Major de lesions doloses que han necessitat tractament posterior a la 1ª assistència per a la seva curació - Legitima Defensa (6000017/2021)

Sentència

Magistrats

Marie Conte Yves Picod Fátima Ramírez Souto

Núm. de Rotlle: TSJP 0000020/2022 Núm. de Causa: 6000017/2021

SENTÈNCIA 9-2022

PARTS:

Apel·lant: Sra. Herrera

Advocat: Sr. Mena

Apel·lat: MINISTERI FISCAL

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Yves Picod

Magistrades: Sra. Marie Conte

Sra. Fátima Ramírez Souto

Andorra la Vella, vint-i-set de maig de dos mil vint-i-dos.

En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 2 de febrer del 2022, dictada pel Tribunal de Corts en la causa de referència, seguida per un delicte major de lesions doloses que han necessitat tractament mèdic posterior a la primera assistència per a la seva curació. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Marie Conte.

ANTECEDENTS DE FET

I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència en data 2 de febrer de 2022 amb la següent part dispositiva:

DECIDEIX

"Condemnar Herrera com autora responsable d'un delicte major de lesions doloses que han necessitat tractament mèdic posterior a la primera assistència necessària per a la seva curació, tipificat i penat a l'article 113.2 del Codi Penal, no concorrent circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de NOU MESOS DE PRESÓ CONDICIONAL amb un termini de suspensió de la condemna de 6 TRES ANYS, i se la condemna també al pagament de les despeses processals, no havent-hi lloc a responsabilitat civil.".

II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:

"que en data 14 d'abril del 2019, vers les 05h30, la processada Herrera, nascuda el xx d'octubre de xxx, de nacionalitat brasilera i amb antecedents penals no computables per raó de la present causa, es trobava parlant amb unes amigues davant del restaurant "Chester" radicat a proximitat de la plaça del poble de la vila d'Andorra la Vella, quan Pombo passà per allà caminant, començant la processada S. a increpar-lo dient-li: "es culpa tuya", continuant B. el seu camí sense fer-li cas, decidint aleshores la processada S. perseguir-lo, tot intentant agredir-lo propinant-li cops als braços fins mossegar-lo a la part baixa de l'abdomen.

A conseqüència de l'agressió i en particular de la mossegada rebuda per part de la processada S., Pombo patí una erosió ovalada de 5 cm de diàmetre amb hemartros central a la regió de la musculatura abdominal esquerra, que requerí cures tòpiques a diari al centre de salut durant 6 dies i antibioteràpia durant 7 dies, i per les quals ha renunciat a res reclamar.".

III.- RESULTANT: Que contra l'esmentada Sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa de Herrera sol·licitant la revocació d'aquesta resolució en el sentit de:

absoldre a la Sra. S. en apreciació en la conducta de l'acusada, de les circumstàncies excloents de legítima defensa de l'article 27.1 del Codi Penal.

Subsidiàriament, condemnar a la Sra. S. com autora d'un delicte menor de lesions doloses que han requerit assistència mèdica per a la seva curació, tipificat i penat a l'article 113.1 del Codi Penal, a la pena d'un mes d'arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys i multa de 150EUR .

més subsidiàriament, condemnar a la Sra. S. com autora responsable d'un delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència necessari per a la seva curació, a la pena de 4 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de la condemna de 2 anys.

Sosté en primer lloc, que va demanar en fase d'instrucció, la declaració de Almansa i Girona, que anaven acompanyant la processada al moment dels fets i que van constatar l'estat d'embriaguesa d'aquesta i la provocació prèvia de M.A.B.D.O. i com va succeir l'incident, al·legant la Sra. S. que la mossegada es va produir per defensar-se i alliberar-se de la pretesa víctima, que les declaracions no es van efectuar, deixant-les l'òrgan judicial per la vista Oral.

