FAMILIA: Divorci: repartiment del percentatge de participació dels progenitors en les despeses extraordinàries generades pel fill menor comú

Sentència

Magistrats

Alexandra Cornelia Sola Carles Cruz Moratones Vincent Aniére

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA

Sala Civil

TSJC.- 0000154/2023 ORIGEN: 5000099/2023 - 0

NIG: 5300542120230000497

PARTS:

Apel·lant: MINISTERI FISCAL

Apel·lat: Srs. Cano, i Barba

Advocat: Sr. Alvarado

COMPOSICIÓ DEL TRIBUNAL:

President: Sr. Vincent Anière

Magistrats: Sr. Carles Cruz Moratones

Sra. Alexandra Cornella Sola

OBJECTE: FAMILIA: Divorci: repartiment del percentatge de participació dels progenitors en les despeses extraordinàries generades pel fill menor comú

SENTÈNCIA 000070/2024

Andorra la Vella, el 22 d'abril del 2024. En nom del Poble Andorrà.-

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 10 de març de 2023, els senyors Cano i Barba van interposar demanda de divorci de mutu acord, tot sol·licitant que es decretés el seu divorci i que s'aprovés el conveni regulador que adjuntaven i que als efectes que aquí interessa establia l'atribució a la mare de la guarda i custòdia del fill comú, Suárez, nascut el XXXX, l'establiment d'una pensió d'aliments al seu favor i a càrrec del pare d'un import de 300 EUR mensuals, augmentada anyalment en funció de l'IPC i un repartiment a raó del 50% entre els progenitors, de les depeses extraordinàries generades per dit menor. En el mateix conveni es definia els que es considerava com a despesa extraordinària.

2.- En data 20 d'abril de 2023, el senyor Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"D E C I D E I X O :

Primer.- Estimar la demanda formulada en data 10 de març del 2023, per part dels Srs. Cano i Barba i declarar la dissolució, per divorci, del seu matrimoni.

Segon.- Aprovar les mesures del conveni regulador subscrit el 10 de març del 2023, quedant les parts obligades al seu estricte compliment, i tenint-les per reguladores de la situació de divorci acordada. Per tal de fer valer en dret el contingut del conveni presentat, s'acompanya la present resolució de dues còpies del mateix degudament legalitzades.

Tercer.- Cursar el corresponent ofici al Registre Civil, un cop esdevinguda la fermesa de la present resolució, als efectes d'inscripció.

Quart.- No efectuar un especial pronunciament en relació a les costes judicials ocasionades."

3.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el MINISTERI FISCAL, en considerar en essència que la capacitat contributiva acreditada dels progenitors comporta que la seva participació en les despeses extraordinàries generades pel menor es fixi en la proporció de 70% a càrrec de la mare i de 30% a càrrec del pare. Altrament entén que la manca d'equilibri entre els progenitors en l'assumpció d'aquestes despeses podria desprotegir els drets del fill i l'interès superior de l'infant.

4.- Els senyors Cano i Barba s'oposen al recurs d'apel·lació interposat i sol·liciten la seva desestimació, prèvia pràctica de la prova documental pública que proposen en aquesta alçada. Demanen també que no s'efectuï especial imposició de les costes judicials.

5.- Per Aute de data 6 de febrer de 2024, vam admetre la prova proposada per la part apel·lant.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Coincidim amb el criteri del MINISTERI FISCAL relatiu a què l'interès superior de l'infant ha de regir tota resolució judicial i a què el repartiment de les despeses extraordinàries entre els progenitors pot incidir tant en el seu desenvolupament com en els seus interessos.

Per tant, i donat el contingut del recurs d'apel·lació per ell interposat i relatiu al percentatge de repartiment de les despeses extraordinàries del menor acordat de mutu acord entre els seus pares, predirà analitzar si el mateix el pot arribar a perjudicar, ja sigui directament o ja sigui al seu correcte desenvolupament.

Segon.- En el present supòsit s'ha acreditat que la senyora Cano percep un salari mensual superior al que percep el senyor Barba. De fet, el salari brut de la progenitora es situa en una mitja d'una quantitat aproximada de 2.400 EUR mensuals i el salari brut del senyor Barba en una mitja d'uns 1.800 EUR mensuals.

Diferència salarial que ja existia de manera similar a l'any 2020, quan es va homologar el conveni de separació entre els progenitors que avui es volen també divorciar de mutu acord, el qual preveia també un import de la pensió d'aliments a favor del fill menor comú de 300 EUR mensuals i un repartiment de les despeses extraordinàries per meitats entre els pares.

Tercer.- Malgrat el temps transcorregut des de la Sentència de separació, que data del 15 d'octubre de 2020 i recollia el conveni entre les mateixes parts, i la de divorci, que ha resultant apel·lada, no consta que malgrat la diferència salarial entre els pares el repartiment establert de les despeses extraordinàries entre ells hagi comportat cap problema ni als propis progenitors ni al menor ni al seu correcte desenvolupament. Al moment d'establir el conveni de divorci de mutu acord -10 de març de 2023-, el fill menor comú tenia 8 anys.

Quart.- Donades tots les circumstàncies exposades en els Fonaments de Dret anteriors, a data d'avui no apreciem el perjudici que el repartiment de les despeses extraordinàries acordat pugui comportar als senyors Cano i Barba i, fins i tot, al seu fill menor comú, sense perjudici de què existeixi una diferència salarial que, de ben segur, els propis progenitors ja han tingut en compte en establir tant el conveni de separació com el de divorci, no apreciant-se en aquest cas una especial situació que hagi de ser objecte de major protecció. El tot sense obviar, però, que l'acord entre progenitors sobre el repartiment de les obligacions econòmiques no és suficient per sí sol per evitar el pertinent control judicial, donats els interessos en joc.

En conseqüència, desestimem el recurs d'apel·lació interposat pel MINISTERI FISCAL, tot posant però de relleu que si en algun moment la diferència salarial entre els progenitors es manté i suposa un impediment per poder afrontar les despeses a qualsevol d'ells o bé interfereix negativament en el correcte desenvolupament del fill menor comú, qualsevol de les parts pot sol·licitar una modificació de les mesures paternofilials fixades.

Cinquè.- No hi ha lloc a efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les despeses processals ocasionades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel MINISTERI FISCAL contra la Sentència dictada en data 20 d'abril de 2023 pel senyor Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- No efectuar especial imposició en relació al pagament de les costes judicials ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.