el temps i corresponent a un llarg període de la infància de la menor (entre 4 i 11 anys).

- Pel delicte major d'acte sexual constitutiu de violació - en grau de temptativa - essent l'autor ascendent de la víctima, una pena de 4 anys. En efecte, per una part, es tracta d'una temptativa de caràcter molt avançat d'un delicte greu de violació; per altra part, el pare va actuar sense agressivitat, pensant que la seva filla dormia, i va aturar-se de manera immediata quan la nena va reaccionar negativament, sense insistir o repetir posteriorment aquest comportament.

- Pel delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat, una pena d'un any i un dia de presó, donat que sense ser comportaments molt violents, han sigut habituals dins de l'àmbit domèstic sobre aquelles persones especialment necessitades de protecció, com són entre d'altres, els descendents de l'autor, havent-se d'aplicar una pena agreujada, quan es realitzin sobre un menor. Més globalment, convé prendre en consideració que aquesta protecció dels menors s'inscriu en el marc dels acords internacionals relatius als drets dels menors ratificats pel Principat (Conveni Internacional dels Drets dels Infants, Conveni Europeu de protecció del Menors, CEDAW) a fi de garantir als menors com a subjectes especialment vulnerables, la seva protecció davant de qualsevol fórmula de violència, especialment en l'ambient familiar.

Pel que fa als delictes contra la llibertat sexual s'ha d'excloure - en el present cas - l'aplicació de la norma relativa al concurs d'infraccions prevista a l' article 9.2 del Codi Penal al·legada per la defensa. Si bé és cert que "la norma penal més amplia o complexa absorbeix les que castiguin les infraccions que s'hi consumin", en cap cas es podran absorbir en una temptativa de violació, tots els tocaments esdevinguts, constitutius d'abusos sexuals, temporalment separats i repetits, com en el present cas, els quals s'han de penar de manera separada.

En aplicació de l' article 58.3 de Codi penal , la sala imposa una pena única de 10 anys i un dia, però havent-se detallat anteriorment la pena imposada per cada delicte, la imposició final d'una pena única, no impediria - si escaigués - la eventual aplicació d'un indult, com pretén la defensa oposant-se a la pena única pronunciada pel Tribunal de corts.

Pel que fa a la pena d'expulsió del Principat per 20 anys, aquesta es troba justificada. En efecte, malgrat el temps de residència al país del processat i el seu arrelament (cèl·lula familiar, feines successivament ocupades a Andorra), la bona integració de la família al país, el dany social que representen les conductes per les quals està condemnat és molt important tractant-se de delictes sexuals envers menors per ascendents. Dita expulsió, destinada a garantir els principis de prevenció de la pena i la seguretat en el Principat d'Andorra, és proporcionada a la gravetat excepcional dels fets d'autes.

En fi, convé confirmar el pronunciament relatiu a la pàtria potestat, guardià i custodia - així com el dret de visita fins a la seva majoria d'edat, en consideració de l'interès de la menor, donat que podria ser perillós per la seva seguretat mantenir una relació en l'estat actual, tractant-se de delictes sexuals repetits i greus que mereixen un protecció integral de la menor.

VI. Sobre la responsabilitat civil.

X.-CONSIDERANT: La responsabilitat civil ex-delicto fixada pel Tribunal de corts a 15.000€ per raó del perjudici moral patit, apareix com a totalment proporcionada als fets d'autes i a les circumstàncies, si prenem en compte la llarga durada dels fets, l'edat de la menor al moment dels fets, i múltiples conseqüències i els greus perjudicis sobre l'estat psíquic de la menor, sobretot l'estat d'ansietat permanent front a aquesta situació, i el sentiment de culpabilitat.

Aquest perjudici moral i d'angoixa està posat de relleu pels experts, en particular per la psiquiatra i la psicòloga tractants de la menor Olga, la Dra. Prima i Pilar, a la data del judici oral on indiquen que la menor va patir per raó d'aquests abusos perllongats en el temps, trastorn d'estrès posttraumàtic i trastorn adaptatiu d'ansietat, rellevant-se diversa simptomatologia posttraumàtica -encara avui activa- consistent en desitjos de mort i de suïcidi, no voler tornar a casa en sentir-se insegura al domicili familiar, conductes "evitatives" i no voler restar sola amb el seu pare, atacs d'ansietat (...). Tots els perits insisteixen sobre aquesta ansietat i culpabilitat de la menor que va viure una situació molt traumàtica, justificant la quantitat imposada a títol de la responsabilitat civil en el cas d'autes .

XI.- CONSIDERANT: L'estimació parcial del recurs, determina la no imposició de les costes processals causades al recurrent, en aplicació del articles 174 , 180 i ss. del Codi de procediment penal i 354.2 i ss. del Codi de procediment Civil aplicable de manera supletòria.

Vistes la Constitució, el Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà,

DECIDEIX:

1.- ESTIMAR PARCIALMENT el recurs interposat per la representació del Sr. Albí.

2.- Modificar la sentència recorreguda, acordant l'absolució pel delicte major d'acte sexual sense consentiment constitutiu de violació essent l'autor ascendent de la víctima i,

3.- CONDEMNAR en conseqüència Albí, com autor responsable :

- d'un delicte major continuat d'actes sexuals sense consentiment sobre menor de 14 anys essent l'autor ascendent de la víctima

- d'un delicte major d'actes sexuals sense consentiment constitutiu de violació en grau de temptativa, essent l'autor ascendent de la víctima

- i del delicte menor de maltractament en l'àmbit domèstic sobre menor d'edat

a una pena única de deu (10) anys i un (1) dia de presó.

4. Confirmar tots els altres pronunciament de la sentència recorreguda

5.- No fer especial pronunciament en matèria de les despeses processals causades pel recurs.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.