Precisa que la Sra. D.S. ha declarat que el Sr. B. va agafar la Sra. S. amb el braç per immobilitzar-la i va portar el cap d'aquesta just a l'altura de la seva part abdominal, quadrant perfectament la versió de la testimoni amb el lloc de la producció de la mossegada, i que es fa difícil de veure que la Sra. S., compte tingut del seu estat d'embriaguesa hagi pogut agredir de tal manera el Sr. B. De fet la mossegada va ser tant forta perquè el Sr. B. immobilitzant la Sra. S. li va fer mal, mossegant-lo per alliberar-se.

Sosté subsidiàriament que el tractament utilitzat és preventiu, profilàctic, no necessari per la creació de la lesió i conseqüentment no era suficient per constituir-se el tipus penal de l'article 113.2 del Codi Penal.

Considera que convé prendre en compte, per a l'apreciació de la pena, l'estat de gran embriaguesa, i les injúries proferides pel Sr. B.

IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs en base a les següents argumentacions:

La processada no recorda l'incident i únicament coneix com ha succeït per les referències que li han explicat terceres persones.

La testifical de la Sra. D.S. no desvirtua la relació de fets provats, sinó que avala la declaració prestada pel perjudicat B., la qual no es veu afectada per cap ànim de perjudicar la condemnada.

Per tant, no està demostrada l'existència d'una agressió prèvia per part del perjudicat.

No fou únicament el tractament antibiòtic pautat a fi d'assegurar la curació de la ferida, sinó també les cures tòpiques durant 6 dies al centre de salut, que foren necessàries a la curació de la lesió.

La pena imposada és adequadament determinada, tenint en compte la gravetat dels fets i les condicions personals de la processada.

FONAMENTS DE DRET

I.- CONSIDERANT: Pel que fa a la responsabilitat penal, que malgrat la processada hagi declarat que no recordava res dels fets ocorreguts a raó del seu estat d'embriaguesa, no discuteix en el seu recurs el fet d'haver mossegat al Sr. Pombo a la part baixa de l'abdomen, al·legant nogensmenys per concloure a la seva absolució, la circumstància excloent de legítima defensa prevista a l'article 27.1 del Codi Penal.

L'existència d'una mossegada soferta pel Sr. Pombo es desprèn dels informes mèdics obrant en autes, tant l'informe d'atenció a urgències establert a la data dels fets que constata "una mossegada humana" i de l'informe medico-forense de la Dra. Ribes que relleva "una erosió ovalada d'uns 5 cms.de diàmetre amb hemartros central".

En quant a les circumstàncies de comissió dels fets, procedeix observar que pertany a la processada que al·lega una situació de legítima defensa, demostrar la reunió dels requisits establerts a l'article 27.1 del Codi Penal i, en primer lloc, una agressió il·legítima comesa pel lesionat.

Ara bé, es desprèn de les declaracions del perjudicat Pombo, el qual ha mantingut la seva versió dels fets al llarg de tot el procediment, que la processada, després d'increpar-lo sense motiu aparent, comença a perseguir-lo fins que aconsegueix clavar-li una mossegada a la zona esquerra del tòrax, malgrat que hauria fet voltes amb cercles per tal que no l'agafés l'acusada, agafant-li les mans, però aquesta darrera enganxa les dents al tòrax. Precisa que se'n va donar compte una mica més tard al domicili d'un amiga on s'aixecà la jaqueta i el jersei i pogué veure la ferida. El Sr. Pombo no tenia cap raó de voler perjudicar N.S., ja que la coneixia només de vista, essent l'amiga d'un amiga seva i que no ha volgut reclamar a la vista oral qualsevol indemnització, precisant que "no vol tenir res a veure amb una reclamació civil, únicament vol viure en pau".

La declaració a la vista oral de la testimoni Almansa, amiga de la processada, avala la declaració del Sr. Pombo en quant a l'absència d'agressió física per part d'aquest darrer, precisant que després d'una discussió, N. "el va empènyer" i que la seva amiga "havia begut molt i estava extremadament alcoholitzada".

Si la testimoni Almansa exposa que les reaccions de la seva amiga venien motivades per una primera intervenció del Sr. Pombo, per quan aquesta causava aldarull donat el seu estat d'embriaguesa, no obstant i fos quina fos la fórmula de la interpel·lació de Pombo, la declaració de la testimoni Almansa , no desvirtua la relació de fets, retinguda pel Tribunal a quo, en la mesura que permet establir que no ha existit una agressió prèvia per part del perjudicat, i que per tant, no es pot apreciar la circumstància excloent de legítima defensa.

Pel que fa a l'absència de declaració en fase d'instrucció de les testimonis Almansa i Girona, convé remarcar en primer lloc, que dites persones no han estat localitzades en fase d'instrucció malgrat les diligències efectuades en aquest sentit (Foli 90-91, 92-94), i que el Tribunal de Corts, mitjançant aute de data 06- 10-2021 ha decidit no admetre la testifical de Girona sol·licitada per la defensa de la processada, atesa l'impossibilitat de procedir a la seva citació, manifestant la pròpia defensa desconèixer el seu domicili i el seu telèfon.

Pel que fa la qualificació jurídica dels fets, el Tribunal de Corts ha considerat, a bon dret, que els fets provats són constitutius del delicte major de lesions doloses que han requerit tractament mèdic posterior a la primera assistència necessària per a la seva curació tipificat i penat a l'article 113. del Codi Penal.

En efecte, la sentència apel·lada relleva que la Dra. P., en el moment de la seva compareixença a la vista oral, confirma que pel fet de les bactèries que generalment es troben present a la boca, en cas de mossegada humana es prescriu tractament antibiòtic profilàctic per assegurar que la ferida no s'infecti, explicant però que a aquell nivell mèdic aquest tractament és preventiu i no curatiu.

El Tribunal de Corts considera amb bon criteri, que la prescripció d'aquest tractament antibiòtic no pot ser únicament pal·liatiu ja que la seva administració es fa de forma generalitzada per garantir la correcta curació i evitar l'infecció de la ferida causada per mossegada humana, definint-se la profilaxis antibiòtica com la utilització de fàrmacs per prevenir infeccions o controlar-les.

La generalització d'aquest tractament que demostra l'alta possibilitat d'infecció d'una ferida causada per mossegada humana s'ha de definir com a necessària per la seva curació.

A més a més, convé rellevar que no fou únicament el tractament antibiòtic pautat a fi d'assegurar la plena curació de la ferida, sinó que el perjudicat requerí també segons els documents mèdics obrant en autes, durant 6 dies de cures tòpiques al centre de salut per assegurar la seva correcta curació, motius pels quals els greuges exposats per la recurrent han de ser desestimats.

II.-CONSIDERANT: pel que fa a la pena imposada, és necessari destacar, a més de la naturalesa i la gravetat dels fets, que la processada abans de llur comissió, hauria estat condemnada els dies 18-08-2017, 22-09-2017, 27- 05-2018 i 04-09-2018, per delictes menors de conducció de vehicle amb un grau d'alcoholèmia superior a 0,8 g/l/s, crebantament de condemna i contraban, dels quals doncs dos delictes en relació amb el consum abusiu d'alcohol. Les penes imposades totes d'arrest nocturn condicional, no l'han dissuadit de reiterar conductes delictives, ni manifestament, de consumir begudes alcohòliques en gran quantitat trobant-se la processada al moment dels fets d'autes, en un estat d'embriaguesa molt important, que explica segons ells la seva actitud.

Essent doncs, la pena de 9 mesos de presó condicional adequada i fins i tot moderada, la resolució impugnada ha de ser íntegrament confirmada.

III.-CONSIDERANT: que procedeix imposar a la recurrent les despeses processals d'aquesta apel·lació.

Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,

DECIDIM

La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:

1.- DESESTIMAR el recurs interposat per Herrera contra la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 2 de febrer de 2022.

2.- CONFIRMAR la Sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 02 de febrer de 2022.

3- Condemnar la recurrent al pagament de les despeses processals d'aquesta apel·lació.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